{"id":4424,"date":"2026-06-11T15:27:23","date_gmt":"2026-06-11T15:27:23","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/?p=4424"},"modified":"2026-06-11T15:50:47","modified_gmt":"2026-06-11T15:50:47","slug":"la-setmana-de-la-musica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/2026\/06\/11\/la-setmana-de-la-musica\/","title":{"rendered":"La Setmana de la M\u00fasica"},"content":{"rendered":"

El 21 de juny es celebra el Dia Europeu i Mundial de la M\u00fasica.<\/strong><\/p>\n

I per posar en valor el paper de la m\u00fasica i, tamb\u00e9 el fet de tocar un instrument, en l\u2019entorn \u00edntim i personal de molts cient\u00edfics i cient\u00edfiques, i la seva influ\u00e8ncia en l\u2019esdevenir cient\u00edfic, li dediquem la petita mostra de \u2018La Setmana de la M\u00fasica\u2019.<\/p>\n\n

\n
\"\"
Cartell anunciador de \u2018La Setmana de la M\u00fasica\u2019 amb la indicaci\u00f3 de quin llibre es recomana per a cada dia de la setmana, entre el 15 i el 19 de juny de 2026<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

A trav\u00e9s d’una selecci\u00f3 dels seus millors assaigs i d’entrevistes, el llibre permet accedir al m\u00f3n personal, social i cient\u00edfic de Feynman.<\/p>\n\n\n\n

Admirable per la claredat i desimboltura amb qu\u00e8 es va moure i va comunicar-se per la ci\u00e8ncia contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dilluns :\u00a0El placer de descubrir<\/strong><\/a>, de Richard P. Feynman.<\/p>\n\n\n\n

Guardonat el 1965 amb el Premi Nobel de F\u00edsica pel seu treball en electrodin\u00e0mica qu\u00e0ntica (compartit amb els f\u00edsics nord-americ\u00e0 Julian Schwinger i el japon\u00e8s Sin-Itiro Tomonaga), Richard Feynman (1918-1988) era conegut pel seu amor pels bongos i la percussi\u00f3, amb els que experimentava ritmes complexos com una extensi\u00f3 del seu pensament f\u00edsic. Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 sabia tocar el piano per\u00f2 no era un pianista cl\u00e0ssic refinat: la seva pr\u00e0ctica era m\u00e9s aviat experimental i r\u00edtmica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Retrat en blanc i negre de Richard P. Feynman on apareix tocant els bongos<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Els seus desitjos de ser lliure i poder desenvolupar la seva creativitat la van fer transitar per camins intricats que a ella no l’intimidaven, m\u00e9s aviat tot el contrari, \u00abli van proporcionar una vida molt satisfact\u00f2ria\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Entre les seves metes, la de preservar el m\u00f3n per fer-lo cada vegada m\u00e9s habitable.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dimarts:\u00a0Vida y obra de Barbara McClintock<\/strong><\/a>, de Esther Rubio Herr\u00e1ez.<\/p>\n\n\n\n

Bot\u00e0nica, genetista especialitzada en citogen\u00e8tica, Barbara McClintock (1902-1992) fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1983. McClintock tocava el banjo tenor en una banda de jazz a Nova York durant el seu darrer any a la Universitat de Cornell. No obstant aix\u00f2, igual que molts altres cient\u00edfics, va descobrir que la seva passi\u00f3 per la ci\u00e8ncia era m\u00e9s gran que la seva passi\u00f3 per la m\u00fasica, per la qual cosa va decidir dedicar-se completament a la seva investigaci\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Retrat en blanc i negre d’una molt jove Barbara McClintock, acompanyat de la fotografia d’un banjo tenor<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ofereix un plantejament obert a qualsevol persona interessada en el seu pensament ja qu\u00e8 parlar d\u2019Einstein \u00e9s parlar de la humanitat que hi ha en la ci\u00e8ncia, idioma universal dels \u00e9ssers humans.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dimecres:\u00a0Einstein para perplejos: materia, energ\u00eda, luz, espacio y tiempo<\/strong><\/a>, de Jos\u00e9 Edelstein i Andr\u00e9s Gomberoff. <\/p>\n\n\n\n

El premi Nobel de F\u00edsica Albert Einstein (1979-1955) va ser influenciat per la seva mare, que li va ensenyar a tocar el viol\u00ed des de ben petit. Sentia una especial predilecci\u00f3 per Mozart, Bach i Schubert. Einstein solia destacar la import\u00e0ncia de la m\u00fasica per a ell. I al llarg de la seva vida, va posseir al voltant de deu violins, als quals va sobrenomenar afectuosament \u00abLina\u00bb. Per a Einstein, la m\u00fasica funcionava com una t\u00e8cnica de pluja d’idees que l’ajudava a reflexionar sobre les seves teories i resoldre les dificultats que trobava. Sovint indicava que, si no hagu\u00e9s treballat com a cient\u00edfic, s’hauria dedicat a la m\u00fasica. Les idees cient\u00edfiques d’Einstein solien sorgir primer com a imatges i intu\u00efcions, per despr\u00e9s transformar-les en matem\u00e0tiques, l\u00f2gica i paraules. La m\u00fasica el va ajudar en aquest proc\u00e9s mental.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Imatge fotogr\u00e0fica en blanc i negre on apareix un jove Albert Einstein tocant el viol\u00ed<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Un retrat \u00edntim de la curta per\u00f2 intensa vida d’Ada Lovelace i, al mateix temps, una breu hist\u00f2ria de l’alta societat londinenca del segle XIX.<\/p>\n\n\n\n

Una biografia apassionant!<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dijous:\u00a0El algoritmo de Ada: la vida de Ada Lovelace, hija de lord Bayron y pionera de la era inform\u00e1tica<\/strong><\/a>, de James Essinger.<\/p>\n\n\n\n

Ada Lovelace (1815-1852) va rebre formaci\u00f3 musical formal, especialment en piano i arpa, que eren instruments habituals en l\u2019educaci\u00f3 de les joves arist\u00f2crates del segle XIX. I, tamb\u00e9, estudiava teoria musical, perqu\u00e8 la seva mare considerava que la m\u00fasica ajudava a desenvolupar disciplina mental i sensibilitat. La pr\u00f2pia Ada veia la m\u00fasica com una estructura matem\u00e0tica, fet que encaixa perfectament amb la seva manera d\u2019entendre el m\u00f3n.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Fotografia en blanc i negre d’Antoine Claudet d’un retrat d’Ada Lovelace pintat per Henry Phillips el 1852<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Es combinen aspectes biogr\u00e0fics, hist\u00f2rics i divulgatius per tractar el llegat d’Heisenberg.<\/p>\n\n\n\n

La seva biografia est\u00e0 indissolublement lligada a la f\u00edsica i a la pol\u00edtica cient\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

Fora de la ci\u00e8ncia, la seva vida es dedicava a la m\u00fasica, al contacte amb la natura i a la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Divendres:\u00a0F\u00edsica cu\u00e1ntica: el principio de incertidumbre, Heisenberg<\/a><\/u><\/strong>, de Jes\u00fas Navarro Faus.<\/p>\n\n\n\n

El pare del principi d\u2019incertesa era un pianista excel\u00b7lent. Tocava Bach i Beethoven amb un nivell gaireb\u00e9 de concertista. I, de jove, va considerar seriosament dedicar-se professionalment a la m\u00fasica. Heisenberg creia que l’estructura de la m\u00fasica cl\u00e0ssica i la bellesa de les matem\u00e0tiques estaven connectades profundament. Solia dir que la m\u00fasica li permetia accedir a un tipus d’ordre que despr\u00e9s buscava a les part\u00edcules subat\u00f2miques.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Imatge fotogr\u00e0fica en blanc i negre on es pot veure Heisenberg tocant amb el seu fill, molt concentrats. Ell al piano i el fill, al violoncel. La fotografia est\u00e0 datada el cinc de mar\u00e7 de 1958 a casa seva a G\u00f6ttingen<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 21 de juny es celebra el Dia Europeu i Mundial de la M\u00fasica. I per posar en valor el paper de la m\u00fasica i, tamb\u00e9 el fet de tocar un instrument, en l\u2019entorn \u00edntim i personal de molts cient\u00edfics i cient\u00edfiques, i la seva influ\u00e8ncia en l\u2019esdevenir cient\u00edfic, li dediquem la petita mostra de […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"class_list":["post-4424","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-la-setmana-de"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4424","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4424"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4424\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4443,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4424\/revisions\/4443"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4424"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4424"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4424"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}