{"id":4501,"date":"2026-10-19T16:56:23","date_gmt":"2026-10-19T16:56:23","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/?p=4501"},"modified":"2026-10-20T13:11:51","modified_gmt":"2026-10-20T13:11:51","slug":"la-setmana-de-halloween","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/2026\/10\/19\/la-setmana-de-halloween\/","title":{"rendered":"La Setmana de Halloween"},"content":{"rendered":"

El 31 d\u2019octubre es celebra la nit de Halloween. \ud83c\udf83<\/strong><\/p>\n

I quan pensem en la nit de difunts, la ment ens viatja cap a fantasmes, encanteris i criatures de la foscor. Per\u00f2, i si us digu\u00e9ssim que la realitat cient\u00edfica pot ser tan fascinant, misteriosa i colpidora com la millor de les novel\u00b7les de terror?<\/p>\n

Aquesta \u2018Setmana de Halloween\u2019 us convidem a explorar les fronteres del coneixement hum\u00e0 a trav\u00e9s d’una selecci\u00f3 liter\u00e0ria \u00fanica.<\/p>\n\n

\n
\"\"
Cartell anunciador de \u2018La Setmana de Halloween\u2019 amb la indicaci\u00f3 de quin llibre es recomana per a cada dia de la setmana, entre el 26 i el 30 d\u2019octubre de 2026 <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

\u00c9s el mite fundacional de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i de la divulgaci\u00f3 del debat \u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n

La creaci\u00f3 artificial d’un \u00e9sser a partir de restes humanes, les conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e8tiques de l’experimentaci\u00f3 i la responsabilitat del cient\u00edfic continuen sent q\u00fcestions plenament actuals.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dilluns :\u00a0Frankenskein o el moderno Prometeo<\/strong><\/a>, de Mary Shelley (1797-1851).<\/p>\n\n\n\n

Encarna perfectament el lligam entre la ci\u00e8ncia (el galvanisme i l’electricitat del segle XIX) i el terror g\u00f2tic. La idea de reanimar teixit mort mitjan\u00e7ant procediments cient\u00edfics \u00e9s la met\u00e0fora perfecta per a la nit de difunts. A m\u00e9s, funciona com a fil conductor de tota la resta de t\u00edtols de la setmana<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Aquesta novel\u00b7la d’intriga s’ambienta en el marc d\u2019un sanatori psiqui\u00e0tric, en un viatge ple de girs inesperats, on la realitat i la percepci\u00f3 es difuminen. A m\u00e9s, explora els l\u00edmits dels poders mentals i l’experimentaci\u00f3 cl\u00ednica.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dimarts: L\u2019\u00faltim experiment<\/strong><\/a>, de Josep Tom\u00e0s Cabot (1930).<\/p>\n\n\n\n

L’obra \u00e9s perfecta per parlar del passat de la psiquiatria, la fina l\u00ednia existent entre la genialitat i la bogeria, i l’\u00e8tica dels experiments mentals.<\/p>\n\n\n\n

L’escenari del sanatori aporta de manera natural aquesta atmosfera de misteri psicol\u00f2gica i claustrof\u00f2bica tan buscada per Halloween.<\/p>\n\n\n\n

Fa molt bona parella amb Frankenstein!<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Es tracta d’una hist\u00f2ria real que resulta gaireb\u00e9 m\u00e9s inquietant que moltes ficcions: la Henrietta va morir el 1951 per\u00f2 les seves c\u00e8l\u00b7lules continuen vives d\u00e8cades despr\u00e9s de la seva mort, dividint-se en laboratoris de tot el m\u00f3n i sent essencials per a la recerca biom\u00e8dica.  <\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dimecres: La vida inmortal de Henrietta Lacks<\/strong><\/a>, de Rebecca Skloot (1972).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s probablement el llibre de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica de la Setmana que millor connecta amb les reflexions sobre la vida, la mort i el llegat del cos.<\/p>\n\n\n\n

La idea d’una part del cos que sobreviu al seu propietari, la immortalitat biol\u00f2gica i els dilemes \u00e8tics associats…<\/p>\n\n\n\n

Una profunditat colpidora i gaireb\u00e9 po\u00e8tica per al Dia de Tots Sants.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

El llibre permet acostar-se a una q\u00fcesti\u00f3 molt present en la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia: com s’ha representat, estudiat i exposat el cos.<\/p>\n\n\n\n

Les peces anat\u00f2miques, els models cient\u00edfics i les representacions corporals poden generar una fascinaci\u00f3 semblant a la dels antics gabinets de curiositats.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dijous: Cuerpos representados: objetos de ciencia art\u00edsticos en Espa\u00f1a, siglos XVIII-XX<\/strong><\/a>, de Alfons Zarzoso i Maribel Morente (editors literaris).<\/p>\n\n\n\n

Ofereix una mirada real i hist\u00f2rica sobre all\u00f2 que sovint la literatura i el cinema de terror converteixen en ficci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

I permet divulgar la hist\u00f2ria de la medicina des d’una vessant m\u00e9s corp\u00f2ria i visual, vorejant aquesta fascinaci\u00f3 g\u00f2tica per la representaci\u00f3 f\u00edsica de la carn i la malaltia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

La hist\u00f2ria gira al voltant de Larry Stem, un cient\u00edfic que pateix un accident irreversible. Un cop mort, el seu cervell i la seva mem\u00f2ria seran traslladats a un suport digital (un algoritme en un xip de silici).<\/p>\n\n\n\n

I planteja una de les fronteres m\u00e9s grans de la divulgaci\u00f3 neurotecnol\u00f2gica i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial actuals: pot la ment sobreviure al cos?.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Divendres: <\/u><\/strong>Els robots prefereixen el jazz<\/strong><\/a>, d\u2019Ignasi Llorente (1973).<\/p>\n\n\n\n

Les pors del segle XXI han substitu\u00eft els fantasmes per algoritmes, robots i intel\u00b7lig\u00e8ncies artificials.<\/p>\n\n\n\n

I els esperits ja no passegen per castells, sin\u00f3 per una xarxa digital, obligant a reflexionar sobre el dol i els l\u00edmits biol\u00f2gics de la mort.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

Els llibres d’aquesta Setmana es poden llegir gaireb\u00e9 com un recorregut cronol\u00f2gic per les pors vinculades a la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Perqu\u00e8 m\u00e9s enll\u00e0 de la vida, la ci\u00e8ncia tamb\u00e9 fa por!<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

A m\u00e9s, ‘Frankenstein<\/strong><\/em>‘ queda convertit en la pe\u00e7a central de la selecci\u00f3, perqu\u00e8 estableix ponts amb tots els altres llibres:<\/p>\n