{"id":48,"date":"2020-09-21T14:27:21","date_gmt":"2020-09-21T14:27:21","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/italia\/"},"modified":"2020-09-21T14:27:21","modified_gmt":"2020-09-21T14:27:21","slug":"italia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/italia\/","title":{"rendered":"It\u00e0lia"},"content":{"rendered":"

Hi ha material sobre mecenatge al Dizionario biografico degli italiani<\/a>. La Fondazione Memofonte<\/a> estudia el col\u00b7leccionisme a It\u00e0lia (s. XV-XX). Hom trobar\u00e0 un panorama del mecenatge art\u00edstic a les corts italianes dels segles XV-XVI a la cl\u00e0ssica obra de Jacob Burckhardt<\/a> i a Claudia Cieri Via, Mitologia e allegoria nella cultura artistica del Rinascimento<\/a>. Vegeu tamb\u00e9 Marcello Simonetta, Patronage and vendetta in Renaissance Italy<\/a>. Les espolacions dels ex\u00e8rcits de Napole\u00f3 Bonaparte, vegeu-los a Fran\u00e7a<\/b><\/i><\/a>.<\/p>\n

Sobre el mercat d’art: Corpus of works of art offered at auction in Italy, 1800-1914<\/a>. Sobre les biblioteques: Inventari delle biblioteche medievali italiane<\/a>.<\/p>\n

Les dinasties llombardes (s. VI-VIII) s’estudien a Italia Langobardorum<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a>Subdirectori d’It\u00e0lia<\/b> (per orde alfab\u00e8tic de regions i ciutats):
\nB<\/a>   C<\/a>    E<\/a>   F<\/a>    G<\/a>   I<\/a>    L<\/a>   M<\/a>    N<\/a>   P<\/a>    R<\/a>   S<\/a>    T<\/a>   U<\/a>    V<\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Arezzo<\/b><\/p>\n

Els frescos m\u00e9s famosos de la ciutat foren una comanda de la fam\u00edlia Bacci: la hist\u00f2ria de la Vera Creu<\/a> a l’esgl\u00e9sia de San Francesco, per Piero della Francesca. Vegeu-los tamb\u00e9 a Legend of the True Cross<\/a> i a un altre lloc<\/a>). Una casa d’artista \u00e9s la de Giorgio Vasari<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a><\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

Bergamo<\/b><\/p>\n

El llegat del col\u00b7leccionista Giacomo Carrara (1796) funda el museu de l’Accademia Carrara<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a>Bolonya (Bologna)<\/b><\/p>\n

La signoria<\/i> dels Bentivoglio<\/a> governa durant la segona meitat del segle XV, passant la ciutat a 1506 sota domini papal. V\u00e0ries resid\u00e8ncies antigues s’usen com a museus. Els Musei Civici d’Arte Antica<\/a> comprenen els palaus: Ghisilardi, despr\u00e9s Fava; Bargellini, despr\u00e9s Davia; i els apartaments dels cardenals-llegats del Papa, arranjats al Palazzo del Comune. El Palazzo Poggi<\/a> hostatja actualment museus universitaris, com el gabinet d’hist\u00f2ria natural d’Ulisse Aldrovandi<\/a> (s. XVI). Hi ha una descripci\u00f3 del llegat Cospi-Aldrovandi<\/a> per Lorenzo Legati (1677). M\u00e9s palaus es poden veure a Genus Bononiae<\/a>. A l’esgl\u00e9sia de San Giacomo Maggiore<\/a> fundaren sengles capelles els Bentivoglio i els Poggi.<\/p>\n

Les col\u00b7leccions art\u00edstiques d’Aldrovandi, del marqu\u00e8s Ferdinando Cospi (s. XVII), del general Luigi Ferdinando Marsili (s. XVIII), del pintor Palagio Pelagi (s. XIX) i d’altres, formen part del Museo Civico Archeologico<\/a>, del Museo Civico Medievale<\/a> i de la Pinacoteca Nazionale<\/a>; aquesta, tamb\u00e9 amb col\u00b7leccions de l’Acad\u00e8mia de Belles Arts<\/a> (abans, Accademia Clementina).<\/p>\n

<\/a>Abans de traslladar-se al Palazzo Poggi<\/a>, la Universitat ocupava el Palazzo del Archiginnasio<\/a>. El m\u00e9s antic dels col\u00b7legis universitaris \u00e9s el Collegio di Spagna<\/a>, fundat pel cardenal Gil de Albornoz<\/a> (vegeu-lo tamb\u00e9 a Spoleto<\/a><\/i>) el 1364.<\/p>\n

\nBozen (Bolzano)<\/b>, vegeu Trentino-Alto Adige<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Brescia<\/b><\/p>\n

El llegat del comte Paolo Tosio (1832) funda la Pinacoteca de Brescia<\/a>.<\/p>\n

\nBusseto<\/b>, vegeu Parma i Piacenza<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

Camerino<\/b>, vegeu Urbino i les Marques<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nCarpi<\/b>, vegeu Ferrara i M\u00f2dena<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nCesena<\/b>, vegeu R\u00edmini<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Citt\u00e0 di Castello<\/b><\/p>\n

Vegeu-ne els palaus de la fam\u00edlia Vitelli<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a>Como<\/b><\/p>\n

De les viles sobre el llac de Como, destacarem la Villa Garrovo a Cernobbio, del cardenal Tolomeo Gallio, m\u00e9s endavant anomenada Villa d’Este<\/a>; la del bisbe Paolo Giovio a Borgovico (desapareguda; c\u00f2pies de la galeria de retrats<\/a> als Uffizi<\/a> de Flor\u00e8ncia<\/a><\/i>); la del marqu\u00e8s Giorgio II Clerici (vegeu tamb\u00e9 a Mil\u00e0<\/a><\/i>), Villa Carlotta<\/a> a Tremezzo, que inclou la col\u00b7lecci\u00f3 Giovanni Battista Sommariva.<\/p>\n

\nCorreggio<\/b>, vegeu Ferrara i M\u00f2dena<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nCortemaggiore<\/b>, vegeu Parma i Piacenza<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Cortona<\/b><\/p>\n

Les aportacions del prebere Onofrio Baldelli i dels membres de l’acad\u00e8mia local funden a 1727 el Museo dell’Academia Etrusca<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

Emilia Romagna<\/b>, vegeu Bolonya<\/b><\/a><\/i>, Faenza<\/b><\/a><\/i>, Parma i Piacenza<\/b><\/a><\/i>, Reggio-Emilia<\/b><\/a><\/i> i R\u00edmini<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nEste<\/b>, vegeu Ferrara i M\u00f2dena<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a><\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

Faenza<\/b><\/p>\n

Existeix una presentaci\u00f3 del Palazzo Milzetti<\/a>, dels comtes Nicola i Francesco.<\/p>\n

\n<\/a>Ferrara i M\u00f2dena<\/b><\/p>\n

Els Este<\/a> foren primerament senyors de la ciutat d’Este<\/a>, despr\u00e9s ducs de Ferrara i M\u00f2dena, i a partir de 1597 nom\u00e9s de M\u00f2dena (vegeu tamb\u00e9 els Este de Roma<\/a><\/i>). Hi ha documentaci\u00f3 general a Este Court Archives<\/a> i a Cantiere Estense<\/a>. A Ferrara bastiren el Castello d’Este<\/a> (que incloia els Camerini d’Alabastro<\/a> d’Alfonso I d’Este), mentre que Sigismondo d’Este fou el client del Palazzo dei Diamanti<\/a>, actual seu de la Pinacoteca nazionale<\/a>. Tamb\u00e9 tenien el Palazzo ducale<\/a>. A Ferrara i rodalies mantenien les Delizie Estensi<\/a> (un altre lloc<\/a>); entre els quals el Palazzo Schifanoia<\/a> (un altre lloc<\/a>) i la Palazzina Marfisa d’Este<\/a>. A Lionello i Borso d’Este devem el Studiolo di Belfiore<\/a> (un altre lloc<\/a>). Un fam\u00f3s enc\u00e0rrec cortes\u00e0 \u00e9s el quadre La festa dels d\u00e9us<\/a>, de Giovanni Bellini.<\/p>\n

Quan a 1597 Ferrara passa als Estats Pontificis, una part de les obres d’art se les apropien a Roma<\/a> els cardenals Aldobrandini<\/a><\/i> i Borghese<\/a><\/i>.<\/p>\n

Una gran part de la col\u00b7lecci\u00f3 ducal de M\u00f2dena fou adquirida a 1745 pel rei de Pol\u00f2nia i elector de Sax\u00f2nia<\/i><\/a>; es troba a les Staatliche Kunstsammlungen<\/a> de Dresde. Una altra part fou heretada pels Habsburgs d’\u00c0ustria<\/i><\/a>, i fou arranjada per l’arxiduc Franz Ferdinand d’Este al castell de Konopiste<\/a> (Boh\u00e8mia). La resta roman a la Galleria Estense<\/a> de M\u00f2dena, hostatjada al Palau Ducal. Un altre edifici de la dinastia \u00e9s el Palazzo Ducale di Sassuolo<\/a>. Les col\u00b7leccions llibr\u00e0ries ducals es troben a la Biblioteca Estense Universitaria<\/a> de M\u00f2dena.<\/p>\n

Abans de ser incorporats al ducat de M\u00f2dena, dos min\u00fasculs principats van patrocinar obres renaixentistes: Carpi<\/a>, feu de la fam\u00edlia Pio; i Correggio<\/a>, governat per la fam\u00edlia hom\u00f2nima.<\/p>\n

\n<\/a>Flor\u00e8ncia (Firenze)<\/b><\/p>\n

El mecenatge ha farcit els temples principals dels dos grans ordes mon\u00e0stics, dominicans de Santa Maria Novella<\/a> i franciscans de la Santa Croce<\/a>.  Sobre enc\u00e0rrecs funeraris, consulteu Digital sepoltuario<\/a>.<\/p>\n

Els gremis florentins<\/a> tenien a llur c\u00e0rrec les principals obres d’ornat p\u00fablic, i el Calimala, o gremi de mercaders, tenia el patronatge del Baptisteri de la Catedral<\/a> i del convent de San Miniato al Monte<\/a>; l’Arte de la Seta (1303-1331) i l’Arte della Lana (a partir de 1331), de l’Opera del Duomo<\/a> (la catedral de Santa Maria del Fiore<\/a> i el seu campanile<\/a><\/i>; vegeu tamb\u00e9 l’annex Museo dell’Opera del Duomo<\/a>); l’Arte della Seta, del Spedale degli Innocenti<\/a> i de l’oratori d’Orsanmichele<\/a> (vegeu un altre lloc<\/a>). De les confraries religioses, la Compagnia della Misericordia tenia al seu c\u00e0rrec la Loggia del Bigallo<\/a>; la Compagnia dei Laudesi, l’esmentat Orsanmichele, amb el conjunt dels gremis per a la decoraci\u00f3 escult\u00f2rica de l’exterior.<\/p>\n

<\/a>Els Medici<\/a> governen Flor\u00e8ncia successivament com a patricis, ducs i grans ducs de Toscana (vegeu tamb\u00e9 els Medici de Roma<\/a><\/i>). Hi ha documentaci\u00f3 prim\u00e0ria sobre la fam\u00edlia a Medici Archive Project<\/a>. Llurs col\u00b7leccions i les de llurs successors, els Habsburg-Lorena, es troben majorit\u00e0riament a: Galeria degli Uffizi<\/a> (p\u00e0gina no oficial<\/a>); al Palazzo Pitti<\/a>, que guarda el tresor dels Medici<\/a>; al museu del Bargello<\/a>; al Museo Archeologico Nazionale<\/a>. Existeix una guia antiga d’Uffizi i Pitti a c\u00e0rrec de Jean-Baptiste-Joseph Wicar<\/a> (1789-1814). Altres iniciatives: el convent de San Marco<\/a>; l’esgl\u00e9sia de San Lorenzo<\/a> (tamb\u00e9 a Opera Medicea Laurenziana<\/a>), on les Cappella dei Principi i Sagrestia Nuova<\/a> els servien de pante\u00f3 (vegeu un recurs sobre Miquel \u00c0ngel<\/a> i un estudi d’Edith Balas sobre la Sagristia Nova<\/a>); els jardins Boboli<\/a>; vil\u00b7les, com Pratolino<\/a>, o les que es veuen a Movio<\/a>, Ville e giardini medicei<\/a> i Polo Museale della Toscana<\/a>.<\/p>\n

Les col\u00b7leccions llibr\u00e0ries es troben a la Biblioteca Medicea Laurenziana<\/a> (un altre lloc<\/a>), i a la Biblioteca Nazionale Centrale<\/a> (inclou el fons Antonio Magliabechi<\/a>); les cient\u00edfiques, a l’Istituto e Museo di Storia della Scienza (ara Museo Galileo<\/a>), entitat que tamb\u00e9 presenta una exposici\u00f3 sobre el patrocini de la ci\u00e8ncia a Toscana<\/a>. Les peces de gl\u00edptica posse\u00efdes pels M\u00e9dicis al segle XV passaren majorit\u00e0riament als Farnese<\/a><\/i> i, a trav\u00e9s d’aquestos, als Borbons de N\u00e0pols<\/a><\/i>.<\/p>\n

Les resid\u00e8ncies dels Medici foren, successivament: el Palazzo Medici<\/a> (capella decorada per Benozzo Gozzoli<\/a>), comprat el 1659 pels Riccardi (biblioteca i galeria<\/a> decorades per Luca Giordano); el Palazzo Vecchio<\/a>, abans Palazzo della Signoria, amb el Studiolo de Cosimo I<\/a> i el Studiolo de Francesco I<\/a>; i el Palazzo Pitti<\/a>. El dirigisme art\u00edstic dels Medici queda exemplificat per l’Arazzeria Medicea<\/a> (f\u00e0brica de tapissos, 1546), l’Accademia delle Arti del Disegno<\/a> (1563), amb la seva Galleria<\/a>, i l’Opificio delle Pietre Dure<\/a> (1588, marqueteria en pedres semiprecioses). Iniciativa del cardenal Leopoldo de Medici foren les col\u00b7leccions d’autoretrats<\/a> i de dibuixos i gravats<\/a> dels Uffizi. Aquesta segona s’enriquir\u00e0 al segle XIX amb el llegat de l’escultor Emilio Santarelli<\/a>.<\/p>\n

Vegeu Eugene M\u00fcntz, Les collections des M\u00e9dicis au XVe si\u00e8cle<\/a>. Com a mostra del mecenatge dels Medici al segle XV, donem una llista dels principals artistes contractats pels successius caps de la fam\u00edlia: Cosimo il Vecchio<\/i> (1389-1464): Filippo Brunelleschi, Michelozzo, Donatello, Lorenzo Ghiberti, Luca della Robbia, Andrea Buggiano, Pagno di Lapo, Fra Angelico, Filippo Lippi, Francesco Pesellino, Rogier van der Weyden; Piero il Gotoso<\/i> (1416-1469): Domenico Veneziano, Benozzo Gozzoli; Lorenzo il Magnifico<\/i> (1449-1492): Giuliano da Sangallo, Antonio da Sangallo el Vell, Simone il Cronaca, Francesco Francione, Andrea Verrocchio, Bertoldo di Giovanni, Miquel \u00c0ngel Buonarrotti, Antonio Pollaiuolo, Piero del Pollaiolo, Domenico Ghirlandaio, Sandro Botticelli, Pietro Perugino, Filippino Lippi (Leonardo da Vinci resulta l’abs\u00e8ncia m\u00e9s conspicua); Lorenzo di Pierfrancesco il Popolano<\/i> (1463-1503): Miquel \u00c0ngel Buonarrotti, Luca Signorelli, Sandro Botticelli.<\/p>\n

Altres palaus florentins es poden veure a Repertorio delle architetture civili di Firenze<\/a>. M\u00e9s comandes d’art i arquitectura (1530-1670) a Patrician Patronage Project<\/a>. Entre les fam\u00edlies florentines del Trecento<\/i> i del Quattrocento<\/i>, a voltes aliades i a voltes rivals dels M\u00e9dicis, hom recorda el paper dels Acciaiuoli<\/a>, Alberti<\/a>, Albizzi<\/a>, Bardi<\/a>, Baroncelli<\/a>, Bartolini-Salimbeni<\/a>, Brancacci<\/a> (vegeu la capella Brancacci<\/a> a Santa Maria del Carmine), Capponi<\/a>, Corsini<\/a>, Davizzi<\/a>, Pandolfini<\/a>, Pazzi<\/a>, Peruzzi<\/a> (vegeu la capella Peruzzi<\/a> a Santa Croce), Pitti<\/a>, Portinari<\/a>, Pucci<\/a>, Quaratesi<\/a>, Rinuccini<\/a>, Rucellai<\/a>, Sassetti<\/a>, Scala<\/a>, Strozzi<\/a> (vegeu el Palazzo Strozzi<\/a>), Tornabuoni<\/a>, Uzzano, Vespucci<\/a>.<\/p>\n

Una empresa del segle XVI no medicea \u00e9s la Camera nuziale Borgherini<\/a>. Una casa d’artista \u00e9s la de Miquel \u00c0ngel Buonarrotti<\/a>. Hom coneix el contingut de les biblioteques, si m\u00e9s no hipot\u00e8tiques, de Leonardo da Vinci<\/a> i de Galileo Galilei<\/a>.<\/a><\/p>\n

<\/a>Als Corsini<\/a> dels segles XVII-XVIII hom deu el Palazzo Corsini sul Lungarno<\/a>, amb la seva galeria d’art (vegeu tamb\u00e9 els Corsini de Roma<\/a><\/i>). Tamb\u00e9 del segle XVIII data la Casa Martelli<\/a>.<\/p>\n

Dos col\u00b7leccionistes del segle XIX han donat nom als respectius museus: Herbert Percy Horne, al Museo Horne<\/a>; Frederick Stibbert, al Museo Stibbert<\/a>. <\/a>Destacat connaisseur<\/i> del segle XX \u00e9s el nordameric\u00e0 Bernard Berenson, resident a la Villa I Tatti<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a>Foligno<\/b><\/p>\n

Estigu\u00e9 sota la signoria<\/i> del Trinci<\/a> entre 1305 i 1439. El Palazzo Trinci<\/a> cont\u00e9 frescos de Gentile da Fabriano i Ottaviano Nelli.<\/p>\n

\n<\/a>Friuli-Venezia Giulia<\/b><\/p>\n

Una de les ville venete<\/a><\/i> localitzada en aquesta regi\u00f3 \u00e9s la Manin<\/a> de Passariano. El castell de Duino<\/a> data del segle XIV, per\u00f2 s’ha fet fam\u00f3s per l’acollida que la fam\u00edlia Thurn und Taxis<\/a> (vegeu-la tamb\u00e9 a Ratisbona<\/i><\/a>) ha prestat durant els segles XIX i XX a il\u00b7lustres creadors, com el poeta Rainer Maria Rilke. L’arxiduc Maximili\u00e0 d’\u00c0ustria<\/i><\/a> est\u00e0 vinculat al castell de Miramare<\/a> (Trieste).<\/p>\n

\n<\/a><\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

G\u00e8nova i la Lig\u00faria<\/b><\/p>\n

Un recurs comprehensiu \u00e9s el Portale Fosca<\/a>. La seu del doge<\/i> era el Palazzo Ducale<\/a>. Sobre els palaus de l’oligarquia genovesa, P.P. Rubens va publicar Palazzi di Genova<\/a> (1622). Es concentren en la Via Balbi<\/a> i en la Strada Nuova<\/a>, actual Via Garibaldi<\/a>. Els m\u00e9s importants estaven “matriculats” i s’anomenaven Palazzi dei Rolli<\/a> (un altre lloc<\/a>). Vegeu tamb\u00e9 un repertori de les viles de G\u00e8nova<\/a>. <\/a>La fam\u00edlia m\u00e9s influent fou la Doria<\/a> (lloc oficial<\/a>), m\u00e9s tard entroncada amb la Pamphili<\/a><\/i> de Roma; vegeu la Villa del Principe<\/a> (altrament dit Palazzo Doria). La fam\u00edlia Balbi<\/a> tamb\u00e9 t\u00e9 lloc oficial<\/a>. Stefano Balbi fou el primer propietari del palau que despr\u00e9s fou ampliat pels Durazzo<\/a>, i finalment pass\u00e0 a la casa reial de Savoia-Piemont<\/a><\/i> com a Palazzo Reale<\/a>. Altres resid\u00e8ncies convertides en museus s\u00f3n: <\/a>el Palazzo della Meridiana<\/a> (dels Grimaldi<\/a>, actual casa regnant a M\u00f2naco<\/i><\/a>); el Palazzo Spinola<\/a> (dels Spinola<\/a>; al lloc oficial<\/a> poden trobar-se m\u00e9s not\u00edcies sobre el mecenatge art\u00edstic de la fam\u00edlia); les dues resid\u00e8ncies de la fam\u00edlia Brignone-Sale<\/a>, el Palazzo Rosso<\/a> i el Palazzo Bianco<\/a> (aquest darrer, reconstrucci\u00f3 de l’antic palau dels Grimaldi); el Palazzo Doria-Tursi<\/a>. Els Giustiniani<\/a> (lloc oficial<\/a>) tenen tamb\u00e9 resid\u00e8ncies a G\u00e8nova, per\u00f2 sobretot a Roma (vegeu els Giustiniani de Roma<\/a><\/i>). Els Pallavicini, vegeu-los a Parma i Piacenza<\/a><\/i> i, posteriorment, amb els Rospigliosi<\/a><\/i> de Roma.<\/p>\n

Mostra del col\u00b7leccionisme corporatiu \u00e9s el museu de l’Accademia Ligustica di Belle Arti<\/a>.<\/p>\n

\nGubbio<\/b>, vegeu Urbino i les Marques<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a><\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

Ivrea<\/b><\/p>\n

A Adriano Olivetti, cap d’una coneguda empresa de material d’oficina, hom deu la conversi\u00f3 de la ciutat d’Ivrea<\/a> en un empori de l’arquitectura moderna.<\/p>\n

\n<\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

Laci (Lazio)<\/b>, vegeu Roma i el Laci<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nLig\u00faria<\/b>, vegeu G\u00e8nova i la Lig\u00faria<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nLlombardia (Lombardia)<\/b>, vegeu Bergamo<\/b><\/a><\/i>, Brescia<\/b><\/a><\/i>, Como<\/b><\/a><\/i>, M\u00e0ntua<\/b><\/a><\/i> i Mil\u00e0 i la Llombardia<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Lucca<\/b><\/p>\n

El Museu Nacional ocupa les resid\u00e8ncies de Paolo Guinigi<\/a>, cap de la signoria<\/i> al segle XV, i de la fam\u00edlia Mansi<\/a>, que l’ampliaren al llarg dels segles XVII i XVIII. El Palazzo Ducale<\/a> adopta la seva forma definitiva sota els principats d’Elisa Bonaparte Baciocchi i Maria Luisa di Borbone (s. XIX).<\/p>\n

\n<\/a><\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

M\u00e0ntua (Mantova)<\/b><\/p>\n

Fou la capital<\/a> del marquesos (despr\u00e9s, ducs) Gonzaga<\/a>. Llurs resid\u00e8ncies mantuanes s\u00f3n: el Palazzo Ducale<\/a>, que inclou frescos de Pisanello<\/a> i la Camera degli Sposi<\/a>, pintada per Mantegna<\/a>, i el Studiolo<\/a> d’Isabella d’Este; el Palazzo Te<\/a> (un altre lloc<\/a>), els palaus Te i San Sebastiano<\/a>. Ludovico III Gonzaga era tamb\u00e9 patr\u00f3 de la Santissima Annunziata<\/a> de Flor\u00e8ncia<\/a><\/i>.<\/p>\n

La ciutat residencial d’una branca de la fam\u00edlia (Vespasiano Gonzaga) \u00e9s Sabbioneta; vegeu les p\u00e0gines del Municipi<\/a> i de l’Oficina de Turisme<\/a>. El palau ducal inclou el Camerino di Enea<\/a>.<\/p>\n

Els Gonzaga venen el gruix de llur col\u00b7lecci\u00f3 a Carles I<\/i><\/a> d’Anglaterra (1627), i la resta \u00e9s saquejada pels francesos tres anys despr\u00e9s (v\u00e0ries peces al Louvre<\/a>). Una altra branca de la fam\u00edlia va deixar obres a la capital del ducat de Guastalla, despr\u00e9s passat als Farnese de Parma<\/a><\/i>. Emparentats amb els Gonzaga estaven els Sanvitale, senyors de la Rocca di Fontanellato<\/a> prop de Parma<\/a><\/i>.<\/p>\n

\nMarques (Marche)<\/b>, vegeu Urbino i les Marques<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Massa<\/b><\/p>\n

Estava sota el domini dels Malaspina, ducs de Massa-Carrara. Llur resid\u00e8ncia medieval era la Rocca Malaspina<\/a>. A 1570, Alberico I Cybo-Malaspina la trasllada al Palau Ducal<\/a>. Tamb\u00e9 posse\u00efren els castells de Lusolo (a Mulazzo), despr\u00e9s cedit als Medici<\/a><\/i> (actual Museo dell’Emigrazione della Gente di Toscana<\/a>), i de Terrarossa<\/a> (a Licciana Nardi). Poden veure’s m\u00e9s empreses dels Malaspina a Terre del Frigido<\/a> i a Terre dei Malaspina<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a>Mil\u00e0 i la Llombardia (Milano e la Lombardia)<\/b><\/p>\n

Se succeeixen dues dinasties ducals, els Visconti<\/a> (s. XIV-XV) i els Sforza<\/a> (segona meitat del s. XV i comen\u00e7aments del XVI). Uns i altres van patrocinar la Certosa de Pavia<\/a> (un altre lloc<\/a>) i els Duomo<\/a>, Palazzo Reale<\/a> i Castello Sforzesco<\/a> de Mil\u00e0. Aquesta fortalesa hostatja les Civiche Raccolte d’Arte, que inclou part de les col\u00b7leccions ducals. Altres peces es troben a la Pinacoteca di Brera<\/a>, que tamb\u00e9 inclou les col\u00b7leccions de l’Accademia di Belle Arti<\/a>.<\/p>\n

La resid\u00e8ncia dels Visconti a Pavia era el Castello Visconteo (avui Musei Civici<\/a>), amb la seva biblioteca<\/a> (dispersa). Altres fortificacions promogudes per aquesta dinastia s\u00f3n les d’Angera<\/a> (un altre lloc<\/a>), Castell’Arquato<\/a>, Grazzano Visconti<\/a> i Bellinzona<\/a> (cant\u00f3 del Ticino, Su\u00efssa<\/i><\/a>).<\/p>\n

<\/a>Els Sforza (vegeu tamb\u00e9 els Sforza de Roma<\/a><\/i>) urbanitzaren la ciutat de Vigevano<\/a>, encarregaren edificis a Donato Bramante<\/a>, i a Leonardo da Vinci obres d’enginyeria, escultura i pintura, com el Sant Sopar<\/a> a Santa Maria delle Grazie<\/a>, temple que pretenien f\u00f3ra llur pante\u00f3. Bona Sforza, v\u00eddua del duc Galeazzo Sforza, va encarregar el Llibre d’hores Sforza<\/a>. Pigello Portinari, agent de la banca M\u00e9dici a Mil\u00e0, \u00e9s el patr\u00f3 de la capella Portinari<\/a> a Sant’Eustorgio.<\/p>\n

La fam\u00edlia milanesa dels Borromeo<\/a> t\u00e9 a la ciutat el Palazzo Borromeo<\/a>, amb els seus frescos<\/a>. Van donar dos cardenals i arquebisbes de Mil\u00e0, Carlo (el sant) i Federico, que patrocinaren obres al Duomo<\/a> de Mil\u00e0, al Sacro Monte<\/a> de Varese i al Collegio Borromeo<\/a> de Pavia, un dels col\u00b7legis universitaris de la ciutat, juntament amb el Collegio Ghislieri<\/a>, fundaci\u00f3 del papa Pius V Ghislieri. La col\u00b7lecci\u00f3 del cardenal Federico (llibres i obres d’art) origina l’actual Biblioteca Ambrosiana<\/a>, amb secci\u00f3 de dibuixos<\/a>.  Altres resid\u00e8ncies de la fam\u00edlia, principalment del segle XVII, s\u00f3n les Isole Borromee<\/a> (llac Maggiore) i el palau d’Arese Borromeo<\/a> (Cesano Maderno).<\/p>\n

A Castiglione d’Olona<\/a>, el cardenal Branda Castiglione va promoure un enclavament d’art florent\u00ed del Quattrocento: el seu palau, la Col\u00b7legiata i el Baptisteri (frescos de Masolino da Panicale). Un altre milan\u00e8s dels segles XV-XVI destacat pel seu mecenatge (Leonardo da Vinci, Bramantino, Cristoforo Solari, etc.) fou Gian Giacomo Trivulzio<\/a>. <\/a>El marqu\u00e8s Anton Giorgio Clerici (vegeu aquesta fam\u00edlia tamb\u00e9 a Como<\/a><\/i>) \u00e9s el comitent del palau<\/a> fam\u00f3s pel fresc de Giambattista Tiepolo (1741). El papa Pius IV (1559 al 1565) venia d’una nissaga milanesa, emparentada amb els Medici i els Borromeo: els Serbelloni<\/a>, que al segle XVIII s’edifiquen un palau a Mil\u00e0 i una vil\u00b7la sobre el llac de Como.<\/p>\n

<\/a>Resid\u00e8ncies imperials dels Habsburgs d’\u00c0ustria<\/i><\/a> foren el refet Palazzo Reale<\/a> de Mil\u00e0 i la Villa Reale de Monza<\/a>.<\/p>\n

El llegat del comte Gian Giacomo Poldi Pezzoli funda (1879) el Museo Poldi Pezzoli<\/a> de Mil\u00e0; el del marqu\u00e8s Luigi Malaspina (1835), la Pinacoteca Malaspina<\/a> de Pavia.<\/p>\n

\nM\u00f2dena<\/b>, vegeu Ferrara i M\u00f2dena<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nMontagnana<\/b>, vegeu P\u00e0dua<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nMontepulciano<\/b>, vegeu Siena<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nMonza<\/b>, vegeu Mil\u00e0 i la Llombardia<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a><\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

N\u00e0pols i la Camp\u00e0nia (Napoli e la Campania)<\/b><\/p>\n

Sobre la dinastia normanda (s. XI-XII): Les Normands, peuple d’Europe<\/a>. La dinastia Hohenstaufen (Frederic II i Manfred I), vegeu-la a Alemanya<\/i><\/a>. <\/a>La dinastia dels Anjou (vegeu tamb\u00e9 els ducs Anjou de Fran\u00e7a<\/i><\/a>) va edificar castells (Sant’Elmo<\/a>), esgl\u00e9sies i convents, com la Certosa di San Martino<\/a>. El principal pante\u00f3 din\u00e0stic est\u00e0 al convent de Santa Chiara<\/a>. Robert I va encarregar (1340) la B\u00edblia d’Anjou<\/a>.<\/p>\n

La dinastia aragonesa va fer afegits (arc d’Alfons V, Sala dei Baroni) al Castel Nuovo<\/a>. El seu mecenatge llibrari es pot veure a La Biblioteca dels Reis Aragonesos de N\u00e0pols<\/a>.<\/p>\n

La principal empresa dels virreis espanyols fou el Palazzo Reale Nuovo<\/a>. Sobre llur mecenatge: Filomena Viceconte, Il duca de Medina de las Torres (1600-1668) tra Napoli e Madrid: mecenatismo artistico e decadenza della monarchia<\/a>; \u00c1ngel Rivas Albaladejo, Entre Madrid, Roma y N\u00e1poles: el VI conde de Monterrey y el gobierno de la monarqu\u00eda hisp\u00e1nica (1621-1653)<\/a>.<\/p>\n

Distingit col\u00b7leccionista i marxant al N\u00e0pols del segle XVII fou el flamenc Gaspar Roomer<\/a>. Sobre ell i altres patrons: Fritz Saxl, The battle scene without a hero: Aniello Falcone and his patrons<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Iniciatives dels reis Borbons (vegeu tamb\u00e9 els Farnese de Parma<\/a><\/i> i els Farnese de Roma<\/a><\/i>) al segle XVIII s\u00f3n la Reggia di Caserta<\/a>, la Reggia di Portici<\/a> i el Teatro di San Carlo<\/a>. Ferran IV ampli\u00e0 el Palazzo Reale Nuovo<\/a>. Les col\u00b7leccions Farnese i reials es guarden al Museo e Real Bosco di Capodimonte<\/a> (tamb\u00e9 seu de la manufactura de porcellana<\/a>), al Museo archeologico nazionale<\/a> i a la Biblioteca Nazionale<\/a> de N\u00e0pols.<\/p>\n

Els Borbons tamb\u00e9 patrocinen les excavacions de Pomp\u00e8ia i Ercolano. Els resultats es publiquen a Le Antichit\u00e0 di Ercolano esposte<\/a> (1755-1792). Els resultats es poden veure a Soprintendenza Archeologica di Pompei<\/a>. Les troballes es guarden majorit\u00e0riament a l’esmentat Museo archeologico nazionale<\/a> de N\u00e0pols, hostatjat a l’edifici de l’antiga Universitat.<\/p>\n

Pot trobar-se informaci\u00f3 miscel\u00b7l\u00e0nia a Nobili napoletani<\/a>. Segle XVI: el mecenatge del cardenal Oliverio Carafa, vegeu-lo a Roma<\/a><\/i>. Segle XVII: el poeta Giambattista Marino \u00e9s autor d’una descripci\u00f3 en vers de la seva col\u00b7lecci\u00f3, La Galleria<\/a>; una coneguda fundaci\u00f3 laica \u00e9s el Pio Monte della Misericordia<\/a>. Segle XVIII: un n\u00famero del Journal of the history of collections, novembre de 2007<\/a>, hi est\u00e0 dedicat monogr\u00e0ficament; Carles III funda (1752) l’Accademia di Belle Arti di Napoli<\/a>; una gran capella funer\u00e0ria napolitana \u00e9s la Sansevero<\/a>, amb l’annex gabinet d’anatomia de Raimondo de Sangro; a les rodalies de N\u00e0pols, els potentats s’edifiquen les anomenades Ville Vesubiane<\/a>. Segle XIX: la col\u00b7lecci\u00f3 del pr\u00edncep Gaetano Filangieri forma el Museo Filangieri<\/a> (malm\u00e9s a la II Guerra Mundial).<\/p>\n

\n<\/a><\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

P\u00e0dua (Padova)<\/b>, vegeu tamb\u00e9 Vicenza i la Terra ferma veneciana<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

S\u00f3n poques les romanalles de la signoria<\/i> dels Carraresi<\/a>, l’activitat constructiva dels quals es veu millor a la ciutat fortificada de Montagnana<\/a>.<\/p>\n

Com a Ven\u00e8cia, tamb\u00e9 a P\u00e0dua es fundaren confreries o scuole<\/i>: la Scoletta del Santo<\/a>, amb frescos de Tiziano i altres; la Scuola del Carmine<\/a>, amb frescos dels Campagnola; l’Oratorio di San Giorgio<\/a>, amb frescos d’Altichiero, i capella funer\u00e0ria dels Lupi di Soragna (vegeu-los tamb\u00e9 a Parma<\/a><\/i>), aix\u00ed mateix mecenes de la capella de San Giacomo a la bas\u00edlica franciscana de Sant Antoni, “il Santo”<\/a>. Altres enc\u00e0rrecs particulars s\u00f3n: la capella d’Enrico Scrovegni (p\u00e0gina oficial<\/a>, Web Gallery of Art<\/a>, My Studios<\/a>, Allen Farber<\/a>) a l’antiga Arena<\/i>, amb frescos de Giotto i escultura de Giovanni Pisano; la molt malmesa capella Ovetari<\/a> als Eremitani, amb frescos de Mantegna. L’antiga seu universit\u00e0ria \u00e9s el Palazzo Bo<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a>Parma i Piacenza<\/b><\/p>\n

Els governants s\u00f3n els ducs Farnese<\/a> (vegeu tamb\u00e9 els Farnese de Roma<\/a><\/i>). Informaci\u00f3 general a I Farnese<\/a>. Llur llegat es troba a: Biblioteca Palatina<\/a>; Galleria nazionale di Parma<\/a>, al Palazzo della Pilotta<\/a> (inclou les col\u00b7leccions de l’Acad\u00e8mia de Belles Arts); Giardino ducale di Parma<\/a>; Palazzo Farnese di Piacenza<\/a>, que hostatja el museu municipal<\/a>; Reggia di Colorno<\/a>. La major part de les obres d’art mobles que adornaven aquestes resid\u00e8ncies, se les emport\u00e0 a N\u00e0pols el futur Carles III d’Espanya, com a successor d’Isabel Farnese (vegeu els Borbons de N\u00e0pols<\/a><\/i>). El pante\u00f3 ducal es troba al santuari de Santa Maria della Steccata<\/a> de Parma. Opera in scena<\/a> tracta el mecenatge teatral dels ducs, que inclou construccions com el Teatro Farnese (s. XVII) o el Teatro Regio (s. XIX).<\/p>\n

<\/a>Abans de ser absorbit pels Farnese a 1587, el marquesat dels Pallavicini<\/a> va promoure v\u00e0ries obres renaixentistes a les ciutats de Busseto<\/a> (Villa Pallavicino, actual Museo Giuseppe Verdi<\/a>) i Cortemaggiore<\/a>. La branca genovesa de la fam\u00edlia enlla\u00e7\u00e0 m\u00e9s tard amb els Rospigliosi<\/a><\/i> de Roma.<\/p>\n

Altres fam\u00edlies de la regi\u00f3 destacades per llur mecenatge s\u00f3n: els Meli Lupi<\/a>, amb la Rocca di Soragna<\/a> i diverses obres a P\u00e0dua<\/a><\/i>; els Rossi<\/a>, amb varis castells dels segles XV i XVI, entre els quals destaquen els de Roccabianca<\/a>, Torrechiara<\/a> i San Secondo Parmese<\/a>.<\/p>\n

\nPavia<\/b>, vegeu Mil\u00e0 i la Llombardia<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Perusa (Perugia)<\/b><\/p>\n

Una de les entitats m\u00e9s potents de la ciutat era el gremi de canvistes, patrocinador del Collegio del Cambio<\/a>, fam\u00f3s pels frescos del Perugino. La signoria<\/i> estigu\u00e9 entre 1438 i 1540 en mans dels Baglioni; desapareguts llur palau i llur pante\u00f3 (l’esgl\u00e9sia de San Francesco al Prato), resta la capella<\/a> que Troilo Baglioni f\u00e9u pintar per Pinturicchio a Santa Maria Maggiore de Spello. Tamb\u00e9 la fam\u00edlia Della Corgna<\/a> tingu\u00e9 activitat art\u00edstica a Perusa i comarca.<\/p>\n

\nPesaro<\/b>, vegeu Urbino i les Marques<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nPiacenza<\/b>, vegeu Parma i Piacenza<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nPiemont (Piemonte)<\/b>, vegeu Ivrea<\/b><\/a><\/i>, Saluzzo<\/b><\/a><\/i>, Tor\u00ed<\/b><\/a><\/i> i Vercelli<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\nPienza<\/b>, vegeu Siena<\/b><\/a><\/i><\/p>\n

\n<\/a>Pisa<\/b><\/p>\n

L’emperador Enric VII de Luxemburg encarreg\u00e0 a Giovanni Pisano la tomba de la consort, Margarida de Brabant (+1311); s’en conserven fragments al Museo di Sant’Agostino<\/a> i a la Galeria Nazionale di Palazzo Spinola<\/a> de G\u00e8nova<\/a><\/i>. La promta mort del sobir\u00e0 (1313) va ser honorada per la ciutat de Pisa amb una tomba esculpida per Tino da Camaino, la qual es guarda a parts a la catedral<\/a> i al Museo dell’Opera del Duomo<\/a>.<\/p>\n

\n<\/a> Reggio Emilia<\/b><\/p>\n

La col\u00b7lecci\u00f3 d’Anna i Luigi Parmeggiani ha quedat englobada (1925) als Musei Civici<\/a>. Inclou les pertinences del pintor espanyol, resident a Par\u00eds, Ignacio Le\u00f3n y Escosura.<\/p>\n

\n<\/a><\/a>Torna a Subdirectori d’It\u00e0lia<\/a><\/i><\/p>\n

R\u00edmini<\/b><\/p>\n

Abans de ser incorporada als estats de l’Esgl\u00e9sia, fou signoria<\/i> dels Malatesta<\/a> (segona meitat del s. XV). Les iniciatives de Sigismondo Pandolfo Malatesta poden veure’s a la capital, R\u00edmini<\/a> i a la prov\u00edncia, Guida alla Signoria dei Malatesta<\/a>, a m\u00e9s dels castells<\/a>, especialment el de Gradara<\/a>.<\/p>\n

A un altre Malatesta, Domenico “Novello”, hom deu la Biblioteca Malatestiana<\/a> a la propera ciutat de Cesena.<\/p>\n

\n<\/a>Roma i el Laci (Roma e il Lazio)<\/b><\/p>\n

El lloc oficial del municipi \u00e9s Sovrintendenza Capitolina ai Beni Culturali<\/a>.<\/p>\n

El per\u00edode anterior al Renaixement est\u00e0 tractat a Medioevo.Roma<\/a>. L’activitat constructiva als Estats Pontificis durant el “Captiveri d’Aviny\u00f3”<\/a><\/i> (s. XIV), vegeu-la a Spoleto<\/i><\/a>.<\/p>\n

Un panorama del patrimoni acumulat a mitjans del segle XVII es troba a la guia de Giovan Pietro Bellori<\/a> i a les publicacions il\u00b7lustrades de Giovanni Battista Falda<\/a>. Per al segle seg\u00fcent, es poden consultar la guia de Filippo Titi<\/a> (1763).<\/p>\n

Sobre les col\u00b7leccions d’escultura antiga, Monumenta Rariora<\/a> i Arachne<\/a> repertorien inventaris i llibres de l\u00e0mines, fins a comen\u00e7aments del segle XIX; tamb\u00e9 existeix una monografia de Fran\u00e7ois Perrier<\/a> (1638). L’estat del patrimoni monumental al segle XVIII (comparat amb fotografies actuals) es veu als gravats de Giuseppe Vasi<\/a>. Sobre els antiquaris del XVIII: la Winckelmann-Gesellschaft<\/a> i l’exposici\u00f3 Winckelmann und \u00c4gypten<\/a>.<\/p>\n

Els palaus estan descrits a Palazzi di Roma<\/a>. Les viles als envoltants de Roma (zona de Frascati, etc.) es trobaran a Ville di Roma<\/a>, a Castelli romani<\/a>, a Visit castelli romani<\/a> i a les passejades de Ferdinand Gregorovius<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Comen\u00e7arem pel mecenatge papal en general (vegeu papes individuals m\u00e9s avall, sota el nom de fam\u00edlia). Hi ha moltes dades a l’Enciclopedia dei Papi<\/a>. A l’apartat dedicat a Fran\u00e7a tractem el sojorn a Aviny\u00f3<\/i><\/a>. Sobre el Vatic\u00e0 i altres depend\u00e8ncies romanes de la Santa Seu, vegeu les bas\u00edliques i capelles papals<\/a> (en especial la Bas\u00edlica de St. Pere del Vatic\u00e0<\/a>), els Musei vaticani<\/a>, Christus Rex<\/a> i una guia antiga del Museo Pio-Clementino<\/a> (1782-1808). Vegeu tamb\u00e9 la Biblioteca Apostolica Vaticana<\/a> i l’exposici\u00f3 Rome Reborn<\/a> sobre la mateixa. M\u00e9s resid\u00e8ncies papals: el Palazzo del Quirinale<\/a> (avui Presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica), els seus estables o Scuderie<\/a>, i el Castel Sant’Angelo<\/a>. Vegeu Eugene M\u00fcntz, Les arts a la cour des papes pendant le XVe et le XVIe si\u00e8cle<\/a>.<\/p>\n

La protecci\u00f3 oficial de les belles arts est\u00e0 exemplificada per l’Accademia di San Luca<\/a>. Sobre l’activitat corporativa dels estrangers, vegeu Les Fondations nationales dans la Rome pontificale<\/a> i aquesta guia de les esgl\u00e9sies nacionals<\/a>.<\/p>\n

No detallarem l’immens patrimoni que la iniciativa privada ha acumulat als temples de la ciutat. REQUIEM<\/a> \u00e9s un repertori de tombes romanes de papes i cardenals. Existeixen recursos sobre escultura her\u00e0ldica<\/a> papal arreu de Roma, sobre obres hidr\u00e0uliques<\/a> i, en especial, sobre fonts monumentals<\/a>. Les obres (escultures antigues i pintures modernes) cedides pels papes al municipi de Roma estan als Musei Capitolini<\/a>.<\/p>\n

Col\u00b7leccions d’escultura a mitjans del segle XVI estan descrites per Ulisse Aldrovandi en ap\u00e8ndix a Lucio Mauro, Le antichit\u00e0 della citt\u00e0 di Roma<\/a>. Seus de confraries del segle XVI s\u00f3n: San Giovanni Decollato<\/a> (dels florentins), Oratorio del Gonfalone<\/a>, Oratorio del Crocifisso<\/a>, Congregazzione dell’Oratorio annexa a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria in Vallicella<\/a> (Chiesa Nuova).<\/p>\n

Despr\u00e9s de Roma, el principal conjunt dels Estats Pontificis, patrocinat per diversos papes del segle XV en endavant, \u00e9s el Santuario di Loreto<\/a>.<\/p>\n

Activitat de les fam\u00edlies romanes i d’individus concrets (per ordre alfab\u00e8tic):<\/p>\n

<\/a><\/p>\n