Sobre les \u00e8poques m\u00e9s reculades:<\/p>\n
Inclou informaci\u00f3 sobre el col\u00b7leccionisme el R\u00e9pertoire des tableaux fran\u00e7ais en Allemagne (XVIIe et XVIIIe si\u00e8cles)<\/a>.<\/p>\n Regions per ordre alfab\u00e8tic (no sempre co\u00efncideixen amb els moderns L\u00e4nder<\/i>):<\/p>\n \nBaden-W\u00fcrttemberg<\/b><\/p>\n Existeix un lloc oficial dels castells i jardins<\/a> de les cases regnants. Les resid\u00e8ncies principals dels margraves (despr\u00e9s grans ducs) de Baden es troben a Karlsruhe<\/a> i Rastatt<\/a>. Llurs col\u00b7leccions formen el Badisches Landesmuseum<\/a> al castell de Karlsruhe, i el Staatliche Kunsthalle<\/a> a l’Orangerie. Les col\u00b7leccions dels ducs (despr\u00e9s reis) de W\u00fcrttemberg estan a la base de la Staatsgalerie Stuttgart<\/a>. Una resid\u00e8ncia suburbana llur \u00e9s el castell de Ludwigsburg<\/a>. Els comtes palatins, veieu-los al Palatinat<\/a><\/i>.<\/p>\n \nBaixa Sax\u00f2nia (Niedersachsen)<\/strong><\/b><\/p>\n La col\u00b7lecci\u00f3 art\u00edstica dels ducs de Braunschweig ha esdevingut el Herzog Anton Ulrich-Museum<\/a> de Brunswick, i la col\u00b7lecci\u00f3 llibr\u00e0ria la Herzog August Bibliothek<\/a> de Wolfenb\u00fcttel. La resid\u00e8ncia dels grans ducs d’Oldenburg est\u00e0 convertida en el Landesmuseum<\/a>.<\/p>\n \n<\/a>Baviera (Bayern)<\/strong><\/b><\/p>\n De la Casa Electoral (a partir de 1806 Reial), els Wittelsbach, poden veure’s els castells i jardins<\/a>. Els principals s\u00f3n: el castell de Trausnitz<\/a>, el castell de Friedberg<\/a>, la Residenz de Munic<\/a>, Nymphenburg<\/a> (seu de la Manufactura de Porcellana<\/a>); Schleissheim<\/a>. A la mateixa adre\u00e7a hi s\u00f3n les resid\u00e8ncies de la branca Wittelsbach menor, resident a Landshut (el castell de Trausnitz<\/a> i la Stadtresidenz<\/a>), aix\u00ed com les d’altres principats annexats a Baviera: Aschaffenburg, Coburg, Bayreuth, Bamberg, W\u00fcrzburg, Neuburg, etc. (vegeu m\u00e9s avall).<\/p>\n El patrimoni din\u00e0stic es concentra a Munic: Schatzkammer<\/a> (Tresor) de la Residenz, Pinacoteca<\/a> (Antiga, Nova i Moderna), col\u00b7leccions d’antiguitats<\/a> (Gliptoteca, etc.), Museu Arqueol\u00f2gic<\/a>, Museu d’Art Egipci<\/a>, Museu Nacional Bavar\u00e8s<\/a> i Biblioteca de l’Estat de Baviera<\/a>.<\/p>\n Durant la Guerra dels Trenta Anys, una part de les col\u00b7leccions dels Wittelsbach fou saquejada per Gustau Adolf de Su\u00e8cia<\/i><\/a>, per\u00f2 al segle XVIII s’enriquiren amb la major part del patrimoni dels Electors Palatins<\/a><\/i>, abans a D\u00fcsseldorf i Mannheim.<\/p>\n <\/a>L’estat de les arts sota la monarquia (1806-1918) pot veure’s a K\u00f6nigreich Bayern<\/a>. A Llu\u00eds I hom deu el Pompejanum<\/a> d’Aschaffenburg; a Maximili\u00e0 II, el castell d’Hohenschwangau<\/a>; a Llu\u00eds II<\/a>, els de Herrenchiemsee<\/a>, Linderhof<\/a> i Neuschwanstein<\/a>, sense comptar l’ajut prestat a Richard Wagner per a bastir el Festspielhaus<\/a> de Bayreuth. L’arquitecte principal durant la primera meitat del segle XIX fou Leo von Klenze<\/a>.<\/p>\n Sota la protecci\u00f3 reial es funda l’Akademie der Bildenden K\u00fcnste<\/a>.<\/p>\n La fam\u00edlia de banquers Fugger<\/a> comanda al segle XVI v\u00e0ries obres a Augsburg i rodalies: el palau urb\u00e0<\/a>, la Fugger-Kapelle<\/a> a Santa Anna, el barri de vivendes socials Fuggerei<\/a> i els castells de Kirchheim<\/a> i Oberndorf<\/a>. Vegeu tamb\u00e9 la Europ\u00e4ische Fuggerstrasse<\/a> i el museu<\/a> dedicat als Fugger i a l’altra gran fam\u00edlia de negociants augsburgesos, els Welser.<\/p>\n El mercader Paul von Praun (1548\u20131616) reun\u00ed a Nuremberg les obres comprades a It\u00e0lia i Alemanya en el Praunsches Kabinett<\/a>. Dispers al 1801, una part es guarda al Germanisches Nationalmuseum<\/a> de la mateixa ciutat.<\/p>\n Altres emprenedors dels segles XVII-XVIII: els pr\u00ednceps-bisbes de W\u00fcrzburg, amb la seva Residenz<\/a>; els pr\u00ednceps-bisbes de Bamberg, en especial Lothar Franz von Sch\u00f6nborn (tamb\u00e9 arquebisbe de Mag\u00fancia<\/a><\/i>), qui encarrega la Neue Residenz<\/a> i el castell Weissenstein<\/a> (Pommersfelden); els ducs de Sax\u00f2nia-Coburg<\/a> (el viver de les monarquies europees), amb llurs castells<\/a>, dels quals conserven actualment el Schloss Callenberg<\/a>, i les Kunstsammlungen der Veste Coburg<\/a>. A Bayreuth es van desenvolupar les construccions sota la margravina Guillermina<\/a>. Neuburg, vegeu-lo al Palatinat<\/a><\/i>.<\/p>\n <\/a>A partir de 1812, els edificis mon\u00e0stics de l’abadia de Sankt Emmeram (Ratisbona) esdevenen resid\u00e8ncia de la fam\u00edlia dels pr\u00ednceps Thurn und Taxis<\/a> (vegeu-la tamb\u00e9 a Duino, It\u00e0lia<\/a><\/i>). Del comte Adolf Friedrich von Schack, mecenes dels pintors Franz von Lenbach, Hans von Mar\u00e9es, Anselm Feuerbach i Arnold B\u00f6cklin, prov\u00e9 la Sammlung Schack<\/a> de Munic.<\/p>\n Estan disponibles els arxius dels marxants muniquesos Galerie Heinemann<\/a> per als anys 1872-1938.<\/p>\n \nHamburg<\/strong><\/b><\/p>\n L’activitat del ex-banquer Aby Warburg es concentra en l’institut que porta el seu nom, en les dues seus d’Hamburg<\/a> i Londres<\/a>. Vegeu el bloc Bilderfahrzeuge: Aby Warburg’s legacy and the future of iconology<\/a>.<\/p>\n \nHessen<\/strong><\/b><\/p>\n Hi ha una web sobre els castells i jardins<\/a> del Land<\/i>. Els landgraves de Hessen-Kassel han deixat els actuals Staatliche Museen<\/a>, al parc de Wilhelmsh\u00f6he<\/a> (Kassel). Llur col\u00b7lecci\u00f3 fou en part espoliada per Napole\u00f3 I<\/i><\/a>. Es coneix la biblioteca dels germans Jacob i Wilhelm Grimm<\/a>, residents de la ciutat.<\/p>\n Dels grans ducs de Hessen-Darmstadt hom remarcar\u00e0 les col\u00b7leccions, al Hessisches Landesmuseum<\/a> de Darmstadt, i la darrera gran empresa art\u00edstica d’una monarquia europea, els edificis Jugendstil<\/i> de la col\u00f2nia d’artistes de Darmstadt, la Matildenh\u00f6he<\/a>, sota la direcci\u00f3 de Joseph Maria Olbrich (1899-1908).<\/p>\n A la ciutat lliure de Frankfurt destaca el St\u00e4del Museum<\/a>, fundaci\u00f3 de Johann Friedrich St\u00e4del (1815).<\/p>\n \nMecklenburg<\/strong><\/b><\/p>\n Els palaus i les col\u00b7leccions dels ducs de Mecklenburg formen el Staatliche Museum<\/a> de Schwerin.<\/p>\n \n<\/a>Palatinat (Pfalz)<\/strong><\/b><\/p>\n Els Electors Palatins residien al castell d’Heidelberg (visible a trav\u00e9s de Staatliche Schlosser und Garten Baden-Wurttemberg<\/a> i de Landeskunde online<\/a>), malm\u00e9s per l’ex\u00e8rcit de Llu\u00eds XIV<\/a><\/i>. Estava envoltat pels jardins<\/a> plantats per Salomon de Caus<\/a>. Posteriorment resideixen al castell de Mannheim<\/a>. Tamb\u00e9 tenien els de Benrath<\/a> (D\u00fcsseldorf) i Schwetzingen<\/a>. Llurs col\u00b7leccions art\u00edstiques (vegeu el cat\u00e0leg per Nicolas de Pigage<\/a>, 1778) estan a Munic<\/a><\/i>; la part que va romandre a D\u00fcsseldorf es guarda al Museum Kunst Palast<\/a>. Una part de la Bibliotheca Palatina es troba a la Universitat de Heidelberg<\/a>; la resta fou expropiada en favor de la Biblioteca Apostolica Vaticana<\/a> (Roma<\/a><\/i>) durant la Guerra dels Trenta Anys (1622).<\/p>\n La branca del Jove Palatinat<\/a> tenia els seus estats a Baviera<\/a><\/i> i residia al castell de Neuburg<\/a>, obra principalment del comte Ottheinrich. Vegeu-ne una exposici\u00f3<\/a>.<\/p>\n \n<\/a>Pr\u00fassia (Preussen)<\/strong><\/b><\/p>\n A aquest lloc sobre la hist\u00f2ria de Pr\u00fassia<\/a> es pot trobar informaci\u00f3 sobre les activitats art\u00edstiques de la dinastia regnant. De les construccions de Casa Reial (abans, Electoral; despr\u00e9s, Imperial), els Hohenzollern<\/a>, i en especial de Frederic II el Gran, tenim els castells i jardins<\/a> de Berl\u00edn i rodalies. A la capital, ha estat enderrocat el Palau Reial o Stadtschloss<\/a> (un altre lloc<\/a>), i despr\u00e9s reconstruit<\/a>. Es conserva el Zeughaus<\/a> (Arsenal). A Potsdam<\/a> hi ha v\u00e0ries viles i palaus, com el de Sanssouci, i la desapareguda esgl\u00e9sia de la dinastia, la Garnisonkirche<\/a>. Resultant aquestes dues ciutats molt castigades durant la II Guerra Mundial, poden contemplar-se vistes antigues a Berliner Klassik<\/a> i a Potsdammer Mitte<\/a>. Tamb\u00e9 existeix una descripci\u00f3 de Potsdam en 1749<\/a>. El principal arquitecte de la fam\u00edlia reial prussiana durant la primera meitat del XIX fou Friedrich Schinkel<\/a>.<\/p>\n Sota el patrocini del darrer Kaiser<\/i>, Guillem II, s’inauguren a Berl\u00edn la nova catedral<\/a> (Dom<\/i>) i la semi-destruida Ged\u00e4chtniskirche<\/a>, i a S\u00e9lestat (Als\u00e0cia<\/i><\/a>) es restaura el castell d’Hoch-K\u00f6nigsburg<\/a>. Tamb\u00e9 data del segle XIX i comen\u00e7ament del XX la reconstrucci\u00f3 de dos castells de Su\u00e0bia, el de Sigmaringen<\/a> (possessi\u00f3 d’una altra branca de la fam\u00edlia, els pr\u00ednceps d’Hohenzollern<\/a>), i el de Hohenzollern<\/a> (propietat d’ambdues branques).<\/p>\n Les col\u00b7leccions dels Hohenzollern foren descrites per Mathias Oesterreich: pintures<\/a> (1771) i escultures<\/a> (1774). Enriquides amb compres als romans Bellori<\/a><\/i> i Giustiniani<\/a><\/i>, entre d’altres, formen el nucli dels Staatliche Museen<\/a> de Berl\u00edn i Potsdam. Una part es va perdre a 1945 amb l’incendi del Kaiser-Friedrich-Museum, o saquejada per l’ex\u00e8rcit sovi\u00e8tic; les pintures estan repertoriades a Dokumentation der Verluste und des Fremdbesitzes<\/a>. L’antiga biblioteca reial est\u00e0 incorporada a la Staatsbibliothek<\/a> de Berl\u00edn. Altres fundacions de la monarquia prussiana s\u00f3n l’Akademie der K\u00fcnste<\/a> i la Manufactura Reial de Porcellana<\/a>.<\/p>\n El primer membre de la fam\u00edlia destacable pel seu mecenatge (primera meitat del s. XVI) fou el cardenal Albrecht von Brandenburg<\/a>, arquebisbe de Mag\u00fancia i Magdeburg. Est\u00e0 relacionat amb reformes a les catedrals de Mag\u00fancia<\/a><\/i> i de Halle an der Saale<\/a>, amb la Marktkirche<\/a>, la Neue Residenz<\/a> i el castell de Moritzburg<\/a> de la mateixa Halle. Fou client, entre d’altres, d’Albrecht D\u00fcrer, Matthias Gr\u00fcnewald, Lucas Cranach el Vell, Hans Baldung Grien i Peter Vischer el Jove.<\/p>\n Edward Solly fou un comerciant en fusta angl\u00e8s, per\u00f2 radicat a Berl\u00edn. Aprofitant les secularitzacions d’\u00e8poca napole\u00f2nica, form\u00e0 una col\u00b7lecci\u00f3 de 3.000 pintures, venudes l’any 1821 al rei Frederic Guillem III (avui principalment a la Gem\u00e4ldegalerie<\/a> de Berl\u00edn).<\/p>\n \n<\/a>Ren\u00e0nia (Rheinland)<\/strong><\/b><\/p>\n Les resid\u00e8ncies barroques dels pr\u00ednceps-arquebisbes-electors de Col\u00f2nia eren els dos <\/a>castells de Br\u00fchl<\/a>, i la dels pr\u00ednceps-bisbes de Speyer el castell de Bruchsal<\/a>. Les desamortitzacions sota l’ocupaci\u00f3 francesa foren aprofitades per Franz Wallraf, que va formar una col\u00b7lecci\u00f3 de “primitius” alemanys, nucli del futur Wallraf-Richardtz Museum<\/a> de Col\u00f2nia. Tamb\u00e9 pels germans Johann Sulpiz i Melchior Boisser\u00e9e, quina col\u00b7lecci\u00f3 de “primitius” dels Pa\u00efsos Baixos, despr\u00e9s de passar per Heidelberg (1810) i Stuttgart (1819), fou adquirida (1827) per Llu\u00eds I de Baviera<\/a><\/i> i es troba a l’Alte Pinakothek<\/a> de Munic.<\/p>\n <\/a>Les tombes dels arquebisbes-electors de Mag\u00fancia (Mainz) es troben a la catedral<\/a> (un altre lloc<\/a>). Seu era el Schloss Johannisburg<\/a> d’Aschaffenburg (un altre lloc<\/a>), actualment a Baviera<\/a><\/i>.<\/p>\n El llegat de l’industrial Barthold Suermondt<\/a> funda el Suermondt-Ludwig-Museum<\/a> d’Aquisgr\u00e0 (Aachen). A l’industrial Peter Ludwig<\/a> hom deu la fundaci\u00f3 o el recol\u00e7ament de varis museus; els m\u00e9s importants s\u00f3n el Museum Ludwig<\/a> de Col\u00f2nia, el Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig<\/a> de Viena<\/i><\/a>, i el ja esmentat Suermondt-Ludwig-Museum<\/a>. La col\u00b7lecci\u00f3 del canonge de Col\u00f2nia Alexander Schn\u00fctgen est\u00e0 en la base del Museum Schn\u00fctgen<\/a>. Karl Ernst Osthaus tempt\u00e0 convertir la ciutat de Hagen en un centre de l’art modern, per\u00f2 el m\u00e9s permanent dels seus assoliments fou el museu transferit el 1922 a Essen: el Museu Folkwang<\/a>.<\/p>\n D\u00fcsseldorf, vegeu-lo a Palatinat<\/a><\/i>.<\/p>\n \n<\/a>Sax\u00f2nia (Saxen) i Saxen-Anhalt<\/strong><\/b><\/p>\n Existeix una presentaci\u00f3 dels castells i jardins del Land<\/i><\/a>. La Casa Electoral (despr\u00e9s, Reial) va embellir la seva capital, Dresde, molt destruida a 1945; hom trobar\u00e0 vistes antigues a Altes Dreden<\/a>. La vida art\u00edstica de la Cort, especialment brillant sota August II i August III, es pot veure a aquesta exposici\u00f3<\/a>. Les principals resid\u00e8ncies de la monarquia s\u00f3n a Dresde<\/a>, Torgau<\/a> (castell Hartenfels<\/a>), Meissen<\/a> (l’Albrechtsburg, seu, a partir de 1710, de la Manufactura de Porcellana<\/a>), Augustusburg<\/a> i Moritzburg<\/a>. El teatre de la Cort, l’Hoftheater (s. XIX), porta el nom del seu arquitecte: Semperoper<\/a>.<\/p>\n Les resid\u00e8ncies i col\u00b7leccions de la capital (minvades a 1945<\/a>) formen les Staatliche Kunstsammlungen<\/a>; vegeu-ne una descripci\u00f3 de les pintures<\/a> (1753), i la secci\u00f3 del tresor<\/a> (Gr\u00fcnes Gew\u00f6lbe<\/i>). Les col\u00b7leccions llibr\u00e0ries han anat a la S\u00e4chsische Landesbibliothek<\/a>; vegeu-ne una exposici\u00f3<\/a>. L’adquisici\u00f3 m\u00e9s valuosa es va fer als Este de M\u00f2dena<\/a><\/i> (1745).<\/p>\n Panteons dels ducs de Sax\u00f2nia s\u00f3n la catedral de Meissen<\/a> i l’esgl\u00e9sia del castell de Wittenberg<\/a>. A la segona es troba la tomba de Frederic III el Savi, fundador de la Universitat de Wittenberg, gran col\u00b7leccionista de rel\u00edquies sagrades, protector de Martin Luther i client d’Albrecht D\u00fcrer, Jacopo de’Barbari, Lucas Cranach el Vell i Peter Vischer el Jove.<\/p>\n El comte (despr\u00e9s, pr\u00edncep) Hermann von P\u00fcckler-Muskau<\/a> \u00e9s responsable de dos dels millors conjunts paisatg\u00edstics del segle XIX: Muskau<\/a> i Branitz<\/a>. El principal conjunt dels pr\u00ednceps d’Anhalt-Dessau \u00e9s el Gartenreich<\/a> de Dessau-W\u00f6rlitz, voluntat de Leopold III Friedrich Franz (primera meitat del s. XIX).<\/p>\n \nSchleswig<\/strong><\/b><\/p>\n La Casa Ducal residia al Schloss Gottorf<\/a> de la ciutat de Schleswig.<\/p>\n \nTur\u00edngia (Th\u00fcringen)<\/strong><\/b><\/p>\n Hi ha una web sobre castells i jardins del Land<\/i><\/a>. Els Grans Ducs de Weimar destacaren m\u00e9s en el mecenatge literari i musical que no pas en l’art\u00edstic, tal com pot veure’s a la Klassik Stiftung Weimar<\/a>. Cal esperar a 1907 per tal que el belga Henri van de Velde, amb el patrocini del gran duc, fundi l’escola d’arts i oficis que a 1919 esdevindr\u00e0 la Bauhaus. A Weimar, cal esmentar tamb\u00e9 la Herzogin Anna Amalia Bibliothek<\/a>.<\/p>\n Al principat de Sax\u00f2nia-Altenburg, el principal col\u00b7leccionista fou el bar\u00f3 Bernhard August von Lindenau, quina col\u00b7lecci\u00f3 de “primitius” italians form\u00e0 el Lindenau-Museum<\/a>.<\/p>\n \n<\/a>L’espoliaci\u00f3 nazi d’Europa<\/strong><\/b><\/p>\n L’encarregat principal d’aquest episodi (1933-1945) de l’afecci\u00f3 per l’art era Alfred Rosenberg<\/a>, mitjan\u00e7ant l’organisme Einsatzstab Reichsleiter Rosenberg<\/a>; els seus arxius estan publicats per l’United States Holocaust Memorial Museum<\/a>. Amb aquest material, el F\u00fchrer<\/i>, Adolf Hitler, pretenia muntar un museu<\/a> a la ciutat escenari de la seva adolesc\u00e8ncia, Linz (\u00c0ustria<\/i><\/a>); vegeu la base de dades Sammlung des Sonderauftrages Linz<\/a>. Hitler tamb\u00e9 form\u00e0 una galeria personal<\/a>. El primer lloctinent del r\u00e8gim, Hermann G\u00f6ring<\/a>, form\u00e0 una gran col\u00b7lecci\u00f3 personal<\/a>. El marxant Hildebrand Gurlitt aconsegu\u00ed retenir una gran quantitat d’aquestes peces fruit de confiscacions, que sortiren a llum nom\u00e9s el 2012, quan estaven en possessi\u00f3 del seu fill Cornelius Gurlitt; continua el proc\u00e9s de restituci\u00f3 (Kunstfund Gurlitt<\/a>). Les peces en possessi\u00f3 leg\u00edtima foren llegades al Kunstmuseum<\/a> de Berna (Su\u00efssa<\/i><\/a>).<\/p>\n Les col\u00b7leccions alemanyes foren al seu torn espoliades pels Aliats el 1945, en especial els dos principals museus<\/a> de Berl\u00edn<\/a><\/i> i el de Dresde<\/a> (Sax\u00f2nia<\/a><\/i>). Els nordamericans han format la Third Reich Collection<\/a> de la Library of Congress de Washington<\/a><\/i>; inclou, per exemple, gran part de la biblioteca privada de Hitler. Pel que fa a l’Ex\u00e8rcit Roig, una propietat encara no restituida als museus de Berl\u00edn \u00e9s el tresor de Tr\u00f2ia<\/a>, que descobr\u00ed Heinrich Schliemann i que roman al Museu Puixkin<\/a> de Moscou<\/a><\/i>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sobre les \u00e8poques m\u00e9s reculades: Segles VIII-IX. L’emperador Carlemany: Via Charlemagne a Aquisgr\u00e0 (Aachen, Ren\u00e0nia), la catedral, el desaparegut palau i l’escola palatina d’il\u00b7luminaci\u00f3 de manuscrits, quins productes poden veure’s a la Biblioth\u00e8que Nationale de France, Gallica i Web Gallery of Art (segle VIII i segle IX); en particular, l’Evangeliari de Godescalc; la fundaci\u00f3 del monestir de M\u00fcstair (Su\u00efssa). Segle XI. L’emperador Ot\u00f3 III: diversos manuscrits miniats, entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-49","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/49","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/49\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}