{"id":56,"date":"2020-09-28T12:52:38","date_gmt":"2020-09-28T12:52:38","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/franca\/"},"modified":"2020-09-28T12:52:38","modified_gmt":"2020-09-28T12:52:38","slug":"franca","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/franca\/","title":{"rendered":"Fran\u00e7a"},"content":{"rendered":"

Sobre la dinastia merov\u00edngia (s. V-VIII), vegeu les exposicions de la Biblioth\u00e8que Nationale de France<\/a> i del Mus\u00e9e de Cluny<\/a>.<\/p>\n

Sobre els carolingis, vegeu l’escola palatina de Carlemany (Aquisgr\u00e0, s. VIII-IX) a Alemanya<\/a><\/i>. Correspon al segle IX l’escola palatina d’il\u00b7luminaci\u00f3 de Carles el Calb<\/a>. La Primera B\u00edblia de Carles el Calb<\/a> \u00e9s un obsequi al monarca per part del monestir de Sant Mart\u00ed de Tours.<\/p>\n

Sobre els ducs de Normandia, despr\u00e9s reis d’Anglaterra, vegeu Gran Bretanya<\/a><\/i>.<\/p>\n

<\/a>Durant el sojorn dels Papes<\/a><\/i> a Aviny\u00f3, la gran obra \u00e9s el Palais des Papes<\/a>, que inclou capelles pintades<\/a> per Matteo Giovannetti. Sobre la biblioteca papal, vegeu Marie-Henriette Jullien de Pommerol i Jacques Monfrin, La Biblioth\u00e8que pontificale \u00e0 Avignon et \u00e0 Pe\u00f1iscola pendant le Grand Schisme d’Occident<\/a>. L’activitat constructiva als Estats Pontificis durant el “Captiveri d’Aviny\u00f3”, vegeu-la a Spoleto, It\u00e0lia<\/a><\/i>.<\/p>\n

Una visi\u00f3 general dels castells-palaus de la monarquia i dels pr\u00ednceps de sang: Palais en France vers 1400<\/a>. Vistes antigues del palau reial a la illa de la Cit\u00e9<\/a> es troben a Medieval Paris<\/a>. En s\u00f3n romanalles la Conciergerie<\/a> i la Sainte Chapelle<\/a> (enc\u00e0rrec de sant Llu\u00eds IX, s. XIII, com tamb\u00e9 l’abadia de Royaumont<\/a>). Altres resid\u00e8ncies reials: el vell Louvre<\/a> i el castell de Vincennes<\/a>. Felip IV el Bell \u00e9s el fundador (1304) del desaparegut Priorat de Poissy<\/a>.<\/p>\n

Llibres il\u00b7luminats de patrocini regi es veuen a La Biblioteca de Carles V de Fran\u00e7a i la seua fam\u00edlia<\/a> i a Grandes chroniques de France<\/a>. Sobre Carles V vegeu Allen Farber, Court Culture: Representations of Intimacy<\/a>. Carles VIII \u00e9s el comitent d’un llibre d’hores<\/a> (Biblioteca Nacional, Madrid). Pintor de Carles VII i Llu\u00eds XI fou Jean Fouquet<\/a>.<\/p>\n

Els pante\u00f3 reial era la Bas\u00edlica de Saint-Denis<\/a> (un altre lloc<\/a>); vegeu tamb\u00e9 Saint-Denis, une ville au Moyen Age<\/a>, el paper de l’abat Suger<\/a> i un estudi de Pamela Z. Blum<\/a>. Tamb\u00e9 hi ha monuments din\u00e0stics a Notre-Dame de Paris<\/a>.<\/p>\n

Les col\u00b7leccions de la Casa Reial s\u00f3n principalment al Mus\u00e9e du Louvre<\/a>, amb els dibuixos i gravats al D\u00e9partement des Arts graphiques<\/a> (antic Cabinet des dessins); les llibr\u00e0ries, a la Biblioth\u00e8que nationale de France<\/a> (vegeu-ne tamb\u00e9 una exposici\u00f3<\/a>), amb la secci\u00f3 D\u00e9partement des monnaies, m\u00e9dailles et antiques<\/a> (antic Cabinet des m\u00e9dailles). Col\u00b7leccions formades abans del segle XVI es guarden al Mus\u00e9e National du Moyen Age<\/a> (antic h\u00f4tel<\/i> dels abats de Cluny).<\/p>\n

Una introducci\u00f3 al mecenatge de l’alta aristocr\u00e0cia (princes du sang<\/i>) \u00e9s Patronage at the Early Valois Courts (1328\u20131461)<\/a>.<\/p>\n

El duc Louis I d’Orl\u00e9ans mana construir dos castells, el de Pierrefonds<\/a> (reconstruit per ordre de Napole\u00f3 III<\/a><\/i>) i La Fert\u00e9-Milon<\/a> (arru\u00efnat).<\/p>\n

<\/a>Sobre el mecenatge dels ducs de Borgonya, sobretot al segle XV, vegeu: al Mus\u00e9e des beaux-arts de Dijon, el palau ducal<\/a> i la cartoixa de Champmol<\/a>; L\u00e9on de Laborde, Les ducs de Bourgogne: \u00e9tudes sur les lettres, les arts et l’industrie pendant le XV si\u00e8cle (tome I<\/a>, tome II<\/a>); Bernard & Henri Prost, Inventaires mobiliers et extraits des comptes des ducs de Bourgogne de la maison de Valois<\/a>; Allen Farber, An Introduction to Valois Burgundy<\/a>; Oskar Jacek Rojewski, Arte, ceremonial y esplendor festivo en la corte de los Duques de Borgo\u00f1a<\/a>; una guia de Dijon<\/a>. Es conserven romanalles de les col\u00b7leccions ducals a Brussel\u00b7les<\/a><\/i>: llibres a la Biblioth\u00e8que royale<\/a>, (vegeu-ne un cat\u00e0leg dels principals manuscrits miniats<\/a>); peces art\u00edstiques als Mus\u00e9es royaux des beaux-arts<\/a>, als Musees royaux d\u2019art et d\u2019histoire<\/a> i al tresor imperial<\/a> de l’Hofburg<\/a> de Viena<\/a><\/i>.<\/p>\n

A Nicolas Rolin, canceller de Borgonya, s’el recorda com a client de Jan Van Eyck i Rogier van der Weyden i com a fundador de l’H\u00f4tel-Dieu de Beaune<\/a>. El palau familiar, a Autun, hostatja el Mus\u00e9e Rolin<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Els ducs d’Anjou amplien el castell d’Angers<\/a>, en particular Llu\u00eds I (germ\u00e0 del rei Carles V), a qui es deuen els tapissos de l’Apocalipsi<\/a> conservats in situ<\/i>. Ren\u00e9 d’Anjou, tamb\u00e9 comte de Proven\u00e7a, renov\u00e0 els castells de Saumur<\/a> i Tarascon<\/a>; don\u00e0 feina, entre d’altres, a Barth\u00e9lemy d’Eyck, Nicolas Froment i Francesco Laurana. Vegeu tamb\u00e9 els reis Anjou de N\u00e0pols<\/a><\/i>.<\/p>\n

Sobre el duc de Berry, vegeu Patronage of Jean de Berry (1340\u20131416)<\/a>. Principals productes: el palau ducal de Riom, del que nom\u00e9s resta la Sainte-Chapelle<\/a>; la reforma del Palau Comtal de Poitiers<\/a>; el manuscrit Les Tr\u00e8s Riches Heures<\/a> (Mus\u00e9e Cond\u00e9, Chantilly), miniat pels germans Limbourg<\/a> (vegeu-ne un altre lloc<\/a>); les Belles Heures<\/a> (The Cloisters, Nova York).<\/p>\n

A Bourges es troba el palau del ministre de finances de Llu\u00eds XI, Jacques Coeur<\/a>.<\/p>\n

Els ducs de Bourbon residien a Moulins. Pierre de Beaujeu i Anne de Bourbon fan construir l’ala del palau ducal que actualment hostatja el Mus\u00e9e Anne-de-Beaujeu<\/a> i fan pintar a Jean Hey el tr\u00edptic de Moulins<\/a>.<\/p>\n

Dels ducs de Bretanya (s. XV), vegeu el castell de Nantes<\/a>.<\/p>\n

Els llibres il\u00b7luminats dels comtes de Champagne es conserven en part a la Mediath\u00e8que de Troyes Champagne<\/a>. Els comtes (despr\u00e9s, ducs) de Savoia, veieu-los a Tor\u00ed<\/a><\/i>.<\/p>\n

El Renaixement s’introdueix amb el Patronage at the Later Valois Courts (1461\u20131589)<\/a>. La dinastia Valois bast\u00ed els castells d’Amboise<\/a>, Blois<\/a> i Chambord<\/a>, tots tres a la regi\u00f3 del Loira, el de Fontainebleau<\/a>, on Francesc I<\/a> aixoplug\u00e0 la majoria de les seves obres d’art procedents d’It\u00e0lia, en bona part per oficis del marxant florent\u00ed Giovanni Battista Della Palla<\/a>. Les grans empreses reials a Par\u00eds s\u00f3n la renovaci\u00f3 del Louvre<\/a> i les Tuileries<\/a> (destruides). Francesc I reconstrueix el castell de Saint-Germain-en-Laye (actual Mus\u00e9e d’arch\u00e9ologie nationale<\/a>), tot conservant la capella del temps de Llu\u00eds IX. Retratistes de cort foren Jean i Fran\u00e7ois Clouet<\/a>. Vegeu Les comptes des b\u00e2timents du Roi (1528-1571)<\/a>.<\/p>\n

Un gran mecenes eclesi\u00e0stic del XVI fou el cardenal Georges d’Amboise, amb el castell de Gaillon<\/a> i obres a la catedral de Rouen<\/a>. El conestable Anne de Montmorency edifica al mateix segle els castells d’Ecouen<\/a> i de Chantilly<\/a>, ampliat als segles XVII-XVIII pels Bourbon-Cond\u00e9<\/a><\/i>, i al XIX pel duc d’Aumale<\/a><\/i>. El grand \u00e9cuyer<\/i> Claude Gouffier \u00e9s el patr\u00f3 del castell d’Oiron<\/a>. Altres castells de la regi\u00f3 del Loira s\u00f3n els d’Azay-le-Rideau<\/a> (del banquer Gilles Berthelot), Cheverny<\/a> (de la fam\u00edlia Hurault), Villandry<\/a> (de Jean Le Breton, ministre de finances de Francesc I) i Chenonceau<\/a> (del financer Thomas Bohier). El darrer fou ampliat per Diana de Poitiers, tamb\u00e9 mestressa del castell d’Anet<\/a>. M\u00e9s dades sobre mecenatge arquitect\u00f2nic es troben a David Thomson, Renaissance Paris: architecture and growth, 1475\u20131600<\/a>. Tenim una an\u00e0lisi del fam\u00f3s retrat doble els Ambaixadors<\/a> (Jean de Dinteville i Georges de Selve), pintat per Hans Holbein el Jove.<\/p>\n

Enric de Borb\u00f3-Navarra, futur Enric IV, va associat al castell de Pau<\/a>. Els primers edificis comandats per la dinastia Borb\u00f3 s\u00f3n: el Palais du Luxembourg a Par\u00eds (actual S\u00e9nat<\/a>), per al qual Rubens pinta la s\u00e8rie de teles sobre Maria de M\u00e9dici (al Louvre<\/a>) i comen\u00e7a nom\u00e9s la s\u00e8rie sobre Enric IV (als Uffizi<\/a> de Flor\u00e8ncia<\/a><\/i>); afegits a Fontainebleau<\/a>, del qual es pot veure una descripci\u00f3 escrita per Pierre Dan<\/a> (1642); l’ex-vot de la reina-mare Anna d’\u00c0ustria, el convent de Val-de-Gr\u00e2ce<\/a>.<\/p>\n

Destaca el mecenatge dels cardenals-ministres: Richelieu i Mazzarino. Fundacions de Richelieu: el Palais Cardinal, despr\u00e9s molt alterat i conegut com a Palais Royal<\/a>, resid\u00e8ncia de la branca Orl\u00e9ans de la fam\u00edlia reial, i actual Conseil d’\u00c9tat<\/a>; l’esgl\u00e9sia de la universitat de Par\u00eds, la Sorbona<\/a>, on es troba el seu monument funerari; i la micro-ciutat de Richelieu<\/a>. Lleg\u00e0 les seves col\u00b7leccions a la Corona (avui principalment al Louvre<\/a>).<\/p>\n

<\/a>Fundacions de Mazzarino s\u00f3n: el seu palau, molt alterat com a part de la Biblioth\u00e8que nationale de France<\/a> (vegeu-ne la hist\u00f2ria arquitect\u00f2nica<\/a>); la seva col\u00b7lecci\u00f3 de llibres, base de la Biblioth\u00e8que Mazarine<\/a>; el Coll\u00e8ge des Quatre Nations, avui Institut de France<\/a>. Les col\u00b7leccions de Mazzarino s\u00f3n adquirides en part per la Corona (avui al Louvre<\/a>) i en part es dispersen; unes quantes han passat a mans dels comtes de Pembroke (Wilton House<\/a>). Est\u00e0 publicat l’inventari post mortem<\/i><\/a> de la biblioteca del cardenal.<\/p>\n

Els palaus particulars parisencs del segle XVII es concentren al barri del Marais<\/a>, on es troben l’H\u00f4tel Sully<\/a> i l’H\u00f4tel Aubert de Fontenay (H\u00f4tel Sal\u00e9), actual Mus\u00e9e national Picasso<\/a>. Per a una s\u00e8rie d’inventaris post mortem<\/i>, vegeu Nicolas Courtin, Corpus des h\u00f4tels parisiens du XVIIe si\u00e8cle<\/a>. Altres ciutats que conserven molts h\u00f4tels<\/i> d’aquesta \u00e9poca s\u00f3n Riom<\/a> i Montpeller<\/a>.<\/p>\n

Entre la noblesse de robe<\/i> es compta Ren\u00e9 de Longueil, patr\u00f3 del Ch\u00e2teau de Maisons<\/a> (un altre lloc<\/a>). El ministre de finances de Llu\u00eds XIV, Nicolas Fouquet, es fa el castell de Vaux-le-Vicomte<\/a>, despr\u00e9s incautat pel rei. Entre les adquisicions de Colbert per compte de Llu\u00eds XIV, est\u00e0 el gabinet de gravats de l’abb\u00e9<\/i> Michel de Marolles (1667), autor de Le livre des peintres et graveurs<\/a>; tamb\u00e9 la col\u00b7lecci\u00f3 de gravats del marqu\u00e8s de B\u00e9ringhen. Una altra col\u00b7lecci\u00f3 del XVII est\u00e0 descrita pel seu propietari: Georges de Scud\u00e9ry, Le cabinet<\/a>. S’han publicat tamb\u00e9 els inventaris del palau i del castell dels marquesos de Rambouillet<\/a>. Vegeu tamb\u00e9 Edmond Bonnaf\u00e9, Dictionnaire des amateurs fran\u00e7ais au XVIIe si\u00e8cle<\/a> (1884).<\/p>\n

<\/a>Sota Llu\u00eds XIV, vegeu Comptes des b\u00e2timents du Roi sous le r\u00e8gne de Louis XIV<\/a>. Per a l’ampliaci\u00f3 del Louvre<\/a> es fa venir Bernini de Roma<\/a><\/i>, tal com narra Paul Fr\u00e9art de Chantelou<\/a>. Sobre Versalles hi ha el lloc oficial<\/a>, el Centre de recherches<\/a>, la Galerie des glaces<\/a>, l’escultura exterior<\/a> i l’exposici\u00f3 Versailles on Paper<\/a>. El desaparegut Domaine de Saint-Cloud<\/a> passa als Orl\u00e9ans al segle XVIII. La resid\u00e8ncia durant les cerim\u00f2nies de coronaci\u00f3 era el reconstruit Palais du Tau<\/a> de Reims. La capella de l’H\u00f4tel des Invalides (actual Mus\u00e9e de l’Arm\u00e9e<\/a>) fou planejada com a pante\u00f3 de Llu\u00eds XIV. Els jardins dels seus palaus es deuen principalment a Andr\u00e9 Le N\u00f4tre<\/a>. Ministre, general i projectista de les seves fortaleses fou S\u00e9bastien Le Prestre de Vauban<\/a>.<\/p>\n

La Corona foment\u00e0 les arts mitjan\u00e7ant: la manufactura de tapissos dels Gobelins<\/a> (actualment part del Mobilier National<\/a>), les acad\u00e8mies reials de pintura i escultura, arquitectura, i m\u00fasica, despr\u00e9s agrupades en l’Acad\u00e9mie des Beaux-Arts<\/a>, i l’\u00c9cole fran\u00e7aise de Roma<\/a><\/i>, avui a Villa Medici<\/a>. Sobre les obres d’art ef\u00edmer encarregades per la Corona entre mitjans del segle XVII i mitjans del segle XVIII, vegeu Menus Plaisirs du roi<\/a>.<\/p>\n

Sota Llu\u00eds XV, destaca la construcci\u00f3 del Palais Bourbon de Par\u00eds (avui englobat a la seu de l’Assembl\u00e9e nationale<\/a>), el Ch\u00e2teau de Compi\u00e8gne<\/a>, la fundaci\u00f3 de la manufactura reial de cer\u00e0mica de S\u00e8vres<\/a> i el mecenatge de la favorita reial, marquesa de Pompadour<\/a>; vegeu-ne l’inventari post mortem<\/i><\/a> (1766). La col\u00b7lecci\u00f3 del monarca est\u00e0 descrita per Fran\u00e7ois-Bernard L\u00e9pici\u00e9<\/a>. Vegeu tamb\u00e9 Ir\u00e8ne Aghion, Collecting antiquities in eighteenth-century France: Louis XV and Jean-Jacques Barth\u00e9lemy<\/a>. La consort del monarca, Maria Leszczynska<\/a>, fou una mecenes per dret propi. Llu\u00eds XVI encarreg\u00e0 reformes al Ch\u00e2teau de Rambouillet<\/a>. La seva col\u00b7lecci\u00f3 pict\u00f2rica a Versalles est\u00e0 inventariada per Louis-Jacques Durameau<\/a> (1784).<\/p>\n

<\/a>Les col\u00b7leccions dels ducs d’Orl\u00e9ans<\/a> es poden veure en el llibre de Louis-Fran\u00e7ois Du Bois de Saint-Gelais<\/a> i en els \u00e0lbums de dibuixos de Jacques Couch\u00e9<\/a>. Vegeu tamb\u00e9 Pamela Cowen, Philippe d’Orl\u00e9ans, l’avant garde: the porcelain owned by Philippe II d’Orl\u00e9ans, Regent of France<\/a>. Quan la Revoluci\u00f3 (1790) foren alienades, principalment a compradors brit\u00e0nics, com un consorci encap\u00e7alat pel duc de Bridgewater<\/a>, o com el vescomte Fitzwilliam<\/a><\/i>. Algunes peces continuen en mans privades, altres han trobat aixopluc a la National Gallery<\/a> de Londres i a la Scottish National Gallery<\/a> d’Edimburg.<\/p>\n

El col\u00b7leccionista Jean de Julienne \u00e9s fam\u00f3s per l’aplec de dibuixos de Watteau, que va fer gravar en l’anomenat Recueil Julienne<\/a>. El cat\u00e0leg de les peces de gl\u00edptica posse\u00efdes pel bar\u00f3 de Stosch, fou publicat per Johann Joachim Winckelmann<\/a>. Un reconegut col\u00b7leccionista d’antiguitats fou el comte de Caylus<\/a>. El gravador Pierre-Jean Mariette fou un col\u00b7leccionista de dibuixos i gravats, en part adquirits pel diplom\u00e0tic Emmerich Joseph de Dalberg i llegats per aquest a l’Estat de Hesse (Hessisches Landesmuseum<\/a>, Darmstadt).<\/p>\n

Al segle XVIII encara es construeixen h\u00f4tels<\/i> al Marais, com el conjunt dels Rohan i Soubise (avui part dels Archives nationales<\/a>), per\u00f2 es posa m\u00e9s de moda el Faubourg Saint-Germain, on es troba l’H\u00f4tel Biron, actual Mus\u00e9e Rodin<\/a>. Dues guies d’Antoine-Nicolas Dezallier d’Argenville descriuen col\u00b7leccions: Voyage pittoresque de Paris<\/a> i Voyage pittoresque des environs de Paris<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Els Rohan, com a pr\u00ednceps-bisbes d’Estrasburg, tamb\u00e9 aixecaren el palau que avui hostatja alguns dels Mus\u00e9es de la ville de Strasbourg<\/a>. Els sobirans de Lorena embelliren la capital ducal, Nancy<\/a>, habitaven el Palau ducal<\/a> i feren bastir el Ch\u00e2teau de Lun\u00e9ville<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Els Bourbon-Cond\u00e9 habitaven el Ch\u00e2teau de Cond\u00e9<\/a>. Un dels darrers dominis rurals construits sota l’Antic R\u00e8gim fou el del duc de Choiseul a Chanteloup<\/a>.<\/p>\n

Molts monuments es van salvar de la Revoluci\u00f3 gr\u00e0cies a la tasca de preservaci\u00f3 d’Alexandre Lenoir i el seu Mus\u00e9e des Monuments Fran\u00e7ais (1795-1815)<\/a>. \u00c9s autor de Description historique et chronologique des monumens de sculpture r\u00e9unis au Mus\u00e9e des monumens fran\u00e7ais<\/a> i de Notice historique des monumens des arts, r\u00e9unis au D\u00e9p\u00f4t national, rue des Petits Augustins<\/a>. L’edifici del dip\u00f2sit-museu, i una part dels fons, formen part actualment de l’\u00c9cole nationale sup\u00e9riure des beaux-arts<\/a>, que assum\u00ed les funcions docents de l’Acad\u00e9mie des Beaux-Arts<\/a>. Una part de les col\u00b7leccions ha estat transferida a l’Institut national d’histoire de l’art<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Recursos sobre Napole\u00f3 I: Fondation Napol\u00e9on<\/a>, Destination Napoleon<\/a> i el Museo Napoleonico<\/a> (Roma). Sobre les espoliacions practicades a Europa pels ex\u00e8rcits de la Ia Rep\u00fablica i de Napole\u00f3 I, vegeu: els cat\u00e0legs antics del Louvre<\/a>; l’Inventaire des peintures et sculptures saisies en Belgique<\/a>; l’ap\u00e8ndix del general Pommereul a Francesco Milizia, L’art de voir dans les beaux-arts<\/a> (1798); l’espoliaci\u00f3 de Ven\u00e8cia, en ap\u00e8ndix a Francesco Tosi, Della pittura veneziana<\/a> (1797); sobre la de Sevilla, un inventari de 1810<\/a>; Dorothy Mackay Quynn, The art confiscations of the Napoleonic wars<\/a>; la correspond\u00e8ncia de l’agent art\u00edstic de Napole\u00f3, el bar\u00f3 Dominique Vivant Denon<\/a>.<\/p>\n

De l’ef\u00edmer Mus\u00e9e Napol\u00e9on, es poden veure els gravats de les pintures<\/a>. A la caiguda de l’emperador, la majoria de les peces foren recuperades pels antics propietaris. La principal excepci\u00f3 fou la part assignada per Napole\u00f3 a l’ex-emperadriu Josefina (procedia en gran part de Kassel<\/a><\/i>), despr\u00e9s comprada per Alexandre I de R\u00fassia<\/a><\/i>, i avui a l’Hermitage<\/a>.<\/p>\n

L’emperador va adquirir o restaurar diverses resid\u00e8ncies (Malmaison, Bois-Pr\u00e9au, Compi\u00e8gne, Fontainebleau, etc.), recollides a Mus\u00e9es nationaux de Malmaison<\/a>. L’obra m\u00e9s destacada de nova planta que emprengu\u00e9 \u00e9s l’Arc de Triomphe de l’\u00c9toile<\/a> a Par\u00eds. Tamb\u00e9 va manar obres al Regne d’It\u00e0lia: a Mil\u00e0<\/a><\/i>, l’Arco della Pace<\/a> i l’arranjament del palau i Pinacoteca di Brera<\/a>; a Ven\u00e8cia<\/a><\/i>, l’ala de la Piazza de San Marco que hostatja el Museo Correr<\/a>; a Roma<\/a><\/i>, al Palazzo del Quirinale<\/a>.<\/p>\n

<\/a>L’escultor preferit de la parella imperial era Antonio Canova, sobre el qual vegeu, de Christopher M.S. Johns, Antonio Canova and the politics of patronage in revolutionary and Napoleonic Europe<\/a> (acc\u00e9s restringit) i Empress Josephine’s collection of sculpture by Canova at Malmaison<\/a>.<\/p>\n

El germ\u00e0 de Napole\u00f3 I, Lucien Bonaparte, com a pr\u00edncep de Canino<\/a> \u00e9s responsable d’algunes empreses art\u00edstiques a It\u00e0lia. La col\u00b7lecci\u00f3 del cardenal Fesch<\/a>, oncle dels Bonaparte, forma en part el Mus\u00e9e Fesch<\/a> d’Ajaccio (C\u00f2rsega).<\/p>\n

<\/a>Iniciativa de Napole\u00f3 III \u00e9s la reconstrucci\u00f3 del castell de Pierrefonds<\/a> per Eug\u00e8ne-Emmanuel Viollet-le-Duc.<\/p>\n

Col\u00b7leccionistes de la primera meitat del segle XIX s\u00f3n: el bar\u00f3 Fran\u00e7ois-Xavier Fabre, qui a 1824 llega la seva col\u00b7lecci\u00f3 al municipi de Montpeller, originant el Mus\u00e9e Fabre<\/a>; el pintor Fran\u00e7ois-Marius Granet, qui enriqueix a 1849 el museu local d’Ais de Proven\u00e7a, que passa a anomenar-se Mus\u00e9e Granet<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Col\u00b7leccionistes de la segona meitat del segle XIX s\u00f3n: el duc d’Aumale, a qui devem la Biblioteca<\/a> i el Museu<\/a> del castell de Chantilly<\/a> (vegeu tamb\u00e9 les seves col\u00b7leccions d’antiguitats<\/a> i de dibuixos<\/a>); Jacques Doucet<\/a>, a qui tamb\u00e9 hom deu la fundaci\u00f3 del centre de documentaci\u00f3 que ha edevingut la Biblioth\u00e8que de l’Institut national d’histoire de l’art<\/a>; la fam\u00edlia Camondo, quines col\u00b7leccions es troben principalment al Mus\u00e9e Nissim de Camondo<\/a>; el matrimoni Edouard Andr\u00e9 i N\u00e9lie Jacquemart, que funden el Mus\u00e9e Jacquemart-Andr\u00e9<\/a>; el pintor impressionista Gustave Caillebotte<\/a>, que don\u00e0 els seus quadres a l’Estat franc\u00e8s, formant el nucli del que ser\u00e0 el museu del Jeu de Paume, actual Mus\u00e9e d’Orsay<\/a>. La col\u00b7lecci\u00f3 del pintor Ignacio Le\u00f3n y Escosura, vegeu-lo a Reggio-Emilia, It\u00e0lia<\/a><\/i>. El llegat del pintor L\u00e9on Bonnat a la seva iutat nadiva de Baiona (1891) est\u00e0 a l’origen del Mus\u00e9e Bonnat-Helleu<\/a>. Les col\u00b7leccions dels germans Eug\u00e8ne i Auguste Dutuit estan a l’origen (1902) del museu del Petit Palais<\/a> de Par\u00eds.<\/p>\n

Estan repertoriats els donatius de la fam\u00edlia Rothschild<\/a> a l’Estat; entre ells, el tresor rom\u00e0 de Boscoreale<\/a>. La col\u00b7lecci\u00f3 de gravats d’Edmond de Rothschild est\u00e0 integrada dins del D\u00e9partement des Arts Graphiques<\/a> del Louvre. Vegeu la Vila Ephrussi de Rothschild<\/a> a Saint-Jean-Cap-Ferrat.<\/p>\n

Altres recursos: Thecae<\/a> (inventaris de biblioteques franceses, s. VIII-XVIII); L’Esprit des livres<\/a> (cat\u00e0legs de vendes de llibres conservats a biblioteques de Li\u00f3 i Grenoble); R\u00e9pertoire des ventes d’antiques en France au XIXe si\u00e8cle<\/a>; R\u00e9pertoire des tableaux italiens dans les collections publiques fran\u00e7aises<\/a> (s. XIII-XIX); L’art britannique dans les collections publiques fran\u00e7aises<\/a> (1100-1940); L’art des \u00c9tats-Unis dans les collections publiques fran\u00e7aises<\/a> (1620-1940).<\/p>\n

<\/a>Estan en l\u00ednia els arxius dels marxants parisins Goupil<\/a> (tamb\u00e9 actiu als Pa\u00efsos Baixos<\/i><\/a>), Rosenberg<\/a> i Brummer<\/a> (aquests darrers, tamb\u00e9 a Nova York<\/a><\/i>).<\/p>\n

Entre les propietats jueves incautades pels ocupants alemanys (1940-1944), est\u00e0 la col\u00b7lecci\u00f3 Schloss<\/a>. Una iniciativa en arquitectura moderna de la Universitat de Par\u00eds (Sorbona) \u00e9s la Cit\u00e9 internationale universitaire<\/a>. Un galerista paris\u00ed especialitzat en art modern fou Aim\u00e9 Maeght<\/a>, a qui es deu la Fondation Maeght<\/a> de Saint-Paul-de-Vence.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sobre la dinastia merov\u00edngia (s. V-VIII), vegeu les exposicions de la Biblioth\u00e8que Nationale de France i del Mus\u00e9e de Cluny. Sobre els carolingis, vegeu l’escola palatina de Carlemany (Aquisgr\u00e0, s. VIII-IX) a Alemanya. Correspon al segle IX l’escola palatina d’il\u00b7luminaci\u00f3 de Carles el Calb. La Primera B\u00edblia de Carles el Calb \u00e9s un obsequi al monarca per part del monestir de […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-56","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/56","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/56\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}