{"id":58,"date":"2020-10-05T11:14:17","date_gmt":"2020-10-05T11:14:17","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/belgica\/"},"modified":"2020-10-05T11:14:17","modified_gmt":"2020-10-05T11:14:17","slug":"belgica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/belgica\/","title":{"rendered":"B\u00e8lgica i Pa\u00efsos Baixos"},"content":{"rendered":"

Sobre el col\u00b7leccionisme de l’art dels Pa\u00efsos Baixos del sud (actual B\u00e8lgica) i del nord (Holanda i les altres sis prov\u00edncies) hi ha diversos recursos: CODART: Dutch and Flemish art in museums worldwide<\/a>; sobre els patrons de la miniatura flamenca, vegeu dues exposicions, del Getty Institute<\/a> i de la Biblioth\u00e8que Nationale de France<\/a>); sobre obres de pintors dels segles XV i XVI<\/a> a G\u00e8nova i Lig\u00faria<\/i><\/a>; Gerson Digital<\/a> (artistes holandesos i flamencs del segle XVII que treballen a l’estranger); John Michael Montias, Le march\u00e9 de l’art aux Pays Bas: XVe et XVIe si\u00e8cles<\/a>; Anna Tummers & Koenraad Jonckheere, Art market and connoisseurship<\/a> (s. XVII).<\/p>\n

Una introduci\u00f3 al segle XV i comen\u00e7aments del XVI: Burgundian Netherlands: Court Life and Patronage<\/a>. La resid\u00e8ncia oficial dels ducs de Borgonya<\/i><\/a> (i de Brabant) era el malm\u00e9s palau de Coudenberg<\/a> a Brussel\u00b7les. Els Pa\u00efsos Baixos del sud foren durant els segles XV i XVI els principals productors europeus de tapissos: European Tapestry Production and Patronage, 1400\u20131600<\/a>. Un fam\u00f3s enc\u00e0rrec del mercader florent\u00ed Giovanni Arnolfini a Jan van Eyck s’estudia per Edwin Hall, Arnolfini betrothal<\/a>. Beatrijs Wolters van der Wey estudia els retrats de grup a Brabant<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Margarida d’\u00c0ustria, filla de l’emperador Maximili\u00e0 I, tia de Carles V i regent dels Pa\u00efsos Baixos, basteix el Monestir de Brou<\/a> (Bourg-en-Bresse, Fran\u00e7a) com a pante\u00f3 familiar dels Savoia<\/i><\/a>. Entre els artistes patrocinats per aquesta princesa a Malines es compten: el projectista Jan van Roome; els arquitectes Rombout II Keldermans i Louis van Bodeghem; els escultors Conrad Meit, Guyot de Beaugrant i Pietro Torrigiano; els pintors Pieter van Coninxlo, Mestre de la Llegenda de la Magdalena, Nicolas Rombouts, Jan Mostaert, Jacopo de’Barbari, Jan Cornelisz. Vermeyen i Bernard van Orley; el miniaturista Gerard Horenbout; i va rebutjar els serveis del projectista Jean P\u00e9rreal, de l’escultor Michel Colombe i del pintor Albrecht D\u00fcrer. No tenim not\u00edcies que contract\u00e9s els serveis de un altre important escultor resident a Malines, Jean Mone.<\/p>\n

Al segle XVII, destaca el mecenatge dels arxiducs Albert i Isabela<\/a>. De Rubens, pintor cortes\u00e0 per excel\u00b7l\u00e8ncia, i tamb\u00e9 col\u00b7lecionista privat, es conserva la casa d’Anvers, la Rubenshuis<\/a>. Entre els enc\u00e0rrecs al seu taller: retrats de personalitats d’Anvers<\/a> i retrats de personalitats forasteres<\/a>; cartons per a tapissos sobre el Triomf de l’Eucaristia<\/a>, encarregats per l’arxiduquessa Isabel d’\u00c0ustria amb dest\u00ed a les Descalzas Reales<\/a> de Madrid; esbossos per a les decoracions de l’entrada del cardenal-infant Fernando<\/a> en Anvers. Un altre col\u00b7leccionista de l’\u00e8poca fou Nicolas Rockox<\/a>.<\/p>\n

<\/a>El gran mecenes del segle als Pa\u00efsos Baixos fou l’arxiduc Leopold Guillem d’\u00c0ustria. La seva col\u00b7lecci\u00f3, catalogada per David Teniers II com a Theatrum Pictorium<\/a> (1660), ha anat a parar principalment al Kunsthistorisches Museum<\/a> de Viena<\/i><\/a>. Vegeu Adolf Berger, Inventar und Kunstsammlung des Erzherzogs Leopold Wilhelm von \u00d6sterreich<\/a>. Entre els artistes patrocinats per l’arxiduc, a m\u00e9s de Teniers, estan els pintors Frans Snyders, Daniel Seghers, Peter Franchoijs, Gaspar de Crayer, Jan van der Hoecke, Thomas Willeboirts Bosschaert, Pieter Thijs, Frans Wouters, Justus van Egmont, Gonzales Coques, Pieter Snayers, Micheline Woutiers, i l’escultor Hieronymus Duquesnoy II.<\/p>\n

L’Acad\u00e8mia de Pintura d’Anvers<\/a>, successora (1663) del Gremi de Sant Lluc de pintors, est\u00e0 en la base de la creaci\u00f3 del Koninklijk Museum voor Schone Kunsten<\/a>. Col\u00b7leccionista de la mateixa ciutat al segle XIX fou Fritz Mayer van den Bergh<\/a>.<\/p>\n

La burgesia brusel\u00b7lesa de finals del segle XIX i comen\u00e7aments del XX encarrega una s\u00e8rie de resid\u00e8ncies que s\u00f3n projectades per arquitectes Art Nouveau<\/a>, entre els que destaca Victor Horta. El banquer Adolphe Stoclet, en canvi, patrocina un enclavament a Brusel\u00b7les de la Secession<\/i> vienesa: el Palau Stoclet<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Els comtes d’Holanda residien al Binnenhof<\/a> de l’Haia. La Casa d’Orange (primer estat\u00faders, despr\u00e9s reis) posseeixen diversos palaus<\/a>, i en especial els d’Amsterdam<\/a> (antic Ajuntament) i Het Loo<\/a>. Les col\u00b7leccions dels Orange formen el nucli de la resid\u00e8ncia i museu Mauritshuis<\/a> de L’Haia. A la mateixa ciutat es troba la Biblioteca Reial<\/a>. El pante\u00f3 din\u00e0stic es troba a la Nieuwe Kerk<\/a> de Delft. L’estat\u00fader Frederic Enric feu enc\u00e0rrecs a l’arquitecte Jacob van Campen, als escultors Artus Quellin I, Fran\u00e7ois Dieussart i Pieter’t Hooft, i als pintors Rubens, Anton van Dyck, Rembrandt, Michiel van Miereveld, Leonaert Bramer, Gerrit van Honthorst, Thomas Willeboirts Bosschaert, Paulus Bor, Christaen van Couwenbergh, Frans de Grebber, Pieter de Grebber, Pieter Soutman; la seva v\u00eddua Amalia van Solms, a l’arquitecte Pieter Post, i als pintors Jacob Jordaens, Thomas Willeboirts Bosschaert, Gonzales Coques, Gerrit van Honthorst, Caesar van Everdingen, Pieter de Grebber, Salomon de Bray, Pieter Soutman, Theodor van Thulden, Jacob van Campen, Jan Lievens i Govert Flinck.<\/p>\n

Un parent de l’estat\u00fader, el comte Joan Maurici de Nassau-Siegen, \u00e9s el patr\u00f3 del palau Mauritshuis<\/a> de L’Haia. Com a governador del Brasil neerland\u00e8s, s’emporta els pintors paisatgistes Frans Post i Albert Eckhout; del segon s\u00f3n els retrats d’ind\u00edgenes regalats a Frederic III de Dinamarca, avui al Museu Nacional<\/a> de Copenhaguen (Dinamarca<\/a><\/i>). Tamb\u00e9 va regalar part d’aquest material etnogr\u00e0fic a Llu\u00eds XIV<\/a><\/i> de Fran\u00e7a, que el va fer traduir en tapissos, avui al Mobilier national<\/a>. Llu\u00eds Bonaparte, durant el seu ef\u00edmer regnat als Pa\u00efsos Baixos, decid\u00ed la fundaci\u00f3 (1808) del Rijksmuseum<\/a> d’Amsterdam.<\/p>\n

Les resid\u00e8ncies burgeses de la capital poden veure’s a aquesta guia d’Amsterdam<\/a>. Una col\u00b7lecci\u00f3 familiar bastida a Amsterdam des del segle XVII \u00e9s la Collectie Six<\/a>. Un estudi de Kees Kaldenbach sobre Delft al temps de Vermeer<\/a> inclou not\u00edcies sobre clients i col\u00b7leccionistes. Les col\u00b7leccions de l’industrial del segle XVIII Pieter Teyler es conserven al Teyler Museum<\/a> de Haarlem.<\/p>\n

Sobre les vendes p\u00fabliques, vegeu: The Montias Database of 17th Century Dutch Art Inventories<\/a> (documentaci\u00f3 d’Amsterdam, 1597-1681); l’estudi del mateix John Michael Montias, Art at auction in 17th century Amsterdam<\/a>; el repertori Book sales catalogues of the Dutch Republic, 1599-1800<\/a> (guia bibliogr\u00e0fica dels cat\u00e0legs facs\u00edmils, publicats en microfitxa); Digitisation art trade archives (1850-1950)<\/a>; la secci\u00f3 sobre subhastes de llibres del lloc Bibliopolis<\/a> (Biblioteca Reial de l’Haia).<\/p>\n

Col\u00b7leccionistes del segles XIX i XX: el bar\u00f3 W.H.J. van Westreenen van Tiellandt, amb el museu Meermanno<\/a>; Frans Jacob Otto Boijmans, Dani\u00ebl George van Beuningen i Franz Wilhelm Koenigs, amb el Museum Boijmans Van Beuningen<\/a>; Helene Kr\u00f6ller-M\u00fcller, amb el Kr\u00f6ller-M\u00fcller Museum<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sobre el col\u00b7leccionisme de l’art dels Pa\u00efsos Baixos del sud (actual B\u00e8lgica) i del nord (Holanda i les altres sis prov\u00edncies) hi ha diversos recursos: CODART: Dutch and Flemish art in museums worldwide; sobre els patrons de la miniatura flamenca, vegeu dues exposicions, del Getty Institute i de la Biblioth\u00e8que Nationale de France); sobre obres de pintors dels segles XV […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-58","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/58","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=58"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/58\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}