{"id":59,"date":"2020-10-05T11:45:58","date_gmt":"2020-10-05T11:45:58","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/gran\/"},"modified":"2020-10-05T11:45:58","modified_gmt":"2020-10-05T11:45:58","slug":"gran","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/gran\/","title":{"rendered":"Gran Bretanya"},"content":{"rendered":"

Empreses de la dinastia Plantagenet a Fran\u00e7a<\/i><\/a>: Guillem I el Conqueridor funda el castell de Caen<\/a> i les dues grans abadies de la ciutat, l’Abbaye aux Hommes (Saint \u00c9tienne)<\/a> i l’Abbaye aux Dames (la Trinit\u00e9)<\/a>; als seus successors hom deu l’abadia de Fontevraud<\/a> (pante\u00f3 reial) i el Ch\u00e2teau-Gaillard<\/a>. M\u00e9s sobre la dinastia normanda (s. XI-XII) a Les Normands, peuple d’Europe<\/a>. Per a consolidar la seva conquesta de Gal\u00b7les, Eduard I (s. XIII-XIV) fa construir castells i fortificacions<\/a> en la regi\u00f3; poden veure’s tamb\u00e9 a la p\u00e0gina del Govern de Gal\u00b7les<\/a>.<\/p>\n

Sobre el mecenatge arquitect\u00f2nic brit\u00e0nic hi ha nombroses confer\u00e8ncies de Simon Thurley<\/a>. Sobre el col\u00b7leccionisme de pintura, vegeu el National Inventory of Continental European Paintings<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Existeixen panor\u00e0miques generals dels palaus reials hist\u00f2rics<\/a>, de les resid\u00e8ncies i col\u00b7leccions reials<\/a> i dels jardins reials<\/a>, amb les Joies de la Corona<\/a> guardades a la Torre de Londres<\/a>. Vegeu Lionel Cust, Notes on pictures in the Royal Collections<\/a>.<\/p>\n

El palau d’Hampton Court<\/a> fou manat contruir pel cardenal Wolsey i regalat a Enric VIII, qui l’ampli\u00e0, com tamb\u00e9 el Leeds Castle<\/a>. Temples de patrocini reial s\u00f3n St. George’s Chapel<\/a> del Castell de Windsor i Westminster Abbey<\/a> de Londres. Aquesta darrera comparteix la funci\u00f3 de pante\u00f3 nacional amb la catedral de Saint Paul<\/a> de Londres (vegeu-ne un altre recurs<\/a>).<\/p>\n

A l’Esc\u00f2cia medieval, la casa reial ocupava les parts m\u00e9s antigues de les seves resid\u00e8ncies d’Edimburg: el castell<\/a> i el palau d’Holyrood<\/a> (vegeu tamb\u00e9 a Royal Collection Trust<\/a>). William St Clair, bar\u00f3 de Rosslyn, funda el 1446 la capella de Rosslyn<\/a>, fins avui sota el patronatge de la casa baronal (despr\u00e9s, comtal) de Rosslyn.<\/p>\n

Sobre l’\u00e8poca Tudor, vegeu unes confer\u00e8ncies de Tarnya Cooper<\/a>, aquest recurs sobre retrats funeraris<\/a> i el saltiri d’Enric VIII<\/a>. La base de dades Private Libraries in Renaissance England<\/a> cobreix els any 1507-1654.<\/p>\n

<\/a>L’esmentat Simon Thurley pronuncia diverses confer\u00e8ncies sobre les corts dels reis Estuard<\/a> (s. XVII). Carles I fou mecenes, entre d’altres, d’Inigo Jones (tamb\u00e9 arquitecte de la Queen’s House<\/a> de Greenwich), Rubens (aquests dos col\u00b7laboraren a la Banqueting House<\/a> del palau de Whitehall, la part m\u00e9s important que es va salvar de l’incendi de 1698), Anton van Dyck i Orazio Gentileschi. De la col\u00b7lecci\u00f3 reial (Lost Collection of Charles I<\/a> a Whitehall Palace, cat\u00e0leg redactat per Abraham van der Doort<\/a>) l’adquisici\u00f3 m\u00e9s grossa vingu\u00e9 dels Gonzaga de M\u00e0ntua<\/a><\/i> (1627).<\/p>\n

Despr\u00e9s de l’execuci\u00f3 del monarca (1649), el Parlament pos\u00e0 les obres en venda. Els principals lots es troben al Louvre<\/a> (a trav\u00e9s del banquer Everhard, agent del cardenal Mazzarino<\/i><\/a> i col\u00b7leccionista ell mateix), al Museo del Prado<\/a> (a trav\u00e9s d’Alonso de C\u00e1rdenas, ambaixador de Felip IV<\/i><\/a>) i al Kunsthistorisches Museum<\/a> de Viena (a trav\u00e9s del pintor John Michael Wright, agent de l’arxiduc Leopold Guillem<\/i><\/a>, governador a Brusel\u00b7les). Sobre la part de Felip IV, vegeu Jerry Brotton & David McGrath, The Spanish acquisition of King Charles I’s art collection: the letters of Alonso de C\u00e1rdenas, 1649-51<\/a>.<\/p>\n

Una sort semblant van c\u00f2rrer les dues col\u00b7leccions aristocr\u00e0tiques m\u00e9s importants formades sota el seu regnat, la de George Villiers, I duc de Buckingham<\/a> (inclou informaci\u00f3 sobre les col\u00b7leccions del pintor Peter Lely, del comte de Pomfret a Easton-Neston, dels cartons a Hampton Court, etc.) i la de Thomas Howard, XIV comte d’Arundel. D’aquest existeixen inventaris de les seves pintures<\/a> i de la seva v\u00eddua Alethea, comtessa d’Arundel<\/a> (Amsterdam, 1654). Vegeu Elizabeth Angelicoussis, The collection of classical sculptures of the Earl of Arundel<\/a>. Les peces d’Arundel han anat a parar, entre altres propietaris, als ducs de Devonshire (Chatsworth<\/a>), als comtes de Pembroke (Wilton House<\/a>), a la col\u00b7lecci\u00f3 reial<\/a> (els dibuixos) i a l’Ashmolean Museum<\/a> de la Universitat d’Oxford (els marbres, cedits pel duc de Norfolk a 1667). Aquest darrer museu t\u00e9 el seu origen en les col\u00b7leccions d’Elias Ashmole i de John Tradescant, jardiner reial.<\/p>\n

Art world in Britain 1660 to 1735<\/a> cont\u00e9 informaci\u00f3 sobre posse\u00efdors i vendes d’art. Sobre el mecenatge del duc de York, despr\u00e9s rei, vegeu Michael Wenzel, The Windsor Beauties by Sir Peter Lely and the collection of paintings at St James’s Palace, 1674<\/a>. Com a rei, vegeu Jaume II i la reina Carolina<\/a>.<\/p>\n

De la nova dinastia, els Hannover, el principal mecenes fou Frederic, pr\u00edncep de Gal\u00b7les, malavingut fill de Jordi II, i pare de Jordi III. La seva resid\u00e8ncia rural era Cliveden<\/a>. La biblioteca reial s’inicia amb la col\u00b7lecci\u00f3 de Jordi III, i est\u00e0 actualment englobada en la British Library<\/a>. El llegat del general John Guise (1765) origina la Christ Church Picture Gallery<\/a> (Oxford).<\/p>\n

<\/a>El nucli inicial del museu de la Universitat de Cambridge, el Fitzwilliam<\/a>, va consistir en el llegat<\/a> del vescomte Richard Fitzwilliam of Merrion, que incloia, entre altres coses, una part de la col\u00b7lecci\u00f3 Orl\u00e9ans<\/i><\/a>. Els seus llibres els lleg\u00e0 a la Cambridge University Library<\/a>, que tamb\u00e9 acull la donaci\u00f3, per Jordi I (1715), de la biblioteca de John Moore, bisbe d’Ely<\/a>.<\/p>\n

Des de Carles I, cap sobir\u00e0 brit\u00e0nic fou tan \u00e0vid col\u00b7leccionista com Jordi IV<\/a>; ja durant la seva reg\u00e8ncia (malatia del pare Jordi III) patrocin\u00e0 el Royal Pavilion<\/a> de Brighton. Els jardins reials m\u00e9s arranjats durant els segles XVIII i XIX s\u00f3n els de Kew (lloc oficial<\/a> i lloc de Virtual Travel<\/a>). Entre les iniciatives de la reina Vict\u00f2ria i del pr\u00edncep consort Albert<\/a> est\u00e0 el castell de Balmoral<\/a>. Altres q\u00fcestions del segle XIX s’examinen a Arts in Victorian Britain<\/a> i a un n\u00famero monogr\u00e0fic del Journal of the history of collections, maig de 2002<\/a>.<\/p>\n

A comen\u00e7aments del segle XVIII, l’arque\u00f2leg John Talman<\/a> forma una gran col\u00b7lecci\u00f3 de dibuixos (dispersa). Dos coneguts diplom\u00e0tics brit\u00e0nics van formar llurs col\u00b7leccions a It\u00e0lia. La de Joseph Smith, c\u00f2nsul a Ven\u00e8cia<\/a><\/i>, i introductor de la pintura de Canaletto al seu pa\u00eds, \u00e9s adquirida per Jordi III i acaba dins de les col\u00b7leccions reials<\/a>. De la de Sir William Hamilton, c\u00f2nsul a N\u00e0pols<\/a><\/i>, es public\u00e0 el cat\u00e0leg de la secci\u00f3 de cer\u00e0mica, a cura de Wilhelm Tischbein<\/a>. La col\u00b7lecci\u00f3 Hamilton fou una de les primeres a afegir-se al British Museum<\/a>, el nucli del qual est\u00e0 la compra pel Parlament de les col\u00b7leccions de William Courten i Hans Sloane. Entre l’arqueologia, el col\u00b7leccionisme i l’espoliaci\u00f3, est\u00e0 al transllat, per Lord Elgin, dels marbres del Parten\u00f3<\/a> d’Atenes<\/i><\/a>, avui al British Museum<\/a>. La pol\u00e8mica<\/a> sobre la restituci\u00f3 a Gr\u00e8cia encara continua.<\/p>\n

A Gran Bretanya s’han conservat m\u00e9s mansions rurals<\/a> que a qualsevol altre lloc, i sovint aixopluguen riques col\u00b7leccions. Alguns dels edificis m\u00e9s destacats s\u00f3n: Chatsworth<\/a> i Holker Hall<\/a> (ducs de Devonshire); Blenheim<\/a> (ofrena nacional a John Churchill, duc de Marlborough); Woburn Abbey<\/a> (ducs de Bedford); Drumlanrig Castle<\/a> i Boughton House<\/a> (ducs de Buccleuch i Queensberry); Arundel Castle<\/a> (ducs de Norfolk); Haddon Hall<\/a> i Belvoir Castle<\/a> (ducs de Rutland); Stowe<\/a>, amb els seus jardins<\/a> (marquesos, despr\u00e9s ducs de Buckingham); Alnwick Castle<\/a> i Syon Park<\/a> (comtes, despr\u00e9s ducs de Northumberland); Longleat House<\/a> (marquesos de Bath); Beaulieu<\/a> (comtes de Southampton, despr\u00e9s ducs de Montagu); Burghley House<\/a> (comtes, despr\u00e9s marquesos d’Exeter); Hatfield House<\/a> (comtes, despr\u00e9s marquesos de Salisbury); Castle Howard<\/a> (comtes de Carlisle); Kenwood House<\/a> (comtes de Mansfield); Wilton House<\/a> (comtes de Pembroke); Harewood<\/a> (comtes d’Harewood); Holkham Hall<\/a> (comtes de Leicester); Warwick Castle<\/a> (comtes de Warwick); Stourhead<\/a> (Sir Henry Hoare); Kingston Lacy<\/a> (William John Bankes); Studley<\/a> (John i William Aislabie); Barnard Castle<\/a> (John i Jos\u00e9phine Bowes). A William Beckford<\/a> s’el recorda com el constructor de l’arru\u00efnada Fonthill Abbey.<\/p>\n

<\/a>Robert Walpole, comte d’Orford, fou el constructor d’Houghton Hall<\/a> (Norfolk). Hostatjava la col\u00b7lecci\u00f3 pict\u00f2rica de la fam\u00edlia, descrita pel seu fill Horace Walpole a Aedes Walpolianae<\/a> (1752); fou venuda a Caterina II de R\u00fassia<\/i><\/a> (la major part, a l’Hermitage<\/a>). Horace, al seu torn, fou el constructor de la vila de Strawberry Hill (Twickenham, Middlessex): p\u00e0gina oficial<\/a>, de la qual public\u00e0 una descripci\u00f3 (1784), digitalitzada per la Lewis Walpole Library<\/a> (visualitzen altres llibres, gravats, dibuixos i aquarel\u00b7les que pertangueren a Horace Walpole) i pel Getty Institute<\/a>.<\/p>\n

A Londres es conserva la casa, col\u00b7lecci\u00f3 i biblioteca de l’arquitecte John Soane<\/a>. L’activitat de No\u00ebl Desenfans i Sir Francis Bourgeois que men\u00e0 a la Dulwich Gallery, vegeu-la a Pol\u00f2nia<\/i><\/a>.<\/p>\n

El mecenatge corporatiu m\u00e9s monumental de les illes brit\u00e0niques correspon als colleges<\/i> universitaris d’Oxford<\/a> (vegeu-ne una altra guia<\/a>) i de Cambridge<\/a> (tamb\u00e9 t\u00e9 guia<\/a>). S\u00f3n fundacions del rei Enric VI: All Souls College<\/a> d’Oxford, King’s College<\/a> i Queen’s College<\/a> de Cambridge, i Eton College<\/a>. El cardenal Wolsey \u00e9s el fundador del Christ Church College<\/a> d’Oxford; Enric VIII, del Trinity College<\/a> de Cambridge.<\/p>\n

Altres organismes patrocinadors de les belles arts s\u00f3n: la Royal Academy of Arts<\/a>; les National Galleries of Scotland<\/a>, que inclouen les col\u00b7leccions de la Royal Scottish Academy i dip\u00f2sits, com el dels ducs de Sutherland; el Foundling Hospital de Londres, fundat pel capit\u00e0 Thomas Coram<\/a>, i fam\u00f3s pels quadres cedits per artistes com William Hogarth, que han acabat formant el Foundling Museum<\/a>.<\/p>\n

<\/a>Arthur Wellesley, duc de Wellington, va rebre de Ferran VII d’Espanya la part de la col\u00b7lecci\u00f3 reial<\/i><\/a> espoliada pels francesos (el equipaje del Rey Jos\u00e9<\/i>), i es troba actualment al Wellington Museum<\/a> de Londres (vegeu tamb\u00e9 el lloc d’English Heritage<\/a>).<\/p>\n

Altres col\u00b7leccionistes del segle XIX s\u00f3n: l’hispanista escoc\u00e8s William Stirling Maxwell, quins objectes d’art han anat a parar, en part, a l’Hunterian Museum<\/a> de Glasgow, i quins llibres, en part, a la University of Glasgow Library<\/a>; els marquessos d’Hertford i Sir Richard Wallace, que han originat la Wallace Collection<\/a>; Samuel Courtauld, amb el Courtauld Institute of Art<\/a> i la seva Gallery<\/a>; Sir Francis Cook, sobre qui vegeu el cat\u00e0leg de les pintures<\/a> (1913) que va heretar el seu fill Sir Frederick Cook. Pot veure’s una relaci\u00f3 dels col\u00b7leccionistes que han contribuit al fons de la National Gallery<\/a> de Londres.<\/p>\n

Sobre l’artista i poeta William Morris: la Red House<\/a>, la Kelmscott House<\/a>, la Kelmscott Manor<\/a> i la seva biblioteca<\/a>.<\/p>\n

M\u00e9s sobre col\u00b7leccionistes del segle XX sota Irlanda<\/i><\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Empreses de la dinastia Plantagenet a Fran\u00e7a: Guillem I el Conqueridor funda el castell de Caen i les dues grans abadies de la ciutat, l’Abbaye aux Hommes (Saint \u00c9tienne) i l’Abbaye aux Dames (la Trinit\u00e9); als seus successors hom deu l’abadia de Fontevraud (pante\u00f3 reial) i el Ch\u00e2teau-Gaillard. M\u00e9s sobre la dinastia normanda (s. XI-XII) a Les Normands, peuple d’Europe. Per a […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-59","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=59"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=59"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}