{"id":62,"date":"2020-10-07T14:09:39","date_gmt":"2020-10-07T14:09:39","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/bohemia\/"},"modified":"2020-10-07T14:09:39","modified_gmt":"2020-10-07T14:09:39","slug":"bohemia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/bohemia\/","title":{"rendered":"Boh\u00e8mia i Mor\u00e0via"},"content":{"rendered":"

El mecenatge imperial de Carles IV (mitjans s. XIV) es concentra en dos castells: el de Karlstejn<\/a> i el de Praga o Hradschin<\/a>, que inclou en el seu recinte la catedral de Sant Vit i fou posteriorment ampliat pels Habsburgs d’\u00c0ustria<\/i><\/a>. A l’emperador tamb\u00e9 \u00e9s deu el fam\u00f3s pont sobre el riu Moldava<\/a>, el foment de l’escola de pintura de Boh\u00e8mia<\/a> i, a Alemanya, la Frauenkirche<\/a> de Nuremberg (Baviera<\/i><\/a>) i el cor de la catedral d’Aquisgr\u00e0<\/a> (Ren\u00e0nia<\/i><\/a>).<\/p>\n

Entre 1583 i 1612, Praga va gaudir d’una brillant vida cultural sota l’emperador Rodolf II<\/a>, el principal client de les col\u00b7leccions en part arrabassades per Gustau Adolf de Su\u00e8cia<\/i><\/a>, en part traslladades a Viena<\/i><\/a>, i en part restants a la ciutat (majorit\u00e0riament a la N\u00e1rodn\u00ed galerie<\/a>). Els principals artistes contractats per Rodolf II s\u00f3n: el projectista Jacopo Strada  i Hans Vredeman de Vries; els escultors Giambologna i Adriaen de Vries; els pintors Bartholommaeus Spranger, Giuseppe Arcimboldo, Paolo Veronese, Roelandt Savery, Pieter Stevens, Paulus Willemsz van Vianen, Hans von Aachen, Daniel Fr\u00f6schl, Joseph Heintz I, Matth\u00e4us Gundelach; el miniaturista Joris Hoefnagel; els gravadors Jacob Hoefnagel, Martino Rota i Aegidius Sadeler II; els joiers Ottavio Miseroni, Cosimo Castrucci, Giovanni Castrucci, Wenzel Jamnitzer I, Paulus van Vianen, Jan Vermeyen, Caspar Lehman.<\/p>\n

La capital txeca \u00e9s rica en palaus: vegeu la guia Pragensia<\/a>. Les resid\u00e8ncies dels Stenberg i Kinsk\u00fd formen part de la N\u00e1rodn\u00ed galerie<\/a>; els palaus Waldstein (Wallenstein), Kolowrat i F\u00fcrstenberg hostatgen el Senat<\/a> de la Rep\u00fablica Txeca. Altres resid\u00e8ncies aristocr\u00e0tiques corresponen als <\/a>comtes Czernin<\/a> (actual Ministeri d’Afers Estrangers<\/a>), als pr\u00ednceps Eggenberg (Cesk\u00fd Krumlov<\/a>), i als ja esmentats comtes Sternberg (Troja, Praga<\/a> i Castolovice<\/a>). D’altra banda, era habitual que els m\u00e9s rics arist\u00f2crates txecs tinguessin un altre palau a Viena<\/i><\/a>.<\/p>\n

Els pr\u00ednceps Lobkowitz<\/a> tenien diversos castells: Nelahozeves, Roudnice, Strekov, Meln\u00edk<\/a>, i dos palaus a Praga, al barri del castell<\/a> i al de Mal\u00e1 Strana<\/a>. La princesa Polixena fou la donant del Nen Jes\u00fas de Praga<\/a> a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de la Vict\u00f2ria, i Katerina, la fundadora del convent de Loreto<\/a>. Amb les lleis de restituci\u00f3 aprovades despr\u00e9s de la caiguda del comunisme, la fam\u00edlia ha recuperat part de llurs col\u00b7leccions<\/a>.<\/p>\n

L’industrial cerveser Vojta N\u00e1prstek arrepleg\u00e0 al segle XIX els fons inicials del Museu de les Cultures Asi\u00e0tiques, Africanes i Americanes<\/a> (Praga).<\/p>\n

<\/a>Entre les possessions dels Liechtenstein estaven els castells de Valtice<\/a> i Lednice<\/a>. A una branca eclesi\u00e0stica de la fam\u00edlia devem el palau arquebisbal de Kromeriz<\/a>, amb les seves col\u00b7leccions. Vegeu tamb\u00e9 aquesta fam\u00edlia a \u00c0ustria i Liechtenstein<\/i><\/a>).<\/p>\n

El castell de Konopiste<\/a> ha passat per varis propietaris i reformes. Al segle XIX l’arxiduc Franz Ferdinand d’Este hi hostatj\u00e0 una part de les peces heretades dels Este de M\u00f2dena<\/i><\/a>; actualment es guarden a la Galeria Nacional de Praga (Palau Sternberg<\/a>).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mecenatge imperial de Carles IV (mitjans s. XIV) es concentra en dos castells: el de Karlstejn i el de Praga o Hradschin, que inclou en el seu recinte la catedral de Sant Vit i fou posteriorment ampliat pels Habsburgs d’\u00c0ustria. A l’emperador tamb\u00e9 \u00e9s deu el fam\u00f3s pont sobre el riu Moldava, el foment de l’escola de pintura de […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-62","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/62","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=62"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/62\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=62"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}