{"id":74,"date":"2020-10-19T12:24:28","date_gmt":"2020-10-19T12:24:28","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/imperibizanti\/"},"modified":"2020-10-19T12:24:28","modified_gmt":"2020-10-19T12:24:28","slug":"imperibizanti","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/imperibizanti\/","title":{"rendered":"Imperi Bizant\u00ed"},"content":{"rendered":"

\nObres comprehensives: Hagia Sophia<\/a>, Dick Dosseman<\/a>.<\/p>\n

Dels dos primers segles de Constantinoble, Nea Roma<\/i>, les principals restes s\u00f3n: de Teodosi I, restes de l’hip\u00f2drom, la columna i l’arc de triomf; les muralles<\/a>, especialment les dels emperadors Teodosi II (412-413) i Anastasi<\/a>, i les obres hidr\u00e0uliques<\/a>, com l’aq\u00fceducte de l’emperador Valent. Del Palau Sagrat nom\u00e9s resten alguns mosaics de paviment<\/a> i el palau de Boukoleon<\/a>. Del segle V \u00e9s l’arru\u00efnat monestir de sant Joan, donatiu del senador Studion. De comen\u00e7aments del VI, l’esgl\u00e9sia de sant Polieucte, patrocinada per la princesa Juliana An\u00edcia.<\/p>\n

El relator de les obres del regnat de Justini\u00e0 \u00e9s Procopi de Cesarea<\/a>. Les principals s\u00f3n: Hagia Sophia<\/a> i Hagia Irene<\/a> de Constantinoble, Santa Caterina del Mont Sina\u00ed<\/a>. Justini\u00e0 fa construir a Constantinoble l’esgl\u00e9sia dels sants Sergi i Bacus i la desapareguda dels sants Ap\u00f2stols (mausoleu imperial), a \u00c8fes l’esgl\u00e8sia de sant Joan Evangelista (en ru\u00efnes), a Jerusalem l’esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u (Nea, desapareguda), i a Betlem fa reconstruir l’esgl\u00e9sia del Naixement.<\/p>\n

El banquer de R\u00e0vena Juli\u00e0 Argentari (mitjans s. VI) fa bastir i decorar amb mosaics<\/a> les esgl\u00e9sies<\/a> de Sant Vital, Sant Apolinar in Classe i Sant Miquel in Africisco.<\/p>\n

Enc\u00e0rrecs imperials de l’\u00e8poca bizantina mitjana (s. X) s\u00f3n el Rotlle de Josu\u00e9<\/a> i el Menologi de Basili II<\/a>. Anava destinada a un membre de l’aristocr\u00e0cia la B\u00edblia de Lle\u00f3 el Patrici<\/a>.<\/p>\n

A l’emperador Contant\u00ed IX Mon\u00f2mac (s. XI) hom deu l’esgl\u00e9sia Nea Moni de Quios i la restauraci\u00f3 del sant Sepulcre de Jerusalem. Els emperadors del segle XII comencen el palau de les Blaquernes, complex del qual resta poc m\u00e9s que el palau del Porfirog\u00e8nit (Tekfur Sarayi, s. XIV). Del mateix segle XII i enc\u00e0rrec de l’emperadriu Eirene, consort de Joan II Comn\u00e8, \u00e9s l’esgl\u00e9sia del Pantocrator<\/a>. Una reconstrucci\u00f3 virtual de la capital, immediatament abans del saqueig croat de 1204, \u00e9s Byzantium 1200<\/a>.<\/p>\n

La darrera fase de l’art bizant\u00ed a Constantinoble, sota la dinatia dels Pale\u00f2legs, contempla l’ampliaci\u00f3 i decoraci\u00f3, pel ministre Teodor Metokitos, de l’esgl\u00e9sia de Sant Salvador de Cora (Kariye-Cami), visible a Thais<\/a> i a la Columbia University<\/a>. Els afegits a l’esgl\u00e9sia de la Theotokos Pammakaristos<\/a> s\u00f3n enc\u00e0rrec del ministre Miquel Glabas i la seva v\u00eddua, Maria Ducaena. Un altre centre de l’art pale\u00f2leg tard\u00e0, resid\u00e8ncia habitual dels hereus del tron, \u00e9s la ciutat de Mistra<\/a>.<\/p>\n

Els Comnens governen fins 1461 a la ciutat de Trebisonda<\/a>. El principal temple \u00e9s Haghia Sophia<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Obres comprehensives: Hagia Sophia, Dick Dosseman. Dels dos primers segles de Constantinoble, Nea Roma, les principals restes s\u00f3n: de Teodosi I, restes de l’hip\u00f2drom, la columna i l’arc de triomf; les muralles, especialment les dels emperadors Teodosi II (412-413) i Anastasi, i les obres hidr\u00e0uliques, com l’aq\u00fceducte de l’emperador Valent. Del Palau Sagrat nom\u00e9s resten alguns mosaics de paviment i el palau de Boukoleon. […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-74","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/colleccionismeimecenatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}