{"id":129,"date":"2026-02-25T09:45:12","date_gmt":"2026-02-25T07:45:12","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/?page_id=129"},"modified":"2026-10-19T19:29:46","modified_gmt":"2026-10-19T17:29:46","slug":"conferencies-plenaries","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/conferencies-plenaries\/","title":{"rendered":"Confer\u00e8ncies plen\u00e0ries"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"has-verd-tropic-color has-text-color has-link-color has-large-font-size wp-elements-1 wp-block-paragraph\"><strong>Confer\u00e8ncia plen\u00e0ria \u2013 Dilluns, 25 de gener de 2027<\/strong><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>El m\u00e8tode sinogr\u00e0fic<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"350\" height=\"438\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-content\/uploads\/sites\/717\/2026\/10\/00-andrea-bachner.jpg\" alt=\"Foto: Andrea Bachner, Cornell University.\" class=\"wp-image-721 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-content\/uploads\/sites\/717\/2026\/10\/00-andrea-bachner.jpg 350w, https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-content\/uploads\/sites\/717\/2026\/10\/00-andrea-bachner-240x300.jpg 240w\" sizes=\"auto, (max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>A c\u00e0rrec d\u2019Andrea Bachner, Cornell University.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Resum:<\/strong> L\u2019escriptura xinesa ha estat objecte de fascinaci\u00f3 i de cr\u00edtica durant segles, tant dins com fora del m\u00f3n sin\u00f2fon: exemple d\u2019escriptura perfecta o encarnaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 primitiu; obstacle per a la modernitzaci\u00f3 i el desenvolupament dels mitjans tecnol\u00f2gics o plasmaci\u00f3 de la revoluci\u00f3 digital; vestigi d\u2019un passat feudal o promesa d\u2019una nova sensibilitat po\u00e8tica i art\u00edstica encara per venir.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per tant, abunden les reflexions sobre l\u2019escriptura xinesa i els experiments amb material sinogr\u00e0fic, que tamb\u00e9 ens ofereixen la possibilitat d\u2019aprofundir en q\u00fcestions clau dels nostres temps i m\u00e8todes acad\u00e8mics. A trav\u00e9s de diversos exemples, en aquesta confer\u00e8ncia desenvolupar\u00e9 un \u00abm\u00e8tode sinogr\u00e0fic\u00bb: el sin\u00f2graf no \u00e9s nom\u00e9s un objecte d\u2019estudi ni serveix \u00fanicament com a eina d\u2019expressi\u00f3 o comunicaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot esdevenir un m\u00e8tode per afinar les nostres an\u00e0lisis i cr\u00edtiques culturals m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits del pensament euroc\u00e8ntric basat en l\u2019imaginari alfab\u00e8tic, sempre que evitem les tend\u00e8ncies orientalistes o sinoc\u00e8ntriques. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Bionota: <\/strong>Andrea Bachner \u00e9s catedr\u00e0tica de literatura comparada a la Universitat Cornell. La seva recerca explora les interseccions i comparacions entre les cultures sin\u00f2fones, llatinoamericanes i europees. Ha publicat dos llibres: <em>Beyond Sinology: Chinese Writing and the Scripts of Culture<\/em> (Columbia University Press, 2014) i <em>The Mark of Theory: Inscriptive Figures, Poststructuralist Prehistories<\/em> (Fordham University Press, 2017). Actualment est\u00e0 acabant un llibre que replanteja els models de comparaci\u00f3 a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria rica de contacte cultural, intercanvi i afinitat entre les cultures llatinoamericana i xinesa (<em>The Comparative Imagination<\/em>). Tamb\u00e9 treballa en una reflexi\u00f3 sobre les met\u00e0fores de la membrana en la teoria cr\u00edtica contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<p class=\"has-verd-tropic-color has-text-color has-link-color has-large-font-size wp-elements-2 wp-block-paragraph\"><strong>Confer\u00e8ncia plen\u00e0ria \u2013 Dimecres 27 de gener de 2027<\/strong><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">La guerra Imjin i els inicis de la primera modernitat a l\u2019\u00c0sia Oriental<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"350\" height=\"438\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-content\/uploads\/sites\/717\/2026\/10\/00-rebekah-clements.jpg\" alt=\"Foto: Rebeka Clements, professora de recerca ICREA a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.\" class=\"wp-image-720 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-content\/uploads\/sites\/717\/2026\/10\/00-rebekah-clements.jpg 350w, https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-content\/uploads\/sites\/717\/2026\/10\/00-rebekah-clements-240x300.jpg 240w\" sizes=\"auto, (max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>A c\u00e0rrec de Rebeka Clements, professora de recerca ICREA a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Resum:<\/strong> La guerra Imjin \u2014les invasions de Corea per part de Toyotomi Hideyoshi\u2014 va ser un dels conflictes de m\u00e9s envergadura del m\u00f3n del segle XVI i va involucrar Corea, el Jap\u00f3 i la Xina entre 1592 i 1598.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A partir dels resultats del projecte de sis anys finan\u00e7at pel Consell Europeu de Recerca (ERC), <em>Aftermath of the East Asian War of 1592\u20131598<\/em>, aquesta confer\u00e8ncia explorar\u00e0 algunes de les repercussions tecnol\u00f2giques, mediambientals i administratives del conflicte durant el segle XVII i en \u00e8poques posteriors. Fins ara, els estudis s\u2019han centrat principalment en les conseq\u00fc\u00e8ncies diplom\u00e0tiques, pol\u00edtiques i liter\u00e0ries de la guerra. Aquesta recerca, en canvi, planteja q\u00fcestions comparatives des de la perspectiva de la hist\u00f2ria mundial sobre la naturalesa de la \u00abprimera modernitat\u00bb i contribueix als debats sobre el llegat de la guerra en el context de l\u2019\u00c0sia Oriental.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Comparar\u00e9 la guerra Imjin amb altres conflictes contemporanis i, a continuaci\u00f3, examinar\u00e9 l\u2019estat actual de la recerca acad\u00e8mica en japon\u00e8s, xin\u00e8s, core\u00e0 i diverses lleng\u00fces europees. Malgrat la magnitud i la import\u00e0ncia de la guerra Imjin, la bibliografia acad\u00e8mica occidental sobre aquest conflicte \u00e9s relativament escassa. Per la seva banda, els estudis en core\u00e0 i japon\u00e8s, tot i ser nombrosos, s\u2019han limitat habitualment a perspectives centrades en un sol pa\u00eds. La guerra rep diverses denominacions segons la regi\u00f3 i l\u2019especialitzaci\u00f3 acad\u00e8mica, fet que reflecteix l\u2019enfocament fragmentat que n\u2019ha caracteritzat l\u2019estudi fins ara. A trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquestes denominacions i de les historiografies nacionals, podem considerar la guerra un esdeveniment de la hist\u00f2ria mundial. Tamb\u00e9 examinar\u00e9 l\u2019\u00fas del terme \u00abprimera modernitat\u00bb per descriure el per\u00edode compr\u00e8s entre els segles XVI i XIX a l\u2019\u00c0sia Oriental, considerant la guerra Imjin com el punt de partida d\u2019una conflu\u00e8ncia de processos que s\u2019est\u00e9n des de finals del segle XVI fins a finals del XVII i de la qual emergeix un per\u00edode de \u00abprimera modernitat\u00bb (<em>early modern<\/em>) per al conjunt de l\u2019\u00c0sia Oriental. Tot i que l\u2019\u00fas del terme \u00abprimera modernitat\u00bb en relaci\u00f3 amb l\u2019\u00c0sia Oriental \u00e9s controvertit, a causa de la seva associaci\u00f3 amb enfocaments euroc\u00e8ntrics \u00abteleol\u00f2gics\u00bb i \u00abtipol\u00f2gics\u00bb de les etapes de la hist\u00f2ria global, l\u2019emprar\u00e9 en un sentit heur\u00edstic per proposar un per\u00edode hist\u00f2ric amb elements contemporanis d\u2019abast global \u2014com ara l\u2019\u00abera de la p\u00f3lvora\u00bb\u2014 i posar en relleu les continu\u00eftats i discontinu\u00eftats de les hist\u00f2ries de l\u2019\u00c0sia Oriental.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Bionota<\/strong>: Rebekah Clements \u00e9s professora de recerca ICREA al Departament de Traducci\u00f3, d\u2019Interpretaci\u00f3 i d\u2019Estudis de l\u2019\u00c0sia Oriental de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). Es va graduar en Dret i en Estudis Asi\u00e0tics a l\u2019Australian National University i, posteriorment, va obtenir un m\u00e0ster en Literatura Japonesa Cl\u00e0ssica per la Universitat de Waseda el 2008. Es va doctorar en Hist\u00f2ria de l\u2019\u00c0sia Oriental a la Universitat de Cambridge (Trinity College) el 2012. Despr\u00e9s del doctorat, va ser investigadora associada a la Facultat d\u2019Estudis Asi\u00e0tics i de l\u2019Orient Mitj\u00e0 de la Universitat de Cambridge, amb finan\u00e7ament de la Leverhulme Trust, i va gaudir d\u2019una beca de recerca j\u00fanior al Queens\u2019 College de Cambridge entre 2012 i 2015. Entre 2015 i 2018, va ser professora i posteriorment professora titular (senior lecturer) a la Universitat de Durham. Es va incorporar a ICREA i a la UAB l\u2019octubre de 2018.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Rebekah Clements \u00e9s especialista en hist\u00f2ria cultural del Jap\u00f3 entre els segles XVI i XIX. Combina fonts textuals i materials per desenvolupar noves interpretacions de la primera modernitat japonesa, des de l\u2019evoluci\u00f3 de la ind\u00fastria editorial comercial fins a la iconografia del poder militar que va legitimar diferents r\u00e8gims durant la transici\u00f3 entre els per\u00edodes medieval i modern. Ha liderat el projecte <a href=\"https:\/\/aftermath.uab.cat\/\"><em>The Aftermath of the East Asian War of 1592\u20131598<\/em><\/a> (2018\u20132024), finan\u00e7at mitjan\u00e7ant una prestigiosa Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), que va examinar el llegat mediambiental, tecnol\u00f2gic i social del conflicte militar m\u00e9s important del m\u00f3n del segle XVI. Actualment dirigeix el projecte <a href=\"https:\/\/consumingnature.uab.cat\/\"><em>Consuming Nature<\/em><\/a>, finan\u00e7at mitjan\u00e7ant una Consolidator Grant de l\u2019ERC (2026\u20132031), que defensa que, entre els segles XVII i XIX, va sorgir al Jap\u00f3 una nova manera de relacionar-se amb el m\u00f3n natural entre els sectors socials no elitistes, a mesura que gaudir de la natura es convertia en una activitat de lleure mercantilitzada, cosa que va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies en la nostra manera d\u2019entendre la primera modernitat al Jap\u00f3 i en altres contextos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Confer\u00e8ncia plen\u00e0ria \u2013 Dilluns, 25 de gener de 2027 El m\u00e8tode sinogr\u00e0fic A c\u00e0rrec d\u2019Andrea Bachner, Cornell University. Resum: L\u2019escriptura xinesa ha estat objecte de fascinaci\u00f3 i de cr\u00edtica durant segles, tant dins com fora del m\u00f3n sin\u00f2fon: exemple d\u2019escriptura perfecta o encarnaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 primitiu; obstacle per a la modernitzaci\u00f3 i el desenvolupament dels mitjans [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-129","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/129","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-json\/wp\/v2\/users\/103"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=129"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/129\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":755,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/129\/revisions\/755"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/congreso-aeeao\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=129"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}