{"id":123,"date":"2024-07-22T14:06:00","date_gmt":"2024-07-22T12:06:00","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/?p=123"},"modified":"2024-09-05T14:24:11","modified_gmt":"2024-09-05T12:24:11","slug":"localitzades-victimes-de-la-pesta-negra-del-segle-xiv-a-la-catalunya-central","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/2024\/07\/22\/localitzades-victimes-de-la-pesta-negra-del-segle-xiv-a-la-catalunya-central\/","title":{"rendered":"Localitzades v\u00edctimes de la pesta negra del segle XIV a la seu del Castell de Besora"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Un equip de la UAB, juntament amb l\u2019empresa d\u2019arqueologia ATICS, ha identificat el bacteri de la pesta negra,&nbsp;<em>Yersenia pestis<\/em>, en un individu que va ser enterrat al cementeri del castell de Besora, a la comarca d\u2019Osona, el segle XIV. La troballa confirma que l\u2019epid\u00e8mia per pesta negra que va assolar Europa a l\u2019Edat Mitjana va arribar tamb\u00e9 a les zones rurals de l\u2019interior de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.uab.cat\/Imatge\/126\/487\/BacteriPestaNegra_CastelldeBesora_webUAB,1.jpg\" alt=\"Enterrament del Castell de Besora selge XIV on s'ha trobat el bacteri de la pesta negra.\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Enterrament amb les restes del segle XIV del cementiri parroquial de l&#8217;esgl\u00e9sia de Santa Maria del castell de Besora en qu\u00e8 les investigadores de la UAB han identificat l&#8217;ADN antic del bacteri de la pesta negra,&nbsp;<em>Yersenia pestis<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019estudi gen\u00f2mic l\u2019han dut a terme investigadores de la Unitat d\u2019Antropologia Biol\u00f2gica al laboratori d\u2019ADN antic i modern de la UAB, sota la direcci\u00f3 de&nbsp;<a href=\"https:\/\/portalrecerca.uab.cat\/es\/persons\/cristina-maria-pereira-dos-santos-7\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Cristina Santos<\/a>, investigadora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d\u2019Ecologia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019an\u00e0lisi s\u2019ha fet en les restes humanes d\u2019un enterrament que l\u2019any passat va despertar l\u2019atenci\u00f3 dels arque\u00f2legs i antrop\u00f2legs que investiguen les restes del cementiri parroquial de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria del castell de Besora. L\u2019enterrament contenia les restes esquel\u00e8tiques de tres persones adultes que van ser inhumades simult\u00e0niament. L\u2019escenari, per la seva situaci\u00f3 i disposici\u00f3 dins de la fossa, sense signes de viol\u00e8ncia o altra patologia observable, suggeria un episodi epid\u00e8mic. La dataci\u00f3 de carboni 14 va situar l\u2019enterrament entre els anys 1300 i 1370, coincidents amb la gran epid\u00e8mia de pesta negra del segle XIV. Aix\u00f2 va motivar la realitzaci\u00f3 d\u2019an\u00e0lisis gen\u00f2miques per validar o no la hip\u00f2tesi que es podria tractar de morts de la gran epid\u00e8mia. Malgrat la degradaci\u00f3 de les mostres, les investigadores de la UAB van identificar l\u2019ADN antic del bacteri de la pesta negra en les restes dentals d\u2019un dels individus.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A m\u00e9s, en la campanya d\u2019excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica d\u2019enguany s\u2019hi han localitzat dues fosses m\u00e9s amb enterraments m\u00faltiples, en aquest cas amb les restes de tres individus, tant adults com infants, en cadascuna. El fet que aquests enterraments siguin propers a la localitzada l\u2019any passat i que es trobin als nivells que correspondrien cronol\u00f2gicament amb la gran epid\u00e8mia de pesta negra del 1348 duu a pensar a l\u2019equip de recerca que podrien tractar-se tamb\u00e9 d\u2019individus que van morir per la infecci\u00f3. Durant els propers mesos es far\u00e0 una primera an\u00e0lisi gen\u00f2mica per confirmar-ho.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u00abS\u00f3n troballes excepcionals, que evidencien la gran mortalitat que va produir l\u2019epid\u00e8mia de pesta en zones rurals de l\u2019interior de Catalunya\u00bb, assenyala Cristina Santos.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La trobada del bacteri de la pesta negra obre la possibilitat d\u2019endegar estudis pioners relacionats amb mecanismes adaptatius en la resposta a pat\u00f2gens en les poblacions humanes a Catalunya. \u00abEl fet que el cementiri del conjunt monumental del castell de Besora tingui les restes d\u2019enterraments des del segle XI fins al segle XIX pot permetre en un futur testar de manera emp\u00edrica els canvis gen\u00e8tics que s\u2019han anat produint i quines variants gen\u00e8tiques podrien haver augmentat la seva freq\u00fc\u00e8ncia com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia\u00bb, conclou Cristina Santos.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El mateix equip de recerca de la UAB ja&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.uab.cat\/web\/sala-de-premsa\/detall-noticia\/identifiquen-el-bacteri-de-la-pesta-negra-en-individus-del-segle-xiv-a-vilafranca-del-penedes-1345829508832.html?detid=1345889269816\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">va identificar<\/a>&nbsp;el bacteri de la pesta negra l\u2019any passat a Vilafranca del Pened\u00e8s, a la necr\u00f2polis de Cal Pa i Figues. El laboratori d&#8217;ADN antic i modern de la Unitat Antropologia Biol\u00f2gica de la UAB va esdevenir llavors el primer de Catalunya a detectar el bacil. Els resultats obtinguts ara el consoliden com una de les infraestructures m\u00e9s importants del pa\u00eds per a l\u2019an\u00e0lisi d\u2019ADN antic.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Seu del campus d\u2019Arqueologia de la UAB<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019excavaci\u00f3 del cementiri parroquial de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria del castell de Besora s\u2019est\u00e0 duent a terme en el marc del projecte quadriennal de recerca en mat\u00e8ria d&#8217;arqueologia i paleontologia (2022-2025), \u00abEls or\u00edgens del Bisaura: l&#8217;esgl\u00e9sia i el seu entorn. Conjunt monumental del castell de Besora (Santa Maria de Besora)\u00bb, promogut per la Fundaci\u00f3 Privada Conjunt Monumental del Castell de Besora i aprovat per la Direcci\u00f3 General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els treballs de recerca s\u00f3n dirigits pels professors de la UAB Xavier Jordana i N\u00faria Armentano, de la Unitat d\u2019Antropologia Biol\u00f2gica del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d\u2019Ecologia, i Cesc Busquets, de l\u2019\u00c0rea d\u2019Arqueologia del Departament de Ci\u00e8ncies de l\u2019Antiguitat i l\u2019Edat Mitjana, juntament amb Marta F\u00e0bregas de l\u2019empresa ATICS SL.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El conjunt monumental del castell de Besora \u00e9s una de les seus del&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.uab.cat\/web\/seus\/presentacio-1345831856829.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Campus d\u2019Arqueologia de la UAB<\/a>&nbsp;i acull cada curs alumnat del m\u00e0ster en Antropologia Biol\u00f2gica (UAB\/UB) i del grau d\u2019Arqueologia de la UAB, que durant dues setmanes fan una immersi\u00f3 en arqueologia i antropologia de camp.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La recerca que s\u2019hi fa compta amb la subvenci\u00f3 al projecte quadriennal per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de l&#8217;empresa ATICS SL, aix\u00ed com de l&#8217;Associaci\u00f3 dels Amics del Bisaura i de l&#8217;Ajuntament de Santa Maria de Besora.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un equip de la UAB, juntament amb l\u2019empresa d\u2019arqueologia ATICS, ha identificat el bacteri de la pesta negra,&nbsp;Yersenia pestis, en un individu que va ser enterrat al cementeri del castell de Besora, a la comarca d\u2019Osona, el segle XIV. La troballa confirma que l\u2019epid\u00e8mia per pesta negra que va assolar Europa a l\u2019Edat Mitjana va [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":318,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-123","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-campus-darqueologia-i-paleontologia-uab"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/123","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/users\/318"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=123"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/123\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":137,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/123\/revisions\/137"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=123"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=123"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/core-patrimoni\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=123"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}