Des de la seva fundació l’any 2005 sota el lideratge de Meri Torras, Cos i Textualitat s’ha convertit en un referent d’estudis interdisciplinaris a nivell internacional que analitza el cos com a espai d’identitat. També aborda la manera com el gènere, l’ètnia, la classe i la identitat sexual s’inscriuen al cos a través dels discursos culturals. Actualment, el grup és dirigit per Carme Font Paz, aplega 9 membres permanents i més d’una vintena de membres vinculats al grup d’arreu del món. Reuneix disciplines molt diverses, des de les filologies, la filosofia, la literatura comparada, els estudis culturals, la comunicació o la psicobiologia. Organitzat com a unitat SGR finançada (2021 SGR 00736), el grup compta amb una amplíssima xarxa de col·laboracions i lidera 6 projectes de recerca finançats a nivell nacional i europeu.

A partir de les nostres aportacions metodològiques i crítiques prèvies a la investigació sobre el cos i l’autoria com a corpus d’autor, pretenem redefinir el concepte d’arxiu’ entès com un artefacte de la memòria cultural i com a dipòsit de la cultura patriarcal, de classe, i de prejudicis racials. Recuperar l’arxiu i reconfigurar-lo comporta una transformació de la disciplina alhora que contribueix a una nova sensibilitat social que posa el subjecte en construcció en sintonia amb un mateix i amb l’entorn. Les nostres activitats, com seminaris, tallers, conferències i diàlegs, compten amb la participació d’estudiosos i ciutadans per tal de fomentar el debat crític.

L’anàlisi de les representacions, els estereotips i els discursos normatius que duem a terme en les diferents línies d’investigació de Cos i Textualitat posa de manifest els mecanismes i fonaments conceptuals que sostenen i reprodueixen la desigualtat, la discriminació simbòlica i de fet, i fins i tot la violència física per raons de gènere o sexualitat (sempre entesa des d’una perspectiva interseccional, és a dir, en relació a altres eixos identitaris inscrits en el cos com l’ètnia, la discapacitat o l’edat). Promovem aquesta anàlisi com a motor essencial per a una transformació social profunda i duradora, i per tant, cal desenvolupar-la no només en el marc de la nostra recerca i discussió científica (projectes de recerca, publicacions especialitzades, congressos i col·loquis) sinó també en espais educatius de diversos nivells i en espais de reflexió crítica oberts a tota la ciutadania.