Tercer grau, llibertat condicional i reinserció (PID2022-140171NB-I00). Finançat per: Ministerio de Ciencia y Innovación. Durada: 1/10/2023 a 1/10/2026. Investigadors: Josep Cid (PI), Leonor M. Cantera, Joel Martí, Jenny Cubells, Constanza Busquets, Albert Pedrosa, Anna Meléndez.
El projecte pretén investigar els mecanismes que expliquen l’eficàcia del tercer grau i de la llibertat condicional per a aconseguir la reinserció. Entenem que una persona amb trajectòria delictiva es reinsereix quan aconsegueix evitar la reincidència -desistiment primari- assumeix una identitat convencional -desistiment secundari- i es reintegra en la societat (família, treball, comunitat) -desistiment terciari-. La base de la proposta és la recerca realitzada en el nostre anterior projecte Empresonament i Reincidència, en el qual concloem que acabar la condemna en tercer grau o en llibertat condicional era el factor clau per a reduir el risc de reincidència. Després d’una revisió bibliogràfica, hem seleccionat quatre possibles mecanismes que poden explicar l’impacte positiu del tercer grau i la llibertat condicional sobre la reincidència: a) augment de l’aposta per la conformitat a causa del + assentament laboral, b) transformació cognitiva deguda al modelatge i reforç per part dels supervisors; c) deure moral de canviar pel suport rebut; d) autocontrol diacrònic basat en la vigilància. La recerca es durà a terme en dues comunitats autònomes espanyoles diferents (Catalunya i Madrid). Hem dissenyat una metodologia qualitativa, proposant una anàlisi tipològica d’una mostra de delinqüents que compleixen la pena de presó en tercer grau o en llibertat condicional. La tipologia s’ha construït amb tres eixos que, a més de la manera de finalitzar la pena de presó, s’associaven amb el resultat de reincidència: edat al primer empresonament (jove o adult jove); abús de drogues i alcohol (present o absent); família o iguals delinqüents (present o absent). En cadascun dels dos entorns, se seleccionaran 40 casos que cobreixin els diferents perfils i es recopilarà informació biogràfica mitjançant entrevistes amb els delinqüents i els supervisors. L’objectiu de l’anàlisi consistirà a identificar els mecanismes de canvi que apareixen i comparar els diferents perfils. La recerca hauria de ser útil per a millorar la pràctica de la supervisió, centrant la intervenció en aquells mecanismes que expliquen el canvi. A més, la proposta pot contribuir a l’extensió del control comunitari, en substitució de les penes privatives de llibertat.
