{"id":23,"date":"2025-01-27T13:49:30","date_gmt":"2025-01-27T11:49:30","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/?page_id=23"},"modified":"2026-03-05T11:42:50","modified_gmt":"2026-03-05T09:42:50","slug":"projectes-anteriors","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/projectes-anteriors\/","title":{"rendered":"Projectes anteriors"},"content":{"rendered":"\n
Projectes europeus<\/strong><\/summary>
\n

Supervisi\u00f3 d\u2019infractors a Europa. Finan\u00e7at per: European Cooperation in Science and Technology<\/em><\/strong> (ISCH COST Action IS1106). Durada: 1\/01\/2012 a 31\/12\/2015. Investigadors: Fergus McNeill (IP); coordinadors a nivell espanyol: Josep Cid (UAB) i Elena Larrauri (UPF).<\/p>\n\n\n\n

El finan\u00e7ament aconseguit per aquesta COST Action (European Cooperation in the field of Scientific and Technical Research) es vincula al Working Group on Community Sanctions <\/em>de l\u2019European Society of Criminology de la qual en formen part molts dels membres del grup. El projecte \u201cOffender supervision in Europe\u201d es basa en l\u2019estudi dels sistemes de supervisi\u00f3 dels delinq\u00fcents en llibertat (penes comunit\u00e0ries) i l\u2019execuci\u00f3 de la pena de pres\u00f3 en medi obert. Hi estan involucrats una cinquantena d\u2019investigadors de catorze pa\u00efsos europeus diferents. La cooperaci\u00f3 entre investigadors de diferents pa\u00efsos europeus ha donat lloc a diversos llibres, com Offender Supervision in Europe<\/em> (McNeill & Beyens, 2013) y The Enforcement of Offender Supervision in Europe<\/em> (Boone & McGuire, 2018).<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

Projectes estatals<\/strong><\/summary>
\n

EmpiriC+: una Criminologia per a una societat digitalitzada<\/em><\/strong> (RED2022-134677-T). Finan\u00e7at per: Ministerio de Ciencia e Innovaci\u00f3n. Durada: 1\/06\/2023 a 1\/06\/2025. Investigadors: Ana Isabel Cerezo (PI), Josep Cid, Esther Fern\u00e1ndez, Elena Larrauri, Fernando Mir\u00f3, Daniel Varona i Gemma Varona.<\/p>\n\n\n\n

EmpiriC+ s\u2019articula com una segona fase de la EmpiriC network<\/em>, que aposta per unificar els esfor\u00e7os de investigadors del m\u00e9s alt nivell en Criminologia a trav\u00e9s de la coordinaci\u00f3 de set universitats de diferents zones d\u2019Espanya. Aquestes s\u00f3n Pompeu Fabra, Aut\u00f2noma de Barcelona, Girona, Pa\u00eds Basc, Castella-la Manxa, Miguel Hern\u00e1ndez d’Elx i la Universitat de M\u00e0laga, sent aquesta la coordinadora. La feina dels grups resultar\u00e0 en el enfortiment de la xarxa anterior, materialitzant-se en la consecuci\u00f3 d\u2019aven\u00e7os significatius en el camp de la investigaci\u00f3 criminol\u00f2gica. De la mateixa manera, aquesta xarxa mant\u00e9 els seus objectius inicials quant a la contribuci\u00f3 de coneixements i eines per a ajudar a les autoritats en l’aprovaci\u00f3 i correcta implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques eficaces enfocades a la prevenci\u00f3 de la delinq\u00fc\u00e8ncia. Aix\u00ed, aquesta participaci\u00f3 permet a Espanya acostar-se al compliment dels objectius marcats per l’Agenda 2030, en concret el n\u00famero 16, relacionat amb l’obtenci\u00f3 de \u00abpau, just\u00edcia i institucions fortes\u00bb. Aix\u00ed mateix, el segon eix que marcar\u00e0 l’activitat de EmpiriC+ ser\u00e0 analitzar la delinq\u00fc\u00e8ncia transversalment a les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3, adaptant aix\u00ed la Criminologia als reptes que planteja una societat que avan\u00e7a a un ritme vertigin\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Fam\u00edlia: Desistiment i Reincid\u00e8ncia (FADER)<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Ministerio de Ciencia, Innovaci\u00f3n y Universidades. Durada: 1\/01\/2019 a 31\/12\/2021. Investigadors: Josep Cid (IP), Jenny Cubells, Anna Mel\u00e9ndez, Carmen Navarro.<\/p>\n\n\n\n

El projecte \u00abFam\u00edlia: desistiment i reincid\u00e8ncia\u00bb (FADER) pret\u00e9n contribuir al coneixement del paper que la fam\u00edlia pot jugar en els processos d’abandonament i persist\u00e8ncia en la carrera delictiva. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s rellevant per a una societat tan familiar com l’espanyola, en la qual el benestar de les persones dep\u00e8n en gran mesura del suport que reben de la fam\u00edlia i encaixa en un dels reptes del pla nacional, ja que pret\u00e9n contribuir a la millora dels processos de reinserci\u00f3. La recerca ha demostrat, d’una banda, que el suport familiar \u00e9s una font de desistiment, en reduir la tensi\u00f3 de l’empresonament i generar processos de transformaci\u00f3 cognitiva per a compensar el suport rebut. Per\u00f2, d’altra banda, tamb\u00e9 ha posat en relleu que el conflicte familiar \u00e9s un important factor causal de reincid\u00e8ncia. A partir d’aquest estat de la q\u00fcesti\u00f3, \u00e9s important con\u00e8ixer en quines condicions el suport genera desistiment o, per contra, \u00e9s font de conflicte i reincid\u00e8ncia. Per a aix\u00f2, i partint de la recerca b\u00e0sica realitzada en el projecte Empresonament i Reincid\u00e8ncia<\/em>, s’han analitzat 19 din\u00e0miques familiars, a partir d’entrevistes semiestructurades amb 19 persones que tenien una pena de pres\u00f3 i 19 familiars que havien exercit un paper d’acompanyament durant l’empresonament en el retorn a la comunitat. Els resultats de la recerca mostren que el suport familiar nom\u00e9s contribueix al desistiment quan interactua amb una motivaci\u00f3 per al canvi generada en el marc de la intervenci\u00f3 penitenci\u00e0ria. Per contra, quan aquest suport es presta a una persona que t\u00e9 fortes necessitats crimin\u00f2genes (com el consum de drogues), la recerca demostra que aquesta situaci\u00f3 pot generar conflictes i, per tant, reincid\u00e8ncia. Les implicacions de la recerca destaquen la import\u00e0ncia d’implicar les fam\u00edlies en el proc\u00e9s de reinserci\u00f3, quan aix\u00ed ho decideixin, per\u00f2 assumint que aquesta participaci\u00f3 nom\u00e9s pot ser \u00fatil per a fomentar el desistiment si l’administraci\u00f3 assumeix la responsabilitat d’atendre les necessitats crimin\u00f2genes. Al mateix temps, les fam\u00edlies, que tenen persones empresonades, han de ser assistides per a alleujar la seva tensi\u00f3 i perqu\u00e8 puguin exercir el seu paper d’ajuda a la reinserci\u00f3. Finalment, no s\u2019ha oblidar que la comunitat tamb\u00e9 pot contribuir a la reinserci\u00f3 quan afavoreix la integraci\u00f3 d’una persona que ha sortit de pres\u00f3, i que per a aix\u00f2 tamb\u00e9 cal promoure una narrativa de reinserci\u00f3 de les persones excarcerades.<\/p>\n\n\n\n

EmpiriC \u2013 Desenvolupament d\u2019un model criminol\u00f2gic i emp\u00edric de la pol\u00edtica criminal <\/em><\/strong>(DER2017-90552-REDT). Finan\u00e7at per: Ministerio de Economia, Industria y Competitividad. Durada: 1\/06\/2018 a 31\/06\/2020. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Ana Isabel Cerezo, Josep Cid, Jos\u00e9 Lu\u00eds de la Cuesta, Esther Fern\u00e1ndez, Fernando Mir\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de la xarxa d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia EmpiriC \u00e9s assessorar al govern i altres entitats en la prevenci\u00f3 de la delinq\u00fc\u00e8ncia, en la presa de decisions legislatives de car\u00e0cter penal i en mat\u00e8ria d\u2019execuci\u00f3 de penes (penitenci\u00e0ries i mesures penals alternatives). La xarxa serveix  tamb\u00e9 per unir als principals grups que realitzen recerques criminol\u00f2giques a Espanya dirigides a millorar les nostres pol\u00edtiques criminals i, alhora, per situar el desenvolupament d\u2019implicacions pr\u00e0ctiques de la recerca com un punt central en l\u2019activitat d\u2019aquests grups i per permetre la incorporaci\u00f3 dels coneixements emp\u00edrics a la pol\u00edtica criminal. Unint esfor\u00e7os dels grups de recerca espanyols que treballen en aquests temes permet tra\u00e7ar un objectiu com\u00fa i tenir m\u00e9s for\u00e7a per fixar la col\u00b7laboraci\u00f3 amb el sector p\u00fablic amb responsabilitat en el disseny i en l\u2019execuci\u00f3 de pol\u00edtiques criminals com una part essencial de l\u2019activitat de transfer\u00e8ncia intr\u00ednseca en aquests grups. La xarxa est\u00e0 coordinada per la Dra. Elena Larrauri (Universitat Pompeu Fabra) i compta amb la participaci\u00f3 del Dr. Jos\u00e9 Luis de la Cuesta (Universitat del Pa\u00eds Basc), el Dr. Fernando Mir\u00f3 (Universidad Miguel Hern\u00e1ndez), la Dra. Ana Isabel Cerezo (Universidad de M\u00e1laga), la Dra. Esther Fern\u00e1ndez Molina (Universidad de Castilla-La Mancha) i el Dr. Josep Cid (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona). Aquesta xarxa ha publicat dos llibres Delincuencia y justicia juvenil en Espa\u00f1a. \u00bfQue sabemos?<\/em> (Fern\u00e1ndez-Molina y Bartolom\u00e9, 2019) i  Pol\u00edtica Criminal y Exclusi\u00f3n Social<\/em> (Cerezo, 2021).<\/p>\n\n\n\n

Enpresonament i Reincid\u00e8ncia<\/em><\/strong> (DER2014-55315-P). Finan\u00e7at per: Ministerio de Economia y Competitividad. Durada: 1\/05\/2015 a 31\/12\/2018. Investigadors: Josep Cid (IP), Constanza Busquets, Jenny Cubells, Esther De la Encarnaci\u00f3n, Elena Garrido, Aina Ib\u00e0\u00f1ez, Joel Mart\u00ed, Anna Mel\u00e9ndez, Carmen Navarro, Albert Pedrosa<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

L’objectiu principal del projecte \u00abEmpresonament i Reincid\u00e8ncia\u00bb \u00e9s esbrinar en quina mesura l’experi\u00e8ncia de l’empresonament contribueix (en sentit positiu) al proc\u00e9s de desistiment de la delinq\u00fc\u00e8ncia i en quina mesura contribueix (en sentit negatiu) a fomentar la reincid\u00e8ncia. Per a fer-ho, s’ha obtingut una mostra representativa de persones que han complert una pena de pres\u00f3 en la comunitat aut\u00f2noma de Catalunya (n=538). A aquestes persones se’ls ha administrat un q\u00fcestionari sobre la seva experi\u00e8ncia d’empresonament en finalitzar la seva condemna i se’ls ha realitzat un seguiment durant 24 mesos en llibertat per a con\u00e8ixer el seu proc\u00e9s de reinserci\u00f3. Durant el per\u00edode de seguiment, 59 persones van tornar a ser empresonades per un nou delicte, representa el 13,4% de les persones de la mostra. S’ha realitzat una an\u00e0lisi de superviv\u00e8ncia per a determinar els factors que expliquen la recaiguda en la delinq\u00fc\u00e8ncia i la seva relaci\u00f3 amb l’experi\u00e8ncia de l’empresonament. De les tres dimensions de l’empresonament analitzades -les dificultats experimentades durant la condemna, la participaci\u00f3 en el tractament i el suport social rebut-, l’\u00fanica dimensi\u00f3 rellevant \u00e9s la relativa a les dificultats. En concret, el fet de complir la totalitat de la condemna -sense llibertat escalonada des del tercer grau ni llibertat condicional- augmenta significativament la probabilitat de reincid\u00e8ncia. A m\u00e9s de l’experi\u00e8ncia de l’empresonament, el consum de drogues abans de la condemna augmenta significativament la probabilitat de reincid\u00e8ncia. Juntament amb l’estudi quantitatiu, s’ha dut a terme un estudi qualitatiu -realitzant una entrevista de seguiment a 37 persones de la mostra- que ha posat de manifest que el proc\u00e9s de reincid\u00e8ncia est\u00e0 predominantment vinculat a la viv\u00e8ncia de conflictes en l’entorn familiar a la sortida de pres\u00f3 per part de les persones que abusen de les drogues. Les principals implicacions de la recerca per a les pol\u00edtiques p\u00fabliques de reinserci\u00f3 s\u00f3n intervenir preferentment en termes de suport social i tractament amb aquelles persones m\u00e9s desfavorides socialment -i que poden tenir una major tend\u00e8ncia al consum de drogues i patir m\u00e9s dificultats en la condemna- perqu\u00e8 puguin abordar els problemes de drogues, adquirir habilitats de resoluci\u00f3 de conflictes i gaudir d’una sortida m\u00e9s esglaonada a la llibertat.<\/p>\n\n\n\n

Factors explicatius del desistiment i obstacles a la reinserci\u00f3<\/em><\/strong> (DER2011-29229-C02-01\/JURI). Durada: 1\/01\/2012 a 31\/12\/2014. Investigadors: Josep Cid (IP), Marcelo Aebi, Eugenia Albani, Ester Blay, Maria Contreras, Jenny Cubells, Elena Garrido, Aina Ib\u00e0\u00f1ez, Elena Larrauri, Joel Mart\u00ed, Marti Rovira, Beatriz T\u00e9bar.<\/p>\n\n\n\n

Aquest projecte de recerca reuneix dues recerques vinculades al desistiment i a la reinserci\u00f3. La primera l\u00ednia -desenvolupada per investigadors de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona- es dirigeix a con\u00e8ixer a con\u00e8ixer els processos de desistiment i reincid\u00e8ncia dels joves que passen per la just\u00edcia juvenil. La recerca, de car\u00e0cter longitudinal i prospectiva, part d’una mostra de 107 joves que han estat sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada en la just\u00edcia juvenil catalana.  Aquests joves han estat seguits en tres ones. Els instruments d’an\u00e0lisis han estat diversos: una an\u00e0lisi de xarxes personals, un q\u00fcestionari d’actituds personals i una entrevista narrativa, al costat de dades administratives derivades dels seus expedients policials i de just\u00edcia juvenil.  Per a realitzar l’an\u00e0lisi s’ha constru\u00eft una tipologia de xarxes personals, tenint en compte tant la seva composici\u00f3 com la seva estructura i, en cadascun dels perfils, s’ha tractat d’identificar els factors i processos que porten al desistiment i la interpretaci\u00f3 que li donen els actors. El principal resultat de la recerca \u00e9s que, en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de la xarxa personal, els vincles forts i els vincles febles juguen un rol diferent per a entendre el proc\u00e9s de desistiment. Els resultats principals de la recerca es poden trobar en Mart\u00ed, J., Albani, E., Ib\u00e0\u00f1ez, A., & Cid, J. (2021). Personal networks and desistance from crime in young offenders. European Journal of Criminology, 18<\/em>(2), 235-253. <\/a>https:\/\/doi.org\/10.1177\/1477370819842207<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La segona l\u00ednia ha estat desenvolupada per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i t\u00e9 com a objectiu analitzar els obstacles que suposa per a la reinserci\u00f3 la disposici\u00f3 d’antecedents penals. Sobre aquesta l\u00ednia de recerca, pot veure’s els diversos treballs de la professora Elena Larrauri, entre els quals: Larrauri, E. & Jacobs, J. (2011). Reinserci\u00f3n laboral y antecedentes penales. Revista Electr\u00f3nica de Ciencia Penal y Criminolog\u00eda<\/em> n\u00fam. 13-09, 1-25 y la tesis doctoral de Mart\u00ed Rovira:  M. Rovira, Antecedentes Penales y Mercado Laboral<\/em>. Universidad Pompeu Fabra [Tesi doctoral]. https:\/\/www.tdx.cat\/handle\/10803\/392632#page=1<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtiques de reinserci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit penal<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Ministerio de Ciencia y Tecnolog\u00eda (DER2008-05041\/JURI). Durada: 1\/01\/2009 a 31\/12\/2011. Investigadors: Josep Cid (IP), Marcelo F. Aebi, Lorena Ant\u00f3n, Maria Contreras, Joel Mart\u00ed, Carmen Navarro, Beatriz T\u00e9bar.<\/p>\n\n\n\n

En el marc d’aquest projecte de recerca es van desenvolupar diverses recerques penol\u00f2giques vinculades a la reinserci\u00f3: antecedents penals i reinserci\u00f3 (Elena Larrauri), Penes alternatives a la pres\u00f3 i g\u00e8nere (Lorena Ant\u00f3n, Ester Blay, Elena Larrauri), Llibertat condicional (Beatriz T\u00e9bar).<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la recerca desenvolupada a la UAB, a partir d’aquest projecte comen\u00e7a la recerca de desistiment, liderada per Josep Cid i per Joel Mart\u00ed. Durant el desenvolupament d’aquest projecte es va dur a terme la recerca sobre desistiment de persones empresonades. Es va entrevistar 67 homes al final de la seva condemna que complien condemnes per delictes contra la propietat i tr\u00e0fic de drogues. Es va buscar tenir una mostra rica de persones con narrativa desistent i persistent i es va procedir a analitzar les difer\u00e8ncies entre aquestes narratives i la seva etiologia. El treball va mostrar la import\u00e0ncia del suport familiar en el desenvolupament de les narratives desistents i va elaborar el concepte de \u201creturning points<\/em>\u201d, ent\u00e8s com la voluntat d’emprendre un proc\u00e9s de canvi com a compensaci\u00f3 del suport rebut. La principal contribuci\u00f3 d’aquest projecte de recerca se’l treball: Cid, J., & Mart\u00ed, J. (2012). Turning points and returning points: Understanding the role of family ties in the process of desistance. European Journal of Criminology<\/em>, 9(6), 603-620. https:\/\/doi.org\/10.1177\/1477370812453102<\/a><\/p>\n\n\n\n

La credibilitat de las penes alternatives<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Ministerio de Ciencia y Tecnolog\u00eda (SEJ2005-08955-C02-01). Durada: de 1\/09\/2005 a 31\/12\/2008. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Lorena Ant\u00f3n, Ester Blay, Josep Cid, Gonzalo Escobar, Daniel Varona.<\/p>\n\n\n\n

Aquest projecte va sorgir amb l\u2019objectiu d\u2019oferir una resposta punitiva que pogu\u00e9s donar protecci\u00f3 a la v\u00edctima i al mateix temps contribuir a la rehabilitaci\u00f3 del delinq\u00fcent, sense imposar la pena de pres\u00f3. D\u2019aquesta manera, es va voler investigar la capacitat de les penes alternatives a la pres\u00f3 per complir amb les finalitats de la incapacitaci\u00f3 (reduir aix\u00ed els delictes) y rehabilitaci\u00f3 del delinq\u00fcent i de protecci\u00f3 de la v\u00edctima. Com a resultat es va publicar el llibre La elecci\u00f3n del castigo. Suspensi\u00f3n de la pena o probation versus prisi\u00f3n <\/em>(Cid, 2008)<\/p>\n\n\n\n

Protecci\u00f3 de la v\u00edctima i rehabilitaci\u00f3 dels delinq\u00fcents en llibertat<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Ministerio de Ciencia y Tecnolog\u00eda (BJU2001-2075). Durada: 1\/09\/2001 a 1\/09\/2004. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Manuel Jes\u00fas Cach\u00f3n, Josep Cid, Jos\u00e9 Carlos Gonz\u00e1lez, Carmen Navarro.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest projecte consisteix en  aportar un coneixement real sobre l\u2019efectivitat de les penes alternatives a la pres\u00f3, concretament dels programes comunitaris, pel que fa a la protecci\u00f3 de la v\u00edctima i la rehabilitaci\u00f3 dels delinq\u00fcents en tres \u00e0mbits concrets: viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, sexual i racista. Amb aquest projecte es pret\u00e9n saber quina \u00e9s la pol\u00edtica efectiva per evitar la reincid\u00e8ncia dels infractors a trav\u00e9s de penes alternatives a la pres\u00f3. Al mateix temps, es van analitzar els diferents programes que s\u2019aplicaven en l\u2019\u00e0mbit internacional per la rehabilitaci\u00f3 de delinq\u00fcents dom\u00e8stics i sexuals i la seva capacitat per protegir a la v\u00edctima en el context de suspensi\u00f3 de la pres\u00f3 o llibertat vigilada. Aquest projecte desemboca, entre d\u2019altres, amb la publicaci\u00f3 del llibre Delincuencia violenta, \u00bfprevenir, castigar o rehabilitar?, <\/em> publicat a l\u2019editorial Tirant lo Blanch l\u2019any 2005.<\/p>\n\n\n\n

Reducci\u00f3 de l\u2019\u00fas de la pres\u00f3 i alternatives a la pres\u00f3. <\/em><\/strong> Finan\u00e7at per: Ministerio de Educaci\u00f3n y Cultura (SEC98-0507). Durada: 1\/09\/1998 a 1\/09\/2001. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Manuel Jes\u00fas Cach\u00f3n, Josep Cid, Juan Gonzalo Escobar, Jos\u00e9 Carlos Gonz\u00e1lez, Carmen Navarro, Pedro Ruiz.<\/p>\n\n\n\n

Aquest projecte va n\u00e9ixer amb l\u2019objectiu principal d\u2019analitzar la discrecionalitat existent per part dels jutges penals a l\u2019hora d\u2019aplicar les penes alternatives a la pres\u00f3. La idea de realitzar aquest estudi sorgeix a l\u2019observar l\u2019augment desmesurat de la poblaci\u00f3 empresonada. Aix\u00ed, l\u2019estudi pretenia dues coses: des del punt de vista te\u00f2ric, con\u00e8ixer les causes d\u2019aquest augment, comparant-lo amb les experi\u00e8ncies d\u2019altres pa\u00efsos de l\u2019entorn en els que les penes alternatives es plantegen com un mitj\u00e0 per reduir l\u2019aplicaci\u00f3 de la pres\u00f3; i des d\u2019un punt de vista emp\u00edric, l\u2019objectiu era analitzar l\u2019aplicaci\u00f3 de les penes establertes pel Codi Penal de 1995. Amb aquest objectiu es va dur a terme un projecte de recerca en els jutjats penals de Barcelona. Es va prendre una mostra representativa de sent\u00e8ncies dictades pels jutjats penals de Barcelona en 1998. Es van analitzar les penes imposades a 1418 infractors. El treball va destacar que existia un ampli \u00fas de la suspensi\u00f3 de la pena quan el condemnat mancava d’antecedents per\u00f2 que, no obstant aix\u00f2, l’\u00fas de les penes alternatives quan el condemnat tenia antecedents penals -la suspensi\u00f3 especial per a drogodependents i la substituci\u00f3- eren aplicable m\u00e9s excepcional. La principal publicaci\u00f3 que va originar aquest projecte \u00e9s Jueces penales y penas en Espa\u00f1a, <\/em>publicat  per Tirant lo Blanch l\u2019any 2002.<\/p>\n\n\n\n

La despenalitzaci\u00f3: b\u00e9ns col\u00b7lectius, patrimoni i honor<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Ministerio de Educaci\u00f3n y Ciencia (PB94-0666). Durada: 1\/08\/1995 a 1\/08\/1998. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Manuel Jes\u00fas Cach\u00f3n, Josep Cid, Juan Gonzalo Escobar, Carmen Navarro, Daniel Varona.<\/p>\n\n\n\n

Aquest projecte, que va ser el primer que es va dur a terme pel grup d\u2019investigaci\u00f3, tenia com objectiu principal analitzar les possibilitats reals de procedir a una despenalitzaci\u00f3 de determinats comportaments ofensius de b\u00e9ns col\u00b7lectius, patrimoni i honor a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de les experi\u00e8ncies en altres pa\u00efsos, en els que podien protegir-se determinats b\u00e9ns a trav\u00e9s de vies alternatives al dret penal o a trav\u00e9s de les penes alternatives a la pres\u00f3 (recollides al Codi Penal de 1995). Va portar a la publicaci\u00f3 del llibre Penas alternativas a la prisi\u00f3n<\/em>, publicat per Bosch l\u2019any 1997.<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

Projectes auton\u00f2mics<\/strong><\/summary>
\n

Projectes de la fundaci\u00f3 La Caixa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

La transici\u00f3 de la pres\u00f3 a la comunitat: programa experimental de reintegraci\u00f3 social de persones empresonades<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: RecerCaixa 2014 (2014-ACUP-00089). Durada: 28\/02\/2015 a 28\/02\/2018. Investigadors: Josep Cid (IP), Antonio Andr\u00e9s Pueyo (IP), Manel Capdevila, Marta Ferrer, Aina Ib\u00e0\u00f1ez, Santiago Redondo.<\/p>\n\n\n\n

El projecte de recerca neix de la preocupaci\u00f3 que el nostre sistema penitenciari abordi de manera molt limitada la reintegraci\u00f3 de les persones que acaben la condemna de pres\u00f3 amb m\u00e9s risc de reincid\u00e8ncia. El proc\u00e9s d\u2019alliberament esglaonat \u2013a partir del r\u00e8gim obert i de la llibertat condicional\u2013 dona molt bons resultats per\u00f2 abasta nom\u00e9s a una part de la poblaci\u00f3 empresonada. A partir d\u2019aquesta realitat se suscita la pregunta que orienta la recerca relativa a si seria factible avan\u00e7ar cap a un sistema en qu\u00e8 tota persona que sort\u00eds de pres\u00f3 compt\u00e9s amb un pla de reintegraci\u00f3 a la comunitat. El projecte resulta innovador en un doble sentit: d\u2019una banda es basa en un disseny experimental, consistent en establir un pla d\u2019ajuda a la reintegraci\u00f3 a un grup de persones i valorar el resultat en refer\u00e8ncia a un grup de control; d\u2019altra banda, suposa la participaci\u00f3 de la comunitat, a partir de les entitats del tercer sector i el voluntariat, en la implementaci\u00f3 del pla experimental. La recerca ens permetr\u00e0 decidir raonablement sobre si cal apostar per un sistema universal de reintegraci\u00f3 alhora que ens aportar\u00e0 coneixement sobre les claus de la reinserci\u00f3. La recerca es va dur a terme amb una mostra de 204 persones, 86 amb mentor i 118 col\u00b7laboradors. Els resultats de la recerca indiquen que els mentors van complir adequadament amb el programa previst i en una proporci\u00f3 important van aconseguir que les persones finalitzessin el programa de mentoria. El programa s’ha avaluat tant a trav\u00e9s de diversos q\u00fcestionaris passats als participants durant el desenvolupament del programa com a trav\u00e9s d’un estudi de reincid\u00e8ncia. El resultat final, que ser\u00e0 publicat en breu, indica que el programa va ser \u00e8xits amb aquelles persones que el van finalitzar i que no tenien un risc alt de reincid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

V\u00eddeo de la presentaci\u00f3: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=dBJKOOU4gQc<\/a><\/p>\n\n\n\n

Factors explicatius del desistiment de carreres delictives de joves en la transici\u00f3 a la vida adulta<\/em><\/strong> (2011-ACUP-00104). Durada: 1\/01\/2012 a 31\/12\/2013. Investigadors: Josep Cid (IP), Eugenia Albani, Jenny Cubells, Mar\u00eda Contreras, Anna Mel\u00e9ndez.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 est\u00e0 adre\u00e7ada a con\u00e8ixer els processos de desistiment i reincid\u00e8ncia dels joves que passen per la just\u00edcia juvenil. La investigaci\u00f3, de car\u00e0cter longitudinal i prospectiva, parteix d’una mostra de 107 joves que han estat sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada a la just\u00edcia juvenil catalana. Aquests joves han estat seguits en tres onades. Els instruments d’an\u00e0lisi han estat diversos: una an\u00e0lisi de xarxes personals, un q\u00fcestionari d’actituds personals i una entrevista narrativa, juntament amb dades administratives derivades dels expedients policials i de just\u00edcia juvenil. Per realitzar l’an\u00e0lisi s’ha constru\u00eft una tipologia de xarxes personals, tenint en compte tant la seva composici\u00f3 com la seva estructura i, en cadascun dels perfils, s’ha tractat d’identificar els factors i els processos que porten al desistiment i la interpretaci\u00f3 que li donen els actors. El principal resultat de la investigaci\u00f3 \u00e9s que, en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de la xarxa personal, els vincles forts i els vincles febles juguen un rol diferent per entendre el proc\u00e9s de desistiment.<\/a> Els resultats principals de la recerca es poden trobar en Mart\u00ed, J., Albani, E., Ib\u00e0\u00f1ez, A., & Cid, J. (2021). Personal networks and desistance from crime in young offenders. European Journal of Criminology, 18<\/em>(2), 235-253. https:\/\/doi.org\/10.1177\/1477370819842207<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Projectes de Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Tercer grau i reinserci\u00f3: com el tercer grau es va convertir en un punt d’inflexi\u00f3 en la vida dels antics interns. <\/em><\/strong><\/a>Finan\u00e7at per: Centre d’Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada 1\/01\/2023 a 31\/12\/2023. Investigadors: Josep Cid, Esther De la Encarnaci\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquesta recerca es pret\u00e9n analitzar la supervisi\u00f3 de tercer grau a Catalunya utilitzant una metodologia qualitativa que inclogui les experi\u00e8ncies tant dels usuaris com dels funcionaris de rehabilitaci\u00f3. En \u00faltima inst\u00e0ncia, l’objectiu principal \u00e9s ajudar a entendre per qu\u00e8 el tercer grau pot ser una experi\u00e8ncia significativa per a les persones que compleixen penes de pres\u00f3. Aquesta recerca pret\u00e9n posar de manifest les pr\u00e0ctiques de supervisi\u00f3 que poden ser menys conegudes i millorar la percepci\u00f3 d’aquesta mena de supervisi\u00f3 en el futur. A m\u00e9s, pretenem fomentar la seva acceptaci\u00f3 com a part normal de la transici\u00f3 a la vida en llibertat dins del sistema de just\u00edcia penal.<\/p>\n\n\n\n

A partir de l\u2019an\u00e0lisi realitzada i els resultats obtinguts es poden extreure tres grans  conclusions. La primera conclusi\u00f3 \u00e9s que en el tercer grau i la llibertat condicional conviuen dos grans estils de supervisi\u00f3: un m\u00e9s distant i centrat en el compliment de la condemna i un altre, m\u00e9s proper i centrat en el vincle i el suport a la persona interna. La segona conclusi\u00f3, relativa als elements del compliment en semi-llibertat que contribueixen a que aquestes mesures esdevinguin un punt d\u2019inflexi\u00f3, en destaquen dos: el suport social i la vigil\u00e0ncia.  Finalment, la tercera conclusi\u00f3 que se\u2019n deriva dels resultats obtinguts \u00e9s que el tercer grau i la llibertat condicional tenen un impacte positiu en les traject\u00f2ries de les persones perqu\u00e8 les pr\u00e0ctiques de supervisi\u00f3 s\u2019enfoquen a la inserci\u00f3 laboral, la vigil\u00e0ncia i la construcci\u00f3 d\u2019una alian\u00e7a de treball.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts posen de manifest la necessitat de continuar fent recerca en aquest \u00e0mbit per tal de poder identificar aquells elements del tercer grau i la llibertat condicional que ja funcionen i aquells elements que cal revisar o refor\u00e7ar per tal que aquestes mesures puguin esdevenir punts d\u2019inflexi\u00f3 reals en les traject\u00f2ries de les persones excarcerades.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Final Research Report<\/a><\/p>\n\n\n\n

Supervisi\u00f3 de infractors en la comunitat: el repte de l\u2019efectivitat. <\/em><\/strong><\/a>Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2022 a 31\/12\/2022. Investigadors: Carmen Navarro (IP), Constanza Busquets, Josep Cid, Anna Mel\u00e9ndez, Judit Xufr\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta recerca analitza l’efectivitat de les mesures alternatives a la pres\u00f3 i en concret la mesura de Treball en Benefici de la Comunitat. Resulta important investigar sobre aquestes mesures, perqu\u00e8 existeix una tend\u00e8ncia al fet que aquestes sancions comunit\u00e0ries ocupin un rol cada vegada m\u00e9s important per a afrontar la delinq\u00fc\u00e8ncia de mitjana gravetat. L’objectiu de la recerca \u00e9s con\u00e8ixer els factors que expliquen que el Treball en Benefici de la Comunitat pugui ser una experi\u00e8ncia significativa per als seus usuaris, aconseguint que compleixin les obligacions de la mesura, s’abstinguin de cometre conductes delictives, assumeixin una identitat desistent i es reinsereixin en la societat mentre compleixen la mesura. La hip\u00f2tesi de la qual es parteix \u00e9s que el compliment d’aquests objectius dep\u00e8n del fet que els supervisors de la mesura compleixin amb els que es coneix com a Principis de la Supervisi\u00f3 Efectiva (Core Correctional Practice). Aquests principis ens diuen que la mesura ser\u00e0 efectiva quan el supervisor usi efectivament l’autoritat, sigui un model prosocial per a l’usuari, actu\u00ef per la soluci\u00f3 de problemes, utilitzi efectivament els recursos comunitaris, i estableixi una relaci\u00f3 de qualitat amb l’usuari. Per a contrastar aquesta hip\u00f2tesi s’ha realitzat una recerca amb una mostra de 149 persones que durant 2022 han complert una mesura de Treball en Benefici de la Comunitat. Els participants han contestat a un q\u00fcestionari en el qual la part essencial consisteix a verificar la percepci\u00f3 que els participants tenen sobre l’\u00fas del supervisor dels Principis de la Supervisi\u00f3 Efectiva. Els resultats de la recerca mostren que quan els supervisors segueixen els Principis de la Supervisi\u00f3 Efectiva i en particular quan fan un \u00fas just de l’autoritat i s\u00f3n un referent prosocial per a l’infractor, llavors s’aconsegueixen en millor mesurada els objectius de la mesura.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca:<\/p>\n\n\n\n

\nhttps:\/\/repositori.justicia.gencat.cat\/bitstream\/handle\/20.500.14226\/1344\/19B_Treballant_amb_infractors_en_llibertat._El_repte_de_l_efectivitat_rev_acc.pdf?sequence=3&isAllowed=y\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

La fam\u00edlia com a catalitzador del proc\u00e9s de desistiment i reincid\u00e8ncia. <\/em><\/strong>Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2019 a 31\/12\/2019. Investigadors: Josep Cid (IP), Esther De la Encarnaci\u00f3n, Aina Ib\u00e0\u00f1ez, Albert Pedrosa.<\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia de la persona empresonada t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal durant el per\u00edode d\u2019empresonament i en la transici\u00f3 a la comunitat. Per\u00f2 tenint en compte les dificultats que cal afrontar durant la condemna a pres\u00f3, les tensions que genera la sortida en llibertat i la motivaci\u00f3 de la persona al canvi, el paper que hi tindr\u00e0 la fam\u00edlia no sempre ser\u00e0 igual. En aquest treball es pret\u00e9n explorar com el suport familiar es proporciona i es gestiona i com la fam\u00edlia pot arribar a contribuir en dos processos totalment contradictoris i amb resultats ben diferents: propiciant el desistiment o incidint en la reincid\u00e8ncia. A trav\u00e9s de l\u2019exploraci\u00f3 del suport familiar, la tensi\u00f3 viscuda en el nucli familiar i l\u2019aparici\u00f3 del conflicte es busca identificar els elements que intervenen en els processos de desistiment i reincid\u00e8ncia. Per fer-ho s\u2019han analitzat qualitativament vuit casos amb participants que han passat per la pres\u00f3 i un membre del seu nucli familiar que ha tingut un paper important en aquest per\u00edode a trav\u00e9s de setze entrevistes. Els resultats posen de manifest que (1) els processos de desistiment es basen en una interacci\u00f3 entre suport i motivaci\u00f3 al canvi dels participants; (2) la motivaci\u00f3 al canvi cal que es produeixi en el per\u00edode d\u2019empresonament per tal que la interacci\u00f3 amb el suport familiar pugui conduir al desistiment, (3) l\u2019acumulaci\u00f3 de suport familiar i comunitari ajuda al desistiment i; (4) quan el suport va unit al conflicte es produeix reincid\u00e8ncia. D\u2019aquests resultats sorgeixen tres implicacions clares: la necessitat de promoure la interacci\u00f3 entre les fam\u00edlies i el sistema penitenciari, la import\u00e0ncia d\u2019abordar els processos de rehabilitaci\u00f3 de persones amb drogodepend\u00e8ncia per evitar conflictes familiars que puguin afavorir la reincid\u00e8ncia i, finalment, el paper de la comunitat com a agent clau per a la reinserci\u00f3 de les persones excarcerades.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca: <\/a>https:\/\/cejfe.gencat.cat\/web\/.content\/home\/recerca\/cataleg\/crono\/2020\/familiaCatalizadora_CA.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

El paper de les fam\u00edlies en la reinserci\u00f3 de les persones que surten de la pres\u00f3.<\/em><\/strong> Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2017 a 31\/12\/2017. Investigadors: Aina Ib\u00e0\u00f1ez i Albert Pedrosa.<\/p>\n\n\n\n

La recerca presentada explora quines dificultats troben les fam\u00edlies per donar suport i afavorir el proc\u00e9s de reinserci\u00f3 un cop els seus familiars surten de pres\u00f3. Tot i que molts estudis han comprovat com la fam\u00edlia desenvolupa un efecte positiu en la reinserci\u00f3 de les persones empresonades, manca informaci\u00f3 sobre les estrat\u00e8gies concretes que utilitzen i les c\u00e0rregues que comporten. Els objectius s\u00f3n con\u00e8ixer com s\u00f3n les unitats familiars de les persones que surten de pres\u00f3 i els canvis que s\u2019hi produeixen arran de l\u2019empresonament; explorar quins tipus de suport proporcionen les fam\u00edlies, les estrat\u00e8gies que utilitzen i les c\u00e0rregues associades al proc\u00e9s de reinserci\u00f3; i incidir en el paper del g\u00e8nere en aquest proc\u00e9s. Metodol\u00f2gicament, s\u2019ha utilitzat un enfocament mixt a partir de dues mostres diferenciades: una mostra \u00e0mplia de dades quantitatives per tal de realitzar la contextualitzaci\u00f3 del fenomen, i una submostra de fam\u00edlies d\u2019inter\u00e8s per tal de dur a terme les entrevistes en profunditat. Els resultats mostren que les persones provenen de contextos amb desavantatge que es poden extrapolar a les seves fam\u00edlies, que el paper de la fam\u00edlia com a prove\u00efdora de suport \u00e9s central i justificat per la pr\u00f2pia concepci\u00f3 de fam\u00edlia, comportant com a principals c\u00e0rregues un desgast emocional, problemes econ\u00f2mics i una manca d\u2019ajuda (informal i institucional) a l\u2019hora de proporcionar aquest suport, i que utilitzen estrat\u00e8gies per promoure activament el proc\u00e9s de reinserci\u00f3. Alhora, s\u2019ha posat de manifest la genderitzaci\u00f3 de les unitats familiars, implicant que quan parlem de fam\u00edlies en realitat ens referim a mares, parelles i filles.  Les implicacions que s\u2019hi infereixen s\u00f3n que cal visualitzar les fam\u00edlies com a agents actius de reinserci\u00f3, dotar-les de recursos adequats per afavorir aquest proc\u00e9s, destacar el paper de la dona dins d\u2019aquesta fam\u00edlia i repensar el model de suport basat en les fam\u00edlies.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca: https:\/\/cejfe.gencat.cat\/web\/.content\/home\/recerca\/cataleg\/crono\/2018\/paperFamiliesReinsercio_CA.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

La reinserci\u00f3 de les persones que finalitzen condemna en r\u00e8gim ordinari<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2015 a 31\/12\/2015. Investigadors: Josep Cid, Aina Ib\u00e0\u00f1ez.<\/p>\n\n\n\n

La recerca pret\u00e9n explorar la problem\u00e0tica de les persones que finalitzen la seva condemna de pres\u00f3 sense una transici\u00f3 esglaonada a la comunitat, mitjan\u00e7ant el r\u00e8gim obert o la llibertat condicional, que d\u2019acord al sistema progressiu que inspira la nostra legislaci\u00f3 hauria de ser la forma normal de retornar a la comunitat. Es vol con\u00e8ixer com aborda el nostre sistema penitenciari la reinserci\u00f3 en aquests casos, quines s\u00f3n les vies que es consideren m\u00e9s efectives i quines noves actuacions serien factibles per tractar de millorar les possibilitats de reinserci\u00f3 d\u2019aquestes persones. Per fer-ho s\u2019ha entrevistat a diversos col\u00b7lectius de professionals que s\u2019ha identificat que tenen la missi\u00f3 de facilitar el proc\u00e9s de reinserci\u00f3: els t\u00e8cnics de rehabilitaci\u00f3 del sistema penitenciari, els professionals que dissenyen i implementen les pol\u00edtiques de tractament i reinserci\u00f3, les persones d\u2019entitats comunit\u00e0ries que col\u00b7laboren en aquest proc\u00e9s i els \u00f2rgans de control establerts. Els resultats mostren, segons els professionals entrevistats, les perspectives des d\u2019on es pot influir en els factors de reinserci\u00f3 de les persones que acaben la condemna en r\u00e8gim ordinari \u2013el sistema, la professi\u00f3, els interns i l\u2019entorn\u2013 i ajuden a reflexionar sobre com els factors que condueixen cap a una sortida en segon grau poden ser modificables pels professionals que hi intervenen i quins canvis es podrien introduir al model de reinserci\u00f3 per fer-lo m\u00e9s flexible.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca: https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/worpap\/2016\/164855\/CAT_reinsercio_condemna_regim_ordinari.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Regressi\u00f3 a segon grau: causes i conseq\u00fc\u00e8ncies<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2012 a 31\/12\/2012. Investigadors: Josep Cid i Beatriz T\u00e9bar.<\/p>\n\n\n\n

La recerca aborda la situaci\u00f3 penitenci\u00e0ria de regressi\u00f3 a segon grau d\u2019una persona classificada en tercer grau de tractament. Aquesta recerca neix de la dada que a Catalunya el retorn esglaonat a la comunitat (a partir del tercer grau o de la llibertat condicional) no \u00e9s la forma habitual en qu\u00e8 les persones condemnades extingeixen la condemna sin\u00f3 que resulta m\u00e9s com\u00fa la finalitzaci\u00f3 en segon grau. Aquesta realitat resulta preocupant ja que existeix una evid\u00e8ncia cient\u00edfica favorable al retorn esglaonat com un sistema amb m\u00e9s probabilitats d\u2019aconseguir la reinserci\u00f3 de la persona. La recerca parteix de que un dels factors que explica aquesta taxa baixa de finalitzaci\u00f3 de la condemna en tercer grau o en llibertat condicional \u00e9s justament la regressi\u00f3 a segon grau. Acceptat aquest fet, els objectius de la recerca consisteixen en valorar si el nostre sistema penitenciari fa un \u00fas restringit de la regressi\u00f3 i en explorar si es poden identificar les causes que expliquen que una vegada que s\u2019ha produ\u00eft la regressi\u00f3 sigui dif\u00edcil reprendre el proc\u00e9s de reinserci\u00f3 a la comunitat. Per dur a terme la recerca s\u2019ha pres com a poblaci\u00f3 de refer\u00e8ncia les persones que van patir una regressi\u00f3 a segon grau a Catalunya durant l\u2019any 2011 i que finalitzen la seva condemna entre l\u20191 de juliol i el 31 de desembre del 2012. Aix\u00f2 dona una poblaci\u00f3 de 52 persones. S\u2019ha procedit a estudiar els expedients penitenciaris d\u2019aquestes persones i s\u2019ha aconseguit entrevistar al 75% d\u2019elles. La recerca posa de manifest que la nostra pr\u00e0ctica de regressi\u00f3 es troba encara allunyada d\u2019un model garantista i rehabilitador, indica algunes raons que expliquen la dificultat de recuperar el tercer grau o la llibertat condicional una vegada regressat i finalment s\u2019assenyalen un conjunt de recomanacions o bones pr\u00e0ctiques.<\/p>\n\n\n\n

Informe final  de recerca: https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/worpap\/2013\/132453\/regseggra_a2013iCAT.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Estudi longitudinal sobre el proc\u00e9s de reinserci\u00f3 de persones empresonades<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2011 a 31\/12\/2011. Investigadors: Josep Cid (IP), Eugenia Albani, Aina Ib\u00e0\u00f1ez, Joel Mart\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 suposa una continuaci\u00f3 de la investigaci\u00f3 de desistiment iniciada en el projecte \u201cEl proc\u00e9s de desistiment de les persones empresonades: obstacles i suports\u201d. De la mostra original de 67 persones se n’ha seguit la traject\u00f2ria de 36, a les quals s’ha entrevistat entre 1 i 2 anys despr\u00e9s de la finalitzaci\u00f3 de la condemna. La investigaci\u00f3 testa quina de les tres teories m\u00e9s utilitzades en la investigaci\u00f3 sobre desistiment -la teoria del control, la teoria del suport social i la teoria de la transformaci\u00f3 cognitiva- \u00e9s la m\u00e9s explicativa per entendre els processos de desistiment i reincid\u00e8ncia en la mostra analitzada . Es conclou que la teoria del suport social \u00e9s la que t\u00e9 m\u00e9s capacitat explicativa per entendre aquests processos que comencen a la pres\u00f3 i acaben a la comunitat.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca: https:\/\/recercat.cat\/bitstream\/handle\/2072\/260275\/estudi_longitudinal_proces_reinsercio.pdf?sequence=1<\/a><\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de desistiment de les persones empresonades. Obstacles i suports<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2010 a 31\/12\/2010. Investigadors: Josep Cid i Joel Mart\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta recerca pret\u00e9n millorar el coneixement dels factors que incideixen en el desistiment del delicte i els que condueixen cap a la reincid\u00e8ncia, i comprendre els processos subjectius que hi intervenen. Centrant-se en poblaci\u00f3 masculina condemnada a pres\u00f3 per delictes patrimonials i\/o contra la salut p\u00fablica, la recerca vol identificar les narratives de desistiment i persist\u00e8ncia en l\u2019activitat delictiva, i con\u00e8ixer com determinats factors externs contribueixen a la construcci\u00f3 d\u2019aquestes narratives. Aquests factors externs s\u00f3n concebuts com a punts d\u2019inflexi\u00f3 que poden propiciar el canvi, i estan relacionats tant amb all\u00f2 tractat i viscut dins la instituci\u00f3 penitenci\u00e0ria (programes laborals, tractament, experi\u00e8ncies quotidianes, etc.) com amb els suports i vincles existents en la comunitat on es desemboca (ocupaci\u00f3, xarxes familiars, amicals, ve\u00efnals). Aix\u00ed mateix, aquests processos de transici\u00f3 es contextualitzen tant en el marc d\u2019una traject\u00f2ria passada (familiar, formativa-laboral, delictiva i penitenci\u00e0ria) com tamb\u00e9 en la fase del cicle vital en qu\u00e8 hom es situa, en tant que aquests dos eixos delimiten, en bona mesura, l\u2019estructura d\u2019oportunitats i els marcs de refer\u00e8ncia de la persona al sortir de la pres\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Informe de recerca: https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/worpap\/2011\/132424\/prodesper_a2011iCAT.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca:<\/p>\n\n\n\n

\nhttps:\/\/repositori.justicia.gencat.cat\/bitstream\/handle\/20.500.14226\/1344\/19B_Treballant_amb_infractors_en_llibertat._El_repte_de_l_efectivitat_rev_acc.pdf?sequence=3&isAllowed=y\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

La fam\u00edlia com a catalitzador del proc\u00e9s de desistiment i reincid\u00e8ncia. <\/em><\/strong>Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2019 a 31\/12\/2019. Investigadors: Josep Cid (IP), Esther De la Encarnaci\u00f3n, Aina Ib\u00e0\u00f1ez, Albert Pedrosa.<\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia de la persona empresonada t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal durant el per\u00edode d\u2019empresonament i en la transici\u00f3 a la comunitat. Per\u00f2 tenint en compte les dificultats que cal afrontar durant la condemna a pres\u00f3, les tensions que genera la sortida en llibertat i la motivaci\u00f3 de la persona al canvi, el paper que hi tindr\u00e0 la fam\u00edlia no sempre ser\u00e0 igual. En aquest treball es pret\u00e9n explorar com el suport familiar es proporciona i es gestiona i com la fam\u00edlia pot arribar a contribuir en dos processos totalment contradictoris i amb resultats ben diferents: propiciant el desistiment o incidint en la reincid\u00e8ncia. A trav\u00e9s de l\u2019exploraci\u00f3 del suport familiar, la tensi\u00f3 viscuda en el nucli familiar i l\u2019aparici\u00f3 del conflicte es busca identificar els elements que intervenen en els processos de desistiment i reincid\u00e8ncia. Per fer-ho s\u2019han analitzat qualitativament vuit casos amb participants que han passat per la pres\u00f3 i un membre del seu nucli familiar que ha tingut un paper important en aquest per\u00edode a trav\u00e9s de setze entrevistes. Els resultats posen de manifest que (1) els processos de desistiment es basen en una interacci\u00f3 entre suport i motivaci\u00f3 al canvi dels participants; (2) la motivaci\u00f3 al canvi cal que es produeixi en el per\u00edode d\u2019empresonament per tal que la interacci\u00f3 amb el suport familiar pugui conduir al desistiment, (3) l\u2019acumulaci\u00f3 de suport familiar i comunitari ajuda al desistiment i; (4) quan el suport va unit al conflicte es produeix reincid\u00e8ncia. D\u2019aquests resultats sorgeixen tres implicacions clares: la necessitat de promoure la interacci\u00f3 entre les fam\u00edlies i el sistema penitenciari, la import\u00e0ncia d\u2019abordar els processos de rehabilitaci\u00f3 de persones amb drogodepend\u00e8ncia per evitar conflictes familiars que puguin afavorir la reincid\u00e8ncia i, finalment, el paper de la comunitat com a agent clau per a la reinserci\u00f3 de les persones excarcerades.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca: https:\/\/cejfe.gencat.cat\/web\/.content\/home\/recerca\/cataleg\/crono\/2020\/familiaCatalizadora_CA.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

El paper de les fam\u00edlies en la reinserci\u00f3 de les persones que surten de la pres\u00f3.<\/em><\/strong> Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2017 a 31\/12\/2017. Investigadors: Aina Ib\u00e0\u00f1ez i Albert Pedrosa.<\/p>\n\n\n\n

La recerca presentada explora quines dificultats troben les fam\u00edlies per donar suport i afavorir el proc\u00e9s de reinserci\u00f3 un cop els seus familiars surten de pres\u00f3. Tot i que molts estudis han comprovat com la fam\u00edlia desenvolupa un efecte positiu en la reinserci\u00f3 de les persones empresonades, manca informaci\u00f3 sobre les estrat\u00e8gies concretes que utilitzen i les c\u00e0rregues que comporten. Els objectius s\u00f3n con\u00e8ixer com s\u00f3n les unitats familiars de les persones que surten de pres\u00f3 i els canvis que s\u2019hi produeixen arran de l\u2019empresonament; explorar quins tipus de suport proporcionen les fam\u00edlies, les estrat\u00e8gies que utilitzen i les c\u00e0rregues associades al proc\u00e9s de reinserci\u00f3; i incidir en el paper del g\u00e8nere en aquest proc\u00e9s. Metodol\u00f2gicament, s\u2019ha utilitzat un enfocament mixt a partir de dues mostres diferenciades: una mostra \u00e0mplia de dades quantitatives per tal de realitzar la contextualitzaci\u00f3 del fenomen, i una submostra de fam\u00edlies d\u2019inter\u00e8s per tal de dur a terme les entrevistes en profunditat. Els resultats mostren que les persones provenen de contextos amb desavantatge que es poden extrapolar a les seves fam\u00edlies, que el paper de la fam\u00edlia com a prove\u00efdora de suport \u00e9s central i justificat per la pr\u00f2pia concepci\u00f3 de fam\u00edlia, comportant com a principals c\u00e0rregues un desgast emocional, problemes econ\u00f2mics i una manca d\u2019ajuda (informal i institucional) a l\u2019hora de proporcionar aquest suport, i que utilitzen estrat\u00e8gies per promoure activament el proc\u00e9s de reinserci\u00f3. Alhora, s\u2019ha posat de manifest la genderitzaci\u00f3 de les unitats familiars, implicant que quan parlem de fam\u00edlies en realitat ens referim a mares, parelles i filles.  Les implicacions que s\u2019hi infereixen s\u00f3n que cal visualitzar les fam\u00edlies com a agents actius de reinserci\u00f3, dotar-les de recursos adequats per afavorir aquest proc\u00e9s, destacar el paper de la dona dins d\u2019aquesta fam\u00edlia i repensar el model de suport basat en les fam\u00edlies.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca: https:\/\/cejfe.gencat.cat\/web\/.content\/home\/recerca\/cataleg\/crono\/2018\/paperFamiliesReinsercio_CA.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

La reinserci\u00f3 de les persones que finalitzen condemna en r\u00e8gim ordinari<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2015 a 31\/12\/2015. Investigadors: Josep Cid, Aina Ib\u00e0\u00f1ez.<\/p>\n\n\n\n

La recerca pret\u00e9n explorar la problem\u00e0tica de les persones que finalitzen la seva condemna de pres\u00f3 sense una transici\u00f3 esglaonada a la comunitat, mitjan\u00e7ant el r\u00e8gim obert o la llibertat condicional, que d\u2019acord al sistema progressiu que inspira la nostra legislaci\u00f3 hauria de ser la forma normal de retornar a la comunitat. Es vol con\u00e8ixer com aborda el nostre sistema penitenciari la reinserci\u00f3 en aquests casos, quines s\u00f3n les vies que es consideren m\u00e9s efectives i quines noves actuacions serien factibles per tractar de millorar les possibilitats de reinserci\u00f3 d\u2019aquestes persones. Per fer-ho s\u2019ha entrevistat a diversos col\u00b7lectius de professionals que s\u2019ha identificat que tenen la missi\u00f3 de facilitar el proc\u00e9s de reinserci\u00f3: els t\u00e8cnics de rehabilitaci\u00f3 del sistema penitenciari, els professionals que dissenyen i implementen les pol\u00edtiques de tractament i reinserci\u00f3, les persones d\u2019entitats comunit\u00e0ries que col\u00b7laboren en aquest proc\u00e9s i els \u00f2rgans de control establerts. Els resultats mostren, segons els professionals entrevistats, les perspectives des d\u2019on es pot influir en els factors de reinserci\u00f3 de les persones que acaben la condemna en r\u00e8gim ordinari \u2013el sistema, la professi\u00f3, els interns i l\u2019entorn\u2013 i ajuden a reflexionar sobre com els factors que condueixen cap a una sortida en segon grau poden ser modificables pels professionals que hi intervenen i quins canvis es podrien introduir al model de reinserci\u00f3 per fer-lo m\u00e9s flexible.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca: https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/worpap\/2016\/164855\/CAT_reinsercio_condemna_regim_ordinari.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Regressi\u00f3 a segon grau: causes i conseq\u00fc\u00e8ncies<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2012 a 31\/12\/2012. Investigadors: Josep Cid i Beatriz T\u00e9bar.<\/p>\n\n\n\n

La recerca aborda la situaci\u00f3 penitenci\u00e0ria de regressi\u00f3 a segon grau d\u2019una persona classificada en tercer grau de tractament. Aquesta recerca neix de la dada que a Catalunya el retorn esglaonat a la comunitat (a partir del tercer grau o de la llibertat condicional) no \u00e9s la forma habitual en qu\u00e8 les persones condemnades extingeixen la condemna sin\u00f3 que resulta m\u00e9s com\u00fa la finalitzaci\u00f3 en segon grau. Aquesta realitat resulta preocupant ja que existeix una evid\u00e8ncia cient\u00edfica favorable al retorn esglaonat com un sistema amb m\u00e9s probabilitats d\u2019aconseguir la reinserci\u00f3 de la persona. La recerca parteix de que un dels factors que explica aquesta taxa baixa de finalitzaci\u00f3 de la condemna en tercer grau o en llibertat condicional \u00e9s justament la regressi\u00f3 a segon grau. Acceptat aquest fet, els objectius de la recerca consisteixen en valorar si el nostre sistema penitenciari fa un \u00fas restringit de la regressi\u00f3 i en explorar si es poden identificar les causes que expliquen que una vegada que s\u2019ha produ\u00eft la regressi\u00f3 sigui dif\u00edcil reprendre el proc\u00e9s de reinserci\u00f3 a la comunitat. Per dur a terme la recerca s\u2019ha pres com a poblaci\u00f3 de refer\u00e8ncia les persones que van patir una regressi\u00f3 a segon grau a Catalunya durant l\u2019any 2011 i que finalitzen la seva condemna entre l\u20191 de juliol i el 31 de desembre del 2012. Aix\u00f2 dona una poblaci\u00f3 de 52 persones. S\u2019ha procedit a estudiar els expedients penitenciaris d\u2019aquestes persones i s\u2019ha aconseguit entrevistar al 75% d\u2019elles. La recerca posa de manifest que la nostra pr\u00e0ctica de regressi\u00f3 es troba encara allunyada d\u2019un model garantista i rehabilitador, indica algunes raons que expliquen la dificultat de recuperar el tercer grau o la llibertat condicional una vegada regressat i finalment s\u2019assenyalen un conjunt de recomanacions o bones pr\u00e0ctiques.<\/p>\n\n\n\n

Informe final  de recerca: https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/worpap\/2013\/132453\/regseggra_a2013iCAT.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Estudi longitudinal sobre el proc\u00e9s de reinserci\u00f3 de persones empresonades<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2011 a 31\/12\/2011. Investigadors: Josep Cid (IP), Eugenia Albani, Aina Ib\u00e0\u00f1ez, Joel Mart\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 suposa una continuaci\u00f3 de la investigaci\u00f3 de desistiment iniciada en el projecte \u201cEl proc\u00e9s de desistiment de les persones empresonades: obstacles i suports\u201d. De la mostra original de 67 persones se n\u2019ha seguit la traject\u00f2ria de 36, a les quals s\u2019ha entrevistat entre 1 i 2 anys despr\u00e9s de la finalitzaci\u00f3 de la condemna. La investigaci\u00f3 testa quina de les tres teories m\u00e9s utilitzades en la investigaci\u00f3 sobre desistiment -la teoria del control, la teoria del suport social i la teoria de la transformaci\u00f3 cognitiva- \u00e9s la m\u00e9s explicativa per entendre els processos de desistiment i reincid\u00e8ncia en la mostra analitzada . Es conclou que la teoria del suport social \u00e9s la que t\u00e9 m\u00e9s capacitat explicativa per entendre aquests processos que comencen a la pres\u00f3 i acaben a la comunitat.<\/p>\n\n\n\n

Informe final de recerca: https:\/\/recercat.cat\/bitstream\/handle\/2072\/260275\/estudi_longitudinal_proces_reinsercio.pdf?sequence=1<\/a><\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de desistiment de les persones empresonades. Obstacles i suports<\/em><\/strong>. Finan\u00e7at per: Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada (CEJFE). Durada: 1\/01\/2010 a 31\/12\/2010. Investigadors: Josep Cid i Joel Mart\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta recerca pret\u00e9n millorar el coneixement dels factors que incideixen en el desistiment del delicte i els que condueixen cap a la reincid\u00e8ncia, i comprendre els processos subjectius que hi intervenen. Centrant-se en poblaci\u00f3 masculina condemnada a pres\u00f3 per delictes patrimonials i\/o contra la salut p\u00fablica, la recerca vol identificar les narratives de desistiment i persist\u00e8ncia en l\u2019activitat delictiva, i con\u00e8ixer com determinats factors externs contribueixen a la construcci\u00f3 d\u2019aquestes narratives. Aquests factors externs s\u00f3n concebuts com a punts d\u2019inflexi\u00f3 que poden propiciar el canvi, i estan relacionats tant amb all\u00f2 tractat i viscut dins la instituci\u00f3 penitenci\u00e0ria (programes laborals, tractament, experi\u00e8ncies quotidianes, etc.) com amb els suports i vincles existents en la comunitat on es desemboca (ocupaci\u00f3, xarxes familiars, amicals, ve\u00efnals). Aix\u00ed mateix, aquests processos de transici\u00f3 es contextualitzen tant en el marc d\u2019una traject\u00f2ria passada (familiar, formativa-laboral, delictiva i penitenci\u00e0ria) com tamb\u00e9 en la fase del cicle vital en qu\u00e8 hom es situa, en tant que aquests dos eixos delimiten, en bona mesura, l\u2019estructura d\u2019oportunitats i els marcs de refer\u00e8ncia de la persona al sortir de la pres\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Informe de recerca: https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/worpap\/2011\/132424\/prodesper_a2011iCAT.pdf<\/a><\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1385,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-23","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1385"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":673,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23\/revisions\/673"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/criminologia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}