{"id":308,"date":"2014-04-11T16:59:18","date_gmt":"2014-04-11T14:59:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/dretmercantil\/?p=308"},"modified":"2014-04-11T16:59:18","modified_gmt":"2014-04-11T14:59:18","slug":"es-licit-piratejar-videoconsoles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/2014\/04\/11\/es-licit-piratejar-videoconsoles\/","title":{"rendered":"ES L\u00cdCIT \u201cPIRATEJAR\u201d VIDEOCONSOLES?"},"content":{"rendered":"

En el mon del Dret, les veritats absolutes (blanc o negre) no abunden. Els advocats, i els juristes en general, acostumem a treballar amb una paleta molt gran de grisos. El cas del \u201cpirateig\u201d de les videoconsoles \u00e9s un exemple. Els fabricants d\u2019aquests aparells acostumen a incloure determinats mecanismes tecnol\u00f2gics per evitar que s\u2019utilitzin jocs pirates. Aquests \u00faltims constitueixen el que anomenem il\u00b7l\u00edcits civils doncs atempten contra el dret d\u2019autor del creador del videojoc. En efecte, els videojocs s\u00f3n obres multim\u00e8dia complexes, que combinen programes d\u2019ordinador amb elements gr\u00e0fics i sonors. Per tant s\u00f3n creacions intel\u00b7lectuals i estan protegides pel Dret (El Jutjat de lo Mercantil n\u00fam. 8 de Barcelona va dir una cosa similar de les videoconsoles: constitueixen una obra complexa que inclou programes inform\u00e0tics, imatges, obres audiovisuals, etc. Veieu la sent\u00e8ncia 56\/2012, de 2 de maig de 2012<\/em>).<\/p>\n

El pirateig d\u2019un joc suposa una lesi\u00f3 als drets del creador del videojoc i, per tant, es il\u00b7l\u00edcita. No es tracta necess\u00e0riament d\u2019un delicte -pel que seria necessari que l\u2019infractor busques enriquir-se, entre d\u2019altres requisits-, si no d\u2019un il\u00b7l\u00edcit civil. Tinguin en compte que crear un videojoc estrella pot suposar una inversi\u00f3 de 30 milions de euros, que nom\u00e9s es recupera amb la venda dels exemplars. Per evitar i desincentivar el pirateig, els fabricants de videoconsoles introdueixen uns mecanismes tecnol\u00f2gics en els seus aparells que permeten jugar nom\u00e9s amb programes originals. Ara b\u00e9, tamb\u00e9 limiten la utilitzaci\u00f3 de les videoconsoles, doncs no permeten reproduir software<\/i> independent (m\u00fasica, v\u00eddeo, etc. Com acostuma a passar, s\u2019han creat programes, aplicacions i dispositius que permeten neutralitzar els mecanismes tecnol\u00f2gics que utilitzen els fabricants de consoles i de v\u00eddeojocs. El dubte que es planteja es si s\u00f3n l\u00edcits o si, necess\u00e0riament, conculquen els drets d\u2019autor.<\/p>\n

No es tracta d\u2019un problema nou, doncs ja hi hagut varis casos en que els tribunals s\u2019han hagut de pronunciar sobre la licitud (civil i penal) d\u2019aquests dispositius, programes i aplicacions. Per exemple, l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Lugo va considerar que infringien la propietat intel\u00b7lectual a una sent\u00e8ncia de de 8 de novembre de 2013 (AC 2013\\36). El mateix va fallar el Jutjat de lo Mercantil n\u00fam. 8 de Barcelona a la sent\u00e8ncia 56\/2012, de 2 de maig de 2012. La ra\u00f3 \u00e9s que la finalitat principal del dispositiu analitzat era eludir les mesures de protecci\u00f3 utilitzades per un fabricant de videoconsoles. En la mateixa l\u00ednia varies inst\u00e0ncies penals han considerar que es cometia un delicte o una falta quan la finalitat de la neutralitzaci\u00f3 dels mecanismes de protecci\u00f3 era poder utilitzar jocs pirates (Vide les sent\u00e8ncies de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Madrid 373\/2012, de 28.6.2012 (JUR\\2012\\277404) i del Jutjat de lo Penal de Saragossa 137\\2012, de 9 de maig (ARP\\2012\\393), aix\u00ed com l\u2019Auto de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Salamanca 412\/2011, de 13.12.2011 (JUR\\2012\\85713<\/em>).<\/p>\n

En canvi l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Val\u00e8ncia va negar que s\u2019hagu\u00e9s com\u00e9s un delicte perqu\u00e8 els dispositius i programes utilitzats per neutralitzar les mecanismes de protecci\u00f3 permetien utilitzar jocs d\u2019altres zones geogr\u00e0fiques i convertir la consola en un ordinador personal apte per realitzar tasques absolutament l\u00edcites (Auto de 101\/2008, de 7 de mar\u00e7 (ARP\\2008\\250<\/em>).<\/p>\n

L\u2019inter\u00e8s sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u2019ha renovat arrel d\u2019una recent sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea de 23 de gener de 2014. Te origen en el litigi entre Nintendo Co. Ltd., Nintendo of America Inc. i Nintendo of Europe GmbH, d\u2019una banda, i PC Box SRL i 9Net SRL, de l\u2019altra. Els primers fabriquen les conegudes videoconsoles DS i Wii, que incorporen mecanismes anti-pirateria. PC Box SRL i 9Net SRL venen unes aplicacions fetes per empresaris independents que permeten neutralitzar aquestes mecanismes i utilitzar <\/span>software<\/i> independent a les consoles, inclosos jocs pirates. Per aquesta ra\u00f3, les tres empreses del grup Nintendo varen demandar a les \u00faltimes davant dels tribunals de Mil\u00e0.<\/span><\/p>\n

Durant el proc\u00e9s, al jutge se li presenten dubtes sobre la interpretaci\u00f3 de les normes que havia d\u2019aplicar i com que derivaven de la Directiva 2001\/29\/CE sobre l\u2019harmonitzaci\u00f3 de determinats aspectes del drets d\u2019autor en la societat de la informaci\u00f3 planteja dues q\u00fcestions prejudicials al Tribunal de Just\u00edcia. Essencialment vol saber si es l\u00edcita qualsevol mesura tecnol\u00f2gica que s\u2019utilitzi per protegir una creaci\u00f3 intel\u00b7lectual, com un videojoc, enfront de l\u2019actuaci\u00f3 de tercers i quins s\u00f3n els criteris per valorar l\u2019abast que poden tenir aquestes mesures. La ra\u00f3 d\u2019aquesta pregunta \u00e9s que les dues empreses demandades es defensaren argumentant que els programes i dispositius que comercialitzaven podien tenir un us l\u00edcit: no nom\u00e9s servien per jugar amb jocs pirates si no tamb\u00e9 per reproduir arxius de m\u00fasica o v\u00eddeo (<\/span>A les seves conclusions de 19.9.2013, l\u2019Advocada General Eleanor Sharpston explica que PC Box va afirmar que la finalitat dels mecanismes de bloqueig de Nintendo era impedir la utilitzaci\u00f3 de software independent i la compartimentaci\u00f3 dels mercats, impedint que es poguessin utilitzar a les consoles jocs adquirits en altres zones geogr\u00e0fiques del mon. Tamb\u00e9 va q\u00fcestionar la qualificaci\u00f3 dels jocs d\u2019ordinador com a programes d\u2019ordinador. Ara b\u00e9, no entra sobre la \u00faltima q\u00fcesti\u00f3, vinculada al Dret de la compet\u00e8ncia, doncs no constitu\u00efa l\u2019objecte de la q\u00fcesti\u00f3 prejudicial<\/em>).<\/span><\/p>\n

El Tribunal de Just\u00edcia no es mulla en la resposta, doncs contesta que la soluci\u00f3 dep\u00e8n de si existien altres mecanismes de protecci\u00f3 menys agressius -per exemple, que no impedissin reproduir v\u00eddeos o m\u00fasica independent- i de per a quina finalitat s\u2019utilitzaven els programes i dispositius neutralitzadors. Comen\u00e7a explicant que el Dret europeu obliga als Estats Membres a establir una protecci\u00f3 jur\u00eddica adequada per les mesures tecnol\u00f2giques destinades a protegir obres intel\u00b7lectuals, como els videojocs, contra els actes lesius fets per tercers. Ara b\u00e9, aquesta protecci\u00f3 ha de respectar el principi de proporcionalitat. Nom\u00e9s serveix per aquells mecanismes que impedeixen els actes dels tercers que lesionen drets d\u2019autor sense autoritzaci\u00f3. Per\u00f2 ha de permetre que els adquirents de les v\u00eddeo-consoles puguin utilitzar-les si volen per finalitats que no comporten la vulneraci\u00f3 de drets d\u2019autor del seu creador. Aix\u00ed, en paraules de la Cort de Just\u00edcia: \u201c…dicha protecci\u00f3n jur\u00eddica \u00fanicamente se concede a las medidas tecnol\u00f3gicas que persigan el objetivo de impedir o eliminar, en lo que respecta a las obras, los actos que no cuenten con la autorizaci\u00f3n del titular de los derechos de autor mencionados en el apartado 25 de la presente sentencia. Dichas medidas deben ser adecuadas para la realizaci\u00f3n de ese objetivo y no deben ir m\u00e1s all\u00e1 de lo necesario para\u00a0ello\u201d (apartat 31).<\/p>\n

Conseq\u00fcentment, ordena al tribunal que est\u00e0 jutjant el cas que examini si hi hauria mesures menys agressives per protegir els drets dels creadors de videojocs -per exemple, que permetessin utilitzar software independent- i quin seria el seu cost. I a aquests efectes l\u2019invita a examinar per a qu\u00e8 (jocs pirates o altres finalitats l\u00edcites) i amb quina freq\u00fc\u00e8ncia s\u2019utilitzen a la pr\u00e0ctica les aplicacions de PC Box SRL i 9Net SRL.<\/p>\n

\u201cCorresponde al \u00f3rgano jurisdiccional nacional comprobar si otras medidas o dispositivos no instalados en las consolas podr\u00edan provocar menos interferencias o limitaciones en las actividades de terceros, ofreciendo al mismo tiempo una protecci\u00f3n comparable para los derechos del titular. A estos efectos es pertinente tener en cuenta, en particular, los costes de los distintos tipos de medidas tecnol\u00f3gicas, los aspectos t\u00e9cnicos y pr\u00e1cticos de su aplicaci\u00f3n y la comparaci\u00f3n de la eficacia de estos distintos tipos de medidas tecnol\u00f3gicas en lo que respecta a la protecci\u00f3n de los derechos del titular, ya que, sin embargo, no es preciso que esta eficacia sea absoluta. Corresponde tambi\u00e9n a dicho \u00f3rgano jurisdiccional examinar la finalidad de los dispositivos, productos o componentes capaces de eludir dichas medidas tecnol\u00f3gicas. A este respecto, la prueba del uso que efectivamente les den los terceros va a resultar, en funci\u00f3n de las circunstancias del caso, especialmente pertinente. En particular, el \u00f3rgano jurisdiccional nacional puede examinar la frecuencia con la que efectivamente estos dispositivos, productos o componentes se utilizan vulnerando los derechos de autor y la frecuencia con la que se utilizan para fines que no violan dichos derechos.\u201d<\/em><\/p>\n

No s\u00e9 si aquesta resposta haur\u00e0 ajudat massa al Tribunal de Mil\u00e0, que \u00e9s qui ha de decidir qui te ra\u00f3, Nintendo o PC Box SRL i 9Net SRL. Es possible que no gaire, doncs ja la Directiva europea en la que s\u2019inspira la normativa italiana -i tamb\u00e9 l\u2019espanyola- advertia que la protecci\u00f3 anava destinada a les mesures que restringien actes no autorizats pels titulars dels drets d\u2019autor \u201csense per aix\u00f2 impedir el funcionament normal dels equips electr\u00f2nics i el seu desenvolupament t\u00e8cnic\u201d. Per\u00f2 cal recordar que el Tribunal de Just\u00edcia s\u2019ha limitat a complir amb la seva funci\u00f3: explicar com s\u2019ha d\u2019interpretar la normativa europea. En cap cas li tocava resoldre sobre el fons. I el jutge itali\u00e0 n\u2019era conscient -o al menys havia de ser-ho-.<\/p>\n

 <\/p>\n

* La versi\u00f3 origin\u00e0ria d’aquesta entrada ha estar publicada a\u00a0Comer\u00e7 i ciutat<\/i>, 2014 (n\u00famero 44), p\u00e0gines 12 i 13.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el mon del Dret, les veritats absolutes (blanc o negre) no abunden. Els advocats, i els juristes en general, acostumem a treballar amb una paleta molt gran de grisos. El cas del \u201cpirateig\u201d de les videoconsoles \u00e9s un exemple. Els fabricants d\u2019aquests aparells acostumen a incloure determinats mecanismes tecnol\u00f2gics per evitar que s\u2019utilitzin jocs […]<\/p>\n","protected":false},"author":133,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-308","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-competencia-y-propiedad-industrial"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/308","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/133"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=308"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/308\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}