A continuaci\u00f3 reprodueixo l’article publicat a \u00abComer\u00e7 i ciutat\u00bb, 2014, n\u00fam. 45, p\u00e0gs. 12-13<\/p>\n
El llop de Wall Street (2013) \u00e9s una pel\u2022l\u00edcula divertida i recomanable si ja esteu curats d\u2019espants i podeu aguantar el seu excessiu metratge (179 minuts). M\u2019ha suscitat algunes reflexions que voldria compartir amb vost\u00e8s. Explica l\u2019ascens i caiguda de Jordan Belfort (Leonardo di Caprio), un jove broker obsessionat en fer diners que encarna a la perfecci\u00f3 el principi de \u201cLa cobd\u00edcia \u00e9s bona\u201d que va popularitzar Gordon Gekko (Michael Douglas) a la pel\u2022l\u00edcula Wall Street (1987). Est\u00e0 basada en fets reals, tot i que (suposo) distorsionats fins a l\u2019esperpent doncs costa de creure que tan exc\u00e9s de diners, drogues, sexe i paraules gruixudes pogu\u00e9s ser possible.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019un frac\u00e0s inicial, el senyor Belfort crea la seva pr\u00f2pia agencia de valors (Stratton Oakmont) i es dedica a fer tot el possible per fer diners a borsa. Comen\u00e7a col\u2022locant accions a centau; \u00e9s a dir, ven accions d\u2019empreses insolvents per\u00f2 que continuen cotitzant a borsa a tot aquell que pot. Per a aix\u00f2 no dubta en enganyar als inversors i alli\u00e7onar els seus treballadors sobre com enredar a la gent per tal de que comprin. I la ra\u00f3 de triar aquest tipus de valors \u00e9s que la comissi\u00f3 es molt gran. Mentre que en una operaci\u00f3 normal el seu percentatge seria del deu per cent, en el cas de les accions a centau \u00e9s del cinquanta per cent. Amb aquestes i altres operacions que bordegen la llei -quan no se la salten directament- el protagonista fa molts diners i, com malauradament acostuma a succeir, els evadeix a un parad\u00eds fiscal per estalviar-se impostos, el que genera la seva caiguda.<\/p>\n
Abans que res cal recordar qu\u00e8 \u00e9s la borsa. \u00c9s un mercat on es venen i compren valors mobiliaris, com accions i obligacions (deuta) emesos per societats an\u00f2nimes, i que est\u00e0 supervisat per una entitat p\u00fablica (la Comissi\u00f3 Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a Espanya i la Securities and Exchange Commission (SEC) als Estats Units, per exemple). Hi ha la creen\u00e7a de que aquest mercat serveix per finan\u00e7ar les empreses. I aix\u00ed \u00e9s, en part. Quan una empresa necessita diners pot emetre accions o obligacions i col\u2022locar-les a borsa. Per\u00f2 aquestes operacions no representen el gruix dels moviments que es fan di\u00e0riament: el m\u00e9s habitual \u00e9s que aquests valors es revenguin m\u00faltiples vegades i passin d\u2019un inversor a un altre que creu que pot obtenir un guany amb la difer\u00e8ncia de preu. Aquests negocis, que repeteixo s\u00f3n les m\u00e9s normals, no contribueixen a finan\u00e7ar les societats sin\u00f3 a enriquir o empobrir els inversors.<\/p>\n
La segona reflexi\u00f3 t\u00e9 per objecte les raons que porten a triar la borsa com a dest\u00ed de les inversions de la classe mitja baixa i, un cop decidit que \u00e9s aquest mercat, en quins valors es confien els estalvis. La pel\u2022l\u00edcula retrata Belfort com un encantador de serps sense escr\u00fapols, capa\u00e7 de vendre qualsevol cosa a qui sigui per tal d\u2019aconseguir beneficis. I es mostra clarament com estan venent fum a tot aquell que els hi fa cas. Es significatiu la lli\u00e7\u00f3 que un broker expert protagonitzat per Matthew McConaughey dona a un encara innocent Jordan Belfort: \u201cMolt b\u00e9, primera regla de Wall Street: Ning\u00fa -i m\u2019\u00e9s igual si ets Warren Buffet o Jimmy Buffet- ning\u00fa sap si una acci\u00f3 pujar\u00e0, baixar\u00e0 o es mantindr\u00e0, i menys els corredors de borsa. Per\u00f2 tenim que fer veure que ho sabem\u201d.<\/p>\n
El que no deixa de sorprendre \u00e9s per que els estalviadors de les classes mitja i baixa confi\u00efn els seus estalvis a l\u2019empresa de Belfort. Tot i no con\u00e8ixer-la, ni tenir refer\u00e8ncies al respecte ni proporcionar-li cap altre informaci\u00f3 que unes expectatives sense fonament a trav\u00e9s del tel\u00e8fon, decideixen adquirir els valors que els aconsellen. Per exemple, accions de societats insolvents …<\/p>\n
Es podria pensar que avui en dia aix\u00f2 no passa, doncs s\u2019han establert mecanismes per protegir a l\u2019inversor. I en part \u00e9s veritat. Gr\u00e0cies a l\u2019anomenada Directiva MiFID, les entitats financeres que col\u2022loquen valors tenen la obligaci\u00f3 de proporcionar informaci\u00f3 adequada als seus clients i, per aix\u00f2, han de realitzar uns tests per determinar els seus coneixements i experi\u00e8ncia financera aix\u00ed com, en ocasions, esbrinar el seu poder financer i quina \u00e9s la finalitat de la inversi\u00f3. A m\u00e9s, a finals de mar\u00e7 es va modificar la normativa sobre consumidors i usuaris i ara s\u2019exigeix que els contractes fets per tel\u00e8fon quedin confirmats per escrit. \u00c9s a dir, el consumidor ha d\u2019enviar el seu acord per escrit, ja sigui en paper o a trav\u00e9s de correu electr\u00f2nic, fax o sms.<\/p>\n
Per\u00f2 malgrat aquestes obligacions, continuen existint empreses fraudulentes i els consumidors seguim invertint sense tenir coneixement d\u2019all\u00f2 que comprem, movent-nos per impulsos o rumors. Dos exemples il\u2022lustren aquesta realitat. A finals de febrer, la premsa informava de que les policies espanyola i brit\u00e0nica acabaven de detenir una xarxa de xiringuitos financers que havia estafat 18 milions d\u2019euros a unes 5.000 persones. Quant a la import\u00e0ncia del rumor a borsa, a l\u2019octubre del 2013 va haver un nombre considerable d\u2019inversors que es van llan\u00e7ar a comprar accions de Tweeter home enterteinment, empresa dedicada al comer\u00e7 minorista d\u2019electrodom\u00e8stics que cotitzava a borsa malgrat ser insolvent. Aquestes accions es van revaloritzar un 700% en un dia. I quina era la ra\u00f3 d\u2019aquesta bogeria? Senzillament, s\u2019havia anunciat que la xarxa social Twitter sortiria a borsa i aquests inversors van confondre les dos empreses. Conseq\u00fc\u00e8ncia: alg\u00fa va guanyar un 700% en un dia i altre va perdre una quantitat similar. Per tant, abans d\u2019invertir caldria recordar el consell de l\u2019\u00e0via de que nom\u00e9s s\u2019ha de comprar all\u00f2 que se sap que \u00e9s.<\/p>\n
I \u00e9s en aquest \u00e0mbit en el que la pel\u2022l\u00edcula deixa mal gust de boca. En cap moment surten les v\u00edctimes del Sr. Belfort. I no \u00e9s que no n\u2019hi haguessin. S\u00ed que n\u2019hi van haver: moltes fam\u00edlies de classes mitja-baixa van perdre molts diners seguint els consells de Belfort i pagant les seves comissions.<\/p>\n
Per \u00faltim -i a partir d\u2019aqu\u00ed haurien de parar llegir aquells que no vulguin que expliqui el final de la pel\u2022l\u00edcula-, sorpr\u00e8n que Stratton Oakmont pogu\u00e9s operar un mercat regulat; \u00e9s a dir, un mercat sotm\u00e8s al control i vigil\u00e0ncia d\u2019un ens p\u00fablic independent (al menys en teoria) que vetlla pel seu bon funcionament. Una de les escenes que m\u00e9s em va divertir va ser la forma en que t\u00e9 Jordan Belfort de neutralitzar als funcionaris d\u2019aquest ens, la SEC. Per\u00f2 no va fer el mateix amb la CIA, que el perseguia per haver com\u00e8s diversos delictes financers. I a l\u2019igual que va passar amb Al Capone, s\u00f3n els impostos el que van fer que el Sr. Belfort acab\u00e9s a la pres\u00f3. I no nom\u00e9s aix\u00f2, si no que el jutge el va condemnar a pagar una indemnitzaci\u00f3 a les v\u00edctimes; indemnitzaci\u00f3 que encara continua pagant, vint anys despr\u00e9s de que passessin els fets. I \u00e9s que Estats Units, per aquests temes, \u00e9s un pa\u00eds serio, el que no es pot dir d\u2019altres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A continuaci\u00f3 reprodueixo l’article publicat a \u00abComer\u00e7 i ciutat\u00bb, 2014, n\u00fam. 45, p\u00e0gs. 12-13 El llop de Wall Street (2013) \u00e9s una pel\u2022l\u00edcula divertida i recomanable si ja esteu curats d\u2019espants i podeu aguantar el seu excessiu metratge (179 minuts). M\u2019ha suscitat algunes reflexions que voldria compartir amb vost\u00e8s. Explica l\u2019ascens i caiguda de Jordan […]<\/p>\n","protected":false},"author":133,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[75,200,313,371],"class_list":["post-312","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-bolsa","tag-derecho-y-cine","tag-mercado-de-valores","tag-proteccion-de-los-consumidores"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/312","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/133"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=312"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/312\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}