1. Introducci\u00f3<\/p>\n
La mediaci\u00f3 concursal \u00e9s una instituci\u00f3 preconcursal de recent creaci\u00f3, la finalitat de la qual \u00e9s aconseguir que el deutor insolvent i els seus creditors arribin a un acord respecte del pagament dels deutes de manera que s\u2019eviti el concurs del primer. Pertany al Dret concursal que es pot definir com aquella part de l\u2019ordenament jur\u00eddic que busca soluci\u00f3 a la crisi econ\u00f2mica dels particulars. La seva finalitat es aconseguir la m\u00e0xima satisfacci\u00f3 dels creditors. Per\u00f2 es dif\u00edcil de realitzar quant m\u00e9s temps passa sense que es prenguin mesures. Per aix\u00f2 la tend\u00e8ncia actual \u00e9s actuar quant abans millor; a ser possible, abans de que s\u2019obri el procediment judicial del concurs. En aquesta l\u00ednea, al setembre de 2013 es va crear l\u2019acord extrajudicial de pagaments, tamb\u00e9 conegut com \u201cmediaci\u00f3 concursal\u201d. Es tracta de permetre a un empresari insolvent for\u00e7ar una negociaci\u00f3 amb els seus creditors a fi d\u2019aconseguir que li perdonin una part del deute, li donin m\u00e9s temps per pagar o acceptin b\u00e9ns o dret en pagament. La negociaci\u00f3 \u00e9s canalitza a trav\u00e9s d\u2019un \u201cmediador concursal\u201d, com l\u2019anomena la llei. Una part important de la doctrina li nega la condici\u00f3 de mediaci\u00f3, at\u00e8s que el r\u00e8gim de l\u2019acord extrajudicial de pagament s\u2019allunya dels trets que caracteritzen aquell mitj\u00e0 de soluci\u00f3 de conflictes. L\u2019an\u00e0lisi del seu r\u00e8gim jur\u00eddic ens permetr\u00e0 pronunciar-nos al respecte.<\/p>\n
La mediaci\u00f3 concursal est\u00e0 regulada a la Ley 22\/2003, de 9 de julio, Concursal (en endavant LC); essencialment al T\u00edtol X (arts. 231 a 242). Quant a la seva efic\u00e0cia, interessa comentar que no s\u2019aplica als cr\u00e8dits de Dret p\u00fablic, per\u00f2 s\u00ed als que compten amb una garantia real, sempre que el seu titular s\u2019hagi adherit a la negociaci\u00f3 informant expressament al mediador concursal. Suplet\u00f2riament s\u2019aplica la Ley 5\/2012, de 6 de julio, de Mediaci\u00f3n en Asuntos Civiles y Mercantiles, sempre que \u00e9s mantingui que l\u2019acord extrajudicial de pagaments \u00e9s una mediaci\u00f3. La Ley 5\/2012 incorpora la Directiva 2008\/52\/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre Certs Aspectes de la Mediaci\u00f3 en Assumptes Civils i Mercantils. Tamb\u00e9 cal esmentar el Real Decreto 980\/2013, de 13 de diciembre, doncs desenvolupa la Ley 5\/2012.<\/p>\n
2. Estatut jur\u00eddic del mediador concursal<\/p>\n
Conv\u00e9 analitzar l\u2019estatut jur\u00eddic del mediador concursal doncs presenta algunes singularitats respecte del r\u00e8gim general. Essencialment es refereixen als requisits per accedir a la professi\u00f3 i a la remuneraci\u00f3. Respecte dels primers, l\u2019art. 233.1 LC exigeix que tinguin els requisits necessaris per esdevenir mediador i per ser administrador concursal. Els primers es troben previstos a l\u2019art. 11 de la Ley 5\/2012. En primer lloc, pot ser una persona f\u00edsica o jur\u00eddica; per\u00f2 en l\u2019\u00faltim cas ha de designar una persona f\u00edsica que compleixi les condicions exigides als mediadors \u201cnaturals\u201d. Segon, ha de tenir un t\u00edtol oficial universitari o de formaci\u00f3 professional superior. Tercer, ha d\u2019haver fet cursos de formaci\u00f3 espec\u00edfica per al desenvolupament de la tasca de mediador, organitzats per institucions autoritzades. I quart, ha de tenir coberta, mitjan\u00e7ant asseguran\u00e7a o garantia an\u00e0loga, la responsabilitat civil que pugui ocasionar la seva actuaci\u00f3. L\u2019art. 27 LC estableix les condicions que han de tenir els administradors concursals i el 28 les prohibicions. Essencialment ha de ser un advocat, economista, titulat mercantil o auditor de comptes, amb cinc anys d\u2019experi\u00e8ncia professional i formaci\u00f3 especialitzada a l\u2019\u00e0mbit concursal.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, el mediador concursal ha de ser un advocat, economista, titulat mercantil o auditor de comptes, amb cinc anys d\u2019experi\u00e8ncia professional i formaci\u00f3 especialitzada a l\u2019\u00e0mbit mercantil, que hagi fet els necessaris cursos de formaci\u00f3 per adquirir els coneixements i habilitats propis dels mediadors i tingui coberta la seva responsabilitat civil. A m\u00e9s, haur\u00e0 d\u2019estar inscrit obligat\u00f2riament al Registre de Mediadors i Institucions de Mediaci\u00f3 (art. 11 RD 980\/2013).<\/p>\n
La remuneraci\u00f3 del mediador concursal presenta importants difer\u00e8ncies respecte del r\u00e8gim general. L\u2019art. 15 de la Ley 5\/2012 parteix del principi d\u2019autonomia de la voluntat i preveu que les parts en conflicte es repartiran la quantitat al cinquanta per cent, la generaci\u00f3 de la qual no dep\u00e8n del resultat de la negociaci\u00f3. La Disposici\u00f3 Addicional 8.\u00aa LC remet el r\u00e8gim de la remuneraci\u00f3 del mediador concursal a la dels administradors concursals. Esdevenen aix\u00ed aplicables l\u2019art. 34 LC i el Real Decreto 1860\/2004, de 6 de septiembre, por el que se establece el Arancel de Derecho de los Administradores Concursales. El primer aspecte que mereix comentar-se \u00e9s que no s\u00f3n les parts i el mediador les que fixen la remuneraci\u00f3 si no un tercer. El que la llei no aclareix si ser\u00e0 el jutge que ha de con\u00e8ixer del concurs del deutor o el registrador\/notari que nomenen al mediador concursal. Segon, la determinaci\u00f3 de la quantia no \u00e9s lliure. L\u2019art 34 LC fixa els elements que el jutge ha de tenir en compte al establir-la. A m\u00e9s, configura aquesta suma com un m\u00e0xim, de manera que el mediador mercantil no podr\u00e0 rebre cap altre pagament, tret de que existeixin circumst\u00e0ncies excepcionals. Ara b\u00e9, la quantitat fixada no \u00e9s immutable. D\u2019una banda, el jutge pot modificar-la en qualsevol moment del procediment quan concorri justa causa. D\u2019altra, la decisi\u00f3 del jutge pot ser recorreguda en apel\u2022laci\u00f3. Per \u00faltim, la retribuci\u00f3 va a c\u00e0rrec de la massa activa; \u00e9s a dir, de l\u2019univers de b\u00e9ns i drets del deutor.<\/p>\n
3. Actuaci\u00f3 del mediador concursal a l\u2019acord extrajudicial de pagaments<\/p>\n
1. La negociaci\u00f3 de l\u2019acord extrajudicial s\u2019origina amb el nomenament del mediador concursal i la iniciativa correspon al deutor exclusivament. No es necessari el consentiment del creditors ni que la mediaci\u00f3 estigu\u00e9s prevista als contractes o negocis que van generar els cr\u00e8dits deguts. La Llei Concursal preveu que la negociaci\u00f3 comen\u00e7a amb una inst\u00e0ncia del deutor demanant el nomenament del mediador concursal. Els arts. 231 i 232 LC fixen els requisits, l\u00edmits i prohibicions. D\u2019ells resulta que aquest tipus de mediaci\u00f3 est\u00e0 disponible nom\u00e9s per a persones f\u00edsiques que tinguin la condici\u00f3 d\u2019empresari i per a persones jur\u00eddiques. Resulta criticable que no es permeti als consumidors acudir a aquest mitj\u00e0 de soluci\u00f3 de conflictes. Quant a les persones f\u00edsiques, la llei defineix de forma molt ampli la condici\u00f3 d\u2019empresari, de manera que compren tamb\u00e9 els professionals independents i els aut\u00f2noms. Han d\u2019estar en situaci\u00f3 d\u2019insolv\u00e8ncia, que pot ser tant actual com imminent; per\u00f2 el seu passiu no pot superar els cinc milions d\u2019euros. Respecte de les persones jur\u00eddiques, la llei exigeix que estiguin en situaci\u00f3 d\u2019insolv\u00e8ncia actual, que si es declaren en concurs no sigui d\u2019especial complexitat (art. 190 LC), que tinguin l\u00edquid suficient per satisfer les despeses de la negociaci\u00f3 i que el seu patrimoni i ingressos semblin suficients per arribar a un acord.<\/p>\n
El destinatari de la inst\u00e0ncia ser\u00e0 un registrador mercantil o un notari. Haur\u00e0 de dirigir-se al primer si el deutor \u00e9s un empresari individual o una persona jur\u00eddica inscribible al Registre Mercantil. En cas contrari ser\u00e0 competent un notari de la poblaci\u00f3 en la que el deutor tingui el seu domicili. L\u2019art. 232 estableix el contingut i la forma de la inst\u00e0ncia.<\/p>\n
2. El registrador o el notari nomenaran al mediador concursal. Ho faran seguint un criteri objectiu: l\u2019art. 233.1 LC ordena triar la persona natural o jur\u00eddica que de forma seq\u00fcencial correspongui entre les que figurin a la llista elaborada pel Registre de Mediadors i Institucions de Mediaci\u00f3 del Ministeri de Just\u00edcia. Si el designat accepta el c\u00e0rrec, el registrador\/notari procedir\u00e0 al seu nomenament i a donar-ne la publicitat corresponent. En particular, comunicar\u00e0 la designaci\u00f3 al jutge competent per con\u00e8ixer del concurs del deutor, al Registre Mercantil, al Registre P\u00fablic Concursal i als restants registres p\u00fablics que tinguin relaci\u00f3 amb el conflicte, aix\u00ed com a l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal de l\u2019Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria i a la Tresoreria General de la Seguretat Social.<\/p>\n
El nomenament del mediador concursal t\u00e9 gran transcend\u00e8ncia doncs la llei li atribueix efectes importants (arts. 5 bis, 15 i 235 LC). Estableix que el deutor pot continuar amb la seva activitat empresarial o professional; per\u00f2 li prohibeix sol\u2022licitar nous pr\u00e9stecs, l\u2019obliga a retornar totes les targetes de cr\u00e8dit i no li permet utilitzar mitjans electr\u00f2nics de pagament. Igualment, declara que no podr\u00e0 ser declarat en concurs de creditors, tret de que la negociaci\u00f3 fracassi. Tampoc procedir\u00e0 l\u2019execuci\u00f3 judicials dels b\u00e9ns necessaris per l\u2019exercici de la seva activitat empresarial o professional. S\u2019exceptuen els cr\u00e8dits que comptin amb una garantia real. A m\u00e9s, els creditors que puguin veure\u2019s afectats per l\u2019acord extrajudicial de pagaments no podran realitzar cap acte destinat a millorar la posici\u00f3 en la que es trobin respecte del deutor. Per \u00faltim, aquest no podr\u00e0 sol\u2022licitar una nou acord extrajudicial de pagament durant un any.<\/p>\n
3. El primer que ha de fer el mediador concursal \u00e9s comprovar l\u2019exist\u00e8ncia i quantia dels cr\u00e8dits del deutor. A continuaci\u00f3 convocar\u00e0 als creditors a una reuni\u00f3 per revisar les circumst\u00e0ncies del pagament dels deutes existents. L\u2019art. 234 LC fixa el contingut, la forma i el moment de la convocat\u00f2ria. Interessa especificar que el termini m\u00e0xim per celebrar la reuni\u00f3 \u00e9s de dos mesos a comptar des del moment en que el mediador concursal accepta el c\u00e0rrec. Quant als destinataris, s\u2019haur\u00e0 de dirigir a tots els creditors, inclosos els que comptin amb una garantia real, per\u00f2 no els de Dret p\u00fablic.<\/p>\n
4. El mediador concursal ha de fer la proposta d\u2019acord. En particular, la llei li encarrega la preparaci\u00f3 d\u2019uns plans de pagament, viabilitat i continuaci\u00f3. El primer consisteix en oferir als creditors la modificaci\u00f3 de les condicions de satisfacci\u00f3 dels cr\u00e8dits existents; essencialment un quitament i una espera. L\u2019art. 236 imposa uns l\u00edmits: el quitament no podr\u00e0 excedir del 25 % de l\u2019import dels cr\u00e8dits i l\u2019espera de 3 anys. El pla de viabilitat detallar\u00e0 com es satisfaran els cr\u00e8dits pendents si s\u2019accepta la proposta, aix\u00ed com les quantitats que percebr\u00e0 el deutor en concepte de dret d\u2019aliments. I el pla de continuaci\u00f3 explicar\u00e0 com seguir\u00e0 l\u2019activitat empresarial o professional que exerceix el deutor. La Llei permet que el mediador concursal proposi una daci\u00f3 en pagament; \u00e9s a dir, oferir determinats b\u00e9ns o drets en pagament dels cr\u00e8dits existents. Malgrat que es preveu com una alternativa als plans referits, no t\u00e9 perqu\u00e8 ser aix\u00ed: La finalitat i la flexibilitat intr\u00ednseca a la mesura prejudicial permet concebre-les com complementaries.<\/p>\n
El mediador concursal ha de preparar la proposta d\u2019acord amb el deutor i enviar-la als creditors. Aquests podran adherir-se a ella, rebutjar-la o fer contraofertes, que poden consistir en propostes alternatives o en una modificaci\u00f3 de la rebuda. Ara b\u00e9, estan condicionades pels l\u00edmits de l\u2019art. 236. Tamb\u00e9 poden negar-se a negociar. L\u2019art. 236.4 LC exigeix que el mediador concursal sol\u2022liciti la declaraci\u00f3 de concurs del deutor quan la majoria del passiu que pugui ser afectada per l\u2019acord extrajudicial decideixi no continuar les negociacions.<\/p>\n
5. Els creditors deliberaran i decidiran si aproven o no la proposta d\u2019acord a una reuni\u00f3 que es celebrar\u00e0 en el lloc, data i hora fixats a la convocat\u00f2ria. La llei vol garantir l\u2019assist\u00e8ncia dels creditors sancionant com a subsidiaris -en cas de que es declari el concurs del deutor- els cr\u00e8dits els titulars dels quals no assisteixin a la reuni\u00f3 i no hagin comunicat amb antelaci\u00f3 la seva adhesi\u00f3 o rebuig a la proposta del mediador concursal. S\u2019exceptuen els cr\u00e8dits de Dret p\u00fablic i els que compten amb una garantia real i no s\u2019hagin adherit a la negociaci\u00f3.<\/p>\n
Durant la reuni\u00f3 es debatran les propostes i es podran introduir modificacions. Per\u00f2, a fi de protegir els creditors que s\u2019haguessin adherit a la proposta i no assisteixen a la reuni\u00f3, l\u2019art. 237 no permet que s\u2019alterin les condicions de pagament de la proposta que s\u2019analitza. Igualment estableix les majories per aprovar l\u2019acord. La regla general \u00e9s que han de votar a favor creditors que representin el 60% del passiu afectat per l\u2019acord. Si cont\u00e9 una daci\u00f3 en pagament, la majoria s\u2019eleva al 75% i, a m\u00e9s, cal l\u2019aprovaci\u00f3 del creditor o creditors que tinguessin una garantia real sobre el b\u00e9 objecte de la daci\u00f3. Tamb\u00e9 especifica que aquests percentatges es calculen en funci\u00f3 del passiu que resulti afectat per l\u2019acord.<\/p>\n
L\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una proposta t\u00e9 gran transcend\u00e8ncia doncs comporta la novaci\u00f3 dels cr\u00e8dits anteriors a la publicaci\u00f3 de l\u2019apertura del procediment. \u00c9s a dir, quedaran redu\u00efts, extingits o el seu venciment ajornat conforme als termes de l\u2019acord. L\u2019article 240.1 LC impedeix que s\u2019inici\u00efn o continu\u00efn les execucions relatives a aquests cr\u00e8dits. Per a que es produeixin aquests efectes cal elevar el pacte a escriptura p\u00fablica i que el notari o registrador en donin publicitat tot comunicant-lo al Butllet\u00ed Oficial de l\u2019Estat i al Registre P\u00fablic Concursal, aix\u00ed com als registres p\u00fablics de b\u00e9ns afectats. Si la proposta no s\u2019aprova, el mediador concursal sol\u2022licitar\u00e0 la declaraci\u00f3 de concurs de creditors, tret de que el deutor no es trobi en situaci\u00f3 d\u2019insolv\u00e8ncia.<\/p>\n
6. L\u2019art. 239 LC regula la impugnaci\u00f3 de l\u2019acord extrajudicial de pagaments. Restringeix les causes a tres: la manca de concurr\u00e8ncia de les majories de l\u2019art. 238.1, la superaci\u00f3 dels l\u00edmits respecte del quitament i de l\u2019espera i la desproporci\u00f3 de les mateixes. Tamb\u00e9 restringeix la legitimaci\u00f3 activa als creditors que no hagin estat convocats, als que no hagin votat a favor i als que s\u2019haguessin oposat al pacte durant la negociaci\u00f3. El termini \u00e9s de 10 dies a partir de la data de publicaci\u00f3 de l\u2019acord i el procediment l\u2019incident concursal. La sent\u00e8ncia podr\u00e0 confirmar o anular l\u2019acord. En l\u2019\u00faltim cas, el mediador haur\u00e0 de sol\u2022licitar la declaraci\u00f3 de concurs, tret de que el deutor no sigui insolvent. La decisi\u00f3 judicial es publicar\u00e0 al B.O.E. i al Registre P\u00fablic Concursal i podr\u00e0 ser recorreguda en apel\u2022laci\u00f3.<\/p>\n
7. L\u2019acord extrajudicial de pagament no posa fi al procediment ni allibera al mediador de les seves obligacions. La llei li exigeix que supervisi el compliment. Nom\u00e9s quan aquest es produeixi de forma \u00edntegra podr\u00e0 posar fi a la seva activitat, tot fent-lo constar en acta notarial que es publicar\u00e0 al B.O.E. i al Registre P\u00fablic Concursal. En cas d\u2019incompliment, haur\u00e0 d\u2019instar el concurs de creditors del deutor, sempre que estigui en situaci\u00f3 d\u2019insolv\u00e8ncia.<\/p>\n
4. CONCURS CONSECUTIU<\/p>\n
El concurs de creditors presenta diverses especialitats quan \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la negociaci\u00f3 d\u2019un acord extrajudicial de pagaments. Ens centrem en les que afecten al mediador concursal. En primer lloc, est\u00e0 obligat a sol\u2022licitar la declaraci\u00f3 de concurs del deutor en tres casos: quan sigui impossible arribar a un acord extrajudicial, quan el jutgi l\u2019anul\u2022li en estimar la impugnaci\u00f3 i quan s\u2019incompleixi. Segon, el mediador es convertir\u00e0 en administrador concursal, tret de que concorri justa causa que permeti al jutge nomenar una altra persona. I tercer, les despeses de la negociaci\u00f3 extrajudicial i els cr\u00e8dits generats -i entre ells, la remuneraci\u00f3 del mediador concursal- tindran la consideraci\u00f3 de cr\u00e8dits contra la massa. Aquesta qualificaci\u00f3 resulta molt beneficiosa pels seus titulars doncs aquests cr\u00e8dits es paguen al seu venciment, separant de la massa activa els b\u00e9ns i drets necessaris (arts. 84 i 154 LC). La especialitat del concurs consecutiu tamb\u00e9 afecta a l\u2019apertura de la fase de liquidaci\u00f3, a l\u2019exercici de les accions de reintegraci\u00f3 (art. 71 LC) i als efectes de la conclusi\u00f3 (art. 178.2 LC).<\/p>\n
5. CONCLUSIONS<\/p>\n
L\u2019an\u00e0lisi de l\u2019acord extrajudicial de pagaments evidencia que existeixen profundes difer\u00e8ncies amb el r\u00e8gim general de la mediaci\u00f3. Destaca l\u2019inici de les negociacions, la designaci\u00f3 del mediaci\u00f3 concursal i la seva remuneraci\u00f3, doncs xoquen amb els principis de voluntarietat i lliure disposici\u00f3 (art. 6 Ley 5\/2012). Igual succeeix amb determinades imposicions de la negociaci\u00f3 que col\u2022lisionen amb la flexibilitat que caracteritza aquest medi alternatiu de soluci\u00f3 de conflictes.<\/p>\n
Ara b\u00e9, al meu modest entendre es pot continuar mantenint que es tracta d\u2019una verdadera mediaci\u00f3. La ra\u00f3 es que est\u00e0 present la seva ess\u00e8ncia: l\u2019acord extrajudicial de pagaments serveix per a que les parts en conflicte, deutor i creditors, arreglin les seves difer\u00e8ncies sobre la satisfacci\u00f3 dels deutes. Es cert que la iniciativa correspon exclusivament al primer; per\u00f2 si la majoria del passiu no vol negociar, acaba el procediment. Igualment, tot i que correspon al mediador concursal formular els plans de pagament, viabilitat i continuaci\u00f3, el deutor ha d\u2019estar d\u2019acord. Es m\u00e9s, sembla necess\u00e0ria la comuni\u00f3 entre tots dos per a que la proposta sigui viable i realista. D\u2019aqu\u00ed que resulti coherent que als creditors correspongui aprovar o no la proposta. Tamb\u00e9 cal tenir en compte la terminologia utilitzada pel legislador (\u201cmediador concursal\u201d), la remissi\u00f3 que l\u2019art. 233.1 fa a la Ley 5\/2012, que el RD 980\/2013 regula el mediador concursal i que aquesta figura tamb\u00e9 forma part del Registre de Mediadors i Institucions de Mediaci\u00f3. D\u2019altra banda, l\u2019aplicaci\u00f3 suplet\u00f2ria de la Ley 5\/2012 a l\u2019acord extrajudicial de pagaments pot facilitar l\u2019exegesi i aplicaci\u00f3 del T\u00edtol X de la Ley Concursal.<\/p>\n
Els desencontres entre el r\u00e8gim general de la mediaci\u00f3 s\u2019expliquen, en bona part, pel marc jur\u00eddic-econ\u00f2mic de l\u2019acord extrajudicial de pagaments. Cal tenir en compte que el deutor es troba en una situaci\u00f3 d\u2019insolv\u00e8ncia que precisa actuaci\u00f3 immediata, que la seva contrapart est\u00e0 formada per una pluralitat de persones -els creditors-, a les que cal tractar de forma parit\u00e0ria i que la instituci\u00f3 tamb\u00e9 est\u00e0 pensada per alleugerir la c\u00e0rrega de treball dels jutges de lo mercantil. Ara b\u00e9, no es menys cert que el r\u00e8gim jur\u00eddic de la mediaci\u00f3 concursal cont\u00e9 m\u00faltiples defici\u00e8ncies que precisen la intervenci\u00f3 correctora del legislador. \u00c9s el cas, per exemple, de la conversi\u00f3 del mediador en administraci\u00f3 concursal, doncs posa en crisi el principi de confidencialitat i desincentiva el recurs a la figura examinada.<\/p>\n
6. BIBLIOGRAF\u00cdA<\/p>\n
AG\u00dcERO, A. (2014). El mediador concursal como administrador concursal. Revista de Derecho Concursal y Paraconcursal, 20, 273-289.
\nCABANAS, R. (2014). Algunas cuestiones notariales y registrales del acuerdo extrajudicial de pagos. Diario La Ley, 8285.
\nFERN\u00c1NDEZ SEIJO, J. M. (2013). Legislar a Contra Coeur. La incidencia de la Ley de apoyo a los emprendedores en el procedimiento concursal. Revista Aranzadi Doctrinal, 7.
\nGALLEGO, E (2014). La mediaci\u00f3n concursal. Anuario de Derecho Concursal, 31, 11-63.
\nLLORENTE, M. (2014). La mediaci\u00f3n mercantil. Especial referencia a la mediaci\u00f3n en el marco concursal. Diario La Ley, 8225.
\nORTIZ, A. (2013a). La mediaci\u00f3n en el \u00e1mbito del concurso de acreedores. Diario La Ley, 8020.
\nORTIZ, A. (2013b). La mediaci\u00f3n en el concurso de acreedores. Reflexiones y estrategias. Diario La Ley, 8111.
\nPULGAR, J. (2012). Preconcursalidad y acuerdos de refinanciaci\u00f3n. A El concurso de acreedores. Adaptado a la Ley 38\/2011, de 10 de octubre, de reforma de la Ley Concursal. Madrid: La Ley.
\nPULGAR, J. (2013a). Implicaciones concursales de la Ley 14\/2013 de apoyo a los emprendedores y su internacionalizaci\u00f3n. A Especial emprendedores, las leyes que los apoyan. Madrid: La Ley.
\nPULGAR, J. (2013b). Refinanciaciones de deuda, emprendedores y segunda oportunidad. Diario la Ley, 8141.
\nPULGAR, J. (2014a). Ley de emprendedores y segunda oportunidad. El notario del siglo XXI, 54. Recuperat de http:\/\/www.elnotario.es\/index.php\/229-hemeroteca\/revistas\/revista-51\/3517-ley-de-emprendedores-y-segunda-oportunidad.
\nPULGAR, J. (2014b). Acuerdos de refinanciaci\u00f3n, acuerdos extrajudiciales de pagos y ley de emprendedores. Revista de Derecho Concursal y Paraconcursal, 20, 43-72.
\nPULGAR, J. (2014c). Refinanciaci\u00f3n, reestructuraci\u00f3n de deuda empresarial y reforma concursal (Real Decreto-Ley 4\/2014, de 7 de marzo). Diario La Ley, 8271.
\nRIPOLL, A. (2014). Acuerdo extrajudicial de pagos: escritura. Recuperat de http:\/\/www.notariosyregistradores.com\/doctrina\/ARTICULOS\/2014-acuerdo-extrajudicial-de-pagos.htm.
\nRODR\u00cdGUEZ CONDE, C. (2014). Administraci\u00f3n concursal, mediaci\u00f3n y acuerdo extrajudicial de pagos. Barcelona: Bosch.
\nSANJUAN, E. (2013). Acuerdos selectivos extrajudiciales de pagos (ASEP). Diario La Ley, 8196.
\nSEN\u00c9S, C. (2014). El acuerdo extrajudicial de pagos: \u00bfalternativa efectiva al concurso de acredores?. Revista de Derecho Civil, 1.1, 49-68. Recuperat de http:\/\/www.nreg.es\/ojs\/index.php\/RDC\/article\/view\/45\/26.<\/p>\n
<\/p>\n
Publicat a MORENO OLIVER, F. X. (Coord.): Bases de mediaci\u00f3<\/em>, Servei de Publicacions de la UAB, Bellaterra, 2014, 71 a 78.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Introducci\u00f3 La mediaci\u00f3 concursal \u00e9s una instituci\u00f3 preconcursal de recent creaci\u00f3, la finalitat de la qual \u00e9s aconseguir que el deutor insolvent i els seus creditors arribin a un acord respecte del pagament dels deutes de manera que s\u2019eviti el concurs del primer. Pertany al Dret concursal que es pot definir com aquella part […]<\/p>\n","protected":false},"author":133,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-327","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/327","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/133"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=327"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/327\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}