A mitjans de gener vaig fer una xerrada al M\u00e0ster de Mediaci\u00f3 que s\u2019imparteix a la Facultat de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona per parlar sobre el marc jur\u00eddic de la mediaci\u00f3 civil i mercantil. Despr\u00e9s d\u2019estudiar el tema i parlar amb companys advocats, he arribat a la conclusi\u00f3 de que, en mat\u00e8ria de mediaci\u00f3 mercantil, l\u2019Estat espanyol ha comen\u00e7at la causa per la teulada (clar que perqu\u00e8 no li quedava m\u00e9s remei). Intento explicar-me.<\/p>\n
La mediaci\u00f3 \u00e9s un mitj\u00e0 alternatiu de resoluci\u00f3 de conflictes que es caracteritza perqu\u00e8 son les pr\u00f2pies parts les que arriben a una soluci\u00f3 al seu desencontre gr\u00e0cies a l\u2019ajut d\u2019un mediador. Aquest \u00faltim \u00e9s un professional neutral, la funci\u00f3 del qual no es trobar una resposta al problema sin\u00f3 apropar a les parts per tal de que siguin elles mateixes les que resolguin les seves difer\u00e8ncies. Dues raons principals serveixen de fonament a la instituci\u00f3. La primera \u00e9s la responsabilitat social de la persona. Es considera desitjable que els ciutadans aprenguin a solucionar per ells mateixos els conflictes que creen, en lloc de rec\u00f3rrer a un tercer (jutges i tribunals) per a que els hi resolguin la papereta. De l\u2019altra, hi ha una ra\u00f3 monet\u00e0ria: la mediaci\u00f3 serveix per descongestionar l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia. Si la mediaci\u00f3 funciona, no cal destinar tants recursos a aquesta \u00faltima o es podran aprofitar millor els que hi ha destinats.<\/p>\n
Al meu modest entendre, per a que aquest sistema funcioni s\u00f3n necessaris dos elements El primer es material: cal que els poders p\u00fablics cre\u00efn un sistema adequat de mediaci\u00f3. Han de fixar els requisits necessaris per esdevenir mediador, especificar com han de dur a terme la seva tasca i establir els mecanismes per fer complir els acords als que arribin les parts en cas de que s\u2019assoleixin. Afortunadament, i sense que serveixi de precedent, disposem de normes adequades. El legislador catal\u00e0 es va posar mans a la obra ben aviat. A l\u2019any 2001 va aprovar la Llei 1\/2001, de 15 de mar\u00e7, de mediaci\u00f3 familiar de Catalunya. En veure que el seu abast era insuficient, va promulgar la Llei 15\/2009, de 22 de juliol, de mediaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit del dret privat. El legislador espanyol no ha estat tant matiner per\u00f2 finalment ha fet els deures. La Ley 5\/2012, de 6 de julio, de mediaci\u00f3n en asuntos civiles y mercantiles<\/em> constitueix un marc jur\u00eddic apropiat per aquest sistema de soluci\u00f3 de conflictes.<\/p>\n L\u2019altre element es la convicci\u00f3 en el sistema. Per a que la mediaci\u00f3 funcioni \u00e9s necessari que els ciutadans i les empreses creguin que \u00e9s un bon mitj\u00e0 per resoldre els seus problemes. Si manca aquesta convicci\u00f3 no hi ha res a fer, doncs la mediaci\u00f3 es basa en l\u2019autonomia de la voluntat i en la disponibilitat. \u00c9s a dir, no sols les parts han d\u2019estar d\u2019acord en recorre a aquest mitj\u00e0 de soluci\u00f3 de conflictes sin\u00f3 que no estan obligades a arribar a un acord; poden abandonar-lo en qualsevol moment.<\/p>\n \u00c9s aqu\u00ed on rau el problema. La societat espanyola no es prou madura per acceptar la mediaci\u00f3 com un sistema adient de resoluci\u00f3 de conflictes. D\u2019una banda, est\u00e0 molt crispada i prefereix la confrontaci\u00f3 al di\u00e0leg. D\u2019altra, hi ha la convicci\u00f3 de que els tribunals ho arreglen tot i donen la ra\u00f3 a aquell que la treu. Nom\u00e9s cal veure qualsevol programa de Tele5 per veure amb quina facilitat s\u2019amena\u00e7a amb una querella per argumentar que es t\u00e9 ra\u00f3.<\/p>\n Malauradament el legislador nacional no est\u00e0 fent res per canviar aquesta cultura. No ha engegat cap programa seri\u00f3s per fomentar la mediaci\u00f3 i els sistemes alternatius de resoluci\u00f3 de conflictes a l\u2019\u00e0mbit mercantil. La ra\u00f3 \u00e9s que no sembla creure en ells. L\u2019aprovaci\u00f3 de la Ley de mediaci\u00f3n en asuntos civiles y mercantiles<\/em> no \u00e9s una resposta a la petici\u00f3 de la societat ni est\u00e0 adre\u00e7ada a canviar la cultura de confrontaci\u00f3 actual. \u00c9s senzillament una resposta extempor\u00e0nia a una imposici\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea. El seu origen es remunta a l\u2019any 2005 quan les Corts Generals van dictar la Ley 15\/2005, de 8 de julio, por la que se modifican el C\u00f3digo Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separaci\u00f3n y divorcio<\/em>. La seva Disposici\u00f3 Final 3.\u00aa ordenava al Govern espanyol que prepar\u00e9s un projecte de llei sobre mediaci\u00f3. Desafortunadament no va haver resposta. Tres anys m\u00e9s tard el Parlament Europeu i el Consell van aprovar la Directiva 2008\/52\/CE, de 21 de mayo de 2008, sobre ciertos aspectos de la mediaci\u00f3n en asuntos civiles y mercantiles<\/em>. L\u2019Estat espanyol estava obligat a elaborar una norma que la incorpor\u00e9s a l\u2019ordenament intern abans del 21 de maig de 2011 per\u00f2 se li va passar l\u2019arr\u00f2s. Tot de pressa i corrents va promulgar el Real Decreto-Ley 5\/2012, de 5 de marzo, de mediaci\u00f3n en asuntos civiles y mercantiles<\/em>. Aix\u00ed es complia amb Europa per\u00f2 es devaluava la Constituci\u00f3 Espanyola, doncs l\u2019art. 86 preveu que aquest tipus de norma est\u00e0 pensada exclusivament per casos d\u2019extraordin\u00e0ria i urgent necessitat; no pas per resoldre la deixadesa dels poders p\u00fablics. Tres mesos m\u00e9s tard veia la llum la Ley de mediaci\u00f3n en asuntos civiles y mercantiles<\/em> que reprodueix mutatis mutandi<\/em> l\u2019esmentat Real Decreto-Ley<\/em>.<\/p>\n *Publicat originalment a Comer\u00e7 i ciutat<\/em>, 2015 (n\u00fam. 54), p\u00e0gines 26 i 27.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A mitjans de gener vaig fer una xerrada al M\u00e0ster de Mediaci\u00f3 que s\u2019imparteix a la Facultat de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona per parlar sobre el marc jur\u00eddic de la mediaci\u00f3 civil i mercantil. Despr\u00e9s d\u2019estudiar el tema i parlar amb companys advocats, he arribat a la conclusi\u00f3 de que, […]<\/p>\n","protected":false},"author":133,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[312],"class_list":["post-407","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-mediacion"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/133"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=407"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/407\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}