{"id":427,"date":"2015-04-23T15:51:02","date_gmt":"2015-04-23T13:51:02","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/dretmercantil\/?p=427"},"modified":"2015-04-23T15:51:02","modified_gmt":"2015-04-23T13:51:02","slug":"la-remuneracio-dels-administradors-de-les-grans-empreses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/2015\/04\/23\/la-remuneracio-dels-administradors-de-les-grans-empreses\/","title":{"rendered":"LA REMUNERACI\u00d3 DELS ADMINISTRADORS DE LES GRANS EMPRESES*"},"content":{"rendered":"

C\u00e9sar Alierta, president de Telef\u00f3nica,\u00a0 va guanyar 7,7 milions d\u2019euros al 2014 entre sou i aportacions al pla de pensions (not\u00edcia<\/a>). Jos\u00e9 Miguel Garc\u00eda, conseller delegat de Jazztel, va rebre 459.000 euros en concepte de sou al 2014. Per\u00f2 si li sumem el que va aconseguir en exercitar les opcions sobre accions que li pertocaven per dos plans de retribuci\u00f3 variable la quantitat puja a 14,6 milions d\u2019euros (not\u00edcia<\/a>). Ana Patricia Bot\u00edn va cobrar 6,8 milions d\u2019euros al 2014 pel seu treball de presidenta i consellera delegada al Banc Santander (not\u00edcia<\/a>). Aquesta mateixa entitat ha pagat 10,86 milions d\u2019euros a Javier Marin, ex conseller delegat de 48 anys, en concepte de prejubilaci\u00f3 (not\u00edcia<\/a>). El consell d\u2019administraci\u00f3 d\u2019Ebro Foods va augmentar un 22% la seva remuneraci\u00f3 al 2014 i el seu president, Antonio Hern\u00e1ndez Callejas, va cobrar un 48% m\u00e9s que al 2013 (not\u00edcia<\/a>). \u201cDiuen que els diners no poden comprar la felicitat? Mira el somriure a la meva cara. D\u2019orella a orella, petit\u201d, deia Jim Young<\/a> (Ben Affleck) a Boiler Room<\/em>.<\/em><\/p>\n

Sempre m\u2019he preguntat com \u00e9s que els administradors de les grans empreses guanyen aquestes quantitats; quin valor aporten a la companyia per mer\u00e8ixer aquests diners. Suposo que tothom t\u00e9 la seva opini\u00f3 al respecte, i la meva no t\u00e9 major import\u00e0ncia. En canvi, s\u00ed resulta rellevant que la Comisi\u00f3n Nacional del Mercado de Valores<\/em> afirm\u00e9s, de forma pol\u00edticament correcte, que aquestes sumes no semblaven estar justificades. Al Informe anual sobre las retribucions de los consejeros de las sociedades cotizadas<\/em><\/a> corresponent a l\u2019exercici 2013 destaca que \u201c(n)o se percibe una clara conexi\u00f3n directa entre los resultados de las compa\u00f1\u00edas y el nivel de retribuci\u00f3n de sus consejeros ejecutivos\u201d (p\u00e1g. 3).<\/p>\n

Si es pregunten si existeixen l\u00edmits, la resposta es que s\u00ed; no gaires, per\u00f2 n\u2019hi han. La Ley de Sociedades de Capital<\/em> preveu alguns llindars que no es poden sobrepassar. Per exemple, l\u2019art. 217 exigeix que l\u2019import m\u00e0xim anual de la remuneraci\u00f3 dels administradors sigui aprovat per la junta general (\u00e9s a dir, el conjunt dels socis). Quan el sou consisteixi en una participaci\u00f3 en els beneficis de la companyia, els estatuts han de fixar el m\u00e0xim i la junta general ha de concretar el percentatge dins d\u2019aquest m\u00e0xim (art. 218). Si la empresa \u00e9s una societat limitada, la participaci\u00f3 no podr\u00e0 sobrepassar el 10% dels beneficis repartibles entre els socis. I si \u00e9s una an\u00f2nima, primer s\u2019hauran de pagar els impostos, dotar les reserves legal i estatut\u00e0ries i pagar un dividend del quatre per cent del valor nominal de les accions -o del tipus m\u00e9s alt que prevegin els estatuts- als socis. Si es paga als administradors amb accions de la societat, cal que aix\u00ed ho prevegin els estatuts i ho aprovi la junta general (art. 219). Aquestes condicions s\u2019endureixen si la societat cotitza a borsa (arts. 529 sexdies a 529 novedecies).<\/p>\n

Tamb\u00e9 el C\u00f3digo de Buen Gobierno de las Sociedades Cotizadas<\/em><\/a> de 2015 dedica varies recomanacions a aquest tema. Essencialment demana un equilibri entre la captaci\u00f3 del talent i la independ\u00e8ncia dels consellers no executius. \u00c9s a dir, la remuneraci\u00f3 ha de ser prou alta per aconseguir contractar les persones m\u00e9s preparades, per\u00f2 no tant que posi en q\u00fcesti\u00f3 la seva independ\u00e8ncia, de manera que puguin expressar la seva opini\u00f3 malgrat ser cr\u00edtica o minorit\u00e0ria. A m\u00e9s a m\u00e9s, cal evitar estructures remunerat\u00f2ries excessivament complexes, massa centrades en el curt termini i mancades d\u2019una correlaci\u00f3 raonable amb els resultats obtinguts. Aquestes recomanacions no s\u00f3n obligat\u00f2ries. La societat no t\u00e9 per qu\u00e8 complir-les. Ara b\u00e9, a l\u2019informe anual de govern corporatiu ha de dir si les ha complert i, en cas contrari, explicar-ne el per qu\u00e8.<\/p>\n

La pregunta resulta obvia: cal anar m\u00e9s enll\u00e0? \u00c9s a dir, s\u2019han de posar encara m\u00e9s l\u00edmits a la remuneraci\u00f3 dels administrador? No, al meu modest entendre. Una llei m\u00e9s restrictiva podria ser titllada d\u2019inconstitucional (tot i que amb l\u2019actual Tribunal Constitucional no s\u00e9 sap mai), doncs podria estar vulnerant drets i llibertats fonamentals, com el dret d\u2019associaci\u00f3, el de propietat privada i la llibertat d\u2019empresa. D\u2019altra banda, tothom ha de ser lliure per pagar el que considera just, igual que tothom ha de ser lliure d\u2019arru\u00efnar-se -el\u00a0C\u00f3digo de Buen Gobierno de las Sociedades Cotizadas<\/em>\u00a0ho diu de manera m\u00e9s elegant a la p\u00e0gina 46: s\u2019ha de partir del principi fonamental de l\u2019autonomia privada-. El que cal \u00e9s ser conscient de la transcend\u00e8ncia de la decisi\u00f3 i, per aix\u00f2, cal estar ben informat. En el cas de les societats aix\u00f2 significa que cal estimular la participaci\u00f3 a la junta general, de manera que les decisions es prenguin amb la major participaci\u00f3 possible. En segon lloc, cal que els socis tinguin a la seva disposici\u00f3 tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per a que puguin decidir amb coneixement de causa; \u00e9s a dir, per a qu\u00e8 puguin valorar si la remuneraci\u00f3 dels administradors que se\u2019ls hi proposa aprovar \u00e9s adient o no. I tercer, cal fomentar el debat, de manera abans de la votaci\u00f3 \u00e9s puguin analitzar els pros i els contres de la proposta.<\/p>\n

Per acabar no estar\u00e0 de m\u00e9s recordar les paraules de Gordon Gekko<\/a> (Michael Douglas) a Wall Street 2. El diner no dorm mai<\/em>: \u201cSi hi ha una cosa que he apr\u00e8s a la pres\u00f3 \u00e9s que els diners no s\u00f3n el principal actiu en la nostra vida … \u00e9s el temps\u201d<\/p>\n

\n

* Aquest article ha estat publicat originalment a Comer\u00e7 i ciutat<\/em>, 2015, n\u00fam. 56, p\u00e0gs. 26 i 27<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

C\u00e9sar Alierta, president de Telef\u00f3nica,\u00a0 va guanyar 7,7 milions d\u2019euros al 2014 entre sou i aportacions al pla de pensions (not\u00edcia). Jos\u00e9 Miguel Garc\u00eda, conseller delegat de Jazztel, va rebre 459.000 euros en concepte de sou al 2014. Per\u00f2 si li sumem el que va aconseguir en exercitar les opcions sobre accions que li pertocaven […]<\/p>\n","protected":false},"author":133,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12],"tags":[37,195,390,434],"class_list":["post-427","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societats-mercantils","tag-administradors","tag-derecho-europeo-de-sociedades","tag-remuneracion","tag-sociedad-anonima"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/427","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/133"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=427"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/427\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=427"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=427"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=427"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}