{"id":439,"date":"2015-06-12T13:19:02","date_gmt":"2015-06-12T11:19:02","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/dretmercantil\/?p=439"},"modified":"2015-06-12T13:19:02","modified_gmt":"2015-06-12T11:19:02","slug":"llicons-ddasterix-la-residencia-del-deus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/2015\/06\/12\/llicons-ddasterix-la-residencia-del-deus\/","title":{"rendered":"Lli\u00e7ons d&#8217;D\u2019Ast\u00e8rix: La resid\u00e8ncia del Deus*"},"content":{"rendered":"<p><em>I<\/em>gual que Ob\u00e8lix va caure a una marmita de poci\u00f3 m\u00e0gica quan era petit, jo em vaig perdre en una biblioteca municipal plena de contes \u2013en aquella \u00e8poca no hav\u00edem sentit parlar de c\u00f2mics i molt menys de <em>manga<\/em>&#8211; de Tintin, Lucky Luke, Spirou i, sobre tot, de Ast\u00e8rix. Les historietes d\u2019aquell petit gal que vivia en un poblet irreductible em van encisar. Eren relats divertid\u00edssims, plens d\u2019ironia, que plasmaven i alhora se\u2019n reien dels t\u00f2pics nacionals i on sempre aprenies alguna cosa nova de la hist\u00f2ria de Roma. Per aix\u00f2 em vaig aficionar a ells i encara els continuo llegint de tant en tant. No em passa el mateix amb les pel\u00b7l\u00edcules. Els primers dibuixos animats que es van fer eren molt toscs i desmereixen l\u2019original literari, doncs no tenien, ni de bon tros, la seva for\u00e7a. Les produccions amb actors de carn i ossos no passaven de ser distretes, tot i comptar amb una b\u00e8stia de la interpretaci\u00f3 com Depardieu. Per aix\u00f2, l\u2019anunci d\u2019una nova pel\u00b7l\u00edcula de l\u2019heroi gal, <a href=\"http:\/\/www.warnerbros.es\/cine\/animacion\/asterix-la-resistencia-de-los-dioses\"><em>Ast\u00e8rix: la resid\u00e8ncia dels Deus<\/em><\/a>, no em va generar gaire entusiasme. Per\u00f2 com que volia ensenyar-li qui era Ast\u00e8rix al meu fill de set anys, vam anar a veure-la i va ser un encert.<\/p>\n<p>\u00c9s una film que est\u00e0 molt ben fet, fidel a l\u2019original, divertit, amb grans dosis d\u2019ironia i molt actual, doncs parla de la especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria i els drets dels treballadors. Es basa en una hist\u00f2ria que Ren\u00e9 Goscinny va escriure al 1971 quan Fran\u00e7a estava patint un boom immobiliari. I precisament els volia comentar algunes idees que es desprenen de la pel\u00b7l\u00edcula. La primera \u00e9s la import\u00e0ncia de la urbanitzaci\u00f3. Il\u00b7lustra perfectament com \u00e9s un instrument clau per la civilitzaci\u00f3, que transforma la societat, la econ\u00f2mica i la cultura dels pobles, a m\u00e9s del medi ambient. Per aix\u00f2 cal planificar-la per tal de que el seu desenvolupament sigui racional i es puguin evitar conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques, com molt b\u00e9 sabem.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 estan molt ben tractats determinats fen\u00f2mens econ\u00f2mics, com la formaci\u00f3 dels mercats (oferta i demanda) o l\u2019aparici\u00f3 de noves activitats econ\u00f2miques. Destaca la inflaci\u00f3. Em sembla genial el retrat que fa d\u2019ella a trav\u00e9s de la evoluci\u00f3 del preu del peix que comercialitza un dels habitats del poblet gal: de 1 a 7 sestercis per unitat en un tres i no res.<\/p>\n<p>El que m\u00e9s m\u2019ha agradat \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3 dels els esclaus que construeixen els nous habitatges. A m\u00e9s de ser uns personatges divertid\u00edssims, exemplifiquen molt b\u00e9 el conservadorisme de les classes m\u00e9s pobres al llarg de la hist\u00f2ria. Al comen\u00e7ament de la pel\u00b7l\u00edcula renuncien a escapar del campament rom\u00e0 en considerar que la vida del fugitiu \u00e9s molt dura. Prefereixen convertir-se en treballadors lliures i per aix\u00f2 procedeixen a una mena de negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva amb el centuri\u00f3 que comanda el campament rom\u00e0. I s\u00ed, aconsegueixen la seva llibertat; fins i tot un habitatge als edificis que estan construint, una de les aspiracions vitals de la major part dels treballadors. Per\u00f2 aviat se n\u2019adonen que la conversi\u00f3 en assalariats no \u00e9s cap ganga doncs la seva situaci\u00f3 socio-econ\u00f2mica no varia gens. Finalment es converteixen en soldats romans i es posen a defensar l\u2019imperi que els va esclavitzar i explotar. Per aix\u00f2 l\u2019espectador se n\u2019alegra quan els irreductibles gals els atonyinen.<\/p>\n<p>M\u2019agradaria explicar que la posici\u00f3 dels esclaus \u00e9s pura ficci\u00f3 i lloar la inventiva de Goscinny i Uderzo, per\u00f2 faltaria a la veritat. Al llarg de la hist\u00f2ria les classes m\u00e9s pobres s\u2019han mostrat moltes vegades conservadores i han frenat l\u2019evoluci\u00f3. \u00c9s precisament el que va passar amb els camperols europeu despr\u00e8s de la Revoluci\u00f3 Francesa. No sempre es van posicionar a favor dels avantguardista sin\u00f3 que a vegades van donar el seu suport a les forces reaccionaris, tal com magistralment ho explica Eric Hobsbawm al seu llibre <em>La era de la revoluci\u00f3n. 1789-1848<\/em>.<\/p>\n<p>En resum, <em>Ast\u00e8rix: la resid\u00e8ncia dels Deus<\/em> es una pel\u00b7l\u00edcula molt entretinguda, que honora la historieta gr\u00e0fica i que il\u00b7lustra amb humor aspectes socio-econ\u00f2mics molt actuals.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>* Publicat originalment a <em>Comer\u00e7 i Ciutat<\/em>, 2015 (n\u00fam. 58), pgs. 10-11<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Igual que Ob\u00e8lix va caure a una marmita de poci\u00f3 m\u00e0gica quan era petit, jo em vaig perdre en una biblioteca municipal plena de contes \u2013en aquella \u00e8poca no hav\u00edem sentit parlar de c\u00f2mics i molt menys de manga&#8211; de Tintin, Lucky Luke, Spirou i, sobre tot, de Ast\u00e8rix. Les historietes d\u2019aquell petit gal que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":133,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-439","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/133"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=439"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}