{"id":510,"date":"2016-03-04T20:17:00","date_gmt":"2016-03-04T18:17:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/dretmercantil\/?p=510"},"modified":"2016-03-04T20:17:00","modified_gmt":"2016-03-04T18:17:00","slug":"la-formacio-del-jurista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/2016\/03\/04\/la-formacio-del-jurista\/","title":{"rendered":"La formaci\u00f3 del jurista"},"content":{"rendered":"

Els passats 18 i 19 de febrer de 2016 va tenir lloc al Il\u00b7lustre Col\u00b7legi d\u2019Advocats de Barcelona el Simp\u00f2sium internacional sobre la formaci\u00f3 de l\u2019advocat i el marc de qualificacions professionals<\/em>. Agraeixo als seus organitzadors, i en particular al professor Josep Maria De Dios, que m\u2019invitessin tot i con\u00e8ixer les meves limitacions. Un exemple d\u2019amistat. El divendres al mat\u00ed vaig participar a la taula rodona titulada: Development of skills and professional competences in the European professional qualifications field: model degree vs. model professional associations. Advantatges of learning by doing method<\/em>. Reprodueixo aqu\u00ed el contingut substancial de la meva intervenci\u00f3.<\/p>\n

\"Simposium<\/a><\/p>\n

I. Els condicionants de la formaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Com a mercantilista, segueixo el m\u00e8tode propugnat pel mestre Garrigues: l\u2019atenta observaci\u00f3 de la realitat. Tamb\u00e9 es pertinent en la mat\u00e8ria que ens ocupa, doncs la realitat condiciona l\u2019ensenyament del Dret i la formaci\u00f3 que hem de donar al futur jurista. Hi ha cinc fets que cal tenir molt en compte en valorar com hem de formar als estudiants.<\/p>\n

1. El primer d\u2019ells \u00e9s el frenes\u00ed legislatiu que patim. Cada dia s\u00f3n m\u00e9s les inst\u00e0ncies que promulguen normes jur\u00eddiques. Un jurista actual ha de prestar atenci\u00f3 a les disposicions locals, auton\u00f2miques, estatals, europees i internacionals. A m\u00e9s a m\u00e9s, cal tenir en compte que hi ha organismes que promulguen disposicions que tot i no tenir la consideraci\u00f3 de normes jur\u00eddiques tenen un fort impacte en la conducta dels ciutadans. Pensin, per exemple, en els anomenats Incoterms de la Cambra de Comer\u00e7 Internacional o en les seves Regles i Usos Uniformes sobre els Cr\u00e8dits Documentaris. D\u2019altra banda, cada vegada tenen m\u00e9s import\u00e0ncia els reguladors i supervisors, tant dom\u00e8stics com supranacionals.<\/p>\n

Per\u00f2 no nom\u00e9s hi ha m\u00e9s legisladors, sin\u00f3 que en els darrers temps la seva activitat s\u2019ha tornat fren\u00e8tica. El jurista actual es troba sepultat per una allau de disposicions que l\u2019obliguen a estar constantment estudiant i revisant el que ha apr\u00e8s per tal d\u2019estar al dia. Per si aix\u00f2 no fos suficient, la t\u00e8cnica legislativa cada vegada \u00e9s pitjor. Tant que posa en crisi la seguretat jur\u00eddica. N\u2019hi ha prou amb recordar alguns problemes de la promulgaci\u00f3 i modificaci\u00f3 de les lleis en l\u2019actualitat: derogacions i modificacions amagades en disposicions que no tenen cap relaci\u00f3 aparent \u2013al menys a primera vista-, aprovaci\u00f3 de normes rellevants durant les vacances o pocs dies abans, o modificaci\u00f3 de preceptes abans de la seva vig\u00e8ncia \u2013\u00e9s a dir, entre la seva aprovaci\u00f3 i l\u2019entrada en vigor. Fa anys critic\u00e0vem l\u2019anomenada Llei d\u2019Acompanyament. Avui en dia \u2013qui ens ho havia de dir- la trobem a faltar.<\/p>\n

Per si la situaci\u00f3 legislativa fos poc, un bon jurista ha d\u2019estar al dia de la jurisprud\u00e8ncia, en sentit ampli. Pensin, per exemple, en la rellev\u00e0ncia de la sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de 14 de mar\u00e7 de 2013 (C-415\/11), Mohamed Aziz vs Catalunya Caixa<\/em><\/a>, que va obligar al legislador espanyol a modificar la normativa processal hipotec\u00e0ria, o la famosa sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, sobre les cl\u00e0usules s\u00f2l. Igual que succeeix amb la legislaci\u00f3, les inst\u00e0ncies es multipliquen: en alguns \u00e0mbits resulta imprescindible estar al dia, no nom\u00e9s de les decisions dels tribunals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les dels reguladors i supervisors.<\/p>\n

2. Un altre condicionant de la formaci\u00f3 del jurista \u00e9s el pressupost universitari. La crisi l\u2019ha sotm\u00e8s a una cura d\u2019aprimament que ha afectat greument a dos \u00e0mbits, respecte del tema que ens afecta. El primer \u00e9s el fons bibliogr\u00e0fic. N\u2019hi ha prou en mirar les adquisicions de qualsevol biblioteca d\u2019una facultat de Dret per comprovar que el n\u00famero de manuals i, sobre tot, d\u2019obres especialitzades adquirides s\u2019ha redu\u00eft dr\u00e0sticament des de 2008. I el mateix ha succe\u00eft amb les subscripcions a les revistes.<\/p>\n

El segon \u00e0mbit \u00e9s el professorat. La pol\u00edtica de retallades dels darrers anys ha estat tremendament perniciosa per la universitat espanyola. D\u2019una banda, la manca de places ha fet que molts joves investigadors haguessin d\u2019emigrar o guanyar-se el pa fora de la universitat. De l\u2019altra, la pol\u00edtica de taxa de reposici\u00f3 cero ha impedit trobar relleu pels professors que es jubilen i ha desincentivat les noves vocacions. Es produir\u00e0 (s\u2019est\u00e0 produint) un salt generacional irreempla\u00e7able, doncs un bon professor no s\u2019improvisa. Conseq\u00fcentment, la qualitat i la competitivitat de les universitat minvar\u00e0 en un moment en que mundialment est\u00e0 de moda l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n

3. L\u2019evoluci\u00f3 desenfrenada de la tecnologia est\u00e0 revolucionant la societat, la feina i l\u2019economia. La formaci\u00f3 del jurista no pot quedar al marge. En primer lloc, est\u00e0 posant a l\u2019abast de l\u2019estudiant i del docent noves eines i continguts. Pensin en la possibilitat d\u2019accedir a qualsevol diari oficial o bases de dades de la jurisprud\u00e8ncia des de qualsevol smartphone, d\u2019accedir gratu\u00eftament a cursos en l\u00ednia de prestigioses universitats (Massive On-line Open Courses o MOOC) o en l\u2019aparici\u00f3 de recursos digitals lliures de cost. A m\u00e9s, moltes biblioteques estan digitalitzant els seus fons, amb tota la riquesa que aix\u00f2 proporcionar\u00e0.<\/p>\n

Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s els canvis en els mercats de treball. Ja estem experimentant com l\u2019avan\u00e7 de la tecnologia estan fent desapar\u00e8ixer algunes professions, amena\u00e7ant altres i generant noves oportunitats laborals. I el m\u00f3n jur\u00eddic no \u00e9s ali\u00e8. Com explica Jeremy Rifkin en la seva interessant obra La sociedad de coste marginal cero (Paid\u00f3s, Barcelona, 2014), existeix un software que facilita la interrelaci\u00f3 de documents i la recerca de dades en ells. I est\u00e0 tan desenvolupat que est\u00e0 reempla\u00e7ant a equips d\u2019advocats.<\/p>\n

Tamb\u00e9 els estudiants estan canviant. Constitueix un vici for\u00e7a est\u00e8s entre els professors d\u2019una certa edat queixar-se sobre les noves generacions: no saben, no s\u2019esforcen, no es preocupen, etc. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha qui opina que estem davant de la generaci\u00f3 millor preparada de la Hist\u00f2ria. No s\u00e9 quina de les afirmacions ser\u00e0 veritat \u2013em temo que cap d\u2019elles-. Per\u00f2 el que s\u00ed sembla cert \u00e9s que les aptituds i compet\u00e8ncies dels nous estudiants han canviat degut a la disponibilitat d\u2019ordinadors, tabletes i altres dispositius electr\u00f2nics, a la tirada pels mitjans audiovisuals en lloc dels cartacis i a la facilitat d\u2019accedir a continguts digitalitzats. Aix\u00ed, per exemple, s\u00f3n capa\u00e7os de passar-se hores buscant informaci\u00f3 a internet \u2013tant que hi ha qui proposa convertir a google en font del Dret-, per\u00f2 nom\u00e9s utilitzen les biblioteques per lligar. A m\u00e9s, no n\u2019hi ha prou amb trobar la informaci\u00f3: s\u2019ha de seleccionar i processar. I aix\u00f2 no \u00e9s gens f\u00e0cil. Es tracta d\u2019una habilitat que cal aprendre.<\/p>\n

4. Un altre condicionant \u00e9s la globalitzaci\u00f3 de l\u2019economia i de la societat. \u00c9s una realitat innegable que la internacionalitzaci\u00f3 de les relacions humanes est\u00e0 condicionant la feina del jurista. Per aix\u00f2, cal preparar els estudiants de la millor manera possible per afrontar els reptes que se\u2019ls presentin. I per aix\u00f2 es necessari aprendre idiomes. Per\u00f2 tamb\u00e9 resulta aconsellable con\u00e8ixer altres cultures. D\u2019aqu\u00ed que la mobilitat internacional esdevingui clau.<\/p>\n

5. Per \u00faltim, cal prestar atenci\u00f3 a la demanda del mercat. \u00c9s a dir, quin tipus d\u2019advocat triomfa en l\u2019actualitat. Fa pocs dies la premsa<\/a> informava sobre l\u2019\u00e8xit que estan tenint uns despatxos poc ortodoxos, com Arriaga Abogados, Bufete Rosales, Abogados Preferentes o Trivi\u00f1o Abogados. S\u2019han especialitzat en les demandes col\u00b7lectives contra els bancs i entitats similars arrel de la comercialitzaci\u00f3 de productes t\u00f2xics. I han aconseguit fer-se amb un n\u00ednxol de mercat gens menyspreable.<\/p>\n

Hi ha tres dades rellevants d\u2019aquest model de despatx. En primer lloc, la promoci\u00f3 que fan. Fins no fa gaire els advocats acostumaven a fer-se fotografiar a les seves biblioteques, rodejats d\u2019Aranzadis i altres joies bibliogr\u00e0fiques. Jos\u00e9 Mar\u00eda Ru\u00edz de Arriaga promociona el seu despatx de la ma de Iker Casillas, l\u2019ex porter del Reial Madrid. Segon, els advocats acostumaven a fer tesi doctoral; al menys s\u2019inscrivien als programes de doctorat amb l\u2019esperan\u00e7a (ut\u00f2pica?) de concloure algun dia la seva recerca. Segons els diaris<\/a>, el senyor Arriaga \u00e9s m\u00e9s partidari dels MBAs de les escoles de negoci: el que importa \u00e9s el marketing. I tercer, els mitjans de comunicaci\u00f3<\/a> estan posant en dubte l\u2019\u00e8tica professional d\u2019alguns d\u2019aquests despatxos. Aporten dades que fan pensar que estan m\u00e9s interessats en la remuneraci\u00f3 que generaria continuar amb els plets que en la defensa dels interessos dels seus clients.<\/p>\n

II. Com ensenyar Dret (aptituds, habilitats i compet\u00e8ncies)<\/strong><\/p>\n

1. Un cop exposats els condicionants de la realitat, \u00e9s hora de pronunciar sobre c\u00f3m ensenyar Dret i quines s\u00f3n les compet\u00e8ncia que s\u2019han de fomentar. En primer lloc, cal pronunciar-se sobre si \u00e9s millor centrar-se en les grans idees o si cal descendir al detall de la llei. Al meu modest entendre, \u00e9s preferible la primera opci\u00f3 donat que avui en dia \u00e9s m\u00e9s real que mai la idea de Kirchmann de que tres paraules del legislador poden fer inservible una biblioteca jur\u00eddica sencera. En efecte, l\u2019allau de normes, la celeritat amb la que canvien i el fet que cada dia tinguem menys temps per l\u2019ensenyament fan que sigui preferible dedicar els esfor\u00e7os a explicar els grans conceptes i els principis essencials de l\u2019ordenament, aix\u00ed com analitzar el conflictes d\u2019interessos que estan darrera de les normes jur\u00eddiques.<\/p>\n

Aix\u00f2 no significa que les classes tinguin que ser exclusivament lli\u00e7ons magistrals on s\u2019ensenyin conceptes abstractes. La pluralitat metodol\u00f2gica es benvinguda i es poden utilitzar casos pr\u00e0ctics per ensenyar les principals institucions de l\u2019ordenament jur\u00eddic. Igualment, tampoc s\u2019ha de renunciar a explicar el detall de la llei quan sigui possible. Per\u00f2 en cas de conflicte, cal donar prefer\u00e8ncia a la transmissi\u00f3 dels conceptes i principis b\u00e0sics del Dret.<\/p>\n

2. Ja que ens hem referit a la metodologia, crec que no hi ha una \u00fanica possibilitat v\u00e0lida sin\u00f3 que totes poden ser \u00fatils en funci\u00f3 de les necessitats docents. Aix\u00ed, les lli\u00e7ons magistrals s\u00f3n \u00fatils per introduir les grans q\u00fcestions a grups nombrosos d\u2019alumnes. Els casos pr\u00e0ctics s\u00f3n m\u00e9s atractius pels estudiants per\u00f2 exigeixen grups redu\u00efts disposats a treballar, tant els alumnes com els professors. I una cosa similar succeeix amb l\u2019autoaprenentatge.<\/p>\n

Ara b\u00e9, l\u2019opci\u00f3 per un m\u00e8tode o altre pot resultar aliena a la voluntat docent en estar supeditada als condicionants universitaris. Aix\u00ed, no es poden (rectius, no s\u2019haurien de) fer classes pr\u00e0ctiques amb m\u00e9s de cinquanta alumnes. Igualment, no sembla raonable programar lli\u00e7ons magistrals quan la seva duraci\u00f3 supera el temps en que un alumne pot estar concentrat (o en que la pr\u00f2stata del docent est\u00e0 tranquil\u00b7la). I no cal oblidar la formaci\u00f3 del docent, doncs tamb\u00e9 condiciona la manera d\u2019ensenyar el Dret. Aix\u00ed, per exemple, als professors en exclusiva ens costa molt resoldre correctament els casos pr\u00e0ctics mentre que tenim m\u00e9s facilitat per ensenyar la teoria general. I el mateix succeeix, per\u00f2 al rev\u00e9s, amb els professionals (advocats, jutges, notaris, registradors) que donen classes. L\u2019ideal seria que complement\u00e9ssim les nostres aptituds i ens coordin\u00e9ssim.<\/p>\n

D\u2019altra banda, cal fomentar el treball en equip. La ra\u00f3 principal \u00e9s que la societat demana que els juristes posseeixin aquesta compet\u00e8ncia. La complexitat actual de les relacions humanes i, sobre tot, econ\u00f2miques determina que sigui m\u00e9s efectiu unir esfor\u00e7os que treballar en solitari. A m\u00e9s a m\u00e9s, actuar en equip permet tamb\u00e9 que desenvolupin l\u2019habilitat de resoldre per si mateixos els conflictes que poden sorgir dins del col\u00b7lectiu, el que constitueix un valor afegit a la formaci\u00f3 de l\u2019alumnat. Per\u00f2 no nom\u00e9s interessa impulsar el treball en equip, sin\u00f3 que cal exigir als estudiants que adoptin tots els papers possibles; \u00e9s a dir, que s\u00e0piguen actuar com l\u00edders o com gregaris en funci\u00f3 de les necessitats.<\/p>\n

3. Quant a les compet\u00e8ncies dels estudiants, tradicionalment seguien (i continuen seguint) un paradigma format per quatre elements: apuntar, \u201cempollar\u201d, vomitar i oblidar. \u00c9s a dir, l\u2019alumne acostumava a desenvolupar un paper totalment passiu a les classes: es limitava a anotar el que el professor predicava amb m\u00e9s o menys gr\u00e0cia. El dia abans o, en el millor dels casos, pocs dies abans de l\u2019examen aprenia de mem\u00f2ria el que havia apuntat sense aprofundir en els continguts, doncs no se li exigia. Tercer, l\u2019examen consistia en reproduir, amb m\u00e9s o menys detall, el que el professor havia explicat a classe. Desgraciadament la major part de les dades apreses acostumaven a oblidar-se als pocs dies (sic, hores).<\/p>\n

Sense perjudici de continuar fomentant la mem\u00f2ria quan sigui necessari, cal promoure altre tipus d\u2019habilitats dels nostres estudiants; en particular, el trinomi buscar, analitzar i exposar. En primer lloc, cal incentivar que els estudiants cerquin per s\u00ed sols materials jur\u00eddics: normes, sent\u00e8ncies, resolucions administratives, contractes-tipus, usos y pr\u00e0ctiques, etc. Quantes m\u00e9s variats i quantes m\u00e9s fonts millor. \u00c9s una bona manera d\u2019estimular l\u2019esperit d\u2019iniciativa, que tan \u00fatil \u00e9s en el m\u00f3n professional i laboral.<\/p>\n

Cal tenir en compte que els avan\u00e7os de la tecnologia i l\u2019augment de la digitalitzaci\u00f3 fan que molts d\u2019aquests continguts estiguin a l\u2019abast de qualsevol persona que tingui un dispositiu connectat a la xarxa. A m\u00e9s a m\u00e9s, avui en dia internet ofereix la possibilitat d\u2019accedir a lli\u00e7ons magistrals de grans professors a trav\u00e9s de recursos com confer\u00e8ncies a youtube, webinars o MOCCs. Per\u00f2 no cal oblidar les biblioteques, dotades de fons bibliogr\u00e0fics i bases de dades de gran utilitat. Cal aconseguir que els alumnes tornin a elles a aprendre.<\/p>\n

En segon lloc, cal impulsar la capacitat d\u2019an\u00e0lisi dels estudiants. Estimular-los per a que identifiquin els conflictes d\u2019interessos existents, esbrinin els arguments utilitzats per les parts o en trobin d\u2019altres i els valorin a fi de decidir quins s\u00f3n pertinents i quins no. En aquest sentit, s\u2019ha d\u2019esperonar l\u2019esperit cr\u00edtic dels nostres alumnes per tal de formar bons juristes.<\/p>\n

L\u2019\u00faltim element del trinomi \u00e9s l\u2019exposici\u00f3. Cal ensenyar als alumnes a transmetre els coneixements adquirits, tant de forma oral com per escrit. El professor ha de corregir les presentacions, els treballs i escrits que els alumnes li entriguin no nom\u00e9s per valorar el seu treball sin\u00f3 tamb\u00e9 per tal d\u2019ajudar-los a esmenar les defectes que puguin tenir i a ser m\u00e9s efectius en la transmissi\u00f3 de la informaci\u00f3 al p\u00fablic.<\/p>\n

En aquest sentit, tenen gran utilitat els cursos, seminaris i tallers de ret\u00f2rica i orat\u00f2ria. I el mateix succeeix amb les concursos, tornejos i lligues de debat que s\u2019han posat tant de moda. Malauradament, aquests \u00faltims no tenen reconeixement oficial ni pels alumnes ni pels professors. S\u2019acostumen a fer gratia et amore. No pot ser aix\u00ed. Es necessari incorporar aquestes activitats als plans d\u2019estudi de les nostres universitats i aconseguir el finan\u00e7ament necessari per a que treballar no costi diners.<\/p>\n

4. En una societat i en una economia tan globalitzades com les actuals, els futurs juristes se les veuran amb clients estrangers i hauran de comunicar-se amb ells. Per aix\u00f2 el domini del major n\u00famero d\u2019idiomes resulta fonamental. I entre ells l\u2019angl\u00e8s, que avui en dia no constitueix un valor afegit sin\u00f3 un pressupost indispensable.<\/p>\n

A les facultats de Dret ens hem d\u2019esfor\u00e7ar per ajudar als alumnes a adquirir aquestes habilitats. No es tracta tant d\u2019ensenyar Dret comparat \u2013tot i que \u00e9s una assignatura molt formativa, la inclusi\u00f3 de la qual als plans d\u2019estudi mereix ser valorada- com d\u2019emprar idiomes estrangers. Aix\u00f2 es pot fer utilitzant-los com a llengua vehicular o, al menys, utilitzant materials escrits o elaborats en altres lleng\u00fces. La primera opci\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s desitjable, per\u00f2 molt complicada d\u2019assolir. D\u2019una banda, precisa un gran domini de l\u2019idioma en q\u00fcesti\u00f3, tant per part del docent com de l\u2019alumnat. De l\u2019altra, es dif\u00edcil trobar els materials normatius tradu\u00efts. Cal recon\u00e8ixer que el Ministeri de Just\u00edcia ha fet una gran esfor\u00e7 al respecte i trobem moltes normes essencials tradu\u00efdes a l\u2019angl\u00e8s i al franc\u00e8s a la seva p\u00e0gina web<\/a>. Dissortadament aquestes traduccions no s\u00f3n perfectes; presenten incorreccions i contradiccions. Atesa aquesta dificultat, \u00e9s comprensible la recan\u00e7a dels professors i dels \u00f2rgans de govern de les Facultats de Dret a programar assignatures en altres idiomes.<\/p>\n

Molt m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s incorporar materials en altres idiomes a les assignatures que s\u2019imparteixen en catal\u00e0 o en espanyol. Poden ser sent\u00e8ncies o decisions administratives, regles i pr\u00e0ctiques uniformes, contractes-tipus o formularis, per exemple. La seva utilitzaci\u00f3 ajuda a assolir un major domini de l\u2019idioma estranger i tamb\u00e9 pot servir per comprendre millor una instituci\u00f3 o concepte nacional. Aix\u00ed, l\u2019an\u00e0lisi d\u2019un coneixement d\u2019embarcament redactat en angl\u00e8s permetr\u00e0 explicar que \u00e9s un \u201clien\u201d, comparar-lo amb un dret de retenci\u00f3 i aprofundir en el significat, efic\u00e0cia i problemes d\u2019aquest \u00faltim.<\/p>\n

L\u2019intercanvi d\u2019alumnes i de professors \u00e9s un altre instrument important\u00edssim per l\u2019aprenentatge dels idiomes. Resulta tan evident i s\u00f3n tan coneguts els seus avantatges que no cal dir res m\u00e9s. Deixin-me per\u00f2 fer una consideraci\u00f3. Si ens creiem els beneficis dels intercanvis, cal dotar-los dels recursos necessaris. D\u2019una banda, recursos econ\u00f2mics. Unes beques de 200 o 300 euros al mes per als nostres estudiants sembla un insult a d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia (d\u2019aqu\u00ed aquella dita carregada de ra\u00f3: \u201cl\u2019eramus s\u00f3n els pares\u201d). D\u2019altra banda, cal m\u00e9s flexibilitat en els plans d\u2019estudi i en els programes de les assignatures. Aquesta reivindicaci\u00f3 afecta sobre tot al intercanvi de professors. L\u2019exig\u00e8ncia d\u2019un m\u00ednim de vuit hores setmanals de classe genera un mal de cap al coordinador de la universitat de dest\u00ed, doncs no resulta f\u00e0cil trobar aquest espai en uns plans d\u2019estudi i programes tan atape\u00efts com els actuals. Al final, acaba pidolant unes hores als seus companys de facultat per tal que un professor de fora, al que moltes vegades no coneix, pugui venir a treballar.<\/p>\n

5. Per \u00faltim, per\u00f2 no per aix\u00f2 menys important, la formaci\u00f3 continuada es una necessitat evident avui en dia. Per aix\u00f2 cal que les universitats i els col\u00b7legis d\u2019advocats ofereixin als interessats programes adients. I si fos possible, de forma coordinada. Ara b\u00e9, en l\u2019actualitat la formaci\u00f3 continuada \u00e9s volunt\u00e0ria; dep\u00e8n exclusivament de la volici\u00f3 del jurista. La q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 en si cal condicionar l\u2019exercici de les activitats jur\u00eddiques a l\u2019acreditaci\u00f3 de la realitzaci\u00f3 de cursos de seguiment. Aix\u00ed succeeix, per exemple, amb els mediadors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els passats 18 i 19 de febrer de 2016 va tenir lloc al Il\u00b7lustre Col\u00b7legi d\u2019Advocats de Barcelona el Simp\u00f2sium internacional sobre la formaci\u00f3 de l\u2019advocat i el marc de qualificacions professionals. Agraeixo als seus organitzadors, i en particular al professor Josep Maria De Dios, que m\u2019invitessin tot i con\u00e8ixer les meves limitacions. Un exemple […]<\/p>\n","protected":false},"author":133,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[226,249,315,343],"class_list":["post-510","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-ensenanza-del-derecho","tag-formacion-del-jurista","tag-metodologia","tag-plan-bolonia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/510","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/133"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=510"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/510\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1267,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/510\/revisions\/1267"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/dretmercantil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}