{"id":1121,"date":"2025-05-13T17:06:24","date_gmt":"2025-05-13T15:06:24","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/?page_id=1121"},"modified":"2025-05-13T17:06:24","modified_gmt":"2025-05-13T15:06:24","slug":"iv-extractivisme-global-i-migracions-climatiques","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/iv-extractivisme-global-i-migracions-climatiques\/","title":{"rendered":"(IV) Extractivisme global i migracions clim\u00e0tiques"},"content":{"rendered":"<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"900\" height=\"506\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-1125\" style=\"width:612px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-1.png 900w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-1-300x169.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-1-768x432.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 900px) 100vw, 900px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Confer\u00e8ncia IV: Miguel Pajares <\/h2>\n\n\n\n<p>El passat dimarts es va dur a terme la quarta confer\u00e8ncia del cicle formatiu sobre l&#8217;extractivisme global i les migracions clim\u00e0tiques a c\u00e0rrec d&#8217;en Miguel Pajares. En Miguel es va llicenciar en Ci\u00e8ncies Biol\u00f2giques i es va doctorar en Antropologia Social a la Universitat de Barcelona. \u00c9s membre investigador del <a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/portal\/web\/dp-antropologia\/geni\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/www.ub.edu\/portal\/web\/dp-antropologia\/geni\">Grup de Recerca en G\u00e8nere, Identitat i Diversitat<\/a>, adscrit al Departament d\u2019Antropologia Social de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la UB. \u00c9s President d\u2019honor de la<a href=\"https:\/\/www.ccar.cat\/\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/www.ccar.cat\/\"> Comissi\u00f3 Catalana d\u2019Acci\u00f3 pel Refugi<\/a> i tamb\u00e9 membre d\u2019<a href=\"https:\/\/www.ecologistasenaccion.org\/federaciones\/catalunya\/\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/www.ecologistasenaccion.org\/federaciones\/catalunya\/\">Ecologistes en Acci\u00f3<\/a>. Autor de llibres i articles relacionats amb la immigraci\u00f3, l\u2019asil, els drets humans i la lluita contra el racisme. Tamb\u00e9 \u00e9s autor de cinc novel\u00b7les de cr\u00edtica social, publicades entre el 2013 i el 2022. Als \u00faltims anys, el seu estudi s\u2019ha centrat en les migracions clim\u00e0tiques, i ha publicat:\u00a0<em>Refugiados clim\u00e1ticos, un gran reto del siglo XXI<\/em>\u00a0(2020) i\u00a0<em>Bla-bla-bla, el mito del capitalismo ecol\u00f3gico<\/em>\u00a0(2023).<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Desastres mediambientals:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Geof\u00edsics (no hi ha intervenci\u00f3 humana)<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Els desastres geof\u00edsics, com els terratr\u00e8mols, els tsunamis i les erupcions volc\u00e0niques, s\u00f3n fen\u00f2mens naturals sense intervenci\u00f3 humana que provoquen despla\u00e7aments interns; no obstant aix\u00f2, segons l\u2019IDMC (<a href=\"https:\/\/www.internal-displacement.org\/countries\/norway\/\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/www.internal-displacement.org\/countries\/norway\/\">Centre de Monitoratge de Despla\u00e7aments Interns, Noruega<\/a>), aquests esdeveniments representen nom\u00e9s una petita part del total de despla\u00e7aments for\u00e7ats per desastres naturals.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"454\" height=\"200\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-3.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-1131\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-3.png 454w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-3-300x132.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 454px) 100vw, 454px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Provocats per la ind\u00fastria (hi ha intervenci\u00f3 humana)<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Els desastres medioambientals provocats per la ind\u00fastria s\u00f3n especialment greus al sud global, on<strong> la perif\u00e8ria del capitalisme acull grans transnacionals del nord <\/strong>(minerals, agroind\u00fastries\u2026) que <strong>generen contaminaci\u00f3 i degradaci\u00f3 ecol\u00f2gic<\/strong>a; per exemple, als pa\u00efsos costaners d\u2019\u00c0frica Occidental, la implantaci\u00f3 de la pesca industrial als anys 90 va despla\u00e7ar els pescadors locals i va esdevenir una de les causes principals de les migracions d\u2019aquelles regions.<\/p>\n\n\n\n<p>A continuaci\u00f3 ens centrarem en les principals activitats industrials que produeixen desastres mediambientals i de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n<p><strong>Agricultura i ramaderia industrial: <\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La expansi\u00f3 de les grans corporacions transnacionals al sud global est\u00e0 generant greus impactes degut a l&#8217;explotaci\u00f3 dels territoris, generant diversos impactes:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Acaparament de terres<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019acaparament de terres al sud global foratja profundes injust\u00edcies: Mali, un dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres del m\u00f3n, va arribar a ser el segon exportador del m\u00f3n en cot\u00f3, s&#8217;exporta per a la roba del nord global. <strong>El Govern va adjudicar grans extensions sense recon\u00e8ixer t\u00edtols de propietat locals perqu\u00e8 transnacionals del nord instal\u00b7lessin monocultius de cot\u00f3, sucre o mat\u00e8ria primera per a biocombustibles<\/strong>. De manera similar, a Som\u00e0lia, malgrat ser un dels principals exportadors de bestiar i carn \u00e9s alhora un dels pa\u00efsos on hi ha m\u00e9s fam del m\u00f3n. <strong>Les grans empreses de l&#8217;agricultura industrial acaparen el territori i generen despla\u00e7aments for\u00e7ats<\/strong>.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"800\" height=\"399\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-4.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-1134\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-4.png 800w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-4-300x150.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-4-768x383.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 800px) 100vw, 800px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>P\u00e8rdua de productivitat pels fertilitzants qu\u00edmics<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019\u00fas intensiu de<strong> fertilitzants qu\u00edmics<\/strong>, si b\u00e9 augmenta rendiments a curt termini, <strong>degrada la qualitat del s\u00f2l<\/strong> (acidificaci\u00f3, p\u00e8rdua de mat\u00e8ria org\u00e0nica i desequilibri de la microbiota), fet que a mig o llarg termini provoca una caiguda de la productivitat, depend\u00e8ncia creixent de m\u00e9s insums qu\u00edmics i, en regions del sud global, l\u2019empobriment de petits agricultors que sovint han de migrar en no poder sostenir la producci\u00f3 sota aquests costos ambientals i econ\u00f2mics.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Contaminaci\u00f3 de rius i aq\u00fc\u00edfers subterranis<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>La contaminaci\u00f3 de rius i aq\u00fc\u00edfers subterranis per vessaments industrials, agroqu\u00edmics i aig\u00fces residuals sense depurar <strong>enverina fonts d\u2019aigua potable i sistemes agr\u00edcoles locals, provoca malalties, erosiona els mitjans de vida de comunitats dependents de la pesca i el conreu, i for\u00e7a despla\u00e7aments.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Deforestaci\u00f3<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>La desforestaci\u00f3, impulsada principalment per l\u2019<strong>expansi\u00f3 de conreus i pastures per alimentar bestiar<\/strong>, expulsa comunitats ind\u00edgenes i nadiues que depenen del bosc per al seu sustenteniment, ja que, segons dades del<a href=\"https:\/\/www.wri.org\/ED24\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/www.wri.org\/ED24\"> World Resources Institute<\/a> (2024), cada dia es perden prop de 14.400 camps de futbol de bosc, fet que a m\u00e9s agreuja la p\u00e8rdua de biodiversitat i accelera el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"747\" height=\"614\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-2.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-1128\" style=\"width:564px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-2.png 747w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2025\/05\/image-2-300x247.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 747px) 100vw, 747px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>Font: <a href=\"https:\/\/gfr.wri.org\/latest-analysis-deforestation-trends?utm_\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/gfr.wri.org\/latest-analysis-deforestation-trends?utm_\">World Resources Institute<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Mineria:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La mineria \u00e9s una de les activitats que m\u00e9s es desenvolupa en pa\u00efsos del sud global, i tamb\u00e9 constitueix una necessitat que s&#8217;ha accentuat amb el capitalisme i la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>La mineria a cel obert, que suposa al voltant del 80 % de l\u2019activitat minera mundial, remou enormes extensions de terra i despla\u00e7a completament camperols i habitants locals; a m\u00e9s, per separar els minerals s\u2019usa gran quantitat d\u2019aigua en pa\u00efsos amb estr\u00e8s h\u00eddric, privant els agricultors del recurs essencial i contaminant-lo amb productes qu\u00edmics.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Les energies renovables: un nou impuls extractivista<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;actual model de la transici\u00f3 energ\u00e8tica promogut per la Uni\u00f3 Europea <strong>t\u00e9 com a objectiu deixar de banda els combustibles f\u00f2ssils i que tota l&#8217;energia sigui el\u00e8ctrica i produ\u00efda a partir de fonts renovables<\/strong>. El que explica en m\u00e9s detall en Miguel en el seu \u00faltim llibre <em>Bla-bla-bla, el mito del capitalismo ecol\u00f3gico<\/em>\u00a0(2023), els combustibles f\u00f2ssils actualment ens aporten el 80% de l&#8217;energia que consumim, l&#8217;Ag\u00e8ncia Internacional de l&#8217;Energia (<a href=\"https:\/\/www.iea.org\/\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/www.iea.org\/\">AIE<\/a>) afirma que les renovables aporten un 10% del total (incloent-hi biomassa i agro-combustibles), mentre que l&#8217;energia solar i l&#8217;e\u00f2lica aporten el 2,5% a escala global. <\/p>\n\n\n\n<p>Seguint aquestes dades, en Miguel ens exposa com <strong>resulta impossible deixar de consumir combustibles f\u00f2ssils i que tota l&#8217;energia sigui el\u00e8ctrica i produ\u00efda amb fonts renovables<\/strong>. Si volem arribar a aquest objectiu, de cap manera podem arribar als nivells energ\u00e8tics que ens proporciona actualment el petroli, <strong>la transici\u00f3 energ\u00e8tica del m\u00f3n capitalista mantenint l&#8217;estructura empresarial i el consum actual \u00e9s un projecte fallit per avan\u00e7at<\/strong>, hem d&#8217;anar cap a <strong>un altre model de societat <\/strong>amb menys consum energ\u00e8tic i altres formes de vida.<\/p>\n\n\n\n<p>El m\u00f3n capitalista est\u00e0 fent aquesta aposta per la transici\u00f3 energ\u00e8tica, i per a aix\u00f2 necessita molts m\u00e9s minerals dels que ja est\u00e0vem extraient abans, concretament <strong>metalls del grup de les terres rares<\/strong> els quals inclou un grup de 17 metalls m\u00e9s o menys escassos. Aquests resulten <strong>clau <\/strong>a l&#8217;hora de dur a terme la transici\u00f3 energ\u00e8tica, ja que permeten convertir l&#8217;electricitat en moviment i el moviment en electricitat, un aerogenerador els necessita. \u00c9s per aix\u00f2 que l&#8217;aposta pels cotxes el\u00e8ctrics suposa dedicar a la mobilitat particular i privada un conjunt d&#8217;aquests minerals escassos (com el liti i el cobalt) que<strong> haur\u00edem de fer servir en la producci\u00f3 d&#8217;autobusos i trens, \u00e9s a dir en la promoci\u00f3 de mitjans de transport col\u00b7lectius i p\u00fablics.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;extracci\u00f3 d&#8217;aquests recursos \u00e9s du a terme principalment al sud global perqu\u00e8 al nord global es tanquen mines per la seva gran contaminaci\u00f3 i el fort rebuig social, fet que genera el <strong>despla\u00e7ament de les grans multinacionals de l&#8217;extracci\u00f3 minera al sud<\/strong>, aprofitant la manca de regulaci\u00f3 ambiental i el baix cost laboral per explotacions a gran escala que sovint desplacen comunitats locals i degraden ecosistemes. <\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;Observatori del Deute en la Globalitzaci\u00f3 (<a href=\"https:\/\/odg.cat\/es\/\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/odg.cat\/es\/\">ODG<\/a>) recentment ha publicat l&#8217;informe <em><a href=\"https:\/\/odg.cat\/es\/publicacion\/neocolonialismo-en-nombre-transicion-verde-mineria-tierras-raras-madagascar\/\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/odg.cat\/es\/publicacion\/neocolonialismo-en-nombre-transicion-verde-mineria-tierras-raras-madagascar\/\">Neocolonialisme en nom de la transici\u00f3 verda. La miner\u00eda de les terres rares a Madagascar<\/a><\/em> on exposa l&#8217;extractivisme dut a terme a Madagascar en busca de les anomenades terres rares per a tal de dur a terme la transici\u00f3 energ\u00e8tica al nord global.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Aquest model de transici\u00f3 energ\u00e8tica generat per la ind\u00fastria i les grans corporacions transnacionals est\u00e0 produint despla\u00e7aments de la poblaci\u00f3.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n<p><strong>Caracter\u00edstiques dels despla\u00e7aments clim\u00e0tics i mediambientals:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Despla\u00e7aments temporals<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Aquests despla\u00e7aments s\u00f3n m\u00e9s propis de <strong>fen\u00f2mens clim\u00e0tics sobtats<\/strong>, segons el <a href=\"https:\/\/www.internal-displacement.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">IDMC <\/a>s\u00f3n una mitjana de 25 milions de persones a l&#8217;any. La majoria de les persones quan es dona per finalitzat el desastre natural tornen a la seva terra, aix\u00ed i tot, hi ha algunes persones que <strong>si aquest fenomen succeeix de forma molt repetida acaba abandonant el territori<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Despla\u00e7aments permanents<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Els despla\u00e7aments permanents s\u00f3n causats principalment per <strong>fen\u00f2mens clim\u00e0tics de generaci\u00f3 lenta<\/strong>, tals com les sequeres o les temperatures creixents. Aquests fen\u00f2mens generen un canvi que, moltes vegades, desemboca en una <strong>desaparici\u00f3 dels h\u00e0bitats, generant despla\u00e7aments i migracions permanents<\/strong>. Aquest tipus de despla\u00e7ament s\u00f3n els m\u00e9s importants.<\/p>\n\n\n\n<p>La major part d&#8217;aquests despla\u00e7aments s\u00f3n <strong>interns<\/strong>, dins del mateix pa\u00eds. Habitualment s\u00f3n persones que es desplacen del medi rural cap a la ciutat, aquest resulta el <strong>motiu principal pel qual les grans ciutats estan creixent de forma exponencial els \u00faltims anys en tot el sud global.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>On es dirigeix la gent que emigra?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Les persones que emigren principalment es dirigeixen als pa\u00efsos lim\u00edtrofs del sud, <strong>les migracions a grans dist\u00e0ncies resulten minorit\u00e0ries.<\/strong> Pa\u00efsos com Mali o Burkina Faso han estat molt afectats per les conseq\u00fc\u00e8ncies dels conflictes b\u00e8l\u00b7lics, el canvi clim\u00e0tic i l&#8217;agroind\u00fastria. Les migracions provocades per aquests impactes han generat un gran flux de despla\u00e7aments, <strong>nom\u00e9s el 5% acaba a Europa, l&#8217;altre 95% es dirigeix als pa\u00efsos costaners de l&#8217;\u00c0frica occidental<\/strong>, on es troben les grans ciutats en fases de creixement (un exemple seria Lagos).<\/p>\n\n\n\n<p>De les migracions que arriben a Europa, les que considerem de llarga dist\u00e0ncia, <strong>actualment no sabem quina part del total \u00e9s deguda a motius clim\u00e0tics<\/strong>. En Miguel ens explica com no s&#8217;han dut a terme els suficients estudis i recerques per a saber de les migracions que estem rebent al nord quin \u00e9s el pes de les migracions degudes a motius clim\u00e0tics, <strong>sabem que existeixen, per\u00f2 desconeixem la magnitud<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Confer\u00e8ncia IV: Miguel Pajares El passat dimarts es va dur a terme la quarta confer\u00e8ncia del cicle formatiu sobre l&#8217;extractivisme global i les migracions clim\u00e0tiques a c\u00e0rrec d&#8217;en Miguel Pajares. En Miguel es va llicenciar en Ci\u00e8ncies Biol\u00f2giques i es va doctorar en Antropologia Social a la Universitat de Barcelona. \u00c9s membre investigador del Grup [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3039,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1121","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1121","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3039"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1121"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1121\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1137,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1121\/revisions\/1137"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1121"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}