{"id":345,"date":"2024-03-18T13:37:21","date_gmt":"2024-03-18T11:37:21","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/?page_id=345"},"modified":"2025-01-30T15:00:34","modified_gmt":"2025-01-30T13:00:34","slug":"perspectiva","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/perspectiva\/","title":{"rendered":"(I) Perspectiva ecofeminista"},"content":{"rendered":"\n<p><em><strong>Primera confer\u00e8ncia: crisis complexes i respostes ecofeministes<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n<p>El dimarts 27 de febrer la J\u00falia Mart\u00ed, de l&#8217;Observatori del Deute en la Globalitzaci\u00f3, va venir a la Facultat de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Sociologia per a parlar-nos de la crisi clim\u00e0tica i dels ecofeminismes. En fem un resum.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Les m\u00faltiples crisis <\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>La mirada de les m\u00faltiples crisis ent\u00e9n la conjuntura ecosocial actual dins d&#8217;una crisi del propi sistema (financera, d&#8217;estancament, inflacion\u00e0ria), com ecol\u00f2gica (canvi clim\u00e0tic, p\u00e8rdua de biodiversitat, esgotament de recursos), i de reproducci\u00f3 social i de cures, per\u00f2 tamb\u00e9 democr\u00e0tica (manca de legitimitat de les institucions de la democr\u00e0cia representativa).<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"593\" height=\"164\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/03\/image-5.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-346\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/03\/image-5.png 593w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/03\/image-5-300x83.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 593px) 100vw, 593px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Tweet del cient\u00edfic del CSIC Fernando Valladares. Alguns tamb\u00e9 parlen de &#8220;policrisis&#8221; per a referir-se a les m\u00faltiples crisis de les que ens parlava la J\u00falia Mart\u00ed.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Mirada centrada en el C02<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Suposa conceptualitzar la crisi clim\u00e0tica com un problema derivat principalment de les emissions de Gasos d&#8217;Efecte Hivernacle (GEI), entre aquests el di\u00f2xid de carboni. Una mirada m\u00e9s \u00e0mplia cap a la crisi ecosocial ha de poder veure com la precarietat de la vida, la degradaci\u00f3 dels ecosistemes i els conflictes socials (resumint molt) tenen a veure amb les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic visibles als ulls humans. El concepte de crisi ecosocial intenta defugir d&#8217;aquesta mirada que nom\u00e9s assenyala les emissions i les temperatures. <\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Antropoc\u00e8 o capitaloc\u00e8<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>En aquest &#8220;nou cicle planterari&#8221; els canvis en el clima no son deguts \u00fanicament als cicles geof\u00edsics del planeta, sin\u00f3 a l&#8217;acci\u00f3 antr\u00f2pica (dels humans). A aquesta \u00e8poca se l&#8217;ha anomenat Antropoc\u00e8 per aquest motiu. La J\u00falia planteja si el concepte de Capitaloc\u00e8 recolliria millor la idea que no \u00e9s el sistema hum\u00e0, sin\u00f3 el sistema socioecon\u00f2mic, el que genera aquest gran impacte sobre l&#8217;ecosistema Terra. <\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Consum energ\u00e8tic <em>in eternum<\/em><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Una altra dada de context per comprendre les branques de la crisi ecosocial \u00e9s el consum energ\u00e8tic creixent, que \u00e9s degut a l&#8217;increment de l&#8217;activitat socioecon\u00f2mica unida a la demanda de noves tecnologies per a sostenir-la. La recerca parla del moment en el que vivim com &#8220;la gran acceleraci\u00f3&#8221;, tot sostenint que el creixement socioecon\u00f2mic sostingut comporta canvis biof\u00edsics amb el risc que no poguem frenar-los. <\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1018\" height=\"542\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/03\/image-6.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-350\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/03\/image-6.png 1018w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/03\/image-6-300x160.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/03\/image-6-768x409.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1018px) 100vw, 1018px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Els gr\u00e0fics en taronja son els canvis socioecon\u00f2mics (<em>socio-economic trends<\/em>), i els de color blau turquesa representen les tend\u00e8ncies de canvi en el sistema-Terra (<em>Earth-system trends<\/em>). Font: Steffen, W.; W. Broadgate; L. Deutsch; O.. Gaffney and C. Ludwig. The trajectory of the Anthropocene: the Great Acceleration, <em>The Anthropocene Review<\/em>, 16 de gener de 2015.<br> <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>L&#8217;ecofeminisme i la sostenibilitat de la vida<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Els ecofeminismes son m\u00faltiples perqu\u00e8 cal considerar-los des de diferents perspectives. Tanmateix, comparteixen la idea que les cures (dins les quals s&#8217;engloben les tasques reproductives) son centrals per a que es d\u00f3ni la vida, i tamb\u00e9, per tant, son treball. <\/p>\n\n\n\n<p>La J\u00falia ens resumeix molt r\u00e0pidament la hist\u00f2ria dels ecofeminismes, situant tres corrents que, en el fons, encara son paral\u00b7leles. La \u00fanica difer\u00e8ncia entre aquestes \u00e9s el paper que atorguen a les dones en la reproducci\u00f3 de la vida. <\/p>\n\n\n\n<p>Als anys 70, per exemple, ens trobem amb un ecofeminisme cl\u00e0ssic o essencialista, que posa el focus entre el vincle de la dona i la cura, un fet que naturalitza. En canvi, als anys 90, les feministes constructivistes criticarien aquest vincle naturalitzat, considerant que les cures no han de ser necess\u00e0riament una tasca pr\u00f2pia de la identitat femenina. Aquestes teories es nodreixen amb vessants ecofeministes espirituals, o amb el feminisme comunitari i ind\u00edgena que ens arriba de Llatinoam\u00e8rica (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abya_Yala\">Abya Yala<\/a>) i comparteixen la idea de la sostenibilitat de la vida. <\/p>\n\n\n\n<p>La vida \u00e9s sostenible, segons l&#8217;ecofeminisme, quan es tenen en compte les interdepend\u00e8ncies socials i les ecodepend\u00e8ncies ecol\u00f2giques. <\/p>\n\n\n\n<p>[Per m\u00e9s informaci\u00f3 sobre aquestes dues idees podeu revisar la <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/live\/FlgIfQOohKQ?feature=shared\">confer\u00e8ncia sobre ecofeminisme que la Yayo Herrero va oferir a la UAB<\/a> l&#8217;any 2020.]<\/p>\n\n\n\n<p>Els conceptes de corresponsabilitat i de reciprocitat, juntament amb la interdepend\u00e8ncia i la ecodepend\u00e8ncia, formen part, explicava la J\u00falia, d&#8217;aquesta idea de sostenibilitat de la vida. <\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta posada en valor de la reproducci\u00f3 i la cura sovint entra en conflicte amb les veus tecno-optimistes, que creuen que la soluci\u00f3 al problema ambiental \u00e9s t\u00e8cnic i tecnol\u00f2gic, de producci\u00f3, i no de reproducci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n<p>Sobre la mirada tecno-optimista, un exemple molt concret \u00e9s la sequera a Catalunya i les reaccions que est\u00e0 despertant. Mentre que campanyes com <a href=\"https:\/\/www.noenraja.cat\/demandes\/\">#NoEnRaja <\/a>exclamen que la sequera est\u00e0 deguda, en part, a la mala gesti\u00f3 de l&#8217;aigua, certes veus pol\u00edtiques i empresarials <a href=\"https:\/\/www.publico.es\/public\/sis-projectes-emblematics-catalans-liquidats-corda-fluixa-per-sequera.html\">continuen posant sobre la taula infraestructures amb gran impacte h\u00eddric. <\/a> En aquest cas, prioritzar l&#8217;aigua per als consums m\u00e9s b\u00e0sics seria una proposta m\u00e9s que ecofeminista.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Exemples inspiradors: Greenham common<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>L&#8217;ecofeminisme \u00e9s recordat (tot i que potser no prou) per una lluita que va tenir lloc a Gran Bretanya entre 1981 i el 2000, en la qual un grup de dones al voltant del col\u00b7lectiu Women for Life on Earth, van acampar a una base militar anglesa (a Berskhire) per paralitzar-ne el llen\u00e7ament de m\u00edssils. <\/p>\n\n\n\n<p>[Llegiu-ne m\u00e9s en <a href=\"https:\/\/www.elsaltodiario.com\/saltamontes\/greenham-common-las-mujeres-que-se-abrazaron-a-la-base\">aquest article<\/a>!]<\/p>\n\n\n\n<p><em>*Imatge de portada de Pikara Magazine.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Primera confer\u00e8ncia: crisis complexes i respostes ecofeministes El dimarts 27 de febrer la J\u00falia Mart\u00ed, de l&#8217;Observatori del Deute en la Globalitzaci\u00f3, va venir a la Facultat de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Sociologia per a parlar-nos de la crisi clim\u00e0tica i dels ecofeminismes. En fem un resum. La mirada de les m\u00faltiples crisis ent\u00e9n la conjuntura [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2866,"featured_media":137,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-345","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2866"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=345"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":393,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345\/revisions\/393"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/media\/137"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}