En primera inst\u00e0ncia, CICra ens va explicar quina \u00e9s la seva tasca. La cooperativa va n\u00e9ixer de la necessitat de fer un tipus de recerca “menys acad\u00e8mica” i que pogu\u00e9s tenir una vessant activista. El seu camp de treball son les migracions i la seva relaci\u00f3 amb la crisi clim\u00e0tica. Des dels inicis, han estat analitzant com la crisi clim\u00e0tica es relaciona amb la mobilitat humana. <\/p>\n\n\n\n
- \n
- Responsabilitats diferenciades<\/strong>: ens introdueixen aquest concepte (present en tractats internacionals sobre canvi clim\u00e0tic) per expressar que l’an\u00e0lisi de les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic i la crisi ecol\u00f2gica s’hauria de fer ponderant la responsabilitat de cada territori en l’emissi\u00f3, hist\u00f2rica, de gasos d’efecte hivernacle. [Article sobre les responsabilitats diferenciades<\/a>]<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/04\/gr1.jpg\")
Font: article enlla\u00e7at amunt<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n - \n
- La complexitat de parlar de migracions clim\u00e0tiques<\/strong>: un dels temes m\u00e9s tractats es relaciona amb la categoritzaci\u00f3 de les migracions. En primer terme, perqu\u00e8 hi ha molts tipus de migracions. Dins les migracions contemplem els trasllats, dins el propi pa\u00eds o f\u00f3ra d’aquest. Alhora, una dada repetida per tots els ponents es refereix a que, sempre, i defugint dels mites, les grans migracions (p.ex. d’\u00c0frica o Am\u00e8rica Llatina a Europa) son minorit\u00e0ries, ja que predominen les migracions a regions properes. Per si el concepte de migraci\u00f3 no fos complex, referir-nos a la migraci\u00f3 clim\u00e0tica ho complica encara m\u00e9s. En Miguel ens ho explica posteriorment amb el concepte d’impactes ambientals. Per la seva banda, CICrA ens deixa amb un estudi anomenat “Injust\u00edcia ambiental, crisi clim\u00e0tica, aigua i migracions. Estudi de casos”<\/a><\/strong> que ens pot servir per a millorar en la comprensi\u00f3 del que son les migracions clim\u00e0tiques.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/04\/image-2.png\")
Extret d’aquesta web<\/a>. Amb una infografia com aquesta els ponents ens explicaven que cal diferenciar les migracions derivades de desastres naturals de les clim\u00e0tiques. Aquestes \u00faltimes es refereixen al paper que t\u00e9 l’acci\u00f3 humana per a influenciar el clima i, de retruc, provocar aquests despla\u00e7aments. <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n - \n
- El gran chaco<\/strong> americano<\/strong>: aquesta zona entre Paraguai, Argentina, Bol\u00edvia i Brasil ha estat objecte d’estudi de la XCN per la quantitat de fen\u00f2mens clim\u00e0tics que hi conflueixen (clima extrem que es mou entre les sequeres severes i les inundacions). L’estudi va ser breu, perqu\u00e8 no van disposar de m\u00e9s de tres setmanes per a recollir informaci\u00f3, tota de car\u00e0cter qualitatiu. Tanmateix, ens explicaven els seus descobriments en relaci\u00f3 a la percepci\u00f3 sobre els canvis en el clima de la seva poblaci\u00f3. Aquesta es divideix entre la poblaci\u00f3 ind\u00edgena i els Amish, una comunitat cultural que descendeix de migraci\u00f3 su\u00efssa, alemanya i austr\u00edaca durant els segles XVIII i XIX. Segons la Bea i el Jaume, van trobar certa difer\u00e8ncia entre la percepci\u00f3 de canvi clim\u00e0tic antropog\u00e8nic dels ind\u00edgenes (que afirmen percebre canvis molt sobtats al clima) i el la dels Amish. De nou, les dades que van obtenir no son encara prou representatives, per\u00f2 van poder tra\u00e7ar hipot\u00e8tiques l\u00ednies de recerca pel futur al voltant de la percepci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic, tamb\u00e9 entre g\u00e8neres (part de l’estudi el van realitzar amb grups focals exclusivament de dones). <\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- \n
- L’acaparament pesquer i les migracions clim\u00e0tiques<\/strong>: ens presenten un estudi divulgatiu en el que analitzen el paper que juguen els factors ambientals en els moviments for\u00e7ats de poblaci\u00f3 de car\u00e0cter internacional de les persones africanes que viuen actualment a Barcelona. Volien estudiar aquestes persones tenen una percepci\u00f3 de “migraci\u00f3 clim\u00e0tica” considerant que l’acaparament pesquer hagi afectat seriosament la seva vida en el pa\u00eds d’origen. L’estudi es va realitzar amb entrevistes a poblaci\u00f3 migrada vivint a Barcelona, i els resultats assenyalen que no \u00e9s directa la relaci\u00f3 entre la migraci\u00f3 i la causa clim\u00e0tica, en els casos estudiats almenys. Tanmateix, sense abandonar el rigor de la recerca cient\u00edfica, es pot afirmar que l’explotaci\u00f3 pesquera i altres factors clim\u00e0tics (sequera) son factors que es consideren importants per part dels entrevistats. L’informe es pot consultar aqu\u00ed<\/a>. <\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/04\/image-3-791x1024.png\")
Infografia de l’estudi mencionat<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n Despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 del Jaume i la Beatriz, Miguel Pajares ens va oferir trenta minuts de pon\u00e8ncia sobre la relaci\u00f3 entre l’extractivisme<\/strong> i la migraci\u00f3 clim\u00e0tica. Pel Miguel, parlar de despla\u00e7aments provocats pel canvi clim\u00e0tic \u00e9s parlar dels impactes de l’extractivisme. Es fixa especialment en la mineria, una pr\u00e0ctica extractivista de llarg recorregut. La mineria implica l’ocupaci\u00f3 de terres, la deforestaci\u00f3, l’expulsi\u00f3 i la contaminaci\u00f3 de l’aigua. Tot aix\u00f2 son impactes ambientals que no es relacionen amb les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic, sin\u00f3 m\u00e9s aviat amb les causes. <\/p>\n\n\n\n
- \n
- La mineria, un tema molt actual<\/strong>: de mineria se’n fa de molts tipus. Actualment, l’anomenada transici\u00f3 energ\u00e8tica porta a l’extracci\u00f3 de minerals anomenats “cr\u00edtics”, que son necessaris per a la fabricaci\u00f3 d’instal\u00b7lacions d’energies renovables. En Miguel cita l’Alicia Valero Delgado, una investigadora que estudia els l\u00edmits materials de la transici\u00f3 energ\u00e8tica.<\/a> La mineria t\u00e9 un impacte directe sobre la vida de les persones que pot ser r\u00e0pid (ex.: expulsar poblaci\u00f3 i\/o traslladar comunitats senceres per la construcci\u00f3 o ampliaci\u00f3 d’una mina<\/a>).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- \n
- Trasllats cap a les ciutats<\/strong>: seguint amb la idea, abans assenyalada per la Beatriz i el Jaume, de les migracions intraterritorials, el Miguel tamb\u00e9 relaciona l’abandonament de les zones rurals amb causes clim\u00e0tiques (terres que no es poden cultivar, per una banda, i\/o acaparament de terres i expulsi\u00f3 for\u00e7ada, per l’altra). Aquest abandonament de les zones rurals porta, de retruc, al creixement de les ciutats<\/a>. Una de les zones del planeta que est\u00e0 perdent acceleradament zones de cultiu per fenomens clim\u00e0tics \u00e9s el Sahel (Burkina Faso o Mali especialment), es fixa el Miguel.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
Per acabar amb la quarta confer\u00e8ncia del Cicle, vam obrir el torn de preguntes. Vam encetar temes de rellev\u00e0ncia com, per exemple, si la consideraci\u00f3 de refugiats clim\u00e0tics \u00e9s desitjable per a les persones subjectes a aquesta categoria. Per la Beatriz, no sempre, ja que s’ha vist com alguns habitants dels estats insulars defugen de ser classificats en aquesta categoria. <\/p>\n\n\n\n
Alhora, el p\u00fablic es preguntava si \u00e9s millor o pitjor classificar els migrants segons la causa. Pels ponents, aquest \u00e9s un tema que requereix de molt estudi. Per una banda, la categoritzaci\u00f3 pot portar a la creaci\u00f3 de mecanismes d’ajuda espec\u00edfics per a persones que pateixen despla\u00e7aments for\u00e7ats per impactes ambientals o per les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic. Tanmateix, a m\u00e9s d’intentar establir mecanismes de protecci\u00f3 internacional per a les persones que travessen fronteres en aquests contexts i incorporar tamb\u00e9 mecanismes de protecci\u00f3 dels despla\u00e7aments for\u00e7ats dins els propis estats, cal millorar les vies de migraci\u00f3 dignes i segures per a tothom.<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Aquesta ha estat una de les xerrades que han perm\u00e8s obrir m\u00e9s idees subjectes a l’estudi i el debat, segurament, per la seva actualitat i rellev\u00e0ncia a llarg termini. <\/p>\n\n\n\n
Si us ha motivat especialment l’estudi del tema podeu fer una ullada als llibres del Miguel Pajares i la Beatriz Felipe, per exemple. <\/p>\n\n\n\n
<\/span>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/04\/Diseno-sin-titulo-2-1024x1024.png\")
\n<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La pen\u00faltima confer\u00e8ncia del Cicle sobre Crisi Ecosocial es titulava “Extractivisme global i migracions clim\u00e0tiques”. El t\u00edtol es correspon amb la complexitat dels temes que es van tractar. A continuaci\u00f3, en fem algunes pinzellades i adjuntem alguns enlla\u00e7os per a poder ampliar la informaci\u00f3. Les dades les recollim de les aportacions del Miguel Pajares (d’Ecologistes […]<\/p>\n","protected":false},"author":2866,"featured_media":122,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-629","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2866"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=629"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":790,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/629\/revisions\/790"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/media\/122"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
- Trasllats cap a les ciutats<\/strong>: seguint amb la idea, abans assenyalada per la Beatriz i el Jaume, de les migracions intraterritorials, el Miguel tamb\u00e9 relaciona l’abandonament de les zones rurals amb causes clim\u00e0tiques (terres que no es poden cultivar, per una banda, i\/o acaparament de terres i expulsi\u00f3 for\u00e7ada, per l’altra). Aquest abandonament de les zones rurals porta, de retruc, al creixement de les ciutats<\/a>. Una de les zones del planeta que est\u00e0 perdent acceleradament zones de cultiu per fenomens clim\u00e0tics \u00e9s el Sahel (Burkina Faso o Mali especialment), es fixa el Miguel.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- La mineria, un tema molt actual<\/strong>: de mineria se’n fa de molts tipus. Actualment, l’anomenada transici\u00f3 energ\u00e8tica porta a l’extracci\u00f3 de minerals anomenats “cr\u00edtics”, que son necessaris per a la fabricaci\u00f3 d’instal\u00b7lacions d’energies renovables. En Miguel cita l’Alicia Valero Delgado, una investigadora que estudia els l\u00edmits materials de la transici\u00f3 energ\u00e8tica.<\/a> La mineria t\u00e9 un impacte directe sobre la vida de les persones que pot ser r\u00e0pid (ex.: expulsar poblaci\u00f3 i\/o traslladar comunitats senceres per la construcci\u00f3 o ampliaci\u00f3 d’una mina<\/a>).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- L’acaparament pesquer i les migracions clim\u00e0tiques<\/strong>: ens presenten un estudi divulgatiu en el que analitzen el paper que juguen els factors ambientals en els moviments for\u00e7ats de poblaci\u00f3 de car\u00e0cter internacional de les persones africanes que viuen actualment a Barcelona. Volien estudiar aquestes persones tenen una percepci\u00f3 de “migraci\u00f3 clim\u00e0tica” considerant que l’acaparament pesquer hagi afectat seriosament la seva vida en el pa\u00eds d’origen. L’estudi es va realitzar amb entrevistes a poblaci\u00f3 migrada vivint a Barcelona, i els resultats assenyalen que no \u00e9s directa la relaci\u00f3 entre la migraci\u00f3 i la causa clim\u00e0tica, en els casos estudiats almenys. Tanmateix, sense abandonar el rigor de la recerca cient\u00edfica, es pot afirmar que l’explotaci\u00f3 pesquera i altres factors clim\u00e0tics (sequera) son factors que es consideren importants per part dels entrevistats. L’informe es pot consultar aqu\u00ed<\/a>. <\/li>\n<\/ul>\n\n\n
- El gran chaco<\/strong> americano<\/strong>: aquesta zona entre Paraguai, Argentina, Bol\u00edvia i Brasil ha estat objecte d’estudi de la XCN per la quantitat de fen\u00f2mens clim\u00e0tics que hi conflueixen (clima extrem que es mou entre les sequeres severes i les inundacions). L’estudi va ser breu, perqu\u00e8 no van disposar de m\u00e9s de tres setmanes per a recollir informaci\u00f3, tota de car\u00e0cter qualitatiu. Tanmateix, ens explicaven els seus descobriments en relaci\u00f3 a la percepci\u00f3 sobre els canvis en el clima de la seva poblaci\u00f3. Aquesta es divideix entre la poblaci\u00f3 ind\u00edgena i els Amish, una comunitat cultural que descendeix de migraci\u00f3 su\u00efssa, alemanya i austr\u00edaca durant els segles XVIII i XIX. Segons la Bea i el Jaume, van trobar certa difer\u00e8ncia entre la percepci\u00f3 de canvi clim\u00e0tic antropog\u00e8nic dels ind\u00edgenes (que afirmen percebre canvis molt sobtats al clima) i el la dels Amish. De nou, les dades que van obtenir no son encara prou representatives, per\u00f2 van poder tra\u00e7ar hipot\u00e8tiques l\u00ednies de recerca pel futur al voltant de la percepci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic, tamb\u00e9 entre g\u00e8neres (part de l’estudi el van realitzar amb grups focals exclusivament de dones). <\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- La complexitat de parlar de migracions clim\u00e0tiques<\/strong>: un dels temes m\u00e9s tractats es relaciona amb la categoritzaci\u00f3 de les migracions. En primer terme, perqu\u00e8 hi ha molts tipus de migracions. Dins les migracions contemplem els trasllats, dins el propi pa\u00eds o f\u00f3ra d’aquest. Alhora, una dada repetida per tots els ponents es refereix a que, sempre, i defugint dels mites, les grans migracions (p.ex. d’\u00c0frica o Am\u00e8rica Llatina a Europa) son minorit\u00e0ries, ja que predominen les migracions a regions properes. Per si el concepte de migraci\u00f3 no fos complex, referir-nos a la migraci\u00f3 clim\u00e0tica ho complica encara m\u00e9s. En Miguel ens ho explica posteriorment amb el concepte d’impactes ambientals. Per la seva banda, CICrA ens deixa amb un estudi anomenat “Injust\u00edcia ambiental, crisi clim\u00e0tica, aigua i migracions. Estudi de casos”<\/a><\/strong> que ens pot servir per a millorar en la comprensi\u00f3 del que son les migracions clim\u00e0tiques.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n