{"id":757,"date":"2024-07-22T14:41:38","date_gmt":"2024-07-22T12:41:38","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/?page_id=757"},"modified":"2025-01-22T12:34:13","modified_gmt":"2025-01-22T10:34:13","slug":"iii-un-sistema-agroalimentari-disfuncional","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/iii-un-sistema-agroalimentari-disfuncional\/","title":{"rendered":"(III) Un sistema agroalimentari disfuncional"},"content":{"rendered":"\n<p>La tercera confer\u00e8ncia, titulada &#8220;Un sistema agroalimentari disfuncional: causa i soluci\u00f3 de totes les crisis&#8221; va ser impartida per la <strong>Marina di Masso<\/strong>, catedr\u00e0tica de la Universitat de Vic, i el <strong>Pep Espluga<\/strong>, doctor en Sociologia a la UAB i coordinador del Cicle. Tant la Marina com el Pep han participat en el desenvolupament i pr\u00e0ctica del Postgrau en <a href=\"https:\/\/dlae.cat\/\">Dinamitzaci\u00f3 Local Agroecol\u00f2gica <\/a>de la nostra universitat. <\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1019\" height=\"585\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/06\/image-1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-897\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/06\/image-1.png 1019w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/06\/image-1-300x172.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/06\/image-1-768x441.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1019px) 100vw, 1019px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Diapositiva presentada per la ponent, amb un esquema que descriu els tres eixos del sistema alimentari globalitzat actual, de manera molt sint\u00e8tica <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong><em>Inseguretat aliment\u00e0ria?<\/em> Algunes dades <\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Un dels informes mencionats \u00e9s el &#8220;<a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/alimentandounfuturosostenible\/documents\/informe-alimentacion_una-pag.pdf\">d&#8217;Alimentant un futur sostenible<\/a>&#8220;, publicat per investigadores de la Universitat de Barcelona. En aquest es detallen algunes dades relacionades amb el concepte d&#8217;inseguretat aliment\u00e0ria, com per exemple que <\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\">\n<li>un 13,3% de les llars espanyoles pateixen inseguretat aliment\u00e0ria (6.236.000 persones)<\/li>\n\n\n\n<li>un 57% rep prestacions o subsidis p\u00fablics <\/li>\n\n\n\n<li>el 22% de les llars espanyoles reben algun tipus d&#8217;ajuda en forma d&#8217;aliments o per accedir-hi<\/li>\n\n\n\n<li>a Catalunya, el 10,6% dels menors de 14 anys son obesos, <strong>especialment entre la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable <\/strong><\/li>\n\n\n\n<li>a Barcelona, m\u00e9s concretament, el 8,6% de les llars pateix inseguretat aliment\u00e0ria <\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong><em>La fal\u00b7l\u00e0cia de la productivitat<\/em><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Si el 70% de la poblaci\u00f3 mundial s\u2019alimenta amb agricultura de subsist\u00e8ncia, per qu\u00e8 l\u2019agricultura industrial \u00e9s tan venerada?<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta \u00e9s una de les preguntes que ens formulem al principi de la xerrada, a partir d\u2019una breu intervenci\u00f3 del Pep Espluga. La Marina compara la fal\u00e0cia de la productivitat amb la dels transg\u00e8nics. Fins fa relativament poc l\u2019argument a favor dels transg\u00e8nics tenia a veure amb evitar problemes de seguretat aliment\u00e0ria, per\u00f2 aquests arguments s\u2019han anat desmuntant.<\/p>\n\n\n\n<p>El sistema alimentari globalitzat produeix aliments a una escala mai vista, per\u00f2 a costa d\u2019impactes enormes. \u00c9s un sistema marcat per la din\u00e0mica industrialitzadora, i aix\u00f2 provoca que<strong> la pagesia no sigui el dest\u00ed de la producci\u00f3, sin\u00f3 l\u2019agroind\u00fastria<\/strong> (primera pota del sistema). A la pota de l&#8217;agroind\u00fastria se li suma el pes creixent dels grans sistemes de distribuci\u00f3 (cadenes de supermercats), que tampoc serien possibles f\u00f3ra d&#8217;un marc de globalitzaci\u00f3 del sistema alimentari.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>L&#8217;alimentaci\u00f3 \u00e9s una activitat quotidiana i, tanmateix, t\u00e9 una forta vessant pol\u00edtica, <\/strong>explica la Marina.<\/p>\n\n\n\n<p>La funci\u00f3 principal d\u2019un sistema alimentari ha de ser la de garantir una alimentaci\u00f3 adequada (nutricional i cultural), accessible, a tothom, en qualsevol moment. El sistema ser\u00e0 disfuncional depenent del marc amb qu\u00e8 ens el mirem. Si ens el mirem amb una perspectiva de la sobirania aliment\u00e0ria, aquest sistema no \u00e9s funcional.<\/p>\n\n\n\n<p>Parlem tamb\u00e9 de fal\u00b7l\u00e0cia de la productivitat per les paradoxes del sistema. Per exemple&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>&#8230; tenim 800 milions de persones que pateixen fam cr\u00f2nica<\/p>\n\n\n\n<p>&#8230; i un desperdici alimentari d\u20191\/3 mundial d\u2019aliments<\/p>\n\n\n\n<p>&#8230;entre els que pateixen m\u00e9s fam es troben els productors d\u2019aliments<\/p>\n\n\n\n<p>Per tant, s&#8217;ha viscut un creixement en la producci\u00f3 d\u2019aliments alhora que incrementa la inseguretat aliment\u00e0ria a nivell global. Com pot ser?<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong><em>El sistema necessita del suport p\u00fablic<\/em><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>El suport de la pol\u00edtica p\u00fablica \u00e9s important per a entendre aquest model. La PAC es menja la major part dels pressupostos de la UE. Aquest programa afavoreix sistem\u00e0ticament els grans tenidors de terra, en detriment de la petita producci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n<p>Cada cop menys diners va a parar als productors, molts produeixen per sota de cost. A nivell catal\u00e0, la desigualtat entre petites i grans productores suposa que en els \u00faltims <strong>20 anys han desaparegut una r\u00e0tio de 51 finques per setmana.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p>A nivell europeu parlem de la desaparici\u00f3 d&#8217;una finca per minut <\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p>Actualment la poblaci\u00f3 activa agr\u00e0ria a Catalunya \u00e9s d&#8217;un 1,5%.<\/p>\n\n\n\n<p>Un altre element assenyalat t\u00e9 a veure amb la desarticulaci\u00f3 de les comunitats pageses. Els agricultors son ocupats i ocupades agr\u00e0ries, prove\u00efdores per l\u2019agroind\u00fastria, m\u00e9s que <em>pagesos<\/em> i <em>pageses<\/em>. Aquest fenomen ha passat en comarques tradicionalment productores com la Plana de Vic o La Garrotxa, o el Ripoll\u00e8s i no nom\u00e9s en zones metropolitanes.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong><em>El sector porc\u00ed com a exemple de disfuncionalitat<\/em><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019exemple paradigm\u00e0tic sobre com aterra quest sistema a cat \u00e9s el sector c\u00e0rnic. El sector de la carn \u00e9s el segon sector amb m\u00e9s pes dins la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria. El sector representa el 35% de les exportacions de catalunya, despres ve l\u2019exportaci\u00f3 de la fruita.<\/p>\n\n\n\n<p>Catalunya lidera el sector estatal de la producci\u00f3 de porc. Coneixem els impactes d&#8217;aquesta producci\u00f3 intensiva, la contaminaci\u00f3 per nitrats, entre altres. <\/p>\n\n\n\n<p><em><strong>Es calcula que el volum d\u2019aigua contaminada dels aq\u00fc\u00edfers d\u2019Osona \u00e9s equivalent a la capacitat del pant\u00e0 de Sau.<\/strong> Antigament, aquests aq\u00fc\u00edfers eren la font de captaci\u00f3 d\u2019aigua potable de la majoria de pobles d\u2019Osona, cada localitat tenia els seus pous. La progressiva contaminaci\u00f3 per nitrats dels aq\u00fc\u00edfers ha suposat el seu parcial i progressiu abandonament i ha calgut anar connectant la xarxa municipal de cada vegada m\u00e9s pobles a captacions d\u2019aig\u00fces superficials i portades d\u2019aigua, b\u00e0sicament provinents del riu Ter.<\/em> <a href=\"https:\/\/www.aiguaesvida.org\/lexit-del-fracas-laigua-a-osona\/\">Dades d&#8217;Aigua \u00e9s Vida<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"575\" height=\"493\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-917\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image.png 575w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-300x257.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 575px) 100vw, 575px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Font: <a href=\"https:\/\/www.prodeca.cat\/sites\/default\/files\/files\/INFORME_Exportacions-agroalimentaries-2022.pdf\">PRODECA<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>\u00c9s necessari tenir present quan parlem d&#8217;exportacions la connexi\u00f3 entre Catalunya i la petjada extractivista a pa\u00efsos del Sud global. Per tal de produir tanta carn s&#8217;importen grans quantitats de pinso que t\u00e9 la soja com a mat\u00e8ria primera.<strong> La soja \u00e9s l&#8217;estrella<\/strong> del comer\u00e7 mundial alimentari. Provoca deforestaci\u00f3 diferida, sobretot al Brasil, el principal productor. <\/p>\n\n\n\n<p>Per saber-ne m\u00e9s, la Marina ens deixa l&#8217;informe de GRAIN <a href=\"https:\/\/www.soberaniaalimentaria.info\/images\/estudios\/El%20papel%20de%20Catalunya%20y%20el%20Port%20de%20Barcelona_ES.pdf\">&#8220;El paper de Catalunya i el port de Barcelona en la construcci\u00f3 d&#8217;un sistema alimentari insostenible&#8221;<\/a>. <\/p>\n\n\n\n<p>Els impactes de la ind\u00fastria c\u00e0rnica catalana tenen a veure tamb\u00e9 amb el que passa dins els escorxadors, per parlar d&#8217;una altra externalitat negativa. Fa uns anys hi va haver una <a href=\"https:\/\/diaritreball.cat\/14761-2\/\">vaga a l&#8217;escorxador Esfosa de Vic<\/a>, que va portar a la creaci\u00f3 del col\u00b7lectiu C\u00e0rnies en Lluita.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>A nivell europeu, el sector alimentari es el sector UE on m\u00e9s es vulneren els drets de les persones.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>A Catalunya som un exemple paradigm\u00e0tic d&#8217;aquest sistema agroalimentari hegem\u00f2nic.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong><em>Respostes pol\u00edtiques <\/em><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Una de les respostes que dona l\u2019admin son els <strong>distintius de qualitat<\/strong>: DO.<\/p>\n\n\n\n<p>Suposen reconnexi\u00f3 enfront de la idea d\u2019aliments an\u00f2nims, i ens poden reconnectar amb l\u2019economia i cultura d\u2019un lloc concret. Tot i que el sistema pol\u00edtic sigui conscient dels impactes agroalimentaris des dels anys 80, explica en Pep Espluga, les millores dins el sistema no han estat substancials. Ja hi ha hagut reformes, els fruits de les quals son de dubtosa qualitat: prohibir certs pesticides, crear ag\u00e8ncies de seguretat aliment\u00e0ria, a m\u00e9s de les denominacions d&#8217;origen o les IGP (indicacions geogr\u00e0fiques protegides). Mesures com aquestes tamb\u00e9 haurien de contribuir a frenar l&#8217;\u00e8xode rural i el despoblament. <\/p>\n\n\n\n<p>Alhora, amb el comer\u00e7 just tamb\u00e9 s&#8217;ha buscat pal\u00b7liar els efectes de la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria globalitzada. <\/p>\n\n\n\n<p>Per la Marina, cal ser cr\u00edtics amb les solucions que no son territorialitzades. \u00c9s a dir, d&#8217;\u00e0mbit local pel mateix \u00e0mbit local. L&#8217;agricultura ecol\u00f2gica pot no ser una soluci\u00f3 quan est\u00e0 igualment orientada a l&#8217;exportaci\u00f3. <strong>No ens podem quedar amb l&#8217;an\u00e0lisi de producte <\/strong>(ex.: una poma sense agroqu\u00edmics) sin\u00f3 que hem de fer una an\u00e0lisi de sistema, de totes les baules de la cadena. De retruc, cal reprendre una visi\u00f3 de proximitat. <strong>El potencial que t\u00e9 desafiar el sistema hegem\u00f2nic dependr\u00e0 del canal de distribuci\u00f3 en el que es comercialitza. <\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Haur\u00edem de pensar en termes de reproducci\u00f3 de la vida, <strong>per a entendre l\u2019alimentaci\u00f3 com un b\u00e9 com\u00fa i com un dret<\/strong>. Necessitem altres sistemes alternatius que contemplin el producte i el territori. Un sistema que recondueixi l\u2019oferta a una situaci\u00f3 m\u00e9s justa i sostenible. Aqu\u00ed a Catalunya conviu amb aquest sistema tot un ecosistema de resist\u00e8ncies, centrades en construccions de sistemes alimentaris territorialitzats.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"854\" height=\"488\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-920\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-1.png 854w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-1-300x171.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-1-768x439.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 854px) 100vw, 854px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Font: presentaci\u00f3 de la Marina di Masso.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong><em>Sabem diferenciar l&#8217;agroecologia de l&#8217;agricultura ecol\u00f2gica?<\/em><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019agroecologia t\u00e9 en compte les relacions socials i pol\u00edtiques al voltant de l\u2019alimentaci\u00f3. Quan parlem aqu\u00ed d\u2019agroecologia parlem de totes les relacions de producci\u00f3 que fan possible el producte. La producci\u00f3 agroecol\u00f2gica t\u00e9 lloc en un territori determinat i el consum es fa en aquell mateix territori. Es basa en el concepte de sobirania aliment\u00e0ria, que fa refer\u00e8ncia no nom\u00e9s al <strong>dret a l\u2019acc\u00e9s<\/strong> als aliments i el <strong>dret a decidir<\/strong> qu\u00e8 volem produir.<\/p>\n\n\n\n<p>Cal distingir, com assenuala la FAO, entre <strong>sobirania aliment\u00e0ria<\/strong> i <strong><a href=\"https:\/\/www.bancomundial.org\/es\/topic\/agriculture\/brief\/food-security-update\/what-is-food-security\">seguretat aliment\u00e0ria<\/a>, aquesta \u00faltima entra dins el model hegem\u00f2nic <\/strong>i contempla un sistema agroalimentari globalitzat.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong><em>Transici\u00f3 agroecol\u00f2gica cap a sistemes alimentaris territorialitzats<\/em><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>La revoluci\u00f3 agroecol\u00f2gica territorialitzada compr\u00e8n que canviar el sistema alimentari passa per reactivar les economies locals. Per la Dinamitzaci\u00f3 Local Agroecol\u00f2gica (DLAe), aquest \u00e9s el cam\u00ed per a frenar el despoblament rural. Aquesta \u00e9s una metodologia diferenciada de la del desenvolupament rural. Tamb\u00e9 cal fer, com amb la sobirania versus seguretat aliment\u00e0ries, una diferenciaci\u00f3 conceptual. Dins el desenvolupament rural, al que la PAC destina fins a un 30% del pressupost, es financien activitats que no son agr\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n<p>La metodologia de la DLAe intenta posar l&#8217;agricultura i la ramaderia al centre per a impulsar la comunitat. Aqu\u00ed podeu consultar un breu <a href=\"https:\/\/seminariodlae.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/manual-dlae-2013.pdf\">manual per a la Dinamitzaci\u00f3 Local Agroecol\u00f2gica<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"533\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-2-1024x533.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-924\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-2-1024x533.png 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-2-300x156.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-2-768x399.png 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-2-1200x624.png 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-2.png 1248w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Font: presentaci\u00f3 Power Point de la Marina di Masso<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"491\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-3-1024x491.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-927\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-3-1024x491.png 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-3-300x144.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-3-768x368.png 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-3-1200x576.png 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-3.png 1257w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Font: presentaci\u00f3 Power Point de la Marina di Masso<br><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"620\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-4-1024x620.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-930\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-4-1024x620.png 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-4-300x182.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-4-768x465.png 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-4.png 1045w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Font: presentaci\u00f3 Power Point de la Marina di Masso<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"572\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-5-1024x572.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-933\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-5-1024x572.png 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-5-300x168.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-5-768x429.png 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-5-1200x670.png 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-5.png 1230w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Font: presentaci\u00f3 Power Point de la Marina di Masso<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"552\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-6-1024x552.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-936\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-6-1024x552.png 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-6-300x162.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-6-768x414.png 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-6-1200x647.png 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-content\/uploads\/sites\/540\/2024\/07\/image-6.png 1225w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Font: presentaci\u00f3 Power Point de la Marina di Masso<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Per acabar, la Marina assenyalava la necessitat de repensar el sistema alimentari universitari d&#8217;acord amb les propostes existents, com la compra p\u00fablica socioambientalment responsable (amb la corresponent revisi\u00f3 dels plecs de condicions, que incorporin criteris de proximitat i producci\u00f3 ecol\u00f2gica). De fet, l&#8217;entitat SETEM va incloure fa uns anys la UAB en un <a href=\"https:\/\/www.setem.org\/catalunya\/actualitat\/noticies\/estudi-menjadors-universitats-impactes-socials-economics-ambientals\/\">estudi sobre plecs de condicions de les cafeteries universit\u00e0ries<\/a>. <\/p>\n\n\n\n<p>En definitiva, son moltes les iniciatives actuals que es dirigeixen a l&#8217;agroecologia i a la transformaci\u00f3 del sistema alimentari. El major repte, per\u00f2, \u00e9s fer un salt d&#8217;escala, per passar de la pol\u00edtica territorialment localitzada al canvi de model de consum alimentari hegem\u00f2nic. <\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La tercera confer\u00e8ncia, titulada &#8220;Un sistema agroalimentari disfuncional: causa i soluci\u00f3 de totes les crisis&#8221; va ser impartida per la Marina di Masso, catedr\u00e0tica de la Universitat de Vic, i el Pep Espluga, doctor en Sociologia a la UAB i coordinador del Cicle. Tant la Marina com el Pep han participat en el desenvolupament i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2866,"featured_media":939,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-757","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/757","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2866"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=757"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/757\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":942,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/757\/revisions\/942"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/media\/939"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ecf4climcrisiecosocial\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=757"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}