Diari Ara. TERRITORI, DIVERSITAT I INCLUSIÓ: ELS VALORS DEL COOPERATIVISME
L’ECONOMIA SOCIAL S’OBRE PAS A LES AULES UNIVERSITÀRIES: QUINS ESTUDIS S’HI OFEREIXEN?
HISTÒRICAMENT, ELS GRAUS D’ECONOMIA I EMPRESA HAN CENTRAT LA DOCÈNCIA A EXPLICAR ELS MODELS CANÒNICS, ORIENTATS A GENERAR BENEFICIS ECONÒMICS.
DES DE FA UNS ANYS, PERÒ, AIXÒ ESTÀ CANVIANT: L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, AMB LA FÓRMULA COOPERATIVA COM A BANDERA, GUANYA PES
M. A.
Ser eficients i competitius. Saber ensumar les oportunitats de mercat abans que la resta. Moure com més diners millor. Generar beneficis econòmics ben aviat. Seguir les directrius de la direcció general. Tenir content l’accionariat. Aquests són només sis dels preceptes que defineixen el model tradicional d’empresa privada capitalista. Des de fa dècades, però, són també l’òptica des de la qual s’estructura, majoritàriament, l’ensenyament a les facultats d’economia i empresa. Tanmateix, el panorama està començant a canviar. Tímidament, si més no. L’economia social i solidària, amb el model cooperatiu com a pilar, s’està obrint pas als plans docents dels graus universitaris. “De mica en mica estem trencant el monocultiu intel·lectual i obrint la porta a una formació més plural i crítica”, analitza Eloi Serrano, director de la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus-UPF.
Precisament, aquest centre universitari ubicat a Mataró és un dels que han apostat més per incorporar l’economia social i solidària a la seva oferta acadèmica. Avui tots els graus d’empresa que s’hi imparteixen inclouen una assignatura obligatòria d’aquest model econòmic alternatiu, que posa les persones i el bé comú al centre de l’activitat econòmica, al marge de l’obsessió per obtenir beneficis. A més, ofereixen cursos específics de finances ètiques i comptabilitat pública responsable. “Aquesta aposta respon
Eloi Serrano
Dir. de la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus-UPF
“Estem trencant el monocultiu intel·lectual i obrint la porta a una formació més plural i crítica”
a la voluntat de presentar l’empresa no com una única realitat, sinó com un concepte plural: privada, pública i social”, assegura Serrano.
El fenomen també s’està produint a la Universitat de Barcelona (UB). Actualment s’hi imparteixen diverses assignatures sobre economia social i solidària i desenvolupament sostenible als graus d’Administració i Direcció d’Empreses i Sociologia. Alhora, aquesta visió diferent del món empresarial s’ha incorporat a la Universitat de l’Experiència, un programa formatiu dirigit a persones de més de 55 anys. “L’economia social i el cooperativisme aporten una visió alternativa i transformadora del sistema econòmic, centrada en les persones, la sostenibilitat i la justícia social”, valora Núria Rodríguez, professora titular de sociologia i coordinadora del programa d’economia social a la Universitat de l’Experiència de la UB. Per a Rodríguez, que aquestes temàtiques guanyin espai a la universitat és clau per formar professionals amb consciència crítica i compromís social, però sobretot “per formar persones amb valors i propòsit”.
A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hi passa el mateix. Ofereix la novena edició del Diploma d’Especialització en Economia Social i Solidària, un postgrau orientat a professionals i persones interessades en aquest àmbit. “Es tracta d’una formació específica i centrada plenament en aquest model econòmic, amb un enfocament acadèmic generalista però rigorós, que proporciona eines per analitzar els reptes actuals i imaginar les possibilitats de futur”, explica Rosa Garcia- Hernández, professora d’economia aplicada de la UAB i coordinadora del postgrau. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) també han començat a incorporar l’economia
Núria Rodríguez
Professora de la UB
“L’economia social i el cooperativisme aporten una visió alternativa i transformadora del sistema econòmic”
social i solidària (ESS) als seus programes, per exemple. Un interès creixent I l’alumnat que es troba amb una assignatura on es tracta l’economia social i solidària com reacciona? Serrano hi
detecta dues tendències habituals. “Una part veu el model cooperatiu com a poc realista o idealista, però una altra s’hi mostra molt interessada, especialment pel seu alineament amb les preocupacions actuals sobre crisi climàtica, desigualtats i
democràcia –assegura–. En tot cas, gairebé tothom agraeix poder conèixer una alternativa a l’empresa convencional”. Des de la UB, assenyalen que cada cop més estudiants mostren interès pels models econòmics alternatius. “Un bon indicador és la participació a l’alça en els Premis d’Economia Social, que reconeixen els millors treballs de fi de grau, màster i postgrau en aquest àmbit”, exposa Rodríguez.
Una de les principals dificultats per estendre el model de l’economia social i solidària és fer- lo arribar a col·lectius que encara no el coneixen. “Hi ha un perfil de persones que ja tenen interès a formar- se: són aquelles que formen part d’associacions i cooperatives o treballen en departaments públics vinculats a l’ESS”, explica Garcia- Hernández. Aquestes persones es continuen formant: ho fan a un ritme lent però sostingut.
Rosa Garcia- Hernández
Professora d’economia aplicada de la UAB
“Ens falta molt camí per recórrer per arribar
als col·lectius que no coneixen l’economia social”
Ara bé, Garcia- Hernández remarca que el veritable repte és interpel·lar els perfils que encara no han tingut cap contacte amb aquests models. “Ens falta molt camí per recórrer per arribar a aquells col·lectius que no en saben res: és aquí on caldria posar el focus”, apunta.
Considera que és especialment important despertar l’interès entre les persones joves perquè puguin veure l’economia social com una via professionalitzadora viable.
