Que aixequi el braç l’editor web que modifica un contingut, guarda i tot seguit aprova per publicar, sense mirar com queda en l’entorn de proves. Si tens el braç alçat, doncs ja pots posar-te les bambes de córrer i fer 10 voltes al campus perquè no és la bona manera de fer.

Sabeu quina és una de les consultes més habituals quan comencem un nou projecte web? És la següent: “Abans de publicar podrem veure com queda oi?” I nosaltres traiem pit, posem veu magnànima i procedim a parlar del nostre entorn de proves: l’entorn de webedit (el que abans era anubis i que tots recordem amb carinyo).

I sabeu amb quina situació ens trobem molt sovint quan us assessorem per fer alguna modificació en el gestor? Doncs que l’usuari va editant els assets, guarda i tot seguit aprova per publicar. I per què es vol un entorn de proves si després s’ignora sistemàticament?!

Evitem riscos innecessaris

Hi ha editors que després d’aprovar per publicar és quan miren l’entorn de proves. No és el més adequat perquè si han comés un error és possible que en el temps que triguen a descobrir-ho, l’error ja estigui a l’entorn real. És la llei de Murphy aplicada al gestor: si el contingut està ben fet i vols publicar-ho immediatament llavors resulta que encara falta molta estona fins la propera publicació automàtica… I si hi ha algun error, llavors 2 segons abans de que te n’adonis haurà començat una publicació que haurà arrossegat el teu contingut, l’actualització de la memòria cau haurà sigut molt ràpida i 2 segons després de la publicació la persona que et va demanar el canvi ja estarà veient l’error publicat (i l’hauràs agafat en un dia tiquismiquis).

I llavors és quan venen les presses i les trucades d’emergència. Perquè de vegades pot passar que l’error sigui molt evident i estigui desconfigurant la pàgina de manera escandalosa (n’hi ha prou amb una imatge fora de mida, una url molt llarga enganxada enmig d’un text o una taula amb una amplada mal definida).

Recapitulant

O sigui que tot aquest rollo per dir-vos que, després de guardar el vostre asset, si us plau, aneu a l’entorn de proves, comproveu que tot és correcte i llavors si que aproveu per publicar. I recordeu que l’entorn de proves no té un únic punt d’accés. Només cal que navegueu per la web real fins la pàgina on s’hauria de reflectir el canvi i una vegada allà canvieu, a l’adreça del navegador, les www per la paraula webedit. L’entorn de proves ens dóna seguretat i evita maldecaps, aprofiteu-lo.

Sempre ens quedarà Anubis

I ja per acabar aquesta entrada digna de la senyoreta Rottenmeier d’una manera més amable, volem dedicar unes paraules als fans d’anubis. Sabem que sou molts els que el teniu a la memòria (de fet ho hem pogut constatar diferents vegades aquesta setmana) i per això us volem dir que encara que la màquina anubis ja no hi és, Anubis es va quedar a la UAB i vetlla per tots nosaltres.

anubis1
anubis2

Compartir esta página