La educación inclusiva en el nivell superior. Políticas públicas y buenas prácticas en Iberoamérica

educacio-inclusiva-iberoamerica
Any de publicació: 2021
Autoria: Karina Delgado Valdivieso, Joaquín Gairín
Editorial: Universidad Tecnológica Indoamérica
Pàgines: 154
ISBN: 978-9942-821-14-0
URL: http://repositorio.uti.edu.ec//handle/123456789/1690

Els països iberoamericans a través dels seus estats tenen la responsabilitat de fer complir el dret a l’educació a través d’instruments jurídics que busquin l’equitat en tots els nivells educatius. En les últimes dècades han aparegut declaracions, cartes i convencions que regulen quins han de ser els compromisos i mesures legislatives que ha de dur a terme cada país per tal que l’educació esdevingui un servei per a tothom.

Entenem l’educació inclusiva com el treball a dur a terme, a través de diferents accions, per tal de satisfer exitosament les necessitats d’aprenentatge de cada un dels estudiants. Aquestes accions s’han de dur a terme en un ambient de calidesa per als docents i estudiants, on aquests últims han de poder tenir garantida la seva presència, participació i èxit acadèmic.

Karina Delgado Valdivieso (Doctora per la UAB) i Joaquín Gairín Sallán, presenten un material vinculat a l’equitat en Educació Superior, estructurat en dos grans apartats:

La primera part evidencia els fonaments de l’educació inclusiva en el nivell superior, descrits en la unitat un, mitjançant les seves raons, expressats en tractats, convencions, moviments i trajectòries a escala mundial i en països de la regió. Els arguments desenvolupats des dels moviments cap a una educació per a tots, han permès generar espais per a analitzar una atenció segons les necessitats presentades per diferents agrupacions; la unitat 2, mostra les aproximacions cap al concepte de l’educació inclusiva; la unitat 3 descriu el panorama de les polítiques en educació inclusiva en cada un dels països d’Iberoamèrica relacionades amb les normatives, s’han agrupat en funció de tres importants dimensions a ser completes com a part de la gestió: presència, participació i èxit acadèmic; i la unitat 4, mostra les seves realitats i perspectives.

La segona part, sobre l’operativitat de l’educació inclusiva, evidencia la unitat 5, descriu la construcció metodològica, reflectida mitjançant la gestió de diferents models d’intervenció aplicats en institucions d’educació superior. I la unitat 6 desenvolupa la proposta i trajectòria del “Model social d’educació inclusiva”, descrit a través tres importants variables com les polítiques educatives, les condicions dels estudiants i les actituds cap a la diversitat, permetent així conèixer un índex d’efectivitat del model. El model assenyalat ha estat aplicat com a experiència pilot en dues importants universitats del territori equatorià, reflectint un índex de la gestió en educació inclusiva, així com un percentatge de fiabilitat del model.

Comparteix a les xarxes: