Universidad y colectivos vulnerables: hacia una cultura de la equidad

El document s’estructura a través de 7 apartats. El primer incorpora les conferències d’expertes de reconegut prestigi que analitzen, d’una banda, els reptes, dificultats i desafiaments que comporta la construcció d’universitats més equitatives a l’àmbit llatí americà i, de l’altra, reflexions i exemples concrets d’actuacions que poden dur-se a terme per garantir una atenció més gran als grups vulnerables des de les estructures de la universitat. El segon apartat se centra a analitzar la perspectiva de l’equitat en les institucions d’educació superior del Brasil, Bolívia, Xile, Costa Rica, l’Equador i el Paraguai, analitzant les polítiques institucionals i estratègies que s’estan duent a terme als països respectius. L’estil seguit pels autors permet analitzar des d’un enfocament comparat la situació als diferents països, sense oblidar la necessària contextualització a la situació sociopolítica de cada territori. L’apartat tercer presenta de forma sintètica algunes de les aportacions del projecte ORACLE, que es concreten en una anàlisi detallada de literatura que permet entendre el concepte de cultura d’equitat sobre el qual s’ha sustentat el projecte; una descripció del desenvolupament del model MEDYMEQU, l’objectiu del qual és promoure el desenvolupament de les universitats per augmentar les cotes d’equitat com a via per a una millora de la qualitat; a continuació es presenten diferents experiències sobre equitat analitzades en el marc del projecte, així com programes i serveis d’equitat que tenen algunes de les institucions vinculades a l’observatori, tot plegat per finalitzar amb un capítol que permet analitzar la vinculació de l’equitat a diferents estadis de desenvolupament organitzatiu. El quart apartat presenta els resultats de diferents estudis, anàlisis i investigacions que han analitzat des de diferents perspectives latenció a lequitat que es desenvolupa en diferents institucions deducació superior. Això permet al lector tenir una visió polièdrica de la situació, alhora que obtenir dades i propostes concretes que puguin ajudar a una millor comprensió i atenció a l’equitat a la pròpia institució. Així mateix, el cinquè apartat presenta estratègies concretes desenvolupades per institucions deducació superior per donar resposta a les necessitats particulars de col·lectius amb capacitats diferents. Des d’aquest enfocament, es presenten propostes vinculades amb la millora de les estructures organitzatives, l’existència de serveis específics o les adaptacions necessàries de materials i estratègies metodològiques per aconseguir que les persones amb aquestes característiques puguin desenvolupar tot el seu potencial en el context universitari. L’apartat cinquè introdueix diferents estratègies curriculars desenvolupades en institucions d’educació superior de l’àmbit llatinoamericà que permeten donar resposta no només a les necessitats dels col·lectius que ja són dins de la universitat, sinó també als entorns en què aquests conviuen, o els que conviuen potencials estudiants que es troben en ambients vulnerables. En aquest sentit, apareixen diferents experiències d’aprenentatge i servei que poden servir de base per generar estratègies similars en altres contextos universitaris. L’apartat sisè analitza des d’un enfocament analític, però també propositiu, diferents propostes per respondre a les dificultats amb què es troben alguns col·lectius per motiu de l’origen ètnic o per raons de gènere. Finalment, l‟apartat setè presenta una miscel·lània d‟estudis i anàlisis sobre equitat desenvolupades en l‟àmbit de l‟educació superior en diferents contextos territorials, l‟anàlisi detinguda dels quals permet obtenir una visió global i internacional de l‟objecte d‟anàlisi del Congrés.