{"id":191,"date":"2026-01-21T13:09:34","date_gmt":"2026-01-21T13:09:34","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/educacioigenere\/?p=191"},"modified":"2026-07-14T14:00:27","modified_gmt":"2026-07-14T14:00:27","slug":"iii-congres-internacional-de-genere-i-educacio-trames-feministes-a-leducacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/educacioigenere\/2026\/01\/21\/iii-congres-internacional-de-genere-i-educacio-trames-feministes-a-leducacio\/","title":{"rendered":"III Congr\u00e9s Internacional de G\u00e8nere i Educaci\u00f3: Trames Feministes de l’Educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Sobre el congr\u00e9s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En un context global marcat per l\u2019auge dels discursos reaccionaris, les ofensives antig\u00e8nere, la proliferaci\u00f3 de m\u00faltiples formes de viol\u00e8ncia estructural i els intents continuats de despolititzar l\u2019educaci\u00f3, el congr\u00e9s Trames Feministes de l\u2019Educaci\u00f3<\/em> reuneix investigadores, educadores, estudiants, activistes i professionals socioeducatives per reflexionar col\u00b7lectivament sobre l\u2019educaci\u00f3 com un terreny clau de lluita, resist\u00e8ncia i transformaci\u00f3 feminista. Aquest es proposa com el III Congr\u00e9s Internacional del Grup de Recerca en Educaci\u00f3 i G\u00e8nere (GEG), que continua oferint i promovent un espai de recerca, debat i acci\u00f3 comprom\u00e8s amb la just\u00edcia de g\u00e8nere en l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La met\u00e0fora del teixit estructura l\u2019enfocament del congr\u00e9s. Evoca tant la pr\u00e0ctica material d\u2019entrella\u00e7ar fils com el treball de teixir relacions, trames i hist\u00f2ries a trav\u00e9s de les difer\u00e8ncies. D\u2019aquesta manera, expressa un comprom\u00eds amb posar en relaci\u00f3 sabers, pr\u00e0ctiques i experi\u00e8ncies diverses per desafiar les epistemologies androc\u00e8ntriques, adultoc\u00e8ntriques, colonials i neoliberals que hist\u00f2ricament han configurat els sistemes educatius. Aix\u00ed, teixir tamb\u00e9 anomena el treball feminista d\u2019imaginar i tornar a tramar altres mons educatius possibles.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, Trames Feministes de l\u2019Educaci\u00f3 situa al centre les relacions entre coneixement, poder i acci\u00f3 col\u00b7lectiva. Reconeix les ag\u00e8ncies epist\u00e8miques de nenes, nens, criatures no bin\u00e0ries, joves i professionals de l\u2019educaci\u00f3, aix\u00ed com les pedagogies feministes encarnades, juntament amb els cossos, els afectes, les experi\u00e8ncies quotidianes, les pol\u00edtiques p\u00fabliques i les pr\u00e0ctiques comunit\u00e0ries, com a espais clau per a la producci\u00f3 de coneixement, la resist\u00e8ncia i la transformaci\u00f3 educativa.<\/p>\n\n\n\n

Trames Feministes de l\u2019Educaci\u00f3 s\u2019arrela en tradicions feministes, queer, interseccionals, antiracistes i decolonials que entenen el coneixement com a situat, plural i en disputa. El congr\u00e9s es concep com un espai de trobada i di\u00e0leg per compartir recerques, experi\u00e8ncies i pr\u00e0ctiques que, en contextos educatius formals i no formals, contribueixen a construir ecologies de coneixement emancipadores, a enfortir aliances i a imaginar futurs educatius inclusius i radicalment democr\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n

Comit\u00e8<\/h2>\n\n\n\n
Comit\u00e8<\/strong>
<\/summary>
\n

Coordinaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n

Mireia Foradada Villar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

Comit\u00e8 organizador<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n

Ingrid Agud Morell<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Angelina S\u00e1nchez Mart\u00ed<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Mauro Carlos Moschetti Plaul<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Alejandro Caravaca Hern\u00e1ndez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Berta Llos Casadella<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

X\u00e8nia Gavald\u00e0 Elias<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

\u00darsula Celed\u00f3n Bravo<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Maria Taddia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Pamela Merril Silva<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Estrella Natalia Moya Gonz\u00e1lez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Julio Rodr\u00edguez Rodr\u00edguez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

S\u00edlvia Aldavert Garcia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Associaci\u00f3 de Drets Sexuals i Reproductius<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

Comit\u00e8 cient\u00edfic<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n

Ingrid Agud Morell<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Angelina S\u00e1nchez Mart\u00ed<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Mauro Carlos Moschetti Plaul<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Alejandro Caravaca Hern\u00e1ndez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Berta Llos Casadella<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

X\u00e8nia Gavald\u00e0 Elias<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

\u00darsula Celed\u00f3n Bravo<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Maria Taddia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Pamela Merril Silva<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Estrella Natalia Moya Gonz\u00e1lez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Julio Rodr\u00edguez Rodr\u00edguez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

S\u00edlvia Aldavert Garcia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Associaci\u00f3 de Drets Sexuals i Reproductius<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Bruna Alvarez Mora<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Montserrat Rif\u00e1 Valls<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Estel Malgosa Gasol<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Ainoa Mateos Inchaurrondo<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universitat de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Mar\u00eda Pilar Parra Contreras<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Universidad Complutense de Madrid<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

M\u00f3nica L\u00f3pez L\u00f3pez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

University of Groningen<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

Ponents<\/h2>\n\n\n\n
Ponents<\/strong><\/summary>
\n
\"\"<\/figure>
\n

Deevia Bhana<\/h3>\n\n\n\n

Deevia Bhana (PhD) \u00e9s titular de la C\u00e0tedra Sud-africana de Recerca en G\u00e8nere i Sexualitat Infantil a la University of KwaZulu-Natal. La seva recerca examina com el g\u00e8nere i la sexualitat adquireixen significat al llarg de les vides d\u2019infants i joves, impulsant enfocaments equitatius i afirmatius envers el g\u00e8nere, les masculinitats, la sexualitat i l\u2019educaci\u00f3. \u00c9s una de les integrants fundadores de la Global South Childhood Studies Network<\/em>, ha format part del comit\u00e8 assessor del programa d\u2019educaci\u00f3 sexual de la UNESCO i recentment va ser moderadora al G20 en la sessi\u00f3 \u201cEducation for Gender Equality and Peace: Advancing Gender Transformative Education for All\u201d<\/em>. \u00c9s autora de 15 llibres, cinc d\u2019autoria individual, i de m\u00e9s de 200 publicacions revisades per parells.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n

Ann Phoenix<\/h3>\n\n\n\n

Ann Phoenix \u00e9s professora d\u2019Estudis Psicosocials al Thomas Coram Research Unit, Social Research Institute, UCL Institute of Education, i Fellow de la British Academy i de l\u2019Academy of Social Sciences. Forma part del patronat de la Nuffield Foundation i \u00e9s presidenta del comit\u00e8 del Holberg Prize. La seva recerca analitza com les experi\u00e8ncies psicol\u00f2giques i els processos socials s\u2019articulen i s\u2019interseccionen. Inclou treball sobre identitats racialitzades i generitzades, fam\u00edlies de parentiu mixt, masculinitats, consum, maternitat, migracions i fam\u00edlies transnacionals. Utilitza m\u00e8todes mixtos i enfocaments narratius. Entre els seus llibres recents hi ha Researching Family Narratives<\/em> (amb Julia Brannen, Corinne Squire i l\u2019equip de recerca del projecte Novella), SAGE, 2020, i Nuancing Young Masculinities<\/em> (amb Marja Peltola), 2022, Helsinki University Press.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Maria Rod\u00f3-Z\u00e1rate<\/h3>\n\n\n\n

Maria Rod\u00f3-Z\u00e1rate \u00e9s professora agregada al Departament de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. \u00c9s llicenciada en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques (UAB), m\u00e0ster en Estudis de Dones, G\u00e8nere i Ciutadania (UB) i doctora en Geografia (UAB). La seva recerca se centra en l\u2019estudi de les desigualtats socials des d\u2019una perspectiva interseccional, espacial i emocional. Actualment dirigeix el projecte INTERMAPS sobre les desigualtats socials en la vida quotidiana i coordina la recerca sobre els efectes dels discursos antig\u00e8nere dins del projecte RESIST. \u00c9s la coordinadora del Grup de Recerca en G\u00e8nere i Desigualtats (GRETA) a la UPF.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n

M\u00f3nica L\u00f3pez L\u00f3pez<\/h3>\n\n\n\n

M\u00f3nica L\u00f3pez L\u00f3pez \u00e9s professora a la Universitat de Groningen i directora de l\u2019Equity and Social Justice Research Centre (@equity.childwelfare). La seva feina es basa en perspectives feministes i interseccionals i se centra a entendre com el g\u00e8nere, l\u2019orientaci\u00f3 sexual, la ra\u00e7a, la classe, l\u2019estatus migratori i altres posicions socials configuren les experi\u00e8ncies i resultats dels infants dins dels sistemes de protecci\u00f3. Est\u00e0 profundament compromesa amb l\u2019\u00fas de metodologies participatives i cr\u00edtiques per coproduir coneixement amb infants i joves.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Antonio Langarita Adiego<\/h3>\n\n\n\n

Jos\u00e9 Antonio Langarita Adiego \u00e9s professor titular de treball social a la Universitat de Girona. La seva traject\u00f2ria investigadora s\u2019ha centrat en la diversitat sexual i de g\u00e8nere des d\u2019una perspectiva constructivista social i cultural. En aquest sentit, la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia LGTBIQ+ han estat una de les seves principals l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 en els darrers anys, especialment a trav\u00e9s de la cr\u00edtica adultc\u00e8ntrica de la sexualitat i el g\u00e8nere, aix\u00ed com de les pol\u00edtiques sexogen\u00e8riques envers la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia. Actualment \u00e9s el coordinador internacional del projecte CLICK, sobre les sinergies entre la inf\u00e0ncia LGBTIQ+, els centres educatius i les rainbow families, amb la participaci\u00f3 de sis pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea.
<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n

Alejandro Caravaca Hern\u00e1ndez<\/h3>\n\n\n\n

Alejandro Caravaca Hern\u00e1ndez \u00e9s professor lector a la UAB. La seva recerca se centra en la intersecci\u00f3 de la pol\u00edtica educativa cr\u00edtica, l’educaci\u00f3 comparada i internacional, i els estudis de g\u00e8nere, amb un focus en la just\u00edcia social i els discursos (anti)feministes en educaci\u00f3. \u00c9s membre del Grup d’Educaci\u00f3 i G\u00e8nere, del grup de recerca ATLAS (interseccions cr\u00edtiques en educaci\u00f3) i del grup GEPS (globalitzaci\u00f3, educaci\u00f3 i pol\u00edtiques socials) de la UAB. Actualment co\u2011lidera un projecte sobre masculinitats a l’educaci\u00f3 secund\u00e0ria i col\u00b7labora de manera continuada en recerca sobre perspectiva de g\u00e8nere i feminismes en contextos educatius.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Berta Llos Casadell\u00e0<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Berta Llos Casadell\u00e0 \u00e9s investigadora predoctoral a la UAB. La seva recerca se centra en les relacions de g\u00e8nere als centres d’educaci\u00f3 secund\u00e0ria, explorades a trav\u00e9s de metodologies participatives amb professorat i alumnat. \u00c9s membre del Grup d’Educaci\u00f3 i G\u00e8nere, del grup de recerca ATLAS (interseccions cr\u00edtiques en educaci\u00f3) i del grup GEPS (globalitzaci\u00f3, educaci\u00f3 i pol\u00edtiques socials) de la UAB. Actualment co\u2011lidera un projecte sobre masculinitats a l’educaci\u00f3 secund\u00e0ria i col\u00b7labora de manera continuada en recerca sobre perspectiva de g\u00e8nere i feminismes en contextos educatius.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n

Jordi Bonet i Mart\u00ed<\/h3>\n\n\n\n

Jordi Bonet i Mart\u00ed \u00e9s professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona i investigador del grup de recerca reconegut C\u00f3polis. Comunitat, Benestar i Control Social. La seva traject\u00f2ria investigadora s\u2019ha centrat en l\u2019estudi dels moviments socials, les resist\u00e8ncies antifeministes i antig\u00e8nere, les masculinitats i les pol\u00edtiques p\u00fabliques des d\u2019una perspectiva cr\u00edtica i interseccional. Ha desenvolupat recerques sobre les transformacions dels discursos reaccionaris contemporanis, les desigualtats socials, la participaci\u00f3 pol\u00edtica juvenil i les viol\u00e8ncies de g\u00e8nere, combinant aproximacions quantitatives, qualitatives i mixtes. Aix\u00ed mateix, ha dirigit un projecte europeu sobre viol\u00e8ncies masclistes digitals. Actualment, la seva recerca aprofundeix en l\u2019an\u00e0lisi de les transformacions del neoliberalisme i la seva articulaci\u00f3 amb els moviments reaccionaris, aix\u00ed com en les relacions entre g\u00e8nere, poder i desigualtat.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Aida C. Rodr\u00edguez<\/h3>\n\n\n\n

Aida C. Rodr\u00edguez \u00e9s l\u2019adjunta per a la defensa dels drets dels infants i adolescents del S\u00edndic de Greuges des d\u2019abril de 2023. En aquest c\u00e0rrec, assisteix la s\u00edndica i exerceix compet\u00e8ncies delegades en la protecci\u00f3 dels drets de la inf\u00e0ncia en el marc de la Convenci\u00f3 Internacional dels Drets de l\u2019Infant. Pr\u00e8viament, havia estat directora de l\u2019\u00e0rea de drets socials de la instituci\u00f3. \u00c9s doctora en Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3, llicenciada en Filosofia i posseeix un m\u00e0ster
en Ciutadania i Drets Humans. La seva tesi doctoral sobre just\u00edcia restaurativa \u2014 guardonada amb el premi ADR Just\u00edcia 2022\u2014 reflecteix una traject\u00f2ria acad\u00e8mica centrada en els drets humans, l\u2019\u00e8tica, l\u2019educaci\u00f3 i el sistema penal. Ha exercit com a professora universit\u00e0ria i investigadora, amb participaci\u00f3 en grups de recerca i programes de formaci\u00f3 avan\u00e7ada.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n

Lucas Platero M\u00e9ndez<\/h3>\n\n\n\n

Lucas Platero \u00e9s Professor Titular de Psicologia Social a la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) i Director de Publicacions Universit\u00e0ries a l\u2019Editorial Bellaterra. L\u2019any 2020, Platero va ser guardonat amb el Premi Emma Goldman, que dona suport a la generaci\u00f3 de nou coneixement feminista a Europa. Actualment lidera un equip de recerca a la URJC que forma part del projecte europeu finan\u00e7at CLICK, centrat en les experi\u00e8ncies de persones LGBTQA+, fam\u00edlies arc\u2011iris i professorat.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

Strands<\/h2>\n\n\n\n
STRAND 1. Ag\u00e8ncies epist\u00e8miques de la inf\u00e0ncia: sabers situats sobre g\u00e8nere i sexualitat<\/strong><\/summary>
\n

Aquest eix t\u00e9 com a objectiu recon\u00e8ixer la capacitat dels infants de produir coneixement sobre el g\u00e8nere i la sexualitat, posant en relleu el seu potencial per generar sabers situats que puguin educar i desafiar el m\u00f3n adult. Convida a la recerca i a les experi\u00e8ncies no centrades en l’adult que entenguin els infants com a subjectes epist\u00e8mics capa\u00e7os de produir, interpretar i transformar significats i pr\u00e0ctiques relacionats amb el g\u00e8nere i les sexualitats. Aquesta l\u00ednia busca q\u00fcestionar la centralitat de les epistemologies androc\u00e8ntriques, adultoc\u00e8ntriques i colonials que han establert quins coneixements es consideren leg\u00edtims i qui pot ser reconegut com a productor de coneixement. Se centra en la viol\u00e8ncia epist\u00e8mica que es produeix quan es nega o es fa invisible la capacitat dels infants de produir coneixement sobre el m\u00f3n social, i en com aquesta exclusi\u00f3, arrelada en una l\u00f2gica centrada en els adults que associa la inf\u00e0ncia amb la innoc\u00e8ncia i la ignor\u00e0ncia, opera com una estrat\u00e8gia per mantenir l’ordre social i perpetuar les normes de g\u00e8nere dominants.  <\/p>\n\n\n\n

Els infants s’entenen no nom\u00e9s com a receptors dels discursos dels adults, sin\u00f3 com a productors de coneixements encarnats, situats i relacionals que emergeixen del joc, els cossos, els afectes, les tecnologies, les pr\u00e0ctiques comunit\u00e0ries i les experi\u00e8ncies quotidianes. Aquesta perspectiva recupera el potencial transformador dels coneixements situats conceptualitzats per les epistemologies feministes i descolonials. Per tant, afirma la necessitat de recon\u00e8ixer i escoltar els coneixements que els infants desenvolupen a partir de les seves pr\u00f2pies experi\u00e8ncies, reconeixent-ne les dimensions discursives, relacionals i materials com una condici\u00f3 essencial per a una educaci\u00f3 de g\u00e8nere i sexualitat significativa i transformadora.  <\/p>\n\n\n\n

Aquesta l\u00ednia est\u00e0 en di\u00e0leg amb els compromisos feministes i descolonials amb els coneixements situats i la desobedi\u00e8ncia epist\u00e8mica, entenent que recon\u00e8ixer els infants com a subjectes epist\u00e8mics en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere i les sexualitats suposa un repte a l’autoritat adulta sobre el coneixement. Tamb\u00e9 requereix obrir espai a formes de coneixement encarnades, relacionals i col\u00b7lectives. Des d’aquesta perspectiva, les pr\u00e0ctiques, els llenguatges i els afectes a trav\u00e9s dels quals les nenes, els nens i les persones no bin\u00e0ries donen sentit a les seves experi\u00e8ncies de g\u00e8nere-sexe es poden entendre com a actes de resist\u00e8ncia epist\u00e8mica contra els r\u00e8gims androc\u00e8ntrics, adultoc\u00e8ntrics i colonials que defineixen qu\u00e8 \u00e9s la inf\u00e0ncia, quins cossos s\u00f3n possibles i quins desitjos es poden nomenar.  <\/p>\n\n\n\n

En aquest marc, l’educaci\u00f3 sexual i de g\u00e8nere es concep com un terreny per a la coproducci\u00f3 de coneixement, on les veus dels infants, lluny de ser un complement anecd\u00f2tic, desestabilitzen els criteris universals de validaci\u00f3, reconfiguren els imaginaris i contribueixen a la creaci\u00f3 d’ecologies del coneixement m\u00e9s plurales, justes, resistents i emancipadores.  <\/p>\n\n\n\n

Les propostes poden tractar, entre d’altres, els temes seg\u00fcents:  <\/p>\n\n\n\n

    \n
  • Epistemologies cr\u00edtiques i perspectives feministes, queer, descolonials i interseccionals sobre l’educaci\u00f3 i la inf\u00e0ncia.  <\/li>\n\n\n\n
  • Sabers situats i coneixements encarnats produ\u00efts per nenes, nens i infants no binaris sobre g\u00e8nere i sexualitats.  <\/li>\n\n\n\n
  • Perspectives te\u00f2riques i hist\u00f2riques que q\u00fcestionen les tradicions androc\u00e8ntriques, colonials i centrades en els adults en l’educaci\u00f3, espec\u00edficament en l’educaci\u00f3 de g\u00e8ner i sexualitat, i les formes de viol\u00e8ncia espist\u00e8mica dirigides als infants en aquest \u00e0mbit.<\/li>\n\n\n\n
  • Cossos, afeccions, joc i materialitats com a territoris de l’ag\u00e8ncia epist\u00e8mica dels infants.  <\/li>\n\n\n\n
  • Pr\u00e0ctiques quotidianes de resist\u00e8ncia, micropol\u00edtiques i desobedi\u00e8ncia infantil davant les normes de g\u00e8nere i sexualitat i els sistemes de control i regulaci\u00f3 (normalitzaci\u00f3).  <\/li>\n\n\n\n
  • Imaginaris educatius, futurs i utopies impulsats pels infants: just\u00edcia epist\u00e8mica, mons possibles i ecologies del coneixement.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n
    STRAND 2. Pol\u00edtica, pol\u00edtiques i justicia interseccional en l\u2019educaci\u00f3 <\/strong> <\/strong><\/summary>
    \n

    Aquesta l\u00ednia convida a un comprom\u00eds cr\u00edtic amb la teoria, la pol\u00edtica i l’aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de la interseccionalitat com a marc anal\u00edtic essencial per assolir una igualtat de g\u00e8nere profunda i sostenible i la just\u00edcia social dins i a trav\u00e9s de la pol\u00edtica educativa.  <\/p>\n\n\n\n

    Les pol\u00edtiques educatives tradicionals sovint fallen perqu\u00e8 adopten un enfocament d’un sol eix, centrant-se en divisions socials a\u00efllades, i per tant no aborden les complexitats de les realitats viscudes de les persones i condueixen a solucions inefica\u00e7os. En aquest context, la interseccionalitat serveix com a eina anal\u00edtica s\u00f2lida per exposar els sistemes estructurals entrella\u00e7ats de dominaci\u00f3 i subordinaci\u00f3 \u2014com ara el racisme, el sexisme, el classisme, l’heterosexisme, l’abilisme i el cisgenerisme\u2014, que no operen com a entitats unit\u00e0ries i m\u00fatuament excloents, sin\u00f3 com a fen\u00f2mens que es construeixen m\u00fatuament. El marc de l’interseccionalitat demana anar m\u00e9s enll\u00e0 de la mesura de la paritat de g\u00e8nere per assolir una just\u00edcia de g\u00e8nere genu\u00efna, confrontant les desigualtats estructurals profundament arrelades, posant una atenci\u00f3 particular als dominis subjectius i relacionals del g\u00e8nere i a la pol\u00edtica de la identitat i l’expressi\u00f3 de g\u00e8nere. Emfatitza les estrat\u00e8gies per a la transformaci\u00f3 institucional que abordin les causes estructurals de les jerarquies de g\u00e8nere i sexuals, garantint un canvi inclusiu que sigui profund i sostingut.  <\/p>\n\n\n\n

    Aquesta l\u00ednia assumeix que la interseccionalitat \u00e9s fonamentalment un projecte de pr\u00e0xis (acci\u00f3 i reflexi\u00f3), dedicat a la transformaci\u00f3 i a la construcci\u00f3 de coalicions entre diferents grups per assolir la igualtat de g\u00e8nere i la just\u00edcia social. Per tant, acceptem propostes que incloguin enfocaments te\u00f2rics, conceptuals, metodol\u00f2gics i emp\u00edrics, de persones investigadores, professionals, activistes, organitzadores de moviments socials i ONG. Animem especialment les propostes que connectin la recerca acad\u00e8mica amb la pr\u00e0ctica de camp, avan\u00e7ant en an\u00e0lisis que il\u00b7luminen les experi\u00e8ncies de marginaci\u00f3, evitant posicions paternalistes i orientades al d\u00e8ficit, i que tamb\u00e9 contribueixin a identificar i fonamentar estrat\u00e8gies per al canvi estructural.  <\/p>\n\n\n\n

    Les propostes poden abordar, entre d’altres, els temes seg\u00fcents:  <\/p>\n\n\n\n