{"id":172,"date":"2009-05-25T13:27:53","date_gmt":"2009-05-25T11:27:53","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/projectes-competitius\/"},"modified":"2024-11-25T18:52:58","modified_gmt":"2024-11-25T16:52:58","slug":"projectes-competitius","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/projectes-competitius\/","title":{"rendered":"Projectes competitius"},"content":{"rendered":"<p><strong>T\u00edtol:\u00a0HEBE4 <\/strong>(Ref.: PID2020-119939RB-I00)<\/p>\n<p><strong>Equip: <\/strong>L&#8217;equip est\u00e0 dirigit per Anna Planas Llad\u00f3 (IP) i compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de moltes professores i professors de diferents universitats entre les quals es troben Pilar Pineda Herrero, Paloma Valdivia i Anna Ciraso Cal\u00ed, vinculades al grup EFI. <a href=\"https:\/\/projectehebe.com\/equip\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Consulta l&#8217;equip complet<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3<\/strong>: El Projecte HEBE \u00e9s una recerca que se centra en l\u2019empoderament juvenil. La l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 es va iniciar l\u2019any 2010 amb un projecte centrat en l\u2019avaluaci\u00f3 participativa d\u2019accions comunit\u00e0ries com a metodologia d\u2019empoderament personal i comunitari (Ref.:EDU2010-15122). En la convocat\u00f2ria del 2013 la investigaci\u00f3 va posar el focus en els joves i els seus espais, moments i processos d\u2019empoderament (Ref.:EDU2013-42979-R) i el 2017, la recerca va donar continu\u00eftat a aquest darrer projecte identificant, a m\u00e9s, els factors potenciadors i limitadors de l\u2019empoderament juvenil (Ref.:EDU2017-83249-R). A partir del 2021 el projecte analitza l\u2019empoderament juvenil des de la perspectiva de la comunitat (Ref.: PID2020-119939RB-I00). La situaci\u00f3 de pand\u00e8mia viscuda ha posat en evid\u00e8ncia la import\u00e0ncia i la necessitat de la comunitat per afrontar i superar situacions extraordin\u00e0ries. Es pret\u00e9n generar coneixement dels processos d\u2019empoderament juvenil a partir de les interaccions i les limitacions dels contextos comunitaris. S\u2019aprofitaran les eines i recursos creats en els projectes precedents per analitzar en profunditat les comunitats constitu\u00efdes en tres casos d\u2019estudi concrets (Girona, Celr\u00e0 i Ciutat Vella a Barcelona).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/projectehebe.com\/projecte-actual\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">M\u00e9s informaci\u00f3 en la p\u00e0gina web<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol: SER FP a Espanya: Traject\u00f2ries d\u2019\u00c8xit i Valor Social en la Formaci\u00f3 Professional <\/strong>(PID2020-112842RB-I00)<\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3: <\/strong>2024<\/p>\n<p><strong>Equip:\u00a0<\/strong>Pilar Pineda Herrero (UAB),\u00a0Mar\u00eda Remedios Belando Montoro (UCM),\u00a0Amparo Consuelo Civila Salas (UMA),\u00a0Sara Rodr\u00edguez P\u00e9rez (UNIOVI),\u00a0Ingrid Noguera Fructuoso (UAB),\u00a0Paloma Valdivia Vizarreta (UAB),\u00a0Carla Quesada Pallar\u00e8s (UAB),\u00a0Carolina Fern\u00e1ndez-Salinero (UCM),\u00a0M\u00f3nica Torres S\u00e1nchez (UMA),\u00a0Aranzazu Carrasco Temi\u00f1o (UCM), M\u00aa Jos\u00e9 L\u00f3pez Mart\u00edn (UMA), Mar\u00eda Naranjo Crespo (UCM),\u00a0Paloma Fernanda Sep\u00falveda Parrini (UAB), H\u00e9ctor Fern\u00e1ndez Sequi (UAB),\u00a0Anna Ciraso Cal\u00ed (UAB),\u00a0Marta Virg\u00f3s S\u00e1nchez (UNIOVI),\u00a0Daniel Barrientos S\u00e1nchez (UAB), Alex Caro Casado (UAB).<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3:\u00a0<\/strong>Aaquest projecte, en primer lloc,\u00a0 busca explorar les <strong>concepcions<\/strong>\u00a0<strong>sobre la FP<\/strong> que t\u00e9 l\u2019alumnat de l\u2019ESO, les seves fam\u00edlies i el professorat. En segon lloc, pret\u00e9n analitzar la <strong>qualitat de la formaci\u00f3 en el treball<\/strong> com a element potenciador de la visibilitat del valor de la FP. En tercer lloc, vol identificar les\u00a0<strong>pr\u00e0ctiques implementades en educaci\u00f3 durant<\/strong>\u00a0la crisi sanit\u00e0ria provocada pel\u00a0<strong>COVID-19\u00a0<\/strong>que contribueixin a valoritzar la FP. I finalment, en quart lloc, planteja estudiar les <strong>narratives del propi alumnat de FP<\/strong>\u00a0per posar en valor les seves experi\u00e8ncies i perspectives.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/ser-fp\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">M\u00e9s informaci\u00f3 en la p\u00e0gina web.<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol<\/strong>: <strong>FLED Learining Design for Flexible Education<\/strong> (2022-1-ES01-KA220-HED-000085250)<\/p>\n<p><strong>Equip: UAB (Espa\u00f1a)<\/strong>: Ingrid Noguera (IP), Laura Arnau, Paloma Valdiva, Claudia Paredes, Paloma Sep\u00falveda. <strong>Sofia University (Bulgaria):<\/strong> Roumiana Peytcheva-Forsyth, Blagovesna Yovkova, Veronica Racheva, Stoyan Saev. <strong>UPF (Espa\u00f1a)<\/strong>: Davinia _Hern\u00e1ndez-Leo, Laia Alb\u00f3. <strong>Universidade Aberta (Portugal)<\/strong>: Lina Morgado, Ana Paula Afonso, Maribel Miranda-Pinto, Isabel Cristina Carvalho. <strong>Universit\u00e0 di Trento (Italia)<\/strong>: Helga Ballardini, Anna Serbati, Daniele Agostini, Paola Venuti, Gianluca Esposito, Arianna Bentenuto, Simona de Falco.\u00a0<strong>University of Stavanger<\/strong><strong> (Noruega)<\/strong>: Kenan Dikilitas.<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3: <\/strong>El projecte FLeD pret\u00e9n facilitar el disseny d&#8217;escenaris efica\u00e7os d&#8217;aprenentatge flexible per al professorat. Busquem guiar en l&#8217;aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode flipped fent el millor \u00fas de les pedagogies i les tecnologies digitals per a impulsar el canvi sostingut cap a l&#8217;educaci\u00f3 flexible. El nostre projecte pret\u00e9n facilitar el disseny d&#8217;escenaris d&#8217;aprenentatge flexible per a la Facultat. Els objectius espec\u00edfics s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>O1. Estructurar i donar suport al disseny d&#8217;escenaris de flipped learning inclusius per a diversos contextos mediats per la tecnologia.<\/li>\n<li>O2. Promoure sinergies l\u00fadiques i col\u00b7laboratives entre professors per al disseny de l&#8217;aprenentatge.<\/li>\n<li>O3. Guiar als professors en la presa de decisions per al disseny flexible de l&#8217;aprenentatge mitjan\u00e7ant el desenvolupament d&#8217;una eina digital.<\/li>\n<li>O4. Augmentar la conscienciaci\u00f3 sobre l&#8217;aprenentatge flexible sota el m\u00e8tode flipped learning.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Apliquem m\u00e8todes \u00e0gils i de pensament de disseny per a la gesti\u00f3 de projectes i l&#8217;organitzaci\u00f3 del treball. En primer lloc, generem i provem recursos per a orientar el disseny de l&#8217;aprenentatge inclusiu, digital i voltejat. En segon lloc, desenvolupem una eina digital per a la presa de decisions en el disseny de flipped learning. Finalment, les activitats de difusi\u00f3 inclouen publicacions, esdeveniments i formaci\u00f3 virtual per a difondre el coneixement desenvolupat sobre flipped learning per a una educaci\u00f3 flexible efica\u00e7 a un p\u00fablic ampli.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fledproject.eu\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">M\u00e9s informaci\u00f3 en la p\u00e0gina web.<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol<\/strong>:\u00a0<strong>Necessitats de formaci\u00f3 a la Catalunya del futur (2030) i canvis necessaris al sistema de formaci\u00f3 professional reglat per cobrir-les (FP2030)<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3: <\/strong>2021<\/p>\n<p><strong>Equip:\u00a0<\/strong>Pilar Pineda Herrero (co-IP), Toni Mora (co-IP), Carla Quesada Pallar\u00e8s, Anna Ciraso Cal\u00ed,\u00a0 Angelina S\u00e1nchez Mart\u00ed, H\u00e9ctor Fern\u00e1ndez Sequi, Manuel Fernando Flores Mallo<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3<\/strong>:\u00a0L\u2019estudi FP30 planteja l\u2019an\u00e0lisi de les necessitats de formaci\u00f3 professional que s\u2019han de cobrir a la Catalunya del futur, com proporcionar l\u2019educaci\u00f3 necess\u00e0ria i amb quin model de formaci\u00f3. Per assolir els objectius de l\u2019estudi es pret\u00e9n cobrir tres \u00e0mbits d\u2019an\u00e0lisi. El primer es centra en con\u00e8ixer les necessitats de formaci\u00f3 professional futures de l\u2019economia catalana. El segon considera la situaci\u00f3 actual de la formaci\u00f3 professional, per saber els canvis que precisa el sistema de formaci\u00f3 professional per assolir els reptes de futur de l\u2019economia catalana. El tercer i darrer \u00e0mbit analitza quin tipus de formaci\u00f3 professional pot ajudar millor a assolir els reptes de futur, valorant la formaci\u00f3 professional dual i la modalitat a dist\u00e0ncia respecte al sistema tradicional de formaci\u00f3.<\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol<\/strong>: <strong>Dual vocational education and training as a company strategy for safeguarding the skilled labour supply<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3<\/strong>: 2016<\/p>\n<p><strong>Equip<\/strong>: Pilar Pineda Herrero, Berta Espona Barcons,\u00a0Miren Fern\u00e1ndez de \u00c1lava i\u00a0Carme Mart\u00ednez Roca<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3<\/strong>: Aquesta recerca\u00a0analitza l&#8217;FP dual\u00a0com a estrat\u00e8gia empresarial per a la salvaguarda de l&#8217;oferta de m\u00e0 d&#8217;obra qualificada a Espanya en el sector de l&#8217;automoci\u00f3. L&#8217;estudi fa servir el m\u00e8tode d&#8217;estudi casos, amb entrevistes d&#8217;experts, semiestructurades i en profunditat. Es tracta d&#8217;un estudi coordinat, finan\u00e7at pel BIBB (Institut Federal per la Formaci\u00f3 Professional-Alemanya), que es realitza a 5 pa\u00efsos de la UE.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.educacionyfp.gob.es\/revista-de-educacion\/numeros-revista-educacion\/numeros-anteriores\/2018\/382\/382-2.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Consulta el document<\/strong><\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol<\/strong>:<strong> EAPC17 \u2013 L\u2019emprenedoria com a estrat\u00e8gia per millorar el talent a les Administracions p\u00fabliques<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3<\/strong>: 2017<\/p>\n<p><strong>Equip<\/strong>: Pilar Pineda Herrero, Carla Quesada Pallar\u00e8s, Nick Williams, Miren Fern\u00e1ndez de \u00c1lava, Berta Espona Barcons, H\u00e9ctor Sequi, Raminta Beirate, Leanna Hills-Joyce, Esther Brull i Eliseu Oriol<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3<\/strong>:<\/p>\n<p>La situaci\u00f3 de crisi econ\u00f2mica ha tingut un impacte negatiu en molts \u00e0mbits i col\u00b7lectius. Concretament, a l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica aquest impacte es veu reflectit en la escassetat de processos selectius per formar part del cos p\u00fablic, en la precarietat laboral i en la reducci\u00f3 dels recursos per a la formaci\u00f3 continua. Aquesta situaci\u00f3 requereix d\u2019unes mesures efectives per tal de revertir els seus efectes laborals, socials i econ\u00f2mics; per tant, es presenta una recerca focalitzada en l\u2019emprenedoria com a estrat\u00e8gia per millorar el talent dels professionals a les Administracions p\u00fabliques, donat que per millorar la situaci\u00f3 actual es requereix d\u2019un canvi de perspectiva on es valori l\u2019emprenedoria i l\u2019assumpci\u00f3 de riscos controlats de cara a la innovaci\u00f3.<\/p>\n<p>Aquesta recerca pret\u00e9n descriure i comprendre el fenomen de l\u2019emprenedoria a l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica. Per aquest motiu, s\u2019utilitza\u00a0un disseny mixt complex; combinant l\u2019enfocament quantitatiu i qualitatiu durant tot el proc\u00e9s de recerca. Donat que \u00e9s important considerar altres contextos per tenir una visi\u00f3 comparada i aprendre de les bones pr\u00e0ctiques, aquesta recerca considera\u00a0com a \u00e0mbits d\u2019estudi l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica de Catalunya (Espanya) i Yorkshire (Regne Unit), centrant la poblaci\u00f3 d\u2019estudi en aquestes dues administracions. L\u2019impacte dels resultats obtinguts en aquest estudi est\u00e0\u00a0dirigit a involucrar els diferents interlocutors de la comunitat (administracions locals, pol\u00edtics, acad\u00e8mics, personal de departament de recursos humans, etc.) mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas del Sandpit, com a metodologia innovadora per a la presa de decisions, per tal de prioritzar i individualitzar accions per millorar el talent a l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n<p>Consultar els documents: <strong><a href=\"http:\/\/eapc.gencat.cat\/web\/.content\/home\/recerca\/treballs_recerca\/treballs_de_recerca_subvencionats\/treballs_de_recerca_realitzats\/2015\/TR_Pineda_Quesada_emprenedoria_ap.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">informe de resultats<\/a>, <a href=\"http:\/\/eapc.gencat.cat\/web\/.content\/home\/biblioteca\/recursos\/docs_eapc\/organitzativa\/2018\/03_intraprenodoria_administracions_publiques\/EAPC_Presentacio_180220.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">presentaci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol<\/strong>: <strong>MEEL &#8211; Modelo de Evaluaci\u00f3n del eLearning en la Administraci\u00f3n P\u00fablica<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3<\/strong>: 2014<\/p>\n<p><strong>Equip<\/strong>: Pilar Pineda Herrero, Anna Ciraso Cal\u00ed, Berta Espona Barcons i Carla Quesada Pallar\u00e8s<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3<\/strong>:<\/p>\n<p>La disminuci\u00f3 constant de la inversi\u00f3 de fons p\u00fablics en activitats de formaci\u00f3 cont\u00ednua limita el desenvolupament personal i professional dels empleats p\u00fablics, per\u00f2 la seva voluntat de participar en accions formatives segueix creixent. Per tenir abast a la totalitat d&#8217;empleats p\u00fablics amb els fons disponibles, aix\u00ed com proporcionar una millor conciliaci\u00f3 de la vida laboral i familiar, les institucions p\u00fabliques aposten per formacions suportades parcialment o totalment per plataformes on line: l&#8217;eLearning. Per\u00f2 no n&#8217;hi ha prou amb garantir l&#8217;acc\u00e9s a la formaci\u00f3 per a tots els empleats p\u00fablics, sin\u00f3 que cal garantir que aquesta formaci\u00f3 impacti positivament en l&#8217;acompliment del treballador i, per tant, de la instituci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n<p>\u00c9s per aix\u00f2 que proposem avaluar -en termes de satisfacci\u00f3, aprenentatge, implantaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia- la formaci\u00f3 on line realitzada en diferents institucions de l&#8217;INAP. Per aix\u00f2, es dissenyen instruments espec\u00edfics per a aquestes accions eLearning: una bateria d&#8217;indicadors per esbrinar l&#8217;\u00fas i la participaci\u00f3 en les plataformes dels cursos i una check-list per al disseny dels cursos. S&#8217;analitzaran les dades d&#8217;aquests instruments, com els d&#8217;aprenentatge, factors de transfer\u00e8ncia i transfer\u00e8ncia percebuda, amb la finalitat d&#8217;avan\u00e7ar propostes de millora per a l&#8217;efic\u00e0cia de la formaci\u00f3 eLearning.<\/p>\n<p>Consultar els documents: <strong><a href=\"http:\/\/revistasonline.inap.es\/index.php?journal=GAPP&amp;page=article&amp;op=view&amp;path%5B%5D=10315\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">informe executiu<\/a><\/strong>, <strong><a href=\"https:\/\/ddd.uab.cat\/record\/170812\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">informe complert<\/a><\/strong><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol:<\/strong> <strong>Evaluaci\u00f3n de la Eficacia de la Formaci\u00f3n para la Innovaci\u00f3n: An\u00e1lisis de Casos de \u00c9xito<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3: <\/strong>2013<\/p>\n<p><strong>Equip: <\/strong>Pilar Pineda Herrero (dir.), Anna Ciraso Cal\u00ed, Maria del Mar Duran Bellonch, Berta Espona Barcons, Natalia Garc\u00eda Casta\u00f1o, Alba Castej\u00f3n Company, \u00c0ngela Janer Hidalgo, Carla Quesada Pallar\u00e8s i Carlos Silva R\u00edos. Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de: Eduardo Cascallar, Mariel Musso i Xavier \u00dacar Mart\u00ednez<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3: <\/strong><\/p>\n<p>Per les organitzacions ser innovador pot marcar la difer\u00e8ncia entre mantenir-se actiu al mercat o desapar\u00e8ixer eliminat per una compet\u00e8ncia ferotge. Les accions de formaci\u00f3 per a la innovaci\u00f3 poden ser una eina a disposici\u00f3 de les empreses que els permeti l\u2019adquisici\u00f3 de les compet\u00e8ncies professionals en base a les noves necessitats que van apareixent fruit del context econ\u00f2mic i financer actual. Per la seva import\u00e0ncia i pel gran nivell d\u2019inversi\u00f3 que suposa la formaci\u00f3 per qualsevol organitzaci\u00f3, \u00e9s necessari tenir models d\u2019avaluaci\u00f3 de la seva efic\u00e0cia, entenent que una acci\u00f3 formativa ser\u00e0 efica\u00e7 si els treballadors i treballadores apliquen els aprenentatges realitzats en ella al seu lloc de treball, produint un impacte en l\u2019organitzaci\u00f3. Aquest estudi descriu la situaci\u00f3 de la formaci\u00f3 per a la innovaci\u00f3 a Espanya, analitza les seves caracter\u00edstiques, avalua la seva efic\u00e0cia i la compara amb la formaci\u00f3 no orientada a la innovaci\u00f3. Els resultats obtinguts permeten establir els criteris definitoris d\u2019una acci\u00f3 formativa innovadora, entesa com formaci\u00f3 per a la innovaci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3, i les seves caracter\u00edstiques principals. A m\u00e9s a m\u00e9s l\u2019estudi aporta una eina validada per l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019efic\u00e0cia de la formaci\u00f3 cont\u00ednua: un model que permet detectar aquells factors que influeixen en la transfer\u00e8ncia dels aprenentatges al lloc de treball, i identificar \u00e0rees d\u2019intervenci\u00f3 per millorar-la. Tamb\u00e9 s\u2019ofereixen dades comparatives entre formaci\u00f3 per a la innovaci\u00f3 i no orientada a la innovaci\u00f3. I finalment es presenten propostes de millora per aconseguir una formaci\u00f3 cont\u00ednua m\u00e9s efica\u00e7.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.fundaciontripartita.org\/almacenv\/webpubpro\/textbase\/aacc02\/anexos\/20110373.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong><strong><strong><strong>Consultar el document<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol:<\/strong> <strong>Evaluaci\u00f3n de la Iniciativa de Formaci\u00f3n de Demanda. Ejercicio 2007 y 2008<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3: <\/strong>2011<\/p>\n<p><strong>Equip:\u00a0<\/strong>Pilar Pineda (dir.), Jorge Calero, Carolina Fern\u00e1ndez-Salinero, Mauro Mediavilla,\u00a0Victoria Moreno, Carla Quesada, Xavier \u00dacar i Karla Villase\u00f1or. Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de: Ver\u00f3nica Lozano, Berta Espona i Elwood F. Holton III.<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3: <\/strong><\/p>\n<p>L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un sistema de suport econ\u00f2mic a la formaci\u00f3, amb la formaci\u00f3 de demanda, contribueix a que la formaci\u00f3 cont\u00ednua sigui una realitat per tots els treballadors, augmentant aix\u00ed la competitivitat de la m\u00e0 d\u2019obra i de l\u2019economia del nostre pa\u00eds. L\u2019Acord de Formaci\u00f3 Professional per al Treball entre el Govern i les Organitzacions Empresarials i Sindicals el 2006, i la posterior publicaci\u00f3 del reial decret 395\/2007 han possibilitat que nombrosos treballadors rebin formaci\u00f3 per millorar el seu exercici professional, la seva contribuci\u00f3 productiva a les organitzacions i la seva empleabilitat al mercat laboral. L\u2019avaluaci\u00f3 de les iniciatives regulades per aquest decret i, en concret, de la iniciativa d\u2019accions de formaci\u00f3 a les empreses (formaci\u00f3 de demanda), \u00e9s necess\u00e0ria tant per evidenciar els resultats de la inversi\u00f3 p\u00fablica realitzada en formaci\u00f3, com per introduir millores que augmentin l\u2019efic\u00e0cia del sistema en un futur. En aquest estudi es reporten els resultats de l\u2019avaluaci\u00f3 de la Iniciativa de Formaci\u00f3 de Demanda a l\u2019Estat Espanyol, integrada per les accions de formaci\u00f3 a l\u2019empresa (AAFF) i els permisos individuals de formaci\u00f3 (PIF), referent als exercicis 2007 i 2008.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.fundaciontripartita.org\/almacenV\/publicaciones\/documentos\/2568_1531532012151727.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong><strong><strong><strong>Consultar el document<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol: Les dones en els programes de formaci\u00f3 cont\u00ednua: an\u00e0lisi sobre els factors que determinen la participaci\u00f3 de les dones en formaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3: <\/strong>2011<\/p>\n<p><strong>Equip: <\/strong>Pilar Pineda Herrero (dir.), Carla Quesada Pallar\u00e8s, Alexandra Stoian i Maria del Mar Duran Bellonch<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3: <\/strong><\/p>\n<p>En els \u00faltims anys la dona s\u2019ha incorporat activament al mercat laboral i la seva participaci\u00f3 en aquest \u00e9s cada vegada m\u00e9s gran. Per\u00f2 aquesta participaci\u00f3 no ha estat acompanyada per una millora de la qualitat, \u00e9s a dir, millors llocs de treball. Precisament la formaci\u00f3 cont\u00ednua \u00e9s una de les millors estrat\u00e8gies amb les que compten els i les professionals en actiu per millorar els seus coneixements, habilitats i actituds pel desenvolupament de la seva carrera professional i convertir-se aix\u00ed en un i una professional m\u00e9s competent. Ara b\u00e9, algunes dades indiquen que existeixen elements o factors que influencien el grau de participaci\u00f3 de la dona en formaci\u00f3 cont\u00ednua i, per tant, tenen conseq\u00fc\u00e8ncies en el seu desenvolupament professional. Partint d\u2019aquesta situaci\u00f3 aquest estudi t\u00e9 per objectiu descriure quin \u00e9s el nivell de participaci\u00f3 diferencial de les dones i els homes en els programes de formaci\u00f3 cont\u00ednua i analitzar els factors que afavoreixen i dificulten la participaci\u00f3 d\u2019elles en aquests. Finalment es proposen estrat\u00e8gies per millorar la participaci\u00f3 de les dones en els programes de formaci\u00f3 cont\u00ednua com a via per optimitzar les seves oportunitats laborals.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ddd.uab.cat\/record\/115536\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong><strong><strong>Consultar el document<\/strong><\/strong><\/strong><\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol:<\/strong> <strong>Avaluaci\u00f3 de la Formaci\u00f3 Professional a Catalunya (L\u00ednies 1 i 2)<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3: <\/strong>2009<\/p>\n<p><strong>Equip: <\/strong>Pilar Pineda Herrero (dir.), M\u00aa Jes\u00fas Mart\u00ednez Usarralde, Rafael Merino Pareja, Ramon\u00a0 Plandiura Vilac\u00eds, Eduardo Rojo Torrecilla, Cristina Su\u00e1rez Gost i Andreu Termes L\u00f3pez.<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3: <\/strong><\/p>\n<p>En tot pa\u00eds democr\u00e0tic, la pol\u00edtica educativa t\u00e9 com a trets vertebradors l\u2019equitat, la qualitat i l\u2019efic\u00e0cia. El sistema educatiu ha de tendir a la potenciaci\u00f3 d\u2019aquests trets i l\u2019administraci\u00f3 educativa t\u00e9 la responsabilitat de mostrar als ciutadans el grau en que l\u2019educaci\u00f3 els assoleix, contribuint aix\u00ed al desenvolupament i a la cohesi\u00f3 de la societat. L\u2019avaluaci\u00f3 \u00e9s l\u2019eina central per determinar si el sistema educatiu \u00e9s efica\u00e7, equitatiu i de qualitat. Amb el Pla d\u2019Avaluaci\u00f3 de la formaci\u00f3 professional reglada a Catalunya (FPR), impulsat pel Consell Superior d\u2019Avaluaci\u00f3 del Sistema Educatiu, l\u2019administraci\u00f3 educativa catalana inicia un proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3 sist\u00e8mica de la FP, amb la finalitat de valorar el resultat dels diferents canvis normatius que ha experimentat i la seva resposta a les necessitats actuals de la societat, tot identificant millores que ajudin a avan\u00e7ar, des d\u2019una perspectiva tant nacional com europea. Aquest informe es troba dins aquest pla i respon a les l\u00ednies 1 i 2 d\u2019avaluaci\u00f3. La primera l\u00ednia es concreta en avaluar el context normatiu de la FPR i en fer una an\u00e0lisi comparativa dels sistemes de FPR a Catalunya, a les CCAA m\u00e9s destacades i a determinats pa\u00efsos de la OCDE. La segona es centra en avaluar l\u2019adequaci\u00f3 de la pol\u00edtica de FPR a les necessitats i oportunitats de qualificaci\u00f3 existents a Catalunya, a Espanya i a Europa, que apareixen recollides en les principals agendes i plans de formaci\u00f3. El per\u00edode d\u2019avaluaci\u00f3 va del curs 2001-2002 al curs 2006-2007, tot i que en l\u2019estudi tamb\u00e9 es fa esment d\u2019aquelles directrius, normes, iniciatives i experi\u00e8ncies posteriors a l\u2019any 2007, per\u00f2 que s\u00f3n significatives per entendre l\u2019evoluci\u00f3 del per\u00edode avaluat i per interpretar millor la situaci\u00f3 de la FPR del moment, especialment de cara a fer propostes de millora s\u00f2lides i contextualitzades. L\u2019equip multidisciplinar autor de l\u2019informe utilitza tres perspectives d\u2019an\u00e0lisi de la realitat: normativo-documental, an\u00e0lisi de dades quantitatives, an\u00e0lisi de treball de camp qualitatiu i perspectiva comparada. L\u2019estudi es tanca amb un seguit de conclusions que pretenen valorar la situaci\u00f3 de la FP a Catalunya i algunes propostes que poden millorar aquest nivell del sistema educatiu en un futur pr\u00f2xim.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www20.gencat.cat\/docs\/Educacio\/Home\/Consell%20superior%20d'avalua\/Pdf%20i%20altres\/Static%20file\/documents%2013.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong><strong>Consultar el document<\/strong><\/strong><\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>T\u00edtol:<\/strong> <strong>Evaluaci\u00f3n de la Calidad de la Formaci\u00f3n Continua en el sector de la Educaci\u00f3n Infantil<\/strong><\/p>\n<p><strong>Any de finalitzaci\u00f3: <\/strong>2006<\/p>\n<p><strong>Equip: <\/strong>Pilar Pineda, Xavier \u00dacar, M\u00aa Victoria Moreno, Esther Belvis, Isabel \u00c1lvarez, Vilma Garrido, Enric Vilaplana, Ferran Ferrer, Anna For\u00e9s i S\u00f2nia Roig<\/p>\n<p><strong>Breu descripci\u00f3: <\/strong><\/p>\n<p>Una bona educaci\u00f3 infantil \u00e9s el fonament pel desenvolupament posterior de les persones, tant a nivell personal com professional; una bona educaci\u00f3 infantil requereix uns professionals ben preparats i la formaci\u00f3 continua aqu\u00ed t\u00e9 un pes decisiu. Aquest estudi avalua la situaci\u00f3 de la formaci\u00f3 cont\u00ednua al sector de l\u2019educaci\u00f3 infantil amb l\u2019objectiu d\u2019identificar les seves fortaleses i debilitats, i elaborar propostes que permetin optimitzar-la. L\u2019avaluaci\u00f3 es realitza a dos nivells: descriure el grau d\u2019implantaci\u00f3 de la formaci\u00f3 continua al sector, \u00e9s a dir, con\u00e8ixer la cultura, la motivaci\u00f3 i les iniciatives cap a la formaci\u00f3 per part dels i les professionals i dels centres d\u2019educaci\u00f3 infantil; i, avaluar els resultats de la formaci\u00f3, \u00e9s a dir, la satisfacci\u00f3, l\u2019aprenentatge, l\u2019adequaci\u00f3 pedag\u00f2gica i la transfer\u00e8ncia que la formaci\u00f3 genera als centres educatius. A m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019estudi contempla l\u2019an\u00e0lisi de les pr\u00e0ctiques d\u2019avaluaci\u00f3 de la formaci\u00f3 que realitzen les empreses del sector i, tamb\u00e9, l\u2019avaluaci\u00f3 de la seva adequaci\u00f3 per fer de la formaci\u00f3 una eina realment efica\u00e7 i estrat\u00e8gica per la qualitat dels centres d\u2019educaci\u00f3 infantil. L\u2019estudi \u00e9s a nivell estatal, per tant, s\u2019analitza la situaci\u00f3 de la formaci\u00f3 cont\u00ednua al sector de l\u2019educaci\u00f3 infantil a tot el territori espanyol. No obstant es posa especial atenci\u00f3 a aquelles comunitats que destaquen del conjunt, b\u00e9 sigui pel car\u00e0cter innovador de les seves pr\u00e0ctiques de formaci\u00f3 cont\u00ednua en educaci\u00f3 infantil, o b\u00e9 per les particularitats de l\u2019administraci\u00f3 educativa que gestiona l\u2019oferta formativa. Les CCAA estudiades en profunditat s\u00f3n: Andalusia, Arag\u00f3, Catalunya i Navarra.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ddd.uab.cat\/record\/115540\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Consultar el document<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>T\u00edtol:\u00a0HEBE4 (Ref.: PID2020-119939RB-I00) Equip: L&#8217;equip est\u00e0 dirigit per Anna Planas Llad\u00f3 (IP) i compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de moltes professores i professors de diferents universitats entre les quals es troben Pilar Pineda Herrero, Paloma Valdivia i Anna Ciraso Cal\u00ed, vinculades al grup EFI. Consulta l&#8217;equip complet. Breu descripci\u00f3: El Projecte HEBE \u00e9s una recerca que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-172","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=172"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1972,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/172\/revisions\/1972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/efi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}