https:\/\/www.diba.cat\/documents\/232140\/234400924\/Article+Desir%C3%A9e+Bela-Lobedde+sobre+Feminisme+interseccional.pdf\/af84ddbb-243f-4b7d-bb79-cb8281a5aec3<\/a><\/p>\nDintre d\u2019aquesta jornada sobre intereseccionalitat, se\u2019m fa necessari parlar sobre el racisme dins del feminisme, i per tant aquest ser\u00e0 el tema de la meva pon\u00e8ncia. Reconec la complexitat i la controv\u00e8rsia que pot generar quelcom aix\u00ed, per\u00f2 si hem de parlar sobre interseccionalitat, parlarem d\u2019opressions, i el racisme n\u2019\u00e9s una d\u2019elles; per tant, crec que es tracta d\u2019una tem\u00e0tica que hem de tenir present i sobre la qual hem d\u2019estar disposades a reflexionar i revisar-nos amb freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n
Molt sovint, des del feminisme blanc hegem\u00f2nic, no es t\u00e9 consci\u00e8ncia del racisme que s\u2019exerceix. S\u00ed, parlo de feminisme blanc hegem\u00f2nic, perqu\u00e8 si els altres feminismes (negre, roman\u00ed, musulm\u00e0, asi\u00e0tic, ind\u00edgena\u2026) tenen cognoms, tots els feminismes els tenen, i fora positiu entendre que el feminisme blanc \u00e9s un feminisme m\u00e9s, i encara fora m\u00e9s bo que perd\u00e9s el seu segon cognom (hegem\u00f2nic) i se situ\u00e9s en un pl\u00e0nol d\u2019igualtat i horitzontatilitat respecte la resta de feminismes.<\/p>\n
\u00daltimament he presenciat casos en els qual la lluita antirracista ha estat instrumentalitzada dins el moviment feminista blanc. El pitjor de tot \u00e9s que no solament s\u2019instrumentalitzen els cossos negres i s\u2019utilitza la viol\u00e8ncia que patim per tal de justificar la lluita feminista, sin\u00f3 que, quan assenyalem aquesta instrumentalitzaci\u00f3, la resposta que rebem \u00e9s, en molts dels casos, molt violenta.<\/p>\n
Abans d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0, m\u2019agradaria fer una proposta. \u00c9s molt natural que, si \u00e9s la primera vegada que llegeixes quelcom escrit per una feminista no blanca, et posis a la defensiva. S\u00ed, \u00e9s una reacci\u00f3 habitual que es dona. No obstant, la meva proposta \u00e9s la seg\u00fcent: intenta mantenir, durant la lectura d\u2019aquest text, una actitud oberta i receptiva. \u00c9s molt f\u00e0cil posar-se en una posici\u00f3 defensiva i, des d\u2019aquest posat,escudar-se en el \u201cno totes les feministes blanques som aix\u00ed\u201d per tal de deslliurar-te\u2019n i no sentir-te en el focus; per tant, et demano comprensi\u00f3 i predisposici\u00f3 a escoltar quelcom que potser \u00e9s noved\u00f3s per tu.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, entrem en mat\u00e8ria. Qu\u00e8 \u00e9s la intereseccionalitat?<\/strong>
\nLa interseccionalitat \u00e9s un terme encunyat per Kimberl\u00e9 Williams Crenshaw. Ella va comen\u00e7ar a parlar sobre la interseccionalitat en el moment en qu\u00e8 es va adonar que, en moltes situacions d\u2019injust\u00edcia social, el racisme i el sexisme se solapaven sovint, creant m\u00faltiples nivells d\u2019injust\u00edcia social. Les dones negres experimentem l\u2019impacte simultani de la racialitat i el g\u00e8nere. I dicexperimentem, i no patim, perqu\u00e8 el terme patir, em situa autom\u00e0ticament en elpaper de v\u00edctima; i, com que no m\u2019ho sento, prefereixo dir que visc o experimento masclisme i racisme abans que no pas dir que pateixo viol\u00e8ncia masclista i racista. Pot semblar una q\u00fcesti\u00f3 menor, per\u00f2 convindr\u00e0s amb mi que el llenguatge crea realitats. I des d\u2019aquesta possibilitat de crear realitats, jo trio situar-me com a subjecte amb capacitat de decisi\u00f3 i ag\u00e8ncia, m\u00e9s que no pas com a v\u00edctima passiva que necessita ser salvada del qu\u00e8 sigui. Tot i aix\u00ed, per\u00f2, insisteixo que es tracta d\u2019un
\nposicionament a nivell personal. Continuem.Evidentment, i des del meu punt de vista, limitar-nos a l\u2019observaci\u00f3 de la racialitat i el
\ng\u00e8nere, implicaria mantenir un punt de vista ingenu, sabent que altres discriminacions tamb\u00e9 se solapen. Classisme, homof\u00f2bia, bif\u00f2bia, lesbof\u00f2bia, transf\u00f2bia, capacitisme, xenof\u00f2bia\u2026 Cadascun d\u2019aquests solapaments de diverses estructures socials crea condicions que donen lloc a situacions \u00faniques. Tot i aix\u00ed, avui em limitar\u00e9 a parlar del qu\u00e8 em travessa a mi en concret: g\u00e8nere i racialitat.<\/p>\nAix\u00ed doncs, i cenyint-me a la coincid\u00e8ncia de g\u00e8nere i ra\u00e7a, la interseccionalitat habilita la possibilitat de visibilitzar, reclamar i defensar aquells espais creats per les injust\u00edcies que es deriven del sexisme impl\u00edcit pel fet de ser una dona, i del racisme inherent a viure en un cos negre. Aquesta interseccionalitat ha de permetre posar el focus en la discriminaci\u00f3 que vivim les dones negres i que no es tenen en compte ni pel feminisme (blanc) ni pels moviments antirracistes que, gaireb\u00e9 sempre, visibilitzen les hist\u00f2ries dels homes i oculten les hist\u00f2ries de les dones llevat d\u2019excepcions, com la de les companyes temporeres de Huelva; per\u00f2 es tracta de casos puntuals als quals se\u2019ls dona visibilitat durant uns escassos \u201cmoments\u201d medi\u00e0tics i despr\u00e9s tornen a ser menystinguts, com habitualment. Perqu\u00e8, pensem un moment, es parla de dones que perden la vida al mar durant el seu proc\u00e9s migratori? Es parla de les dones tancades als CIE (Centres d\u2019Internament per Estrangers)?<\/p>\n
A dia d\u2019avui sento que el concepte d\u2019interseccionalitat, en boca del feminisme blanc hegem\u00f2nic, s\u2019ha corromput. Es fa servir el lema \u201cel feminisme ser\u00e0 interseccional o no ser\u00e0\u201d fins a l\u2019avorriment, igual que es fa servir l\u2019esl\u00f2gan \u201cel feminisme ser\u00e0 antirracista o no ser\u00e0\u201d, per\u00f2 aquesta interseccionalitat es va difuminant en algun punt entre el moment en qu\u00e8 surt de les samarretes, les bosses de roba i les<\/p>\n
Kimberl\u00e9 Williams Crenshaw \u00e9s una acac\u00e8mia estadounidenca especialitzada en el camp de la teoria cr\u00edtica de la ra\u00e7a, i professora de la Facultat de Dret d\u2019UCLA i la Facultat de Dret de Columbia, on es dedica a la invetigaci\u00f3 sobre tem\u00e0tiques de ra\u00e7a i g\u00e8nere.<\/p>\n
Des del feminisme blanc existeix una tend\u00e8ncia a instrumentalitzar la lluita antirracista quan conv\u00e9. I quan les dones negres assenyalem aquest \u00fas partidista, se’ns fa llum de gas i fins i tot es q\u00fcestiona la nostra capacitat d’entendre amb quin objectiu, suposadament l\u00edcit, es fan servir aquests missatges, caient aleshores, a m\u00e9s, en el capacitisme. Se\u2019ns tracta amb paternalisme i condescend\u00e8ncia, pretenent
\nestablir per quines q\u00fcestions podem ofendre’ns i per quines no, quan nom\u00e9s nosaltres, com a dones negres que vivim i experimentem aquestes situacions, haur\u00edem de decidir aix\u00f2.<\/p>\n
Davant l’assenyalament de racisme a companyes feministes blanques, la seva resposta acostuma a ser desencertada i desinformada. S\u2019arriba a afirmar que Espanya (o Catalunya, si \u00e9s el cas) no \u00e9s racista. Se sost\u00e9 que les manifestacions antirracistes apleguen multitud de persones, quan hom sap que, de cap manera, una manifestaci\u00f3 antirracista mobilitza tant\u00edssimes persones com una marxa feminista. Es declara tranquil\u00b7lament que a la societat actual no hi caben comportaments vexatoris i violents contra les persones negres, quan constantment
\nles persones negres (les dones negres) s\u00f3n agredides en l’espai p\u00fablic, a la vista de qualsevol, i ning\u00fa no fa res o, com a molt, alg\u00fa treu el m\u00f2bil per tal de gravar-ho, penjar-ho a xarxes socials i guanyar likes i follows amb la “den\u00fancia”. Per\u00f2 alg\u00fa atura aquestes agressions? No, ning\u00fa.<\/p>\n
Es justifica la instrumentalitzaci\u00f3 i la invisibilitzaci\u00f3 dels cossos racialitzats de les formes m\u00e9s inversemblants, i despr\u00e9s s’actua de forma creactiva, fet que esdev\u00e9 molt violent per m\u00e9s que les companyes que exerceixen aquesta viol\u00e8ncia no en siguin conscients. All\u00f2 de les intencions. Despr\u00e9s d’aix\u00f2 arriben unes disculpes t\u00e8bies que en realitat no arriben a ser unes disculpes, en forma de “si alg\u00fa s’ha sentit ofesa, no va ser la meva\/la nostra intenci\u00f3”. En aquest punt m’agradaria recordar que la manca d’intencions no eximeix ning\u00fa de tenir conductes discriminat\u00f2ries, i que davant una agressi\u00f3, el centre no s\u00f3n les intencions de la persona agressora, sin\u00f3 quin impacte f\u00edsic i\/o emocional t\u00e9 l\u2019agressi\u00f3 en la persona agredida. Aix\u00ed que proposo deixar de fer servir l’excusa de les bones intencions. Em sembla molt m\u00e9s productiu i transformador responsabilitzar-se\u2019n i trobar la manera conjunta (amb la persona a qui s\u2019ha agredit) de reparar aquesta agressi\u00f3.
\nLa veritat \u00e9s que a mi, com a dona negra, de vegades em resulta dif\u00edcil sentir-me identificada i, sobretot, sostinguda, per un moviment feminista que pret\u00e9n que m\u2019impliqui en la seva lluita, per\u00f2 no reconeix ni recull la meva realitat ni les meves prerrogatives. Ans al contrari: insisteix a negar-les i minimitzar-les de forma sistem\u00e0tica. Aquesta minimitzaci\u00f3 i aquesta negaci\u00f3 es donen cont\u00ednuament quan,
\ndavant l’assenyalament del racisme existent en el feminisme blanc, la defensa sol arribar de la m\u00e0, un cop m\u00e9s, de respostes del tipus de “l’enemic com\u00fa \u00e9s el mateix” o “aquesta lluita \u00e9s de totes”, quan queda pal\u00e8s repetidament que no, que la lluita \u00e9s m\u00e9s d’unes que no pas de totes, i m\u00e9s per unes que no per altres. En altres ocasions, i quan les dones assenyalem el racisme existent en el moviment feminista, es donen situacions tan violentes com la que es va donar durant el F\u00f2rum Iberoameric\u00e0 de Huelva. Durant la seva intervenci\u00f3, Antoinette Torres, directora d\u2019Afrof\u00e9minas, va assenyalar que el feminisme blanc estava obviant els interessos de les dones negres:<\/p>\n
\u25cf la manca de representaci\u00f3 de les dones negres
\n\u25cf la problem\u00e0tica dels CIES
\n\u25cf l’abs\u00e8ncia de refer\u00e8ncies de personalitats racialitzades en el sistema educatiu
\n\u25cf el doble sostre de vidre per a les dones negres<\/p>\n
La resposta que li van donar les participants blanques, com passa habitualment, fou afirmar que mai s’ha excl\u00f2s cap dona, invisibilitzant les reclamacions hist\u00f2riques deles dones negres i, per descomptat, acusant-la (i, conseq\u00fcentment, acusant-nos a les dones negres) de pretendre fragmentar el moviment feminista. La defensa, des del feminisme blanc, freq\u00fcentment va en la l\u00ednia d\u2019afirmar que el moviment ens inclou a totes, i que quan assenyalem les difer\u00e8ncies existents fem la guitza. Per\u00f2 de quina manera puc sentir-me representada per un moviment que no est\u00e0 informat de quines s\u00f3n les meves reivindicacions? Com puc sentir-me inclosa en un moviment que, sota el pretext de ser absolutament inclusiu, determina que les meves reivindicacions s\u00f3n menors perqu\u00e8 el impacte num\u00e8ric \u00e9s insignificant? Com
\npuc sentir-me recolzada per un moviment que declara que la majoria de dones explotades a Espanya s\u00f3n espanyoles, considerant que qualsevol persona no blanca \u00e9s estrangera o migrant, i obviant la meva pr\u00f2pia realitat com negra amb nacionalitat espanyola, nascuda a Catalunya? Confrontaci\u00f3 o autocr\u00edtica?<\/p>\n
Sovint tinc la sensaci\u00f3 que, sota aquesta suposada “germanor” (o sisterhood), s\u2019invisibilitza el fet que el feminisme va sorgir durant l’\u00e8poca colonialista, i que per tant est\u00e0 impregnat d’aquesta supremacia blanca que s\u2019ha d\u2019erradicar per tal que, com diu la bell hooks, el feminisme sigui per a tothom. I perqu\u00e8 el feminisme sigui per a tothom, el feminisme ha de ser antirracista. Per\u00f2 \u00e9s bastant dif\u00edcil que el Bell Hooks \u00e9s una escriptora, feminista i activista social. El seu nom, escrit volunt\u00e0riament en min\u00fascules, deriva de la seva bes\u00e0via materna, Bell Blair Hooks. El seu enfoc d\u2019escriptora ha estat la interseccionalitat entre ra\u00e7a, capitalisme i g\u00e8nere, i el que ella descriu com la seva capacitat per
\nproduir i perpetuar sistemes d\u2019opressi\u00f3 i dominaci\u00f3 de classe.<\/p>\n
<\/p>\n
Em resulta tamb\u00e9 bastant violenta la creen\u00e7a que, quan vull que es tinguin en compte les meves reivindicacions com a dona negra, ho faig des de la confrontaci\u00f3 i se sentenci\u00ef que estic cometent un error en plantejar-ho aix\u00ed. Per\u00f2 jo em pregunto, no ser\u00e0 que aix\u00f2 es diu des de la viv\u00e8ncia d’aquests reclams com una amena\u00e7a i com una p\u00e8rdua de privilegis, en comptes del que \u00e9s realment, \u00e9s a dir, una reclamaci\u00f3 de just\u00edcia, reparaci\u00f3 hist\u00f2rica i igualtat? Si ens parem a pensar-hi una mica, aquest posat no queda gaire allunyat del qu\u00e8 adopten molts homes quan se\u2019ls assenyala el seu masclisme. Establir que la reclamaci\u00f3 d\u2019uns drets des de l\u2019afrofeminisme suposa un enfrontament culpabilitza tot un col\u00b7lectiu minoritzat i obvia tota responsabilitat i qualsevol voluntat d’exercir autocr\u00edtica del grup majoritari, la qual cosa seria molt desitjable, ja que nom\u00e9s des del reconeixement honest que s’ha obviat una problem\u00e0tica es pot prendre consci\u00e8ncia d’ella i es pot propulsar el canvi; per\u00f2 aquesta problem\u00e0tica ha de ser reconeguda i anomenada. Com va dir Kimberl\u00e9 W. Crenshaw en la seva xerrada TED sobre interseccionalitat: “quan no hi ha un nom per a un problema, no pots veure aquest problema. I si no pots veure\u2019l, dif\u00edcilment podr\u00e0s resoldre\u2019l”.<\/p>\n
No voldria acabar aquest text aqu\u00ed, doncs una cosa que em temo que pugui passar \u00e9s que, des de les opinions de persones que no detecten el problema del qu\u00e8 parlo, se m’acusi de victimista i se m\u2019interpel\u00b7li, com habitualment, amb un “i tu qu\u00e8 hi far\u00e0s?”, com si acabar amb el racisme (en la societat en general i dins del moviment feminista en particular) fos \u00fanicament una responsabilitat de les persones que el
\nvivim, el denunciem i el detectem; aix\u00ed que a continuaci\u00f3 faig algunes propostes.<\/p>\n
Propostes de canvi<\/strong>
\nS\u00e9 que llegir aquest article pot ser que, d’entrada, t’hagi dolgut; aix\u00ed que et proposo que facis el qu\u00e8 faig jo quan em sento interpel\u00b7lada per alguna cosa que em remou. La reacci\u00f3 habitual \u00e9s posar-se a la defensiva, per\u00f2, com he dit al principi, et convido a aturar-te un moment i, abans de llen\u00e7ar tota la r\u00e0bia contra aquest text, et preguntis qu\u00e8 diu aquest text que et causi aquesta sensaci\u00f3 i que exploris per qu\u00e8 te
\nla provoca. Aix\u00f2 \u00e9s quelcom que em diuen moltes vegades les persones que em llegeixen els meus textos; aix\u00ed que si tanta gent em diu que ho fa, potser serveix. Et convido a revisar aquest article que vaig escriure sobre com ser una bona aliada antirracista. Treballa tamb\u00e9 la teva fragilitat blanca <\/strong>perqu\u00e8 \u00e9s el que, segurament, te l\u2019est\u00e0 jugant.<\/p>\n <\/p>\n
Passa a l’acci\u00f3. Repeteixo que ser feminista no implica no ser racista, aix\u00ed que no val no considerar-se no racista: cal ser antirracista. I aix\u00f2 comporta molta feina. Aix\u00ed que, si en els teus cercles feministes detectes conductes racistes, exposa-les i genera debat sobre elles.
\nFuig de la s\u00edndrome del \u201cPosa una negreta a la taula\u201d. La Luc\u00eda Mbom\u00edo i jo vam publicar, fa un temps un parell d\u2019articles titulats \u201cPon una negra en tu mesa\u201d. En ells parl\u00e0vem del fet que moltes vegades es conviden dones negres a les activitats nom\u00e9s per tal que ning\u00fa no pugui dir que no hi havia cap dona negra en aquell acte. Llavors es cau en pr\u00e0ctiques d\u2019invisibilitzaci\u00f3 de la dona negra, tot i que hi sigui: se
\nla deixa parlar poc o es parla per ella, o se la convida encara que no sigui experta en el tema. \u00c9s la negra de torn i prou. Aix\u00f2 no serveix i est\u00e0 molt malament. Cal legitimar altres fonts de coneixement. Actualment es dona per fet que nom\u00e9s Occident (ent\u00e8s com Europa i Am\u00e8rica del Nord) s\u00f3n les \u00faniques fonts de coneixement leg\u00edtimes. Tot el qu\u00e8 parteix d\u2019occident, del nord global, s\u2019accepta en
\ntots els \u00e0mbits. \u00c9s hora de canviar. \u00c9s el moment d\u2019obrir-nos a d\u2019altres llocs del m\u00f3n que tamb\u00e9 s\u00f3n generadors de coneixement v\u00e0lid. Fruit del colonialisme, encara \u00e9s molt forta la creen\u00e7a que les persones negres no tenim res a dir ni a aportar, que no som prou intel\u00b7ligents o que no tenim legitimitat per ensenyar quelcom de valor a la resta. Establim quotes de participaci\u00f3. S\u00f3c partid\u00e0ria de les quotes, s\u00ed. Sobretot en \u00e0mbits i situacions de desigualtat. Queda molt clar que, a dia d\u2019avui, la participaci\u00f3 de les dones que no s\u00f3n blanques \u00e9s insignificant. Des de l\u2019Administraci\u00f3 tenim les eines per transformar aquesta situaci\u00f3 garantint-ne la pres\u00e8ncia a trav\u00e9s de quotes. Seria
\nmolt m\u00e9s significatiu que, si s\u2019organitza una activitat sobre feminisme an\u00e9ssim m\u00e9s enll\u00e0 de fer servir l\u2019Angela Davis com a reclam al cartell de la jornada. Perqu\u00e8 si, despr\u00e9s, entre les ponents, no n\u2019hi ha cap que no sigui blanca, s\u2019est\u00e0 instrumentalitzant la imatge d\u2019una referent important de la lluita afrofeminista. Per\u00f2 jo convidaria a anar molt m\u00e9s enll\u00e0. La pres\u00e8ncia de dones no blanques s\u2019ha d\u2019estendre m\u00e9s enll\u00e0 dels actes en qu\u00e8 es parla de racisme o interseccionalitat. Crec que encara es fa necessari recordar que hi ha dones no blanques expertes i professionals en infinitat d\u2019\u00e0mbits. Per tant, si s\u2019organitza una jornada o una activitat qualsevol d\u2019un tema o \u00e0mbit qualsevol, aquestes dones tamb\u00e9 han de ser-hi. Hem de ser-hi. Busquem-les. Per\u00f2 busquemles de deb\u00f2: no s\u2019hi val contactar amb una i refugiar-se en el \u201cvam contactar amb una (dona negra), per\u00f2 no va poder\/voler venir\u201d. Si la dona amb la que contactem no pot venir o no vol venir, que tamb\u00e9 \u00e9s l\u00edcit (i, recordem, no hem de jutjar-la per aix\u00f2), demanem-li noms i contactem amb tota la llista que en doni. I les dones d\u2019aquesta llista, si no poden o no volen, segurament ens donaran, cadascuna d\u2019elles una altra llista de contactes i aix\u00ed successivament. I ser\u00e0 la manera en qu\u00e8 arribarem a con\u00e8ixer un ventall incre\u00efblement gran de dones professionals i formades amb les quals poder comptar per a qualsevol activitat de qualsevol \u00e0mbit. Anir\u00e9 encara m\u00e9s enll\u00e0: no ho limitem nom\u00e9s a les jornades. Estenguem-ho tamb\u00e9 a les jornades formatives: contractem formadores d\u2019origen divers per a les accions formatives que engeguem des de les administracions. Tant \u00e9s si es tracta de
\nformacions internes per al personal com si es tracta d\u2019oferta formativa p\u00fablica. Comptem amb la seva expertesa i professionalitat tamb\u00e9. Possibilitem que puguin habitar espais on normalment no s\u00f3n visibles.<\/p>\n
<\/p>\n
Acabar amb el racisme \u00e9s cosa de totes les persones. Acabar amb el racisme institucionalitzat \u00e9s cosa de les persones que tenen capacitat de decisi\u00f3 dins d\u2019aquestes institucions. Per tant \u00e9s hora de deixar de creure que, si assenyalem el racisme dins del feminisme, de la societat o de les administracions, estem intentant crear una guerra. No, estem intentant ampliar els horitzons, estem intentar accedir a la igualtat d\u2019oportunitats reals i estem reclamant poder tenir pres\u00e8ncia a la societat m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019on se\u2019ns assigna de forma estereotipada. Formem part de la societat en la qual vivim i reclamem que es reconegui la nostra ag\u00e8ncia i la nostra capacitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00abFeminisme interseccional? Quan el racisme i el feminisme es troben\u00bb Per Desir\u00e9e Bela-Lobedde Pon\u00e8ncia inaugural de la Jornada \u2018Creuant mirades feministes\u2019organitzada per l\u2019Oficina de les Dones i LGTBI de la Diputaci\u00f3 de Barcelona (10 d\u2019abril de 2019) https:\/\/www.diba.cat\/documents\/232140\/234400924\/Article+Desir%C3%A9e+Bela-Lobedde+sobre+Feminisme+interseccional.pdf\/af84ddbb-243f-4b7d-bb79-cb8281a5aec3 Dintre d\u2019aquesta jornada sobre intereseccionalitat, se\u2019m fa necessari parlar sobre el racisme dins del feminisme, i per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1313,"featured_media":0,"parent":403,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-41","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/41","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1313"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=41"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/41\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":409,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/41\/revisions\/409"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/403"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-coeducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/292\/2020\/12\/20201021_154853-225x300.jpg\")
<\/p>\n