Com a continuació de la publicació “Impressions d’aquest 1r. trimestre” us proposem la lectura d’aquesta aportació de la Carme Solé Mirabet, directora de l’EBM Dolors Canal de Barcelona.

Segur que ens poden ajudar per encarar el retorn  a l’escola després d’aquests dies d’aturada Nadalenca.

Els primers dies a l’escola. Paraules, idees, pensaments…

 

  • Posar en marxa una organització nova.
  • Neguits, incertesa, dubtes,…
  • Fer compatibles els dubtes i les angoixes de les companyes amb les mesures sanitàries: mascaretes, neteja, les famílies no poden entrar, dinar separades, no reunions equip de tot el claustre…
  • Famílies amb moltes exigències, penso que fruit de la por i la incertesa. Com gestionem i acompanyem a les 140 famílies de l’escola?
  • Paciència, sostenir, contenir,…
  • Perdrem la nostra essència? Es genera un debat. Mai podem perdre la nostra essència. Les circumstàncies poden canviar, però ens les podem mirar amb bons ulls? Mirem l’abundància, el que tenim, el que podem fer, el que cadascuna pot aportar, els talents de cadascú! El nostre equip cohesionat, buscant respostes, maneres de fer, reflexionant, pensant, discutint, enfadant-nos, desenfadant-nos, riem, és de bojos! Però ens en sortirem.
  • La responsabilitat de la funció de directora. Com busco l’equilibri entre la flexibilitat i la responsabilitat de fer complir tant a famílies com a l’equip les mesures sanitàries. Ho passo malament uns dies. Cercant respostes, ajuda, estrès, passo de la confusió a la claredat, de la incertesa a la convicció que tot anirà bé. Confio, escolto, respiro, agraeixo,…
  • La incertesa de les altres escoles i directores cada dia és més evident. Hi ha dubtes, neguits, pors. Es busquen i comparteixen solucions.
  • Intento posar distància als neguits. Respiro. Jo i el meu equip. Jo i la meva escola. Em vaig centrant poc a poc.
  • Tot es va posant al seu lloc. Costa, però ho anem aconseguint.
  • Comencem!! Avancem uns dies, observant als infants, a les famílies, mantenim l’organització prevista i veiem que funciona!
  • Una companya em diu: sento que ho estem fent molt bé! Es respira calma entre nosaltres i bon rotllo!! L’adaptació està anant molt bé. Gràcies!!
  • Reajustem mesures que ens van arribant. No ens agrada però és el que hem de fer.
  • Paciència. Acceptació. Coordinació amb l’equip de suport. Tothom dona el millor de si mateix.
  • Hi ha famílies que ens feliciten de com ho estem fent.
  • Estem contentes.
  • Les reunions d’equip són de 6 persones, van funcionant. Però tenim la sensació que ens falta algú: la resta de l’equip. Hem de millorar com fem el traspàs d’informació a la resta de companyes i millorar el treball de les comissions.
  • He creat un petit equip directiu!! L’he anomenat equip A: som les dues complementàries i jo !!! ens avenim, prenem decisions compartides, ens engresquem a treballar coordinades, fem reunions, compartim neguits, encerts, les dificultats, com podem millorar? Què podem fer per ajudar a les companyes? Ens ho mirem des de fora però estem a dins! Presents! En l’aquí i l’ara.
  • Àudio reunions per “watssap”. Mentre vaig a l’escola a les 8h del matí, caminant des de casa. Les companyes em diuen que els hi agrada. Els meus àudios son el bon dia de molts dies on sé que hi ha moltes coses a fer i organitzar. Mentre parlo i camino s’ordenen idees, reflexions, pensaments, intuïcions, percepcions,…. que després es materialitzen per art de màgia.
  • Mascaretes: em fan pensar. Per a què les portem? Que ens porta aquesta situació? Que ens vol dir la pandèmia? Que vol aquest virus de nosaltres? Amb una amiga parlàvem de la necessitat que tenim de contacte, de fer-nos abraçades. I ens preguntem de debò que ens en fèiem moltes? Potser estem units en un altre nivell i ara que no ens les podem fer, podem trobar altres maneres de ser en l’altre.
  • La mascareta ens ha de potenciar i estimular els altres sentits: la mirada, l’escolta, la pell, les mans, el nostre cos i el nostre moviment. Com ho viuen els infants? Saben que darrera la mascareta hi ha un somriure o un gest ? I tant que ho saben!! Jo ho percebo així, però caldrà observar i investigar què representa per un infant veure a la seva mestra amb mascareta, sense poder veure tota la cara. Parlem estrany. Sovint no ens acabem d’entendre amb la mascareta tapant la boca. Hem de parlar més alt, hem d’afinar més l’oïda. Què dius? No et sento, no t’entenc! Repetim les coses moltes vegades i mentre tant, busquem com les podem dir d’altre manera perquè ens entenguin darrera la mascareta. Es un repte.

A l’escola hi ha cansament, esgotament, una energia que ens pesa. Malgrat tot, cadascú té el seu ritme i el seu estat d’ànim i ens ajudem a superar-nos, a animar-nos, a respectar-nos les pròpies pors, el propi estrès. Amb les educadores noves hem fet un bon equip i noves aliances, aporten moltes coses que ens agraden i que poc a poc anem materialitzant: capses de recursos, materials nous, noves idees, …

Hem hagut de confinar un grup!! Glups!! No es deixem emportar per l’estrès ni la por, ni tampoc per la culpabilitat. Les famílies ens deien: tranquil·les ho esteu fent molt bé. Això es el dia a dia, hem de conviure amb el virus. Que bé quan sento aquestes paraules. Agraïm l’acompanyament dels gestors covid i també de la referent de l’Imeb

Passem de l’alegria, a la tristesa, de la por a la confiança, de l’enuig a l’acceptació, de les incerteses a la seguretat…. Tenim clar que hem de viure el dia a dia, el present, l’aquí i l’ara. No ens plantegem grans projectes. Hem deixat de fer moltes coses, però en podem fer d’altres: mirar-nos més, escoltar-nos més, pensar i reflexionar més, observar més i millor els infants i atendre’ls en el que és essencial. Potser teníem la mirada enfocada a nous projectes. Ara toca mirar l’essència d’infant i tenir cura del grup estable.

“No és fàcil viure l’escola en aquesta situació actual, però viure l’alegria de la vida és un lema de la nostra escola i el virus no ens el pot prendre.”

Carme Solé Mirabet, EBM Dolors Canals