Com a continuació de l’article “L’aposta per l’espai exterior” publicat en aquest mateix blog, volem compartir l’experiència de l’escola bressol municipal Pota Roges de Cervelló que d’uns anys ençà està portant a terme un projecte que cerca apropar els infants a la natura. Carolina Palacios, directora de l’escola bressol i membre d’aquest equip 0-6, ens aporta algunes reflexions sobre els beneficis per als infants d’aquesta experiència, mentre que el vídeo “Relacions amb la natura” mostra les impressions de la Maria del Sol que va viure el projecte com a mare i educadora.
Dintre, fora i una mica més enllà!
Carolina Palacios
Som moltes les escoles que portem anys entenent els espais exteriors com espais necessaris i complementaris als espais interiors, oferint una vida a l’escola totalment oberta.
En els darrers mesos, després de la situació tan excepcional que hem viscut, moltes escoles han començat a plantejar-se la possibilitat d’oferir a la infància propostes a l’aire lliure, ja sigui perquè els espais interiors no són suficients per assumir el desdoblament dels grups i la reducció de les ratios ja establertes o perquè oferir la proposta educativa a l’aire lliure pot minimitzar el risc de contagi.
Qualsevol dels dos casos pot ser una mesura interessant i de ben segur que iniciar aquest canvi pot beneficiar a la infància. Per una banda, reduir el nombre d’infants donarà la possibilitat d’establir una relació entre ells i entre infant-mestre/a molt més qualitativa, tenint la possibilitat d’acompanyar d’una manera més propera i individual a l’infant. I per altra, el fet de viure aquestes experiències a l’aire lliure minimitzarà el risc de contagi del virus, tal com anys enrere ja s’havia portat a terme. És interessant tenir present la nostra historia!!
Així doncs, que les escoles comencin a fer ús dels seus espais exteriors no tan sols per a les estones d’esbarjo, ja comença a semblar interessant…
Tradicionalment, els espais exteriors de les escoles no han estat construïts i/o plantejats per convidar als infants a realitzar les tasques quotidianes que proposa l’escola, és evident que l’espai interior mostra unes característiques concretes i l’espai exterior en mostra d’altres totalment diferents. Mobiliari, material, estètica… espais molt diferenciats que potser ara comencen a trobar punts en comú que possibilitin experiències en paral·lel, trobant consonància entre els dos espais.
Sembla idíl·lic pensar en una escola totalment oberta on l’interior i l’exterior es fusionen i s’integren. I tan sols es podrà fer realitat si la comunitat educativa confia i lidera aquest canvi de mirada.
Així doncs, tot i ser un bon moment per iniciar aquests petits canvis, necessitem que s’integrin en el projecte d’escola i que comencin a ser motor de transformació, fugint de mesures temporals que tan sols es faran servir per aquests moments tan excepcionals.
Pot ser que el fet de viure aquestes experiències faci que la comunitat comenci a reflexionar i voler anar més enllà, trencant amb l’ús que anteriorment es feia. Documentar-nos, formar-nos o fixar-nos en nous referents pot donar eines per seguir creixent en aquest canvi.
Un canvi que no tan sols ha ser visible a través dels espais sinó també ha de ser invisible als ulls, sentint que les persones que hi conviuen en aquell espai s’estimen i confien amb les característiques innates de la natura i de l’aire lliure. Potser és el repte més difícil, però també el més necessari, si no confiem en aquest model educatiu no podrem consolidar aquesta mirada i no podrem fer arribar a la resta de membres de la comunitat educativa aquesta proposta basada en el dintre i el fora.
I si anem una mica més enllà?
L’escola no només és un espai físic delimitat per quatre parets, sinó que s’integra en la comunitat formant part d’aquesta, interferint i participant.
D’aquesta manera, fer ús d’altres espais propers que indirectament formen part del context de l’escola també pot ser una bona proposta educativa. Habitar els espais més immediats i fer visible a la infància pot ser una nova proposta que va més enllà de les sortides puntuals per integrar-se com una proposta viva.
Evidentment els entorns són ben diversos, des de espais urbanitzats on l’espai natural més immediat es podrà trobar als parcs o a les zones verdes i espais més rurals on la natura es troba de manera immediata i de fàcil accés.
Cada escola s’haurà d’adaptar a les seves realitats però potser tenir en compte aquesta possibilitat i aquesta mirada més oberta envers l’escola i el lloc que ocupa dins la comunitat ens fa plantejar noves possibilitats per fer que els infants visquin experiències a l’aire lliure en contextos naturals i propers.