CUIDAR ALS QUE CUIDEN<\/span><\/h3>\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-content\/uploads\/sites\/291\/2020\/12\/Imagen1.jpg\")
Sempre he considerat que una de les meves tasques a l\u2019escola \u00e9s cuidar dels que cuiden els infants, per aquest motiu sempre he tingut cura que les educadores treballin a gust, hi hagi un bon ambient de treball i valorar i col\u00b7laborar amb tot el que es faci per millorar l\u2019escola.\u00a0 El bon ambient de treball s\u2019ha creat fent soparets per parlar de temes personals, preparant petites celebracions com el sopar de Nadal o de final de curs i preparant berenar quan hi ha claustre o esmorzar quan \u00e9s l\u2019aniversari d\u2019una de nosaltres. La pand\u00e8mia ha fet que totes aquestes trobades ja no es puguin fer i quedi restringit nom\u00e9s a la relaci\u00f3 dia a dia. Totes trobem a faltar aquestes relacions que fan possible que siguem m\u00e9s que un equip educatiu.<\/p>\n
Aquest curs l\u2019equip ha dedicat tots els esfor\u00e7os a mantenir la relaci\u00f3 fam\u00edlia-escola dins el marc de la pand\u00e8mia. Les fam\u00edlies no poden entrar totes juntes ni quedar-se tota l\u2019estona que vulguin per\u00f2 hem preguntat les necessitats que tenen cadascuna d\u2019elles i entren i surten en funci\u00f3 del que sol\u00b7liciten. Cada 10 minuts entren 10 fam\u00edlies (nom\u00e9s un adult per fam\u00edlia). Aquesta normalitzaci\u00f3 de la quotidianitat del dia a dia de l\u2019escola bressol, encara que amb restriccions, ha estat molt valorada i molt respectada perqu\u00e8 som conscients dels esfor\u00e7os que es fan per fer-lo viable.<\/p>\n
Com equip sabem que cada vegada vivim en un m\u00f3n m\u00e9s complex i cal tenir una ment oberta, ens hem d\u2019adaptar \u00e0gilment a situacions noves perqu\u00e8 \u00e9s el que ens permetr\u00e0 atendre les necessitats dels infants i de les seves fam\u00edlies en els diferents contextos.<\/p>\n
Maite Mas i l\u2019equip docent de l\u2019EB Can Serra<\/em><\/p>\nDIARI DE MESTRA<\/span><\/h3>\nAbra\u00e7ar sense tocar, abra\u00e7ar amb els ulls<\/em><\/span><\/h4>\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-content\/uploads\/sites\/291\/2020\/12\/llibretes-scaled-1.jpg\")
<\/p>\n
Els primers dies d\u2019escola d\u2019aquest curs predominat per la incertesa, l\u2019equip de la meva escola bressol ens plantej\u00e0vem com acollir als infants i les seves fam\u00edlies despr\u00e9s d\u2019una experi\u00e8ncia tan colpidora, posant el focus en l\u2019acompanyament emocional, que segurament necessitarien.<\/p>\n
Ens d\u00e8iem com un mantra<\/em>: \u201cnecessitem cuidar-nos molt, els uns als altres, ens hem de sentir propers malgrat les dist\u00e0ncies que ens obliguen a mantenir el protocols\u201d. Ara, no podem abra\u00e7ar una companya, una mare o pare d\u2019un alumne per mostrar-li el nostre afecte, per transmetre-li el nostre caliu; per\u00f2 podem ser tendres, c\u00e0lides, amables, amoroses, afectuoses, etc., amb les paraules, amb l\u2019expressi\u00f3 facial i gestual, amb el cos, amb la veu, amb la mirada.<\/p>\nCuidar-se, per cuidar, com a punt de partida per ser i estar a l\u2019escola, ser i fer de mestra. Com a oportunitat de ser un equip m\u00e9s cohesionat, m\u00e9s emp\u00e0tic i solidari. Si entre nosaltres ens cuidem, serem capaces de tenir cura de cadascun dels infants i de les seves fam\u00edlies, estarem relaxades per oferir la calma necess\u00e0ria i generar un clima segur i dist\u00e8s; no podem oblidar els somriures, l\u2019alegria, el gaudi d\u2019acompanyar a cada nena i cada nen en el petit tram de vida en el qu\u00e8 hi som presents i part\u00edcips.<\/p>\n
Vull compartir una an\u00e8cdota, una de tantes que es donen en el dia a dia de l\u2019escola, i que vaig escriure al meu diari:<\/p>\n
Dilluns, la mare de l\u2019Adam (nom fictici) va entrar a l\u2019estan\u00e7a molt silenciosa, de seguida vaig detectar que alguna cosa no anava b\u00e9: ho sabia perqu\u00e8 la rebuda de cada mat\u00ed constava d\u2019un \u201cbon dia\u201d i un somriure que ella em retornava amable i sincer. Per\u00f2 aquell dia la seva mirada no era la ![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-content\/uploads\/sites\/291\/2020\/12\/cuidar-nos-scaled-1.jpg\")
mateixa. Vaig respectar el seu silenci, per\u00f2 em vaig acostar una mica a la guixeta de l\u2019Adam, i ella es va acostar tamb\u00e9 una mica a mi. Llavors la vaig mirar als ulls, no amb preocupaci\u00f3, sin\u00f3 obrint-li una finestra perqu\u00e8 m\u2019expliqu\u00e9s qu\u00e8 l\u2019amo\u00efnava, si aix\u00ed ho volia fer. I vam parlar una estoneta. Ella va marxar m\u00e9s relaxada i jo li estava agra\u00efda per la confian\u00e7a.<\/p>\n
Com \u00e9s aquesta mirada que convida a la complicitat, que embolcalla sense tocar? T\u00e9 una mica de comprom\u00eds amb la professi\u00f3, un grapat d\u2019inter\u00e8s vertader envers les persones amb qui tractem i un polsim de sensibilitat (que cal cultivar). No ens vam tocar, per\u00f2 vaig sentir com si ens hagu\u00e9ssim fet una tendra abra\u00e7ada.<\/p>\n
Sara G\u00f3mez Valverde de l’BM Esquitx<\/em><\/p>\nCOM HEM COMEN\u00c7AT L’ESCOLA<\/span><\/h3>\nReinventar-se o lamentar-se… De queixar-nos tots en sabem, per\u00f2 de posar fil a l\u2019agulla…<\/p>\n
I qu\u00e8 podem fer? Perqu\u00e8 no es tracta nom\u00e9s de complir protocols, de seguir fil per randa una normativa que, malauradament, sembla que deshumanitza la nostra feina.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-content\/uploads\/sites\/291\/2020\/12\/Imagen2.jpg\")
Tot all\u00f2 pel que lluitem, pel que creiem fermament: un acompanyament de qualitat fruit d\u2019un vincle afectiu segur i de confian\u00e7a, ens trontolla davant d\u2019unes consignes que ens dificulten crear aquest lligam indispensable pel benestar dels infants a l\u2019escola.<\/p>\n
No posem en dubte que la nostra salut i la d\u2019aquells de qui en tenim cura hauria de ser la nostra prioritat. Salut f\u00edsica per\u00f2 sobretot salut emocional.<\/p>\n
Anem amb mascaretes, s\u00ed, per\u00f2 que els nostres ulls no deixin de brillar. Els petits intueixen que darrere aquell tros de tela s\u2019amaga un somriure que anima, que esperona, que consola, que \u00e9s c\u00f2mplice… i, a qui volem enganyar, segur que en alg\u00fan moment puntual ( i amb una dist\u00e0ncia m\u00e9s que prudencial) ens el traiem de la cara per somriure\u2019ls obertament.<\/p>\n
Perqu\u00e8 som \u00e9ssers socials, perqu\u00e8 necessitem relacionar-nos, perqu\u00e8 necessitem ser i saber-nos vistos.<\/p>\n
Perqu\u00e8 ens necessitem i ens necessiten.<\/p>\n
Comen\u00e7\u00e0vem l\u2019escola amb neguits i incerteses, moltes preguntes que ens rondaven pel cap. Com els podrem rebre perqu\u00e8 se sentin segurs i confiats? Com ens organitzarem els horaris per tal de que no coincideixin a l\u2019estan\u00e7a m\u00e9s de dues o tres fam\u00edlies? Com es podran sentir acollits i escoltats si hem de mantenir la dist\u00e0ncia? Com es coneixeran entre elles ( fam\u00edlies)? Com faran tribu i compartiran emocions i neguits?<\/p>\n
Aquestes i moltes altres preguntes\u00a0 llen\u00e7\u00e0vem a l\u2019aire sabedores que nom\u00e9s el dia a dia ens donaria la resposta.<\/p>\n
Per\u00f2, malgrat tot, comen\u00e7\u00e0vem amb ganes, com cada any. La il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019iniciar un nou curs, de rebre a infants i fam\u00edlies, d\u2019acompanyar, de ser-hi presents. D\u2019anar creant l\u2019espai i el temps necessari per cadasc\u00fa, de compartir moments.<\/p>\n
Aquesta il\u00b7lusi\u00f3 que ens empeny a mirar endavant, a continuar reflexionant sobre com millorar la nostra tasca educativa, a posar en valor una atenci\u00f3\u00a0 de qualitat, a valorar els petits detalls…\u00a0 aquest pensar i repensar que mai s\u2019acaba.<\/p>\n
I entre dubtes i incerteses,\u00a0 sentim a dir \u201c ara deixem aparcat els projectes\u201d, \u201cara \u00e9s temps de Covid\u201d, \u201cara aix\u00f2 no es pot fer\u201d… i llavors diem prou.\u00a0 Perqu\u00e8 ara \u00e9s ara, els infants s\u00f3n infants ara, i ara \u00e9s quan m\u00e9s ens necessiten!<\/p>\n
Perqu\u00e8 ara \u00e9s quan m\u00e9s hem de pensar en ells, en el temps que estan vivint i com ho estan vivint. Deixem-los ser nens i no els carreguem les nostres preocupacions i mals de cap.<\/p>\n
Acollim-los com cal, a infants i fam\u00edlies. Agra\u00efm-los la seva confian\u00e7a, ja que ens deixen el seu b\u00e9 m\u00e9s apreciat.\u00a0 Agra\u00efm-los la paci\u00e8ncia en les entrades i sortides. Agra\u00efm-los l\u2019acceptaci\u00f3 i compliment d\u2019una normativa \u201cque ens ve de dalt\u201d. Ara m\u00e9s que mai, agra\u00efm-los i cuidem-nos.<\/p>\n
Ver\u00f3nica Fern\u00e1ndez de l’EBM Montserrat<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"S’acaba el trimestre i l’equip 0-6 de l’ICE de la UAB estrenem blog!!! S\u00ed, s’acaba aquest trimestre que hem hagut d’afrontar amb incertesa, neguit, il\u00b7lusi\u00f3, esperan\u00e7a… Un seguit d’emocions que ens han acompanyat i que hem hagut de gestionar tan b\u00e9 com hem sabut, tenint en compte sobretot la cura de les criatures, les fam\u00edlies […]<\/p>\n","protected":false},"author":1313,"featured_media":243,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[11,12,14],"class_list":["post-242","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-educacio-0-3","tag-equips","tag-familia-escola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1313"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=242"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/media\/243"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=242"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=242"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Sempre he considerat que una de les meves tasques a l\u2019escola \u00e9s cuidar dels que cuiden els infants, per aquest motiu sempre he tingut cura que les educadores treballin a gust, hi hagi un bon ambient de treball i valorar i col\u00b7laborar amb tot el que es faci per millorar l\u2019escola.\u00a0 El bon ambient de treball s\u2019ha creat fent soparets per parlar de temes personals, preparant petites celebracions com el sopar de Nadal o de final de curs i preparant berenar quan hi ha claustre o esmorzar quan \u00e9s l\u2019aniversari d\u2019una de nosaltres. La pand\u00e8mia ha fet que totes aquestes trobades ja no es puguin fer i quedi restringit nom\u00e9s a la relaci\u00f3 dia a dia. Totes trobem a faltar aquestes relacions que fan possible que siguem m\u00e9s que un equip educatiu.<\/p>\nDIARI DE MESTRA<\/span><\/h3>\nAbra\u00e7ar sense tocar, abra\u00e7ar amb els ulls<\/em><\/span><\/h4>\n<\/p>\n
Els primers dies d\u2019escola d\u2019aquest curs predominat per la incertesa, l\u2019equip de la meva escola bressol ens plantej\u00e0vem com acollir als infants i les seves fam\u00edlies despr\u00e9s d\u2019una experi\u00e8ncia tan colpidora, posant el focus en l\u2019acompanyament emocional, que segurament necessitarien.<\/p>\n
Ens d\u00e8iem com un mantra<\/em>: \u201cnecessitem cuidar-nos molt, els uns als altres, ens hem de sentir propers malgrat les dist\u00e0ncies que ens obliguen a mantenir el protocols\u201d. Ara, no podem abra\u00e7ar una companya, una mare o pare d\u2019un alumne per mostrar-li el nostre afecte, per transmetre-li el nostre caliu; per\u00f2 podem ser tendres, c\u00e0lides, amables, amoroses, afectuoses, etc., amb les paraules, amb l\u2019expressi\u00f3 facial i gestual, amb el cos, amb la veu, amb la mirada.<\/p>\nCuidar-se, per cuidar, com a punt de partida per ser i estar a l\u2019escola, ser i fer de mestra. Com a oportunitat de ser un equip m\u00e9s cohesionat, m\u00e9s emp\u00e0tic i solidari. Si entre nosaltres ens cuidem, serem capaces de tenir cura de cadascun dels infants i de les seves fam\u00edlies, estarem relaxades per oferir la calma necess\u00e0ria i generar un clima segur i dist\u00e8s; no podem oblidar els somriures, l\u2019alegria, el gaudi d\u2019acompanyar a cada nena i cada nen en el petit tram de vida en el qu\u00e8 hi som presents i part\u00edcips.<\/p>\n
Vull compartir una an\u00e8cdota, una de tantes que es donen en el dia a dia de l\u2019escola, i que vaig escriure al meu diari:<\/p>\n
Dilluns, la mare de l\u2019Adam (nom fictici) va entrar a l\u2019estan\u00e7a molt silenciosa, de seguida vaig detectar que alguna cosa no anava b\u00e9: ho sabia perqu\u00e8 la rebuda de cada mat\u00ed constava d\u2019un \u201cbon dia\u201d i un somriure que ella em retornava amable i sincer. Per\u00f2 aquell dia la seva mirada no era la mateixa. Vaig respectar el seu silenci, per\u00f2 em vaig acostar una mica a la guixeta de l\u2019Adam, i ella es va acostar tamb\u00e9 una mica a mi. Llavors la vaig mirar als ulls, no amb preocupaci\u00f3, sin\u00f3 obrint-li una finestra perqu\u00e8 m\u2019expliqu\u00e9s qu\u00e8 l\u2019amo\u00efnava, si aix\u00ed ho volia fer. I vam parlar una estoneta. Ella va marxar m\u00e9s relaxada i jo li estava agra\u00efda per la confian\u00e7a.<\/p>\n
Com \u00e9s aquesta mirada que convida a la complicitat, que embolcalla sense tocar? T\u00e9 una mica de comprom\u00eds amb la professi\u00f3, un grapat d\u2019inter\u00e8s vertader envers les persones amb qui tractem i un polsim de sensibilitat (que cal cultivar). No ens vam tocar, per\u00f2 vaig sentir com si ens hagu\u00e9ssim fet una tendra abra\u00e7ada.<\/p>\n
Sara G\u00f3mez Valverde de l’BM Esquitx<\/em><\/p>\nCOM HEM COMEN\u00c7AT L’ESCOLA<\/span><\/h3>\nReinventar-se o lamentar-se… De queixar-nos tots en sabem, per\u00f2 de posar fil a l\u2019agulla…<\/p>\n
I qu\u00e8 podem fer? Perqu\u00e8 no es tracta nom\u00e9s de complir protocols, de seguir fil per randa una normativa que, malauradament, sembla que deshumanitza la nostra feina.<\/p>\n
Tot all\u00f2 pel que lluitem, pel que creiem fermament: un acompanyament de qualitat fruit d\u2019un vincle afectiu segur i de confian\u00e7a, ens trontolla davant d\u2019unes consignes que ens dificulten crear aquest lligam indispensable pel benestar dels infants a l\u2019escola.<\/p>\n
No posem en dubte que la nostra salut i la d\u2019aquells de qui en tenim cura hauria de ser la nostra prioritat. Salut f\u00edsica per\u00f2 sobretot salut emocional.<\/p>\n
Anem amb mascaretes, s\u00ed, per\u00f2 que els nostres ulls no deixin de brillar. Els petits intueixen que darrere aquell tros de tela s\u2019amaga un somriure que anima, que esperona, que consola, que \u00e9s c\u00f2mplice… i, a qui volem enganyar, segur que en alg\u00fan moment puntual ( i amb una dist\u00e0ncia m\u00e9s que prudencial) ens el traiem de la cara per somriure\u2019ls obertament.<\/p>\n
Perqu\u00e8 som \u00e9ssers socials, perqu\u00e8 necessitem relacionar-nos, perqu\u00e8 necessitem ser i saber-nos vistos.<\/p>\n
Perqu\u00e8 ens necessitem i ens necessiten.<\/p>\n
Comen\u00e7\u00e0vem l\u2019escola amb neguits i incerteses, moltes preguntes que ens rondaven pel cap. Com els podrem rebre perqu\u00e8 se sentin segurs i confiats? Com ens organitzarem els horaris per tal de que no coincideixin a l\u2019estan\u00e7a m\u00e9s de dues o tres fam\u00edlies? Com es podran sentir acollits i escoltats si hem de mantenir la dist\u00e0ncia? Com es coneixeran entre elles ( fam\u00edlies)? Com faran tribu i compartiran emocions i neguits?<\/p>\n
Aquestes i moltes altres preguntes\u00a0 llen\u00e7\u00e0vem a l\u2019aire sabedores que nom\u00e9s el dia a dia ens donaria la resposta.<\/p>\n
Per\u00f2, malgrat tot, comen\u00e7\u00e0vem amb ganes, com cada any. La il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019iniciar un nou curs, de rebre a infants i fam\u00edlies, d\u2019acompanyar, de ser-hi presents. D\u2019anar creant l\u2019espai i el temps necessari per cadasc\u00fa, de compartir moments.<\/p>\n
Aquesta il\u00b7lusi\u00f3 que ens empeny a mirar endavant, a continuar reflexionant sobre com millorar la nostra tasca educativa, a posar en valor una atenci\u00f3\u00a0 de qualitat, a valorar els petits detalls…\u00a0 aquest pensar i repensar que mai s\u2019acaba.<\/p>\n
I entre dubtes i incerteses,\u00a0 sentim a dir \u201c ara deixem aparcat els projectes\u201d, \u201cara \u00e9s temps de Covid\u201d, \u201cara aix\u00f2 no es pot fer\u201d… i llavors diem prou.\u00a0 Perqu\u00e8 ara \u00e9s ara, els infants s\u00f3n infants ara, i ara \u00e9s quan m\u00e9s ens necessiten!<\/p>\n
Perqu\u00e8 ara \u00e9s quan m\u00e9s hem de pensar en ells, en el temps que estan vivint i com ho estan vivint. Deixem-los ser nens i no els carreguem les nostres preocupacions i mals de cap.<\/p>\n
Acollim-los com cal, a infants i fam\u00edlies. Agra\u00efm-los la seva confian\u00e7a, ja que ens deixen el seu b\u00e9 m\u00e9s apreciat.\u00a0 Agra\u00efm-los la paci\u00e8ncia en les entrades i sortides. Agra\u00efm-los l\u2019acceptaci\u00f3 i compliment d\u2019una normativa \u201cque ens ve de dalt\u201d. Ara m\u00e9s que mai, agra\u00efm-los i cuidem-nos.<\/p>\n
Ver\u00f3nica Fern\u00e1ndez de l’EBM Montserrat<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"S’acaba el trimestre i l’equip 0-6 de l’ICE de la UAB estrenem blog!!! S\u00ed, s’acaba aquest trimestre que hem hagut d’afrontar amb incertesa, neguit, il\u00b7lusi\u00f3, esperan\u00e7a… Un seguit d’emocions que ens han acompanyat i que hem hagut de gestionar tan b\u00e9 com hem sabut, tenint en compte sobretot la cura de les criatures, les fam\u00edlies […]<\/p>\n","protected":false},"author":1313,"featured_media":243,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[11,12,14],"class_list":["post-242","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-educacio-0-3","tag-equips","tag-familia-escola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1313"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=242"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/media\/243"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=242"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=242"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n
Els primers dies d\u2019escola d\u2019aquest curs predominat per la incertesa, l\u2019equip de la meva escola bressol ens plantej\u00e0vem com acollir als infants i les seves fam\u00edlies despr\u00e9s d\u2019una experi\u00e8ncia tan colpidora, posant el focus en l\u2019acompanyament emocional, que segurament necessitarien.<\/p>\n
Ens d\u00e8iem com un mantra<\/em>: \u201cnecessitem cuidar-nos molt, els uns als altres, ens hem de sentir propers malgrat les dist\u00e0ncies que ens obliguen a mantenir el protocols\u201d. Ara, no podem abra\u00e7ar una companya, una mare o pare d\u2019un alumne per mostrar-li el nostre afecte, per transmetre-li el nostre caliu; per\u00f2 podem ser tendres, c\u00e0lides, amables, amoroses, afectuoses, etc., amb les paraules, amb l\u2019expressi\u00f3 facial i gestual, amb el cos, amb la veu, amb la mirada.<\/p>\n Cuidar-se, per cuidar, com a punt de partida per ser i estar a l\u2019escola, ser i fer de mestra. Com a oportunitat de ser un equip m\u00e9s cohesionat, m\u00e9s emp\u00e0tic i solidari. Si entre nosaltres ens cuidem, serem capaces de tenir cura de cadascun dels infants i de les seves fam\u00edlies, estarem relaxades per oferir la calma necess\u00e0ria i generar un clima segur i dist\u00e8s; no podem oblidar els somriures, l\u2019alegria, el gaudi d\u2019acompanyar a cada nena i cada nen en el petit tram de vida en el qu\u00e8 hi som presents i part\u00edcips.<\/p>\n Vull compartir una an\u00e8cdota, una de tantes que es donen en el dia a dia de l\u2019escola, i que vaig escriure al meu diari:<\/p>\n Dilluns, la mare de l\u2019Adam (nom fictici) va entrar a l\u2019estan\u00e7a molt silenciosa, de seguida vaig detectar que alguna cosa no anava b\u00e9: ho sabia perqu\u00e8 la rebuda de cada mat\u00ed constava d\u2019un \u201cbon dia\u201d i un somriure que ella em retornava amable i sincer. Per\u00f2 aquell dia la seva mirada no era la Com \u00e9s aquesta mirada que convida a la complicitat, que embolcalla sense tocar? T\u00e9 una mica de comprom\u00eds amb la professi\u00f3, un grapat d\u2019inter\u00e8s vertader envers les persones amb qui tractem i un polsim de sensibilitat (que cal cultivar). No ens vam tocar, per\u00f2 vaig sentir com si ens hagu\u00e9ssim fet una tendra abra\u00e7ada.<\/p>\n Sara G\u00f3mez Valverde de l’BM Esquitx<\/em><\/p>\n Reinventar-se o lamentar-se… De queixar-nos tots en sabem, per\u00f2 de posar fil a l\u2019agulla…<\/p>\n I qu\u00e8 podem fer? Perqu\u00e8 no es tracta nom\u00e9s de complir protocols, de seguir fil per randa una normativa que, malauradament, sembla que deshumanitza la nostra feina.<\/p>\n No posem en dubte que la nostra salut i la d\u2019aquells de qui en tenim cura hauria de ser la nostra prioritat. Salut f\u00edsica per\u00f2 sobretot salut emocional.<\/p>\n Anem amb mascaretes, s\u00ed, per\u00f2 que els nostres ulls no deixin de brillar. Els petits intueixen que darrere aquell tros de tela s\u2019amaga un somriure que anima, que esperona, que consola, que \u00e9s c\u00f2mplice… i, a qui volem enganyar, segur que en alg\u00fan moment puntual ( i amb una dist\u00e0ncia m\u00e9s que prudencial) ens el traiem de la cara per somriure\u2019ls obertament.<\/p>\n Perqu\u00e8 som \u00e9ssers socials, perqu\u00e8 necessitem relacionar-nos, perqu\u00e8 necessitem ser i saber-nos vistos.<\/p>\n Perqu\u00e8 ens necessitem i ens necessiten.<\/p>\n Comen\u00e7\u00e0vem l\u2019escola amb neguits i incerteses, moltes preguntes que ens rondaven pel cap. Com els podrem rebre perqu\u00e8 se sentin segurs i confiats? Com ens organitzarem els horaris per tal de que no coincideixin a l\u2019estan\u00e7a m\u00e9s de dues o tres fam\u00edlies? Com es podran sentir acollits i escoltats si hem de mantenir la dist\u00e0ncia? Com es coneixeran entre elles ( fam\u00edlies)? Com faran tribu i compartiran emocions i neguits?<\/p>\n Aquestes i moltes altres preguntes\u00a0 llen\u00e7\u00e0vem a l\u2019aire sabedores que nom\u00e9s el dia a dia ens donaria la resposta.<\/p>\n Per\u00f2, malgrat tot, comen\u00e7\u00e0vem amb ganes, com cada any. La il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019iniciar un nou curs, de rebre a infants i fam\u00edlies, d\u2019acompanyar, de ser-hi presents. D\u2019anar creant l\u2019espai i el temps necessari per cadasc\u00fa, de compartir moments.<\/p>\n Aquesta il\u00b7lusi\u00f3 que ens empeny a mirar endavant, a continuar reflexionant sobre com millorar la nostra tasca educativa, a posar en valor una atenci\u00f3\u00a0 de qualitat, a valorar els petits detalls…\u00a0 aquest pensar i repensar que mai s\u2019acaba.<\/p>\n I entre dubtes i incerteses,\u00a0 sentim a dir \u201c ara deixem aparcat els projectes\u201d, \u201cara \u00e9s temps de Covid\u201d, \u201cara aix\u00f2 no es pot fer\u201d… i llavors diem prou.\u00a0 Perqu\u00e8 ara \u00e9s ara, els infants s\u00f3n infants ara, i ara \u00e9s quan m\u00e9s ens necessiten!<\/p>\n Perqu\u00e8 ara \u00e9s quan m\u00e9s hem de pensar en ells, en el temps que estan vivint i com ho estan vivint. Deixem-los ser nens i no els carreguem les nostres preocupacions i mals de cap.<\/p>\n Acollim-los com cal, a infants i fam\u00edlies. Agra\u00efm-los la seva confian\u00e7a, ja que ens deixen el seu b\u00e9 m\u00e9s apreciat.\u00a0 Agra\u00efm-los la paci\u00e8ncia en les entrades i sortides. Agra\u00efm-los l\u2019acceptaci\u00f3 i compliment d\u2019una normativa \u201cque ens ve de dalt\u201d. Ara m\u00e9s que mai, agra\u00efm-los i cuidem-nos.<\/p>\n Ver\u00f3nica Fern\u00e1ndez de l’EBM Montserrat<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" S’acaba el trimestre i l’equip 0-6 de l’ICE de la UAB estrenem blog!!! S\u00ed, s’acaba aquest trimestre que hem hagut d’afrontar amb incertesa, neguit, il\u00b7lusi\u00f3, esperan\u00e7a… Un seguit d’emocions que ens han acompanyat i que hem hagut de gestionar tan b\u00e9 com hem sabut, tenint en compte sobretot la cura de les criatures, les fam\u00edlies […]<\/p>\n","protected":false},"author":1313,"featured_media":243,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[11,12,14],"class_list":["post-242","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-educacio-0-3","tag-equips","tag-familia-escola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1313"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=242"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/media\/243"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=242"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=242"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}mateixa. Vaig respectar el seu silenci, per\u00f2 em vaig acostar una mica a la guixeta de l\u2019Adam, i ella es va acostar tamb\u00e9 una mica a mi. Llavors la vaig mirar als ulls, no amb preocupaci\u00f3, sin\u00f3 obrint-li una finestra perqu\u00e8 m\u2019expliqu\u00e9s qu\u00e8 l\u2019amo\u00efnava, si aix\u00ed ho volia fer. I vam parlar una estoneta. Ella va marxar m\u00e9s relaxada i jo li estava agra\u00efda per la confian\u00e7a.<\/p>\nCOM HEM COMEN\u00c7AT L’ESCOLA<\/span><\/h3>\n
Tot all\u00f2 pel que lluitem, pel que creiem fermament: un acompanyament de qualitat fruit d\u2019un vincle afectiu segur i de confian\u00e7a, ens trontolla davant d\u2019unes consignes que ens dificulten crear aquest lligam indispensable pel benestar dels infants a l\u2019escola.<\/p>\n