{"id":315,"date":"2021-02-25T21:29:04","date_gmt":"2021-02-25T19:29:04","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/?p=315"},"modified":"2021-02-25T21:29:04","modified_gmt":"2021-02-25T19:29:04","slug":"lapropament-a-la-natura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-infantil-0-6\/2021\/02\/25\/lapropament-a-la-natura\/","title":{"rendered":"L’apropament a la natura"},"content":{"rendered":"

Com a continuaci\u00f3 de l’article \u00abL’aposta per l’espai exterior\u00bb<\/strong><\/a> publicat en aquest mateix blog, volem compartir l’experi\u00e8ncia de l’escola bressol municipal Pota Roges de Cervell\u00f3<\/strong> que d’uns anys en\u00e7\u00e0 est\u00e0 portant a terme un projecte que cerca apropar els infants a la natura.\u00a0\u00a0Carolina Palacios<\/strong>, directora de l’escola bressol\u00a0 i membre d’aquest equip 0-6, ens aporta\u00a0 algunes reflexions sobre\u00a0 els beneficis per als infants\u00a0 d’aquesta experi\u00e8ncia, mentre que el v\u00eddeo \u00abRelacions amb la natura\u00bb<\/em><\/strong>\u00a0 mostra les impressions de la Maria del Sol<\/strong> que va viure el projecte com a mare i educadora.<\/p>\n

Dintre, fora i una mica m\u00e9s enll\u00e0!<\/span><\/h3>\n

Carolina Palacios<\/em><\/span><\/p>\n

\"\"Som moltes les escoles que portem anys entenent els espais exteriors com espais necessaris i complementaris als espais interiors, oferint una vida a l\u2019escola totalment oberta.<\/span>
\nEn els darrers mesos, despr\u00e9s de la situaci\u00f3 tan excepcional que hem viscut, moltes escoles han comen\u00e7at a plantejar-se la possibilitat d\u2019oferir a la inf\u00e0ncia propostes a l\u2019aire lliure, ja sigui perqu\u00e8 els espais interiors no s\u00f3n suficients per assumir el desdoblament dels grups i la reducci\u00f3 de les ratios ja establertes o perqu\u00e8 oferir la proposta educativa a l\u2019aire lliure pot minimitzar el risc de contagi.<\/span>
\nQualsevol dels dos casos pot ser una mesura interessant i de ben segur que iniciar aquest canvi pot beneficiar a la inf\u00e0ncia. Per una banda, reduir el nombre d\u2019infants donar\u00e0 la possibilitat d\u2019establir una relaci\u00f3 entre ells i entre infant-mestre\/a molt m\u00e9s qualitativa, tenint la possibilitat d\u2019acompanyar d\u2019una manera m\u00e9s propera i individual a l\u2019infant. I per altra, el fet de viure aquestes experi\u00e8ncies a l\u2019aire lliure minimitzar\u00e0 el risc de contagi del virus, tal com anys enrere ja s\u2019havia portat a terme. \u00c9s interessant tenir present la nostra historia!!<\/span>
\nAix\u00ed doncs, que les escoles comencin a fer \u00fas dels seus espais exteriors no tan sols per a les estones d\u2019esbarjo, ja comen\u00e7a a semblar interessant\u2026<\/span>
\n\"\"Tradicionalment, els espais exteriors de les escoles no han estat constru\u00efts i\/o plantejats per convidar als infants a realitzar les tasques quotidianes que proposa l\u2019escola, \u00e9s evident que l\u2019espai interior mostra unes caracter\u00edstiques concretes i l\u2019espai exterior en mostra d’altres totalment diferents. Mobiliari, material, est\u00e8tica\u2026 espais molt diferenciats que potser ara comencen a trobar punts en com\u00fa que possibilitin experi\u00e8ncies en paral\u00b7lel, trobant conson\u00e0ncia entre els dos espais.<\/span>
\nSembla id\u00edl\u00b7lic pensar en una escola totalment oberta on l\u2019interior i l\u2019exterior es fusionen i s\u2019integren. I tan sols es podr\u00e0 fer realitat si la comunitat educativa confia i lidera aquest canvi de mirada.<\/span>
\nAix\u00ed doncs, tot i ser un bon moment per iniciar aquests petits canvis, necessitem que s\u2019integrin en el projecte d\u2019escola i que comencin a ser motor de transformaci\u00f3, fugint de mesures temporals que tan sols es faran servir per aquests moments tan excepcionals.<\/span>
\nPot ser que el fet de viure aquestes experi\u00e8ncies faci que la comunitat comenci a reflexionar i voler anar m\u00e9s enll\u00e0, trencant amb l\u2019\u00fas que anteriorment es feia. Documentar-nos, formar-nos o fixar-nos en nous referents pot donar eines per seguir creixent en aquest canvi.<\/span>
\nUn canvi que no tan sols ha ser visible a trav\u00e9s dels espais sin\u00f3 tamb\u00e9 ha de ser invisible als ulls, sentint que les persones que hi conviuen en aquell espai s\u2019estimen i confien amb les caracter\u00edstiques innates de la natura i de l\u2019aire lliure. Potser \u00e9s el repte m\u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 tamb\u00e9 el m\u00e9s necessari, si no confiem en aquest model educatiu no podrem consolidar aquesta mirada i no podrem fer arribar a la resta de membres de la comunitat educativa aquesta proposta basada en el dintre i el fora.<\/span>
\nI si anem una mica m\u00e9s enll\u00e0?<\/span>
\n\"\"L\u2019escola no nom\u00e9s \u00e9s un espai f\u00edsic delimitat per quatre parets, sin\u00f3 que s\u2019integra en la comunitat formant part d\u2019aquesta, interferint i participant.<\/span>
\nD\u2019aquesta manera, fer \u00fas d\u2019altres espais propers que indirectament formen part del context de l\u2019escola tamb\u00e9 pot ser una bona proposta educativa. Habitar els espais m\u00e9s immediats i fer visible a la inf\u00e0ncia pot ser una nova proposta que va m\u00e9s enll\u00e0 de les sortides puntuals per integrar-se com una proposta viva.<\/span>
\nEvidentment els entorns s\u00f3n ben diversos, des de espais urbanitzats on l\u2019espai natural m\u00e9s immediat es podr\u00e0 trobar als parcs o a les zones verdes i espais m\u00e9s rurals on la natura es troba de manera immediata i de f\u00e0cil acc\u00e9s.<\/span>
\nCada escola s\u2019haur\u00e0 d\u2019adaptar a les seves realitats per\u00f2 potser tenir en compte aquesta possibilitat i aquesta mirada m\u00e9s oberta envers l\u2019escola i el lloc que\u00a0 ocupa dins la comunitat ens fa plantejar noves possibilitats per fer que els infants visquin experi\u00e8ncies a l\u2019aire lliure en contextos naturals i propers.<\/span><\/p>\n