{"id":175,"date":"2020-11-29T22:18:11","date_gmt":"2020-11-29T20:18:11","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/?p=175"},"modified":"2020-11-29T22:18:11","modified_gmt":"2020-11-29T20:18:11","slug":"el-subjecte-mirar-i-pensar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/2020\/11\/29\/el-subjecte-mirar-i-pensar\/","title":{"rendered":"El subjecte: mirar i pensar"},"content":{"rendered":"
\u00bfCom mirar netament, sense voler trobar en les coses el que ens han dit que hi ha d\u2019haver,\u00a0<\/span><\/i>\n\nsin\u00f3 el que senzillament hi ha?<\/span><\/i>\n\n\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/i>El joc de saber mirar<\/span><\/a>,\u00a0 Antoni T\u00e0pies<\/span><\/i><\/pre>\n
 <\/p>\n
En aquest mateix escrit, Antoni T\u00e0pies ens convida a jugar a mirar: \u201c<\/span>Mireu, mireu a fons! I deixeu-vos portar plenament per tot el que fa ressonar a dintre vostre el que ens ofereix la mirada\u201d. La proposta de l\u2019artista \u2013\u201cJo us convido a jugar, a mirar atentament\u2026 jo us convido a pensar\u201d\u2013<\/span> inspira com voldria que fossin les meves classes de llengua, m\u2019agradaria imaginar-les com un acompanyament a partir del qual els alumnes desenvolupessin la capacitat d\u2019observar, explorar i reflexionar sobre ells mateixos i el que els envolta.\u00a0<\/span><\/p>\n
La llengua \u00e9s, doncs, una eina fonamental que ens ajuda a explicar-nos i a descriure.\u00a0 Per tant, a l\u2019aula podr\u00edem posar el focus en les nostres converses, adonar-nos de com ens expressem, com articulem o constru\u00efm significat, imaginar les possibilitats de combinat\u00f2ria dels fonemes\u2026 En definitiva, parlar <\/span>de<\/span><\/i> llengua no \u00e9s pas tan f\u00e0cil com parlar <\/span>la nostra<\/span><\/i> llengua at\u00e8s l\u2019esfor\u00e7 d\u2019atenci\u00f3 i abstracci\u00f3 que requereix escoltar(-se). I en aquest sentit, tenir un vocabulari ric i prec\u00eds \u2013tamb\u00e9 nocions de metallenguatge\u2013 pot ser for\u00e7a \u00fatil.\u00a0<\/span><\/p>\n
\"\"<\/p>\n
De manera que amb els alumnes de 3r hem comen\u00e7at a escalfar motors i hem estat revisant els conceptes de subjecte i predicat \u2013cal dir que durant aquestes sessions m\u2019ha sorpr\u00e8s la poca pres\u00e8ncia amb qu\u00e8 han respost.\u00a0<\/span><\/p>\n
Per preparar les classes, en primer lloc, vaig estudiar el material sobre el reconeixement del <\/span>subjecte<\/span> de l\u2019oraci\u00f3 que proposa <\/span>Felipe Zayas<\/span><\/a> a partir d\u2019una s\u00e8rie d\u2019activitats amb titulars de premsa. Zayas se centra en el criteri definitiu per identificar el subjecte: la concordan\u00e7a en nombre i persona amb el verb.\u00a0 Jo volia a m\u00e9s abordar la q\u00fcesti\u00f3 sem\u00e0ntica, de manera que em vaig inspirar tamb\u00e9 en l\u2019enfocament del <\/span>Diari de professor<\/span><\/a> de Xavier Fontich:<\/span><\/p>\n
\"\"<\/p>\n
Els alumnes es mostraven inesperadament cauts a l\u2019hora d\u2019intervenir i la majoria tenien dificultats per descriure els problemes que feien emergir aquestes oracions. Seguint el plantejament de Fontich, vam parlar dels tres filtres que imposen els verbs:\u00a0<\/span><\/p>\n
    \n
  1. Filtre de quantitat d\u2019arguments que selecciona el verb.<\/span><\/li>\n
  2. Filtre de qualitat: els arguments no poden entrar en contradicci\u00f3 sem\u00e0ntica amb el verb.<\/span><\/li>\n
  3. Filtre de forma: el subjecte ha de concordar amb el verb.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n
    Aquestes oracions i filtres van donar peu a recordar les difer\u00e8ncies entre un subjecte el\u00b7l\u00edptic i un verb impersonal, a esmentar la informaci\u00f3 que contenen els morfemes gramaticals del verb i com funciona la concordan\u00e7a. Finalment, vam situar-nos en el pla sem\u00e0ntic per esplaiar-nos en les relacions de significat que s\u2019estableixen entre el subjecte i el predicat i el lloc que acostumen a ocupar en una oraci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n
    Tot i que la majoria no tenia cap dificultat a suggerir un <\/span>s<\/span>ubjecte (fent servir diverses classes de sintagmes) per a un predicat pr\u00e8viament proposat, ni oferir possibles predicats per a un subjecte, pocs eren capa\u00e7os d\u2019articular una reflexi\u00f3 sobre els raonaments que els condueixen a construir una frase amb sentit.\u00a0<\/span><\/p>\n
    Aquesta poca pres\u00e8ncia que esmentava es feia palesa tamb\u00e9 en respostes automatitzades com la seg\u00fcent, guiada nom\u00e9s per la concordan\u00e7a i l\u2019assimilaci\u00f3 entre sintagma nominal i subjecte:<\/span><\/p>\n
    Copiar implica suspendre <\/span><\/i>l\u2019assignatura<\/span><\/i> (Subjecte)<\/span><\/i><\/span><\/p>\n
    \"\"<\/p>\n
    Informaci\u00f3 sobre el Subjecte que apareix en el llibre de text que fem servir a l\u2019aula.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n
     <\/p>\n
    Deixant de banda l\u2019explicaci\u00f3 tan esquem\u00e0tica del llibre de text,\u00a0 que davant d\u2019una frase com l\u2019exposada, alumnes de 3r no s\u2019arrisquin a reflexionar sobre les formes verbals ni les categories gramaticals em fa advertir quant els incomoda moure\u2019s en la incertesa i quant necessari \u00e9s treballar-ho. A m\u00e9s, em referma l\u2019opini\u00f3 que cal refor\u00e7ar de totes totes que els estudiants facin servir el sentit com\u00fa; tot i que intueixo que es tracta b\u00e0sicament d\u2019un problema de motivaci\u00f3.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n
    Amb la voluntat d\u2019evitar aquests automatismes i encoratjar la reflexi\u00f3, vam tornar de nou a mirar quina informaci\u00f3 ens demana cada verb, \u00e9s a dir, quins arguments seleccionen. Es van remarcar conceptes com el de l\u2019animacitat o els papers tem\u00e0tics per, d\u2019una banda, ajudar a construir el discurs i, de l\u2019altra, poder entendre m\u00e9s endavant per qu\u00e8 diferenciem un predicat verbal d\u2019un no verbal i quin rol hi juga l\u2019atribut o el complement predicatiu; per\u00f2, un cop m\u00e9s, els estudiants, davant d\u2019oracions com les seg\u00fcents, es limitaven a subratllar-ne l\u2019absurditat sense acabar de saber descriure les relacions sem\u00e0ntiques, sint\u00e0ctiques (i de retruc, ortogr\u00e0fiques) en joc:<\/span><\/p>\n
    El meu pare est\u00e0 espatllat.\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n
    El carrer \u00e9s ampla.<\/span><\/i><\/p>\n
    Finalment, preguntats per la relaci\u00f3 que establim entre el Subjecte i Predicat a l\u2019hora de construir una frase, la majoria dels alumnes van respondre amb claredat sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la concordan\u00e7a, malgrat que un grup significatiu d\u2019estudiants hi feien intervenir tamb\u00e9 el g\u00e8nere, suposo que confosos amb el predicat no verbal. Tanmateix, gaireb\u00e9 ning\u00fa esmentava la coher\u00e8ncia, o la relaci\u00f3 sem\u00e0ntica que s\u2019ha d\u2019establir entre el Subjecte i Predicat perqu\u00e8 una oraci\u00f3 sigui acceptable. Aix\u00ed doncs, afirmaria que en els alumnes els \u00e9s m\u00e9s confortable expressar-se en termes sint\u00e0ctics que no pas sem\u00e0ntics, i, alhora, m\u2019atreviria a dir que proposar la reflexi\u00f3 sobre la coher\u00e8ncia els sembla un disbarat, ja que en algunes respostes, com a afegit\u00f3, m\u2019hi trobava la frase \u201ci, \u00e9s clar, una frase ha de tenir sentit\u201d. Segurament per un problema de no haver trobat i proposat bons exemples <\/span>reals<\/span><\/i>.\u00a0<\/span><\/p>\n
    La idea de com plantejar la q\u00fcesti\u00f3 sense que als alumnes els resulti conf\u00fas invertir el temps a discernir per qu\u00e8 hi ha frases que ens semblen inacceptables, me la van donar un parell d\u2019alumnes amb les seves respostes. Elles introdu\u00efen una figura ret\u00f2rica, la personificaci\u00f3, per parlar de la coher\u00e8ncia oracional. El llenguatge po\u00e8tic havia sortit a les primeres sessions quan ens adon\u00e0vem que en diversos casos accept\u00e0vem algunes oracions \u201cestranyes\u201d si en lloc de situar-les en un context quotidi\u00e0, les ubic\u00e0vem en l\u2019estrofa d\u2019una can\u00e7\u00f3 o un poema.\u00a0<\/span><\/p>\n
    Per exemple, la sensaci\u00f3 l\u00edrica que produeix un Complement Directe en verbs com <\/span>plorar <\/span><\/i>ens fa comprendre la intransitivitat. O l\u2019efecte expressiu d\u2019un hip\u00e8rbaton potser tamb\u00e9 podria facilitar la comprensi\u00f3 del concepte gramatical de linealitat (l\u2019ordre no marcat) d\u2019una llengua, que quan l\u2019explico \u2013lligat a la posici\u00f3 protot\u00edpica del Subjecte\u2013 el redueixen r\u00e0pidament a una pista per no caure en el parany dels verbs psicol\u00f2gics a l\u2019hora d\u2019identificar el Subjecte en oracions com \u201cLi agraden les pel\u00b7l\u00edcules de por\u201d.<\/span><\/p>\n
    Aix\u00ed doncs, em pregunto si la transgressi\u00f3 de la poesia, la tensi\u00f3 gramatical i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, sem\u00e0ntica que provoca podria engrescar l\u2019an\u00e0lisi i subvertir la dissecci\u00f3 de laboratori gramatical en qu\u00e8 vam acabar ficats. M\u2019adono que les q\u00fcestions morfosint\u00e0ctiques les hauria de presentar a l\u2019aula des d\u2019una problematitzaci\u00f3 o pregunta-repte per despertar-ne l\u2019inter\u00e8s perqu\u00e8 la curiositat d\u2019observar la llengua purament per plaer de moment no he aconseguit que la compartim. Els treballs amb titulars de diaris s\u00f3n una gran opci\u00f3 per copsar el poder per confondre o manipular que t\u00e9 un emissor que domini la sintaxi. En efecte, els materials amb premsa potencien l\u2019aprenentatge significatiu perqu\u00e8 no nom\u00e9s connecten l\u2019aula amb el m\u00f3n real i l\u2019actualitat, sin\u00f3 que poden demostrar la utilitat de la gram\u00e0tica.\u00a0<\/span><\/p>\n
    D\u2019altra banda, no s\u00e9 si nom\u00e9s hem de justificar un aprenentatge en termes d\u2019utilitat en lloc de gaudi i voldria temptejar una alternativa. Erik Orsenna, a la seva novel\u00b7la <\/span>La gram\u00e0tica \u00e9s una dol\u00e7a can\u00e7\u00f3<\/span><\/i><\/a>,<\/span><\/i> compara la gram\u00e0tica amb la m\u00fasica, com si les paraules fossin les notes d\u2019un pentagrama.\u00a0 Aquesta evocaci\u00f3 tan suggeridora em fa pensar que potser partint de sentir, d\u2019experimentar el joc expressiu de la poesia podria ser m\u00e9s atractiu evidenciar els mecanismes transparents de la gram\u00e0tica de la nostra llengua.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n
    Seguint la invitaci\u00f3 de T\u00e0pies, potser gr\u00e0cies a la poesia podr\u00edem jugar a mirar la llengua?\u00a0<\/span><\/p>\n
    Marta Vil\u00e0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
    \u00bfCom mirar netament, sense voler trobar en les coses el que ens han dit que hi ha d\u2019haver,\u00a0 sin\u00f3 el que senzillament hi ha? \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0El joc de saber mirar,\u00a0 Antoni T\u00e0pies   En aquest mateix escrit, Antoni T\u00e0pies ens convida a jugar a mirar: \u201cMireu, mireu a fons! I deixeu-vos portar plenament per tot el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1792,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[11,13,16,18],"class_list":["post-175","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-gramatica","tag-llengua","tag-reflexio","tag-secundaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/175","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1792"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=175"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/175\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}