{"id":303,"date":"2022-10-20T15:45:50","date_gmt":"2022-10-20T13:45:50","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/?p=303"},"modified":"2022-10-20T15:45:50","modified_gmt":"2022-10-20T13:45:50","slug":"quan-el-nom-si-que-fa-la-cosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/2022\/10\/20\/quan-el-nom-si-que-fa-la-cosa\/","title":{"rendered":"Quan el nom s\u00ed que fa la cosa"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: right\"><span style=\"font-weight: 400\">Si sols tingu\u00e9s un nom \/ enrevoltat de totes les coses \/ nom\u00e9s un sol mot \/ per designar-les \/ <\/span><span style=\"font-weight: 400\">passaria el nom per cada cosa \/ <\/span><span style=\"font-weight: 400\">fins a nomcosar-la.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: right\"><a href=\"https:\/\/rodamots.cat\/autor\/biel-mesquida\/\"><span style=\"font-weight: 400\">Biel Mesquida<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400\">, <\/span><a href=\"https:\/\/www.sant-cugat.net\/daltabaix\/biel.htm\"><span style=\"font-weight: 400\">\u00abEl llegidor. Pintades damunt el planeta\u00bb<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400\"> (2002)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: right\"><span style=\"font-weight: 400\">Al principi, ja existia el Verb.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: right\"><i><span style=\"font-weight: 400\">L\u2019Evangeli segons Joan<\/span><\/i><\/p>\n<p><em><span style=\"font-weight: 400\">GEPA: Ja m\u2019ho penso, ja, que no deus haver menjat res. Els ganduls com tu m\u00e9s valdria que es morissin de fam. (<\/span><span style=\"font-weight: 400\">Pausa.<\/span><span style=\"font-weight: 400\">). Ens partirem les sopes.<\/span><\/em><\/p>\n<p><em><span style=\"font-weight: 400\">BADORI: B\u00e9, que me\u2019n donaran de feina, a la carretera?\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n<p><em><span style=\"font-weight: 400\">GEPA: Ja veur\u00e0s: d\u2019aqu\u00ed a una estona vindr\u00e0 el capat\u00e0s a pagar-nos la quinzena.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Comen\u00e7\u00e0vem a la classe de 3r d\u2019ESO a llegir <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Maria Rosa<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">, l\u2019obra de teatre d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0. Aturo la lectura: \u201cEp. Sabeu qu\u00e8 \u00e9s una quinzena?\u201d Silenci, que es trenca amb poques respostes imprecises, malgrat ser un grup xerraire. M\u2019acosto a la pissarra i apunto el que van dient: Quinze dies; el sou; el menjar\u2026 Entre tots, traiem que, efectivament, quinzena \u00e9s el sou que es cobra cada quinze dies. Avan\u00e7o: \u201cSi el sou es paga cada dia? Us sona la paraula \u201cjornal\u201d? Davant el no rotund: \u201cJornal, prov\u00e9 de la paraula \u201cjorn\u201d, que significa dia\u201d. D\u2019aqu\u00ed, ells mateixos responen. Ah! jornada! (en castell\u00e0). Alg\u00fa apunta \u201cgiorno\u201d i un altre \u201djourn\u00e9e\u201d.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Han connectat una paraula que desconeixien en catal\u00e0 amb altres de lleng\u00fces rom\u00e0niques. Aix\u00f2 dona ra\u00f3 al fet que, des de comen\u00e7ament de curs, he procurat treballar l\u2019etimologia; de manera que prenguin consci\u00e8ncia de la connexi\u00f3 i el lligam que s\u2019estableix entre les diferents parles llatines i la influ\u00e8ncia del grec i el llat\u00ed en l\u2019origen de moltes paraules d\u2019\u00fas m\u00e9s o menys corrent. En paraules de Margalida Soler i Capell\u00e0: \u201cLa etimolog\u00eda justifica la graf\u00eda y el significado de las palabras, y refuerza la base de los conocimientos ling\u00fc\u00edsticos y culturales.\u201d<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">En efecte, primer, amb l\u2019audici\u00f3 de can\u00e7ons en franc\u00e8s, itali\u00e0, portugu\u00e8s, i despr\u00e9s amb exercicis molt senzills de comparaci\u00f3 de lleng\u00fces i d\u2019evoluci\u00f3 del llat\u00ed al catal\u00e0 i castell\u00e0, l\u2019alumnat de 3r ha entrat en contacte amb l\u2019etimologia. Vam abordar nom\u00e9s les parts del cos de manera molt general, tot procurant exemplificar-ho amb paraules coet\u00e0nies. Aix\u00ed, de \u201ccapillum\u201d prov\u00e9 cabell, cabello, cabelli i c<\/span><span style=\"font-weight: 400\">heveu; i dona nom a diverses perruqueries, centres d\u2019est\u00e8tiques i productes capil\u00b7lars.<\/span><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-304\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-content\/uploads\/sites\/293\/2022\/10\/6.png\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"170\" \/><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Els objectius eren obrir la porta a la curiositat ling\u00fc\u00edstica, donar-los eines per ser aut\u00f2noms ling\u00fc\u00edsticament, canviar la mirada sobre les lleng\u00fces ve\u00efnes i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, perdre la por a aprendre idiomes.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">M\u00e9s enll\u00e0 de tot aix\u00f2, i aplicant-ho a l\u2019ensenyament de la gram\u00e0tica, considero important que l\u2019alumnat conegui el significat i l\u2019etimologia de les etiquetes que els docents utilitzem. <\/span><span style=\"font-weight: 400\">\u00c9s a dir, el l\u00e8xic provinent i espec\u00edfic de l\u2019\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic \u00e9s un metallenguatge que cal anar entenent per poder entendre i explicar el funcionament de la llengua. Com lamenta Lidia Us\u00f3 \u201ctodav\u00eda hoy en muchas aulas, impera una transposici\u00f3n did\u00e1ctica centrada en la pura transmisi\u00f3n de conocimientos te\u00f3ricos sobre la gram\u00e1tica de la lengua, donde queda ausente la reflexi\u00f3n metaling\u00fc\u00edstica sobre la misma.\u201d<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Aix\u00ed, paraules com \u201csintaxi\u201d, \u201csintagma\u201d, \u201cverb\u201d, \u201csubstantiu\u201d, \u201cpreposici\u00f3\u201d, les podem esmicolar, desxifrar i donar-los un context m\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge metaling\u00fc\u00edstic, (anava a dir <\/span><span style=\"font-weight: 400\">estrany)<\/span><span style=\"font-weight: 400\">, propi dels ensenyaments de morfosintaxi. <\/span><span style=\"font-weight: 400\">I \u00e9s que com denuncia Xavier Fontich Vicens: \u201cL&#8217;ensenyament gramatical tindria com a objectiu ampliar els recursos de l&#8217;aprenentatge per a reflexionar sobre la llengua.\u201d<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">D\u2019aquesta manera, es poden connectar lleng\u00fces diferents i els conceptes de diversos camps sem\u00e0ntics. Per tant, a l\u2019aula, observem primerament que morfologia \u00e9s la suma de morfo (que tamb\u00e9 trobem a amorf) i logia (que trobem a biologia, per exemple). \u201cSintagma\u201d, que en grec \u00e9s una paraula composta entre la preposici\u00f3 \u201csin\u201d, que significa amb; i tagma, conjunt, \u00e9s alhora el nom d\u2019una de les places m\u00e9s populars i animades d\u2019Atenes. De fet, si seguim estirant el fil, aquest \u201csin\u201d el trobem en sin\u00f2nim, sinest\u00e8sia o simetria. Una alumna fa notar com simetria, \u201csona a metre\u201d i un altre diu rient, \u201ccom alcohol\u00edmetro!\u201d. O \u201cterm\u00f2metre!\u201d<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">En analitzar \u201csimetria\u201d, \u201calcohol\u00edmetre\u201d i \u201cterm\u00f2metre\u201d se\u2019ns obren noves possibilitats, en qu\u00e8 ens podr\u00edem llen\u00e7ar a la piscina dels arabismes (aquest <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">al <\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">\u00e9s temptador), seguir amb els \u00e8tims d\u2019origen grec i llat\u00ed, o resseguir les possibilitats de \u201cmetre\u201d (\u201cquil\u00f2metre\u201d, \u201cbar\u00f2metre\u201d). De fet, haig de recon\u00e8ixer que, tot i tenir clara la import\u00e0ncia de despertar la curiositat cap al coneixement de l\u2019interior de les paraules, com a docent em falta sistematitzaci\u00f3. \u00c9s obvi que no ho puc abra\u00e7ar tot. Haig de saber qu\u00e8 vull que s\u00e0piguen, per qu\u00e8 i com. Des que em plantejo incloure l\u2019etimologia als cursos d\u2019ESO, veig que les activitats i el contingut se m\u2019escapen cap a altres mat\u00e8ries.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">\u00c9s a dir, i en definitiva, encara haig de trobar el cam\u00ed que delimiti el contingut, l\u2019objectiu, la metodologia i les activitats. Dit aix\u00f2, cal insistir una vegada m\u00e9s que el cam\u00ed l\u00f2gic \u00e9s el de programar aquest tipus d\u2019activitats i de continguts obrint la mirada i la col\u00b7laboraci\u00f3 cap a les altres mat\u00e8ries de llengua, sobretot a les rom\u00e0niques, ja que \u00e9s des d\u2019aquesta perspectiva que es pot oferir a l\u2019alumnat un panorama m\u00e9s clar de les concomit\u00e0ncies entre els diferents parlars i aix\u00ed poder adquirir destreses ling\u00fc\u00edstiques, que els permetin ser m\u00e9s aut\u00f2noms en l\u2019adquisici\u00f3 de l\u00e8xic, independentment del context en qu\u00e8 es trobin, en l\u2019aprenentatge d\u2019altres lleng\u00fces i de tots els \u00e0mbits i mat\u00e8ries que formen part del curr\u00edculum acad\u00e8mic.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n<p>Margalida Soler i Capell\u00e0, 2010, \u201cLos \u00e9timos grecolatinos y la competencia l\u00e9xica\u201d. <em>Aula<\/em>, n\u00fam. 188, p. 72.<\/p>\n<p>Lidia Us\u00f3, 2014 \u201cDe la ense\u00f1anza tradicional de la gram\u00e1tica a la reflexi\u00f3n metaling\u00fc\u00edstica en primeras lenguas\u201d. <em>Tejuelo<\/em>, n\u00fam. 10, p. 49.<\/p>\n<p>Xavier Fontich, 2017 \u201cEnsenyar gram\u00e0tica: quan el perqu\u00e8 articula el qu\u00e8 i el com\u201d. <em>Articles: Revista de did\u00e0ctica de la llengua i de la literatura<\/em>, n\u00fam 72, p.7.<\/p>\n<p style=\"text-align: right\">Gemma Cabot<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Si sols tingu\u00e9s un nom \/ enrevoltat de totes les coses \/ nom\u00e9s un sol mot \/ per designar-les \/ passaria el nom per cada cosa \/ fins a nomcosar-la. Biel Mesquida, \u00abEl llegidor. Pintades damunt el planeta\u00bb (2002) Al principi, ja existia el Verb. L\u2019Evangeli segons Joan GEPA: Ja m\u2019ho penso, ja, que no [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1792,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-303","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1792"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=303"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}