{"id":312,"date":"2022-10-27T23:04:13","date_gmt":"2022-10-27T21:04:13","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/?p=312"},"modified":"2022-10-27T23:04:13","modified_gmt":"2022-10-27T21:04:13","slug":"entendre-el-significat-de-les-paraules","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/2022\/10\/27\/entendre-el-significat-de-les-paraules\/","title":{"rendered":"Entendre el significat de les paraules"},"content":{"rendered":"

La reflexi\u00f3 plantejada per la Gemma Cabot en la seva entrada titulada \u201cQuan el nom s\u00ed que fa la cosa\u201d<\/a>, on parla de la necessitat d\u2019ensenyar els alumnes a mirar les paraules, identificar-ne l\u2019etimologia i descobrir-ne el significat, per esdevenir finalment lectors i aprenents aut\u00f2noms, em porta a proposar una altra reflexi\u00f3 a l\u2019entorn de les paraules. En aquest cas em voldria fixar en el metallenguatge ling\u00fc\u00edstic i literari, que utilitzem en les nostres classes a l’hora d\u2019introduir, explicar, parlar de conceptes i continguts propis del nostre \u00e0mbit. Concretament, voldria centrar l\u2019atenci\u00f3 en algunes paraules que poden portar els alumnes a error o confusi\u00f3, justament perqu\u00e8 utilitzem el mateix mot tant en la llengua quotidiana com en la llengua espec\u00edfica. Aquesta \u00e9s una situaci\u00f3 que es dona m\u00e9s en el metallenguatge relacionat amb les humanitats, que no pas amb el relacionat amb l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfico-t\u00e8cnic, on el vocabulari espec\u00edfic difereix de l\u2019\u00fas com\u00fa de la llengua.<\/span><\/p>\n

Voldria posar la lupa en dues situacions en qu\u00e8 ens podem trobar. D\u2019una banda, la que fa refer\u00e8ncia a paraules que els nois i noies \u00abconeixen\u00bb molt b\u00e9 i que fan servir normalment en el seu dia a dia fora de l\u2019aula. I, de l\u2019altra, a paraules que generalment no usen en la seva parla col\u00b7loquial, tot i que el seu significat els pot resultar m\u00e9s o menys proper. En aquest darrer cas, es tracta de paraules d\u2019un registre m\u00e9s formal, el significat de les quals t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 sem\u00e0ntica en tots els seus \u00e0mbits d\u2019\u00fas.<\/span><\/p>\n

A les meves classes, aquesta dificultat em resultava f\u00e0cilment detectable. La situaci\u00f3 sempre\u00a0 es desenvolupava m\u00e9s o menys aix\u00ed: en demanar als alumnes que identifiquessin algun aspecte o concepte gramatical que est\u00e0vem analitzant i que ells no coneixien o no coneixien prou b\u00e9, em trobava que d\u2019una manera immediata comen\u00e7aven a enumerar tot el seguit de paraules relacionades amb la mat\u00e8ria que se\u2019ls acudien: sintagma, predicat, complement, determinant, subjecte, atribut, met\u00e0fora, elisi\u00f3… En poca estona, apareixien la majoria de les paraules del metallenguatge gramatical o literari que havien sentit a classe, que havien llegit al llibre de text i que pensaven que potser eren les paraules i conceptes que jo buscava. Aquell devessall de mots evidenciava no nom\u00e9s que no entenien els conceptes que estudi\u00e0vem, sin\u00f3 que probablement tampoc entenien el significat del reguitzell de paraules apreses. Tenien una bossa de paraules que entenien que formaven part del metallenguatge de les classes de llengua, per\u00f2 que no acabaven de situar o d\u2019entendre\u2019n la relaci\u00f3 amb els conceptes. Per aix\u00f2, les deien com si d\u2019una endevinalla es tract\u00e9s.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Sabem que, de manera natural, els alumnes intenten \u00abendevinar\u00bb la paraula que creuen que tenim al cap i mostren una actitud molt activa en la seva \u201ccerca\u201d. Per tant, cal que donem a aquest moment la import\u00e0ncia que t\u00e9. En la seva enumeraci\u00f3, els alumnes evidencien no nom\u00e9s que no entenen el significat de les paraules, sin\u00f3 que no tenen gens clar el concepte. Per tant, cal comen\u00e7ar per aqu\u00ed, pel concepte, i un cop el tenen clar, es fa imprescindible anomenar-lo pel seu nom, amb precisi\u00f3. \u00c9s el moment que t\u00e9 sentit associar el concepte i mot espec\u00edfic que l\u2019identifica, d\u2019aturar-nos davant els conceptes i les paraules i aprendre a mirar i entendre. Cal que trenquem la cerca atzarosa de la resposta i que propiciem, com diu Anna Camps, que la llengua esdevingui opaca i puguin veure-la com a objecte de coneixement en ella mateixa, lluny de l\u2019\u00fas quotidi\u00e0 de la seva experi\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/p>\n

Tenint en compte les dues possibilitats assenyalades a l\u2019inici, en primer lloc, voldria fixar-me en paraules com ara \u00abpersona\u00bb o \u00abpacient\u00bb, entre d\u2019altres. Les trobem en casos en qu\u00e8 el mot (el significant) coincideix formalment en el llenguatge espec\u00edfic i en la llengua comuna habitual, per\u00f2 no tenen el mateix referent sem\u00e0ntic, no signifiquen el mateix, cosa que pot convertir la coincid\u00e8ncia en una font de malentesos. El cas de \u00abpersona\u00bb \u00e9s potser un dels m\u00e9s paradigm\u00e0tics, sobretot per l\u2019edat en qu\u00e8 s\u2019estudia el verb, el paradigma verbal, i s\u2019introdueix el concepte de \u00abpersona verbal\u00bb. Seguint la l\u00f2gica de la caracteritzaci\u00f3 de les \u00abpersones verbals\u00bb en relaci\u00f3 a la comunicaci\u00f3, hi ha alumnes que entenen \u00abpersona\u00bb en el sentit que t\u00e9 en la llengua comuna, \u00e9s a dir, \u00ab\u00e9sser hum\u00e0\u00bb. \u00c9s el significat que trobem en la primera accepci\u00f3 del Diec:<\/span><\/p>\n\n\n\n
1<\/b> f. <\/span><\/i>[LC] Individu de l\u2019esp\u00e8cie humana. <\/span>Hi ha lloc per a vint persones. \u00c9s una persona de b\u00e9. Ho he sabut per una persona amiga. El pare \u00e9s una dign\u00edssima persona. \u00c9s una persona intractable. Llavors intervingu\u00e9 en la disputa una tercera persona.<\/span><\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Aquesta identificaci\u00f3 de persona = \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s la que provoca la incomprensi\u00f3 de la tercera persona gramatical, que \u00e9s entesa com a \u00ab\u00f2bvia\u00bb en el cas de la primera i la segona. \u00c9s f\u00e0cil entendre i interpretar que la \u00abprimera persona\u00bb \u00e9s la \u00abpersona\/\u00e9sser hum\u00e0\u00bb que parla (l\u2019emissor) i que la \u00absegona persona\u00bb \u00e9s la \u00abpersona\/\u00e9sser hum\u00e0\u00bb que escolta (el receptor). Per\u00f2, qui \u00e9s doncs, seguint aquest raonament, la \u00abtercera persona\u00bb? Si \u00e9s qualsevol cosa que \u00abno parla ni escolta\u00bb, com pot ser una \u00abpersona\u00bb? Un dubte que no posa en q\u00fcesti\u00f3 el darrer exemple (<\/span>Llavors intervingu\u00e9 en la disputa una tercera persona)<\/span><\/i> perqu\u00e8 en aquest cas la \u00abtercera persona\u00bb \u00e9s evidentment un \u00ab\u00e9sser hum\u00e0\u00bb.<\/span><\/p>\n

Si continuem analitzant les definicions que apareixen en la accepci\u00f3 3 del Diec,<\/span><\/p>\n\n\n\n
3 <\/b>1 f. <\/span><\/i>[FL] Categoria gramatical, comuna al possessiu, al pronom personal i al verb, que fa refer\u00e8ncia als participants en la comunicaci\u00f3 i a all\u00f2 que n\u2019\u00e9s l\u2019objecte.<\/span><\/p>\n

3 <\/b>2 <\/span><\/i>[FL] <\/span>primera persona <\/i><\/b>Realitzaci\u00f3 de la categoria gramatical de persona que designa l\u2019emissor del missatge.<\/span><\/p>\n

3 <\/b>3 <\/span><\/i>[FL] <\/span>segona persona <\/i><\/b>Realitzaci\u00f3 de la categoria gramatical de persona que identifica l\u2019interlocutor a qui s\u2019adre\u00e7a el missatge.<\/span><\/p>\n

3 <\/b>4 <\/span><\/i>[FL] <\/span>tercera persona <\/i><\/b>Realitzaci\u00f3 de la categoria gramatical de persona que identifica qualsevol entitat diferent de la dels participants en la comunicaci\u00f3.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

ens adonem que en la definici\u00f3 3 1 del concepte gramatical [FL] ens aboca directament al metallenguatge espec\u00edfic: ens parla dels \u00abparticipants en la comunicaci\u00f3\u00bb i de \u00abl\u2019objecte\u00bb de la comunicaci\u00f3. D\u2019aquesta manera situa la primera i la segona persona com els participants en la comunicaci\u00f3 (l\u2019emissor i l\u2019interlocutor) i la tercera persona com \u00abqualsevol entitat diferent de la dels participants en la comunicaci\u00f3\u00bb, que s\u2019ent\u00e9n que no parlen ni escolten. (Encara que a vegades diem que les parets escolten!).<\/span><\/p>\n

Si pensem en els nostres alumnes i en la manera d\u2019explicar-los el concepte \u201cpersona\u201d, aquest \u00e9s el moment en qu\u00e8 necess\u00e0riament fem opaca tant la llengua com l\u2019acte de comunicaci\u00f3 en si mateix, ja que focalitzem directament sobre el concepte: identifiquem tots els elements que hi intervenen i la seva naturalesa, amb independ\u00e8ncia del fet evident que parlar nom\u00e9s ho fem els \u00e9ssers humans. I en aquest moment no usem \u00abpersona\u00bb en el seu \u00fas com\u00fa, quotidi\u00e0, i l\u2019utilitzem en el seu significat espec\u00edfic, ja metallenguatge, que exclou del tot la relaci\u00f3 sem\u00e0ntica \u00abpersona = \u00e9sser hum\u00e0\u00bb.<\/span><\/p>\n

Contr\u00e0riament a aquesta dificultat que sorgeix quan sem\u00e0nticament llengua com\u00fa i llengua espec\u00edfica no coincideixen, hem de tenir en compte que es donen situacions en qu\u00e8 el dubte sorgeix d\u2019una situaci\u00f3 inversa. \u00c9s el que trobem en paraules en qu\u00e8 els alumnes no perceben la relaci\u00f3 sem\u00e0ntica entre l\u2019\u00fas com\u00fa i l\u2019espec\u00edfic, perqu\u00e8 aquestes no formen part de les seves formes d\u2019expressi\u00f3 habitual, segurament per desconeixement o perqu\u00e8 les senten com a formes del registre formal, allunyat del seu dia a dia. Seria el cas de paraules com \u00abcomplement\u00bb, \u00abatribut\u00bb, \u00abcircumstancial\u00bb, \u00abverbal\u00bb, \u00abpret\u00e8rit\u00bb… i d\u2019altres. En aquest cas, com que no relacionen les paraules ni amb els seus significats, ni amb els conceptes gramaticals, la sem\u00e0ntica de les paraules no els serveix de pista per veure la relaci\u00f3 entre mot i concepte, no els facilita el pas cap a l\u2019abstracci\u00f3 i la reflexi\u00f3 gramatical.<\/span><\/p>\n

Si ens mirem les definicions del<\/span> Diec <\/span>de la paraula \u00abpret\u00e8rit\u00bb,<\/span><\/p>\n\n\n\n
1 adj. <\/span><\/i>[LC] Pertanyent completament al passat.<\/span><\/p>\n

2 m. <\/span><\/i>[FL] Passat\u00a0 <\/span>1 3<\/span>. <\/span>El pret\u00e8rit imperfet, perfet, perifr\u00e0stic.<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

ens adonem de la immediatesa sem\u00e0ntica que hi ha entre \u00fas com\u00fa i \u00fas espec\u00edfic. La definici\u00f3 inclou la paraula \u201cpassat\u201d que \u00e9s la forma quotidiana usual. En aquest cas, el problema rau en la formalitat de la paraula \u201cpret\u00e8rit\u201d. \u00c9s molt probable que els nostres alumnes no coneguin el mot \u00abpret\u00e8rit\u00bb i que justament l\u2019incorporin a l\u2019\u00fas quotidi\u00e0 a partir de l\u2019\u00fas espec\u00edfic gramatical. I sempre com a registre formal. \u00c9s el que apunt\u00e0vem abans, l\u2019assumpci\u00f3 del concepte porta indissociablement lligat el mot.\u00a0<\/span><\/p>\n

En el mateix sentit, si ens en fixem en \u00abatribut\u00bb,<\/span><\/p>\n\n\n\n
1 <\/b>1 m. <\/span><\/i>[LC] Qualitat o manera d\u2019\u00e9sser considerada com a pr\u00f2pia d\u2019alg\u00fa o d\u2019alguna cosa. <\/span>La ra\u00f3 \u00e9s atribut de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Els atributs de D\u00e9u.\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n

[…]\u00a0<\/span><\/p>\n

3 <\/b>1 m. <\/span><\/i>[LC] [FL] En gram., mot o grup de mots adjuntats a un substantiu qualificant-lo o determinant-lo.\u00a0<\/span><\/p>\n

3 <\/b>2 <\/span><\/i>[FL] Mot o grup de mots que qualifiquen o determinen un subjecte en les oracions amb verbs com ara <\/span>\u00e9sser<\/span><\/i>, <\/span>estar <\/span><\/i>o d\u2019altres de semblants.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

segurament podr\u00edem arribar a una conclusi\u00f3 semblant a la de \u00abpret\u00e8rit\u00bb i, a m\u00e9s, a veure-hi el fil sem\u00e0ntic que uneix la llengua com\u00fa i el metallenguatge espec\u00edfic de l\u2019\u00e0rea de llengua i trobar-hi la manera de servir-nos-en en el proc\u00e9s de conceptualitzaci\u00f3 gramatical dels nostres alumnes.\u00a0<\/span><\/p>\n

Com a mostra d\u2019aquest saber fer, voldria aportar una situaci\u00f3 que es va donar en la recerca \u201cL\u2019aspecte verbal en les narracions. Una relaci\u00f3 interling\u00fc\u00edstica\u201d<\/span> (1) d\u2019Oriol Guasch i portada a l\u2019aula pels professors Carmen Gracia i Pedro Carrasco. En una de les sessions, hi havia un moment en qu\u00e8 es plantejava el concepte \u00abtemps\u00bb i la professora Carmen Gracia feia servir\u00a0 d\u2019una manera \u201cnatural\u201d els diferents mots que portaven els alumnes a utilitzar des del registre col\u00b7loquial de la parla quotidiana fins al metallenguatge gramatical de la SD sobre la qual reflexionaven a l\u2019aula. Un dels exemples que recordo \u00e9s com la professora utilitzava paral\u00b7lelismes i els contrastos (que de ben segur utilitzem tots) per fer el pas dels usos quotidians fins als m\u00e9s espec\u00edfics. Aix\u00ed, per aclarir el concepte \u201cpret\u00e8rit\u201d introdu\u00efa els adverbis de temps i els contrastava amb els mots que identifiquen el concepte:\u00a0<\/span><\/p>\n

Abans<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Ara<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Despr\u00e9s<\/span><\/p>\n

Ahir<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Avui<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Dem\u00e0<\/span><\/p>\n

Passat<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Present<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Futur<\/span><\/p>\n

Pret\u00e8rit\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/span>Present\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span>Futur<\/span><\/p>\n

Estic conven\u00e7uda que a l\u2019hora d\u2019afrontar l\u2019ensenyament i l\u2019aprenentatge de la llengua sempre tenim presents aquestes polis\u00e8mies i que en la pr\u00e0ctica di\u00e0ria anem descobrint m\u00e9s paraules que poden entrebancar el nostre alumnat. Cal que les fem expl\u00edcites de manera molt evident, per tal que siguin conscients del funcionament i dels usos de la llengua en els diferents \u00e0mbits de la vida. I siguin conscients de la relaci\u00f3 entre els diferents \u00e0mbits de la vida i els usos ling\u00fc\u00edstics; siguin conscients de la necessitat de tenir clars els conceptes i les paraules que els identifiquen; i que entenguin la necessitat d\u2019entendre i aprendre els primers per dominar les paraules i la llengua.\u00a0<\/span><\/p>\n

I n\u2019hem de ser conscients per tenir les alertes a punt en el moment oport\u00fa per aclarir, per focalitzar, per estirar el fil d\u2019una reflexi\u00f3 o del raonament d\u2019un dubte. O per tenir en compte com podem orientar les nostres explicacions, argumentacions i raonaments per facilitar-los el cam\u00ed de la comprensi\u00f3 i l\u2019aprenentatge. En tots els casos, m\u00e9s enll\u00e0 de la capacitat de \u00abmirar\u00bb i entendre els conceptes i les paraules, hi ha un dels aprenentatges clau en tot aquest proc\u00e9s: l\u2019abstracci\u00f3; el desenvolupament de la capacitat d\u2019allunyar-se del concret, de l\u2019immediat i passar a l\u2019abstracci\u00f3 conceptual de la gram\u00e0tica. Tot aquest proc\u00e9s d\u2019aprendre a observar i analitzar la llengua que usem per viure \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019aprenentatge de l\u2019abstracci\u00f3.<\/span><\/p>\n

(1) Dins <\/span>Seq\u00fc\u00e8ncies did\u00e0ctiques per aprendre gram\u00e0tica<\/em> (2006), S\u00e8rie Did\u00e0ctica de la Llengua i la Literatura, n\u00fam. 149.<\/span><\/p>\n

M. Teresa Verdaguer Autonell<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La reflexi\u00f3 plantejada per la Gemma Cabot en la seva entrada titulada \u201cQuan el nom s\u00ed que fa la cosa\u201d, on parla de la necessitat d\u2019ensenyar els alumnes a mirar les paraules, identificar-ne l\u2019etimologia i descobrir-ne el significat, per esdevenir finalment lectors i aprenents aut\u00f2noms, em porta a proposar una altra reflexi\u00f3 a l\u2019entorn de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1792,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-312","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/312","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1792"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=312"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/312\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}