![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-content\/uploads\/sites\/293\/2024\/04\/Libro-puerta-738x1024.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nL\u2019ombra de l\u2019escriptor i la veu del narrador<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n D\u2019entrada, m\u2019agradaria apuntar que a l\u2019hora d\u2019escriure tots els escriptors donen per fet que el lector a qui s\u2019adrecen forma part i est\u00e0 imbu\u00eft d\u2019un context conegut per tots dos i que \u00e9s aquest fet el que els facilitar\u00e0 l\u2019entesa al llarg del text. Estem parlant del marc cultural compartit -en un sentit ampli-, que propicia que no calgui explicitar-ho tot, que no s\u2019hagin de concretar o aclarir cont\u00ednuament detalls impl\u00edcits en les narracions, descripcions, caracteritzacions dels personatges… Simplement, hi ha moltes coses que el lector ent\u00e9n o sobreent\u00e9n perqu\u00e8 en realitat tamb\u00e9 formen part d\u2019ell mateix. Ens referim a les formes de fer i de ser que caracteritzen una societat, una comunitat, una cultura i que s\u2019aprenen des del moment de n\u00e9ixer amb la conviv\u00e8ncia familiar i social, a trav\u00e9s de la transfer\u00e8ncia de coneixements hist\u00f2rics i socials; que s\u2019articulen a trav\u00e9s dels conceptes \u00e8tics, morals, formals, convivencials que regeixen les nostres societats i que es transmeten des de tots els \u00e0mbits: familiar, escolar, ve\u00efnal, social, laboral. Sovint s\u00f3n intangibles: un tarann\u00e0, un codi de valors, una organitzaci\u00f3 familiar. Descon\u00e8ixer-ho, perqu\u00e8 no s\u2019ha ensenyat o no s\u2019ha apr\u00e8s, o perqu\u00e8 no es forma part de la comunitat \u00abcultural\u00bb, obliga el nou membre de la comunitat, el lector que t\u00e9 una cultura i unes tradicions diferents, a fer l\u2019esfor\u00e7 d\u2019observar, comprendre i aprendre tot all\u00f2 diferent que a priori -i en el context de cadasc\u00fa- sembla tan \u00abnatural\u00bb. <\/p>\n\n\n\n L\u2019escriptor sap que el lector proper, nom\u00e9s de posar els ulls sobre la p\u00e0gina i iniciar la lectura de les primeres l\u00ednies, posa en joc tots els coneixements interioritzats que el context situat li demana. Evidentment, en aquest cas l\u2019entrada al m\u00f3n de la ficci\u00f3 i la \u00abcomprensi\u00f3 lectora\u00bb, li \u00e9s m\u00e9s planera, m\u00e9s f\u00e0cil i \u00f2bvia. Contr\u00e0riament, si es tracta d\u2019un lector allunyat, que no comparteix o no participa del context, que el desconeix parcialment o total, li caldr\u00e0 un acompanyament lector, unes orientacions, explicacions, suggeriments a trav\u00e9s de les quals pugui accedir a les claus que li obrin les portes del context desconegut (sigui l\u2019Imperi rom\u00e0, el m\u00f3n medieval, les cultures africanes o incaiques, els mons futuristes o dist\u00f2pics). I tot aix\u00f2, amb independ\u00e8ncia que la primera frase sigui m\u00e9s o menys suggerent, incitadora o provocadora!<\/p>\n\n\n\n Em serveix per il\u00b7lustrar aquest plantejament del context i la cultura un fragment del discurs d\u2019inici de curs (L\u2019aigua \u00e9s aix\u00f2<\/em><\/strong>, e<\/em>dicions del Periscopi, Astrolabi 1) que l’escriptor americ\u00e0 David Foster Wallace va adre\u00e7ar als seus alumnes del Kenyon College (Nuccio Ordine tamb\u00e9 la reprodueix en el seu llibre La utilitat de l\u2019in\u00fatil<\/em><\/strong>). L\u2019an\u00e8cdota fa aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n \u00abHi havia una vegada dos peixos joves que nedaven i es van trobar per casualitat amb un peix m\u00e9s vell que anava en direcci\u00f3 contr\u00e0ria; el peix m\u00e9s vell els va saludar amb el cap i els va dir: \u00abBon dia, nois. \u00bfCom est\u00e0 l\u2019aigua?\u00bb. Els dos peixos joves van continuar nedant un tros; a la fi, un d\u2019ells va mirar l\u2019altre i li va dir: \u00abQu\u00e8 dimonis \u00e9s l\u2019aigua?\u00bb.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Foster Wallace ens en facilita la interpretaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n \u00abEl significatiu de la hist\u00f2ria dels peixos \u00e9s simplement que les realitats m\u00e9s \u00f2bvies, ubiq\u00fces i importants s\u00f3n sovint les m\u00e9s dif\u00edcils de veure.\u00bb<\/p>\n\n\n\n I aix\u00f2 \u00e9s el que, tamb\u00e9, passa amb la lectura. El desconeixement o la dificultat de percebre l\u2019\u00bbaigua\u00bb sovint en dificulta la comprensi\u00f3 als lectors menys experts.<\/p>\n\n\n Qu\u00e8 hi t\u00e9 a veure la lectura?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n M\u00e9s d\u2019una vegada vaig utilitzar aquesta an\u00e8cdota amb els meus alumnes per tal que entenguessin qu\u00e8 far\u00edem a les classes de literatura i ho aplicava a l\u2019hora d\u2019abordar les lectures d\u2019ESO. I \u00e9s des d\u2019aqu\u00ed des d\u2019on voldria tornar a focalitzar la lectura de les primeres p\u00e0gines de les lectures.<\/p>\n\n\n\n Caldria assenyalar que aquest context conviu amb les altres convencions de la narraci\u00f3, juntament amb tot l\u2019entramat d\u2019elements que formen part dels aprenentatges de la lectura liter\u00e0ria i guiada. Una cosa \u00e9s el rerefons que els nois i noies \u00abtroben\u00bb al text i que coneixen perqu\u00e8 forma part de la seva experi\u00e8ncia vital i l\u2019altra s\u00f3n les t\u00e8cniques i estrat\u00e8gies narratives, pr\u00f2piament liter\u00e0ries, que el narrador posa en joc per descabdellar la trama argumental i establir la relaci\u00f3 amb el seu lector, tant si el situa com a principal destinatari, com a confident o com a lector accidental del seu text, \u00e9s a dir, tot el joc literari que es desplega sota la batuta del narrador. I totes elles formen part del bagatge de sabers d\u2019un bon lector.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, en el cas del context, l\u2019aprenentatge forma part de l\u2019educaci\u00f3 dels infants i dels nois i noies. Hi tenen acc\u00e9s des del primer moment que els expliquen contes i els canten can\u00e7ons, veuen pel\u00b7l\u00edcules o juguen; a partir del primer moment que els posen a les mans llibres de cartr\u00f3 o de pl\u00e0stic amb imatges, a trav\u00e9s de les quals els ensenyen a fer transposicions entre el m\u00f3n real, concret i tangible de l\u2019experi\u00e8ncia i el m\u00f3n dibuixat, que comporta l\u2019aprenentatge de l\u2019abstracci\u00f3. Hi accedeixen, doncs, a trav\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia educativa familiar, escolar i social.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, hi ha els coneixements literaris imprescindibles per accedir a la hist\u00f2ria, que formen part indissociable dels graduals i successius aprenentatges literaris que nois i noies fan, i que els porten a la comprensi\u00f3 i a l\u2019autonomia lectores: identificar qui explica la hist\u00f2ria i des de quina perspectiva (diversitat de narradors) i quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 aquesta tria de cara a la hist\u00f2ria; identificar el tema, la trama i l\u2019argument de la narraci\u00f3; saber mobilitzar les estrat\u00e8gies de lectura relacionades amb el g\u00e8nere literari (conte, novel\u00b7la, teatre, poesia), el g\u00e8nere textual triat i la seva repercussi\u00f3 en la hist\u00f2ria (una relaci\u00f3 epistolar entre personatges, una declaraci\u00f3 davant d\u2019un jutge, el report d\u2019uns fets ocorreguts en un lloc rec\u00f2ndit, les mem\u00f2ries (trobades) d\u2019un avantpassat o un desconegut); adonar-se dels usos ling\u00fc\u00edstics (registre, figures ret\u00f2riques, jocs de paraules…) desplegats pel narrador i de la seva efectivitat; o, finalment, identificar amb quin to s\u2019adre\u00e7a al lector.<\/p>\n\n\n\n Si, sense voler ser exhaustius, f\u00e9ssim la llista de la informaci\u00f3 que destria qualsevol lector que aborda la lectura d\u2019un text narratiu, podr\u00edem fer l\u2019enumeraci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n 1. Qui parla? Amb quina intenci\u00f3? A qui s\u2019adre\u00e7a?<\/p>\n\n\n\n La veu del narrador i el seu posicionament s\u00f3n essencials i ineludibles, perqu\u00e8 \u00e9s ell qui acompanya el lector des del primer fins al darrer moment. Sense ell, la hist\u00f2ria no existeix. No nom\u00e9s en t\u00e9 la clau, sin\u00f3 que a m\u00e9s justifica la pres\u00e8ncia d\u2019un lector, a qui predisposa i sedueix perqu\u00e8 l\u2019acompanyi \/ l\u2019escolti mentre descabdella el seu relat. Indiscutiblement, hi ha una mena de pacte no escrit a partir del qual el lector fa confian\u00e7a cega al narrador a canvi que aquest l\u2019enganxi i no el decebi.<\/p>\n\n\n\n Cal descobrir, tamb\u00e9, sota quina aparen\u00e7a es presenta (\u00e9s hum\u00e0, animal, no s\u2019identifica) i quina intenci\u00f3 s\u2019amaga darrera del relat, m\u00e9s enll\u00e0 de deixar const\u00e0ncia d\u2019uns fets. Qu\u00e8 \u00e9s el que importa: els fets o qui els explica? <\/p>\n\n\n\n 2. Quina posici\u00f3 ocupa el lector dins del relat? Qu\u00e8 sap de la hist\u00f2ria? En sap m\u00e9s o menys que el propi narrador? En sap m\u00e9s o menys que els personatges? T\u00e9 informaci\u00f3 privilegiada o no? Com que el narrador a vegades juga a dosificar-li la informaci\u00f3, \u00e9s en bona mesura un lector desinformat que es troba a la seva merc\u00e8? Pot llegir \u00abentre l\u00ednies\u00bb, m\u00e9s enll\u00e0 del que expl\u00edcitament es diu? El narrador l\u2019ha predisposat d\u2019alguna manera respecte als fets i personatges? Com accedeix a la informaci\u00f3: ha trobat, ha rebut… un manuscrit o un document, que no li pertocava, cosa que el converteix en un intr\u00fas, o \u00e9s el receptor triat pel narrador? Com se li facilita o accedeix a informaci\u00f3: ordenada cronol\u00f2gicament, amb flash-backs, amb anticipacions?<\/p>\n\n\n\n 3. Com es presenta la hist\u00f2ria: com un fet cert, com una informaci\u00f3 l\u2019origen de la qual desconeixem, sota l\u2019advert\u00e8ncia dels riscos que pot comportar seguir endavant? Quins indicis i certeses tenim del lloc i del moment en qu\u00e8 ocorre la hist\u00f2ria? Com accedim a la informaci\u00f3, directament o indirecta? Els noms dels personatges s\u00f3n simb\u00f2lics o no tenen cap transcend\u00e8ncia en el tema que planteja la hist\u00f2ria? <\/p>\n\n\n\n 4. Quina presentaci\u00f3 i caracteritzaci\u00f3 es fa dels personatges? Es presenten i es descriuen directament, a trav\u00e9s d\u2019altres personatges o, contr\u00e0riament, el lector se\u2019n va fent la composici\u00f3 de lloc a partir de la manera com actuen, parlen i pensen. <\/p>\n\n\n\n 5. Com parla el narrador? I els personatges? Utilitzen una llengua planera, col\u00b7loquial o formal liter\u00e0ria? El narrador utilitza s\u00edmbols, imatges, met\u00e0fores, jocs de paraules? Hi ha refer\u00e8ncies liter\u00e0ries? Hi ha algun tret o element utilitzat de manera no convencional per tal de crear sorpresa, cr\u00edtica o ironia?<\/p>\n\n\n\n 6. Quins coneixements relacionats amb la normativa de la llengua (signes de puntuaci\u00f3, usos de maj\u00fascules, min\u00fascules, cursives, disposicions espacials …) cal tenir en compte per la seva relaci\u00f3 amb els g\u00e8neres literaris i com ajuden a la configuraci\u00f3 formal i la comprensi\u00f3 del text?<\/p>\n\n\n\n * * * * * *\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n Siguin quines siguin les formes i propostes sota les quals es presenta la hist\u00f2ria, aquelles que han estat seleccionades es donen en simultane\u00eftat, amb la mateixa naturalitat amb qu\u00e8 vivim i percebem i rebem informaci\u00f3 del m\u00f3n i de nosaltres mateixos. S\u00f3n essencialment indestriables. I aqu\u00ed rau, de vegades, la dificultat per accedir al text i apropiar-se de la hist\u00f2ria. \u00c9s per aix\u00f2 que \u00e9s imprescindible acompanyar els lectors, especialment els menys experts o que tenen m\u00e9s dificultats, en les primeres p\u00e0gines per tal d\u2019ajudar-los a construir-se la imatge del context en qu\u00e8 es troben, del marc cultural on s\u2019endinsen i de la informaci\u00f3 impl\u00edcita que van rebent. Aix\u00ed mateix, cal graduar la complexitat de les propostes liter\u00e0ries , des de la literatura infantil i juvenil a la literatura cl\u00e0ssica, igual que s\u2019ha de calibrar en els altres textos a qu\u00e8 fan front. Segurament aquest \u00e9s un aprenentatge, no sempre consignat, que han interioritzat els lectors experts i que els permet accedir i descobrir aut\u00f2nomament nous contextos, siguin reals o de ficci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 ens diu la primera p\u00e0gina d\u2019una novel\u00b7la?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n Abans d\u2019acabar, voldria analitzar la primera p\u00e0gina d\u2019una novel\u00b7la\u00a0 que llegeixen alguns alumnes d\u2019ESO, per evidenciar la informaci\u00f3 que hi concorre i han de destriar en el primer contacte amb el text. Sortir-se\u2019n, assimilar les dades imprescindibles que hi convergeixen, els permet submergir-se en el text m\u00e9s f\u00e0cilment.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n La novel\u00b7la\u00a0 El jard\u00ed secret <\/em>(1910) de Frances Hodgson Burnett comen\u00e7a aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n Si fem l’enumeraci\u00f3 de tot el que sabem i hem de tenir en compte despr\u00e9s d\u2019aquesta primera p\u00e0gina, veiem que el narrador ens forneix directament d\u2019informaci\u00f3 imprescindible, per\u00f2 tamb\u00e9 ens en deixa entendre d\u2019altra.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, el narrador relata i ens fa saber que:<\/p>\n\n\n\n Un cop acabada la primera p\u00e0gina, ens adonem que, a part d\u2019aquesta informaci\u00f3, en tenim una altra que no ens ha estat explicitada directament, sin\u00f3 que l\u2019hem extreta de la lectura atenta de les l\u00ednies i dels impl\u00edcits que s\u2019amaguen entre l\u00ednies. Aprendre a inferir la informaci\u00f3 no dita \u00e9s essencial per la comprensi\u00f3 lectora, per entendre el marc cultural de la hist\u00f2ria. Aix\u00ed, sense que ens hagi estat dit, els lectors sabem que la protagonista \u00e9s d\u2019ascend\u00e8ncia anglesa pels seus nom i cognoms, per la feina del seu pare i pel nom del lloc d\u2019Anglaterra on \u00e9s enviada. Intu\u00efm un cert racisme en la manera com es destaca el seu color de pell (\u00abde pell groguenca, perqu\u00e8 havia nascut a l\u2019\u00cdndia i sempre havia estat malalta\u00bb). La seva descripci\u00f3 f\u00edsica la situa fora de qualsevol de les dues cultures: no \u00e9s ben b\u00e9 brit\u00e0nica -pell groguenca-, per\u00f2 tampoc \u00e9s \u00edndia -\u00e9s rossa-. Sabem que aquesta hist\u00f2ria se situa cronol\u00f2gicament a l\u2019\u00e8poca colonial anglesa, suposem que pot ser a finals del segle XIX per la data de l\u2019escriptura de la novel\u00b7la, i que la protagonista i la seva fam\u00edlia formen part de l\u2019aristocr\u00e0cia brit\u00e0nica que ostentava c\u00e0rrecs als diferents territoris colonials de l\u2019Imperi Brit\u00e0nic, que ignoraven la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona, en vivien al marge i la utilitzaven exclusivament com a personal de servei. <\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, sembla clar que el narrador no vol explicar una hist\u00f2ria sobre l\u2019Anglaterra colonial. Vol explicar la hist\u00f2ria de la Mary Lennox i ens ho deixa clar d\u2019entrada: la presenta a la primera l\u00ednia i en sintetitza els seus trets essencials, que la poden apropar a la figura d\u2019una antihero\u00efna, a un \u00abaneguet lleig\u00bb dels contes tradicionals. Aquesta \u00e9s l\u2019estrat\u00e8gia que utilitza el narrador per captar la nostra atenci\u00f3 i focalitzar el punt d\u2019atenci\u00f3. Si ens fixem en el proc\u00e9s de presentaci\u00f3 que en fa, ens adonem que des d\u2019un bon comen\u00e7ament la idea de menysteniment i rebuig cap a la nena queda clara: no sabem qui la va enviar a casa del seu oncle (\u00abQuan van enviar…\u00bb), \u00abtothom\u00bb -sense concretar qui- coincideix a opinar negativament sobre la seva aparen\u00e7a. I despr\u00e9s de dir que era la persona menys agraciada que mai havien vist, comen\u00e7a a detallar-ne les caracter\u00edstiques: \u00abEra escanyolida i tenia la cara prima i els cabells esclarissats, i una expressi\u00f3 malhumorada\u00bb. D\u2019entrada, n\u2019ofereix una descripci\u00f3 objectiva, per\u00f2 de seguida ens adonem que la caracteritzaci\u00f3 posterior probablement ja no ho \u00e9s tant: \u00abEra rossa i de pell groguenca, perqu\u00e8 havia nascut a l\u2019\u00cdndia i sempre havia estat malalta d\u2019una cosa o altra\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Ens trobem, per tant, davant d\u2019una nena que no \u00e9s prou anglesa? Entenem que gen\u00e8ticament el prototipus brit\u00e0nic o nord europeu comportaria tenir el cabell ros i la pell blanca? El cas \u00e9s que la Mary t\u00e9 la pell groguenca \u00abperqu\u00e8 havia nascut a l\u2019\u00cdndia\u00bb. Vol dir aix\u00f2 que el lloc de naixement va tenir efectes negatius sobre la seva gen\u00e8tica? Va ser a causa del contacte amb les mainaderes \u00edndies? Aquest fet va tenir alguna cosa a veure amb el seu abandonament?<\/p>\n\n\n\n Fixem-nos com el narrador ha utilitzat estrat\u00e8gies liter\u00e0ries i sem\u00e0ntiques per circumscriure tota l\u2019atenci\u00f3 en all\u00f2 de negatiu que definiria la protagonista i qu,e finalment, \u00e9s presentat com el que \u00e9s. I crea a l\u2019avan\u00e7ada una mena d\u2019antihero\u00efna, com tantes en trobem a la tradici\u00f3 popular. I aix\u00f2 ens captiva.<\/p>\n\n\n\n * * * * * *<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per acabar, m\u2019agradaria tornar a la idea de la necessitat d\u2019acompanyar els lectors a l\u2019hora de comen\u00e7ar a llegir les obres liter\u00e0ries que els proposem. \u00c9s important que en la seva aproximaci\u00f3 al text els ajudem a descobrir la lectura atenta -gaireb\u00e9 detectivesca- que els permetr\u00e0 descobrir que, abans d\u2019endinsar-se en el text, hi ha segur for\u00e7a coses que coneixen del marc cultural i del context de la hist\u00f2ria, que d\u2019altres les poden deduir o intuir, que algunes (poques o moltes) no les coneixen o no les entenen. I que per resoldre-ho cal que segueixin i es deixin arrossegar per les paraules i les estrat\u00e8gies que el narrador posa en joc per explicar-los la seva hist\u00f2ria. I cal que nosaltres hi siguem i que els ensenyem a llegir tant el que \u00e9s expl\u00edcit com el que \u00e9s impl\u00edcit -entre l\u00ednies o per context- i a descobrir el joc literari que es desplega davant dels seus ulls.<\/p>\n\n\n\n M. Teresa Verdaguer Autonell<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No descobrim res si afirmem que les primeres p\u00e0gines d\u2019una novel\u00b7la -especialment la primera frase i el primer par\u00e0graf- s\u00f3n claus perqu\u00e8 una narraci\u00f3 atrapi o no el lector, perqu\u00e8 el cridi a continuar llegint o a abandonar la lectura, perqu\u00e8 li piqui tant la curiositat i la intriga com per necessitar saber qu\u00e8 passa… […]<\/p>\n","protected":false},"author":1948,"featured_media":422,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[25,26,27],"tags":[28,7,12,30,18],"class_list":["post-419","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-competencia-literaria","category-gust-per-la-lectura","category-lectura-guiada","tag-competencia-literaria","tag-didactica","tag-lectura","tag-lectura-guiada","tag-secundaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/419","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1948"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=419"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/419\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":425,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/419\/revisions\/425"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/media\/422"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=419"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=419"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=419"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-content\/uploads\/sites\/293\/2024\/04\/Wallace.jpeg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/equipice-llenguailitesecundaria\/wp-content\/uploads\/sites\/293\/2024\/04\/El-jardi-secret-1.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nQuan van enviar la Mary Lennox a viure amb el seu oncle a la Mansi\u00f3 de Misselthwaite, tothom va dir que era la criatura menys agraciada que havien vist mai. I era cert. Era escanyolida i tenia la cara prima i els cabells esclarissats, i una expressi\u00f3 malhumorada. Era rossa i de pell groguenca, perqu\u00e8 havia nascut a l\u2019\u00cdndia i sempre havia estat malalta d\u2019una cosa o altra. El seu pare tenia un c\u00e0rrec oficial del govern angl\u00e8s i sempre havia estat ocupat i malalt, ell tamb\u00e9, i la seva mare era una dona de gran bellesa a qui nom\u00e9s interessava anar a festes de societat i divertir-se, i que en realitat no havia volgut una filleta per res del m\u00f3n. Quan va n\u00e9ixer la Mary, la va posar a cura d\u2019una aya* <\/em>a qui van deixar clar que, si volia complaure la Mem Sahib** calia que mantingu\u00e9s la nena fora de la vista tot el temps possible.\u00a0
*Nom que es donava a la mainadera a l\u2019\u00cdndia i en altres col\u00f2nies brit\u00e0niques.
** Nom que s\u2019utilitzava per dirigir-se a la senyora de la casa en les llars brit\u00e0niques de l\u2019\u00cdndia colonial.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n\n