{"id":239,"date":"2014-10-30T16:53:01","date_gmt":"2014-10-30T14:53:01","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/tesis-i-treballs-de-recerca\/"},"modified":"2026-02-26T12:24:04","modified_gmt":"2026-02-26T10:24:04","slug":"tesis-i-treballs-de-recerca","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/tesis-i-treballs-de-recerca\/","title":{"rendered":"Tesis i treballs de recerca"},"content":{"rendered":"\n<h1 class=\"wp-block-heading\"><a>Tesis (\u00faltims 5 anys)<\/a><\/h1>\n\n\n\n<p><strong>Tesis llegides<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Gabriela Rangel (2022). La comunicaci\u00f3n emocional en ni\u00f1os y ni\u00f1as con necesidades complejas de comunicaci\u00f3n y sus madres y padres. Tesis doctoral dirigida por Dra. S\u00edlvia Blanch y Dra. Mar Bad\u00eda. <a href=\"https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/tesis\/2023\/hdl_10803_689185\/garr1de1.pdf\">https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/tesis\/2023\/hdl_10803_689185\/garr1de1.pdf<\/a><\/li>\n\n\n\n<li>Robinson, S. (2019). Construcci\u00f3n de la identidad profesional de la educadora de p\u00e1rvulos principiante en diferentes centros de educaci\u00f3n infantil. Estudio de caso. Tesis doctoral digirida por la Dra. S\u00edlvia Blanch y el Dr. Jos\u00e9 Tejada.&nbsp;Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. <a href=\"https:\/\/www.tesisenred.net\/handle\/10803\/668005#page=1\">https:\/\/www.tesisenred.net\/handle\/10803\/668005#page=1<\/a><\/li>\n\n\n\n<li>Garc\u00eda-Huidobro,&nbsp;F.J. (2016). Intervenci\u00f3n educativa musical en ni\u00f1os con dificultades de atenci\u00f3n.&nbsp;Tesis doctoral codirigida&nbsp;por la Dra. S\u00edlvia Blanch y&nbsp;la Dra.&nbsp;Viladot.&nbsp;Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. <a href=\"https:\/\/ddd.uab.cat\/record\/148817\">https:\/\/ddd.uab.cat\/record\/148817<\/a><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Tesis en curs <\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Temes centrals: corpore\u00eftat en la formaci\u00f3 dels mestres d\u2019Educaci\u00f3 Infantil; La m\u00fasica de la llar com a estrat\u00e8gia durant el per\u00edode de familiaritzaci\u00f3 a l\u2019Escola Bressol; La participaci\u00f3 i la veu dels infants durant l\u2019educaci\u00f3 infantil; la funci\u00f3 del psic\u00f2leg per acompanyar m\u00e9s efica\u00e7ment als mestres d\u2019infantil; acompanyar a les fam\u00edlies amb contextos de m\u00e9s vulnerabilitat en la promoci\u00f3 de la compet\u00e8ncia lectora dels infants; acompanyament als infants amb fam\u00edlies en contextos de privadesa de llibertat.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Delgado, L.<\/strong>\u201cAn\u00e0lisi de la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica per a una educaci\u00f3 infantil de qualitat a Paraguai\u201d. \u00e9s un projecte de recerca que busca millorar la qualitat de l&#8217;educaci\u00f3 infantil a Paraguai a trav\u00e9s de la intervenci\u00f3 dels psic\u00f2legs i psic\u00f2logues que treballen en aquesta etapa. On la pregunta de recerca seria en primer lloc: De quina manera la intervenci\u00f3 dels psic\u00f2legs\/as pot optimitzar el desenvolupament integral dels nens i nenes paraguaians en els seus primers anys de vida, afavorint aix\u00ed el seu \u00e8xit acad\u00e8mic i personal a llarg termini? I en segon lloc: Com es pot millorar intervenci\u00f3 dels psic\u00f2legs\/as per a una educaci\u00f3 infantil de qualitat a Paraguai, considerant les pr\u00e0ctiques actuals, els desafiaments, necessitats dels psic\u00f2legs i les estrat\u00e8gies de col\u00b7laboraci\u00f3 amb educadors i fam\u00edlies?<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pacheco, D.<\/strong>&#8220;Implementaci\u00f3 d&#8217;un Programa d&#8217;Estimulaci\u00f3 Primerenca al Centre Penitenciari de Jamund\u00ed&#8221;. Aquesta investigaci\u00f3 avalua l&#8217;efectivitat d&#8217;un programa d&#8217;estimulaci\u00f3 primerenca dirigit a mares al Centre Penitenciari de Jamund\u00ed, implementat a trav\u00e9s del Jard\u00ed Infantil Gotitas de Amor. L&#8217;estudi parteix de la premissa que les intervencions dirigides a les mares poden jugar un paper crucial en el desenvolupament emocional, cognitiu i social dels nens que viuen en contextos d&#8217;empresonament. Est\u00e0 motivat per la necessitat d&#8217;abordar la falta d&#8217;est\u00edmuls adequats i l&#8217;entorn restrictiu que afronten aquests nens, que poden impactar negativament en el seu desenvolupament integral. Els resultats d&#8217;aquest estudi busquen donar suport a la necessitat de pol\u00edtiques educatives i programes d&#8217;intervenci\u00f3 que enforteixin les compet\u00e8ncies de les mares en el foment del desenvolupament infantil en entorns altament restrictius.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Rodriguez, C.<\/strong>&#8220;L&#8217;expressi\u00f3 art\u00edstica i corporal com a dispositius de la formaci\u00f3 d&#8217;Identitat de mestres d&#8217;infantil: una aproximaci\u00f3 des del\u00a0Self\u00a0dial\u00f2gic&#8221;. La recerca analitza el desenvolupament de la identitat professional de mestres d&#8217;Educaci\u00f3 Infantil a partir d&#8217;experi\u00e8ncies formatives en l&#8217;\u00e0mbit art\u00edstic i corporal, prenent com a marc la teoria del&nbsp;Self&nbsp;dial\u00f2gic. Des d&#8217;aquesta perspectiva, la identitat s&#8217;ent\u00e9n com una construcci\u00f3 din\u00e0mica, relacional i situada, configurada en la interacci\u00f3 entre m\u00faltiples veus internes i els contextos socioculturals en els quals la docent exerceix la seva pr\u00e0ctica. L&#8217;estudi parteix de la premissa que l&#8217;art constitueix un llenguatge essencial de la humanitat: una via creativa, cr\u00edtica i transformadora que integra l&#8217;experi\u00e8ncia humana i possibilita formes de resist\u00e8ncia pac\u00edfica enfront de processos contemporanis de&nbsp;tecnocratizaci\u00f3n&nbsp;i estandarditzaci\u00f3 educativa. En particular, l&#8217;expressi\u00f3 gr\u00e0fica i el moviment es reconeixen com a llenguatges propis de la inf\u00e0ncia, mitjan\u00e7ant els quals nens i nenes exploren, simbolitzen i&nbsp;co-construeixen&nbsp;el seu desenvolupament cognitiu, emocional i social.<\/p>\n\n\n\n<p>En una societat travessada per la&nbsp;hiperconectividad&nbsp;tecnol\u00f2gica, l&#8217;exc\u00e9s informatiu i la fragilitat del pensament cr\u00edtic, l&#8217;educaci\u00f3 infantil se situa en m\u00faltiples tensions: entre les expectatives d&#8217;especialitzaci\u00f3 did\u00e0ctica primerenca i la necessitat d&#8217;una comprensi\u00f3 integrada de l&#8217;aprenentatge en les primeres etapes; entre discursos formatius que declaren la rellev\u00e0ncia de l&#8217;art i el joc, i diagn\u00f2stics d&#8217;escolaritzaci\u00f3 primerenca que constrenyen tant a les inf\u00e0ncies com a les mestres en formaci\u00f3 cap a l\u00f2giques de rendiment i anticipaci\u00f3 curricular. En aquest escenari, l&#8217;estudi busca reposicionar el valor del cos, la sensibilitat, l&#8217;apreciaci\u00f3 i&nbsp;intersubjetvidad&nbsp;mitjan\u00e7ant dispositius formatius orientats al desenvolupament de l&#8217;expressi\u00f3 art\u00edstica i corporal. S&#8217;examina com aquestes experi\u00e8ncies contribueixen a reconstruir narratives professionals, enfortir l&#8217;autoefic\u00e0cia docent i sostenir pr\u00e0ctiques educatives m\u00e9s inclusives, integrades i humanitzadores, capaces de respondre cr\u00edticament als desafiaments contemporanis.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Sandoval, C.&nbsp;<\/strong>&#8220;Efecte del programa&nbsp;<em>Les fam\u00edlies, aliades de la lectura<\/em>&nbsp;en el foment d&#8217;h\u00e0bits lectors&#8221;. Aquesta investigaci\u00f3 se centra en l&#8217;avaluaci\u00f3 de l&#8217;efectivitat del programa &#8220;Les fam\u00edlies, aliades de la lectura&#8221; de la Fundaci\u00f3 Bofill, un programa que busca promoure el desenvolupament de la lectura en la llar. L&#8217;estudi parteix de la premissa que les intervencions familiars tenen un paper crucial en el desenvolupament del llenguatge i l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 dels infants, i est\u00e0 motivat per la preocupaci\u00f3 que la compet\u00e8ncia lectora en edats primerenques dep\u00e8n en gran mesura de l&#8217;entorn familiar.&nbsp; En base als antecedent plantejats es formula la pregunta de recerca seg\u00fcent: \u00bfQuin \u00e9s l&#8217;impacte del programa &#8220;Les fam\u00edlies, aliades de la lectura&#8221; en el desenvolupament d&#8217;h\u00e0bits lectores en infants, i com es relaciona aquest impacte amb la participaci\u00f3 de les seves fam\u00edlies al programa?&nbsp; Amb els resultats es busca recolzar la necessitat de pol\u00edtiques educatives que enforteixin les compet\u00e8ncies parentals en el foment de la lectura.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Tesis doctorals dels membres del grup<\/strong><span id=\"traductor-neteja\" data-trigger=\"manual\" data-placement=\"right\" class=\"icon-inline\" style=\"padding-bottom: 7px;cursor: pointer\"><span class=\"fa fa-eraser\" aria-hidden=\"true\" style=\"line-height: 1;font-family: FontAwesome;font-size: inherit\"><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Blanch,S.<\/strong> <strong>(2010)<\/strong>. Expectatives parentals i pr\u00e0ctiques socioeducatives. Influ\u00e8ncia m\u00fatua. Barcelona: Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Tesis doctoral. La Tesi analitza les expectatives de mares i pares que participen durant tot l&#8217;any a un Espai Familiar i les pr\u00e0ctiques que hi porten a terme en els diferents escenaris d&#8217;activitat.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/hdl.handle.net\/10803\/4781\">https:\/\/hdl.handle.net\/10803\/4781<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Forestello, A. (2010)<\/strong>. La tesi analitza i desgrana el proc\u00e9s de participaci\u00f3 en els centres escolars, quartera i esmicola les parts, fent comprensibles els seus elements, caracter\u00edstiques i mecanismes. Es revela el proc\u00e9s en tots els seus components i qualitats de manera que permet fer-nos conscients de la seva exist\u00e8ncia, la seva qualitat, els seus requisits, els camins a prendre. S&#8217;ofereix una bateria d&#8217;instruments &#8220;bons, bonics i barats&#8221; que facilita la valoraci\u00f3 de la qualitat dels processos participatius.<br>S&#8217;indaga sobre la participaci\u00f3 com a &#8220;pr\u00e0ctica pol\u00edtica&#8221; en el marc del programa Agenda 21 escolar de Barcelona, en sis centres de secund\u00e0ria. S&#8217;evidencia que &#8220;a participar s&#8217;apr\u00e8n participant&#8221; i que els centres escolars poden contribuir a formar bons ciutadans que es preocupin pels interessos grupals, pel comprom\u00eds social i pol\u00edtic; perqu\u00e8 en fomentar la participaci\u00f3 en els centres educatius es construeix el costat tou del sistema democr\u00e0tic, formant ciutadans capa\u00e7os de fer sentir la seva veu, de prendre decisions, d&#8217;actuar per a produir canvis reals. Nom\u00e9s d&#8217;aquesta manera ens estem educant per a sortir del bucle tancat en qu\u00e8 ens t\u00e9 atrapats el costat insostenible de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/bibcercador.uab.cat\/permalink\/34CSUC_UAB\/1eqfv2p\/alma991001695119706709\">https:\/\/bibcercador.uab.cat\/permalink\/34CSUC_UAB\/1eqfv2p\/alma991001695119706709<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Mas, M. (2003)<\/strong> L&#8217;estudi investiga com es desenvolupa l&#8217;atenci\u00f3 conjunta des dels 10 fins als 28 mesos d&#8217;edat en els nens, identificant aquesta habilitat com a crucial per a la coordinaci\u00f3 i la integraci\u00f3 de les compet\u00e8ncies cognitives, comunicatives, socials i manipulatives del nen. S&#8217;empra un disseny longitudinal-transversal amb tres cohorts, on nens i adults interactuen amb objectes seleccionats, sent aquestes interaccions gravades i analitzades mitjan\u00e7ant el programari ObsWin i el m\u00e8tode SDIS-GSEQ, utilitzant l&#8217;\u00edndex Kappa de Cohen per a garantir la fiabilitat. Els resultats mostren que, a mesura que els nens maduren i desenvolupen habilitats en diferents \u00e0rees, avancen a trav\u00e9s de tres nivells d&#8217;atenci\u00f3 conjunta: un nivell preliminar entre els 10 i 12 mesos, un nivell d&#8217;adquisici\u00f3 entre els 14 i 16 mesos, i un nivell avan\u00e7at entre els 22 i 24 mesos, amb els adults facilitant un entorn que dona suport al desenvolupament d&#8217;aquestes habilitats.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/www.tdx.cat\/TDX-1204103-173155\">http:\/\/www.tdx.cat\/TDX-1204103-173155<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Peris, P. (2007)<\/strong>. L&#8217;estudi de cas aborda la formaci\u00f3 en cicles formatius de formaci\u00f3 professional des de les perspectives del professorat, tutors laborals i alumnes, amb la finalitat de millorar la formaci\u00f3 socioeducativa. L&#8217;an\u00e0lisi se centra en l&#8217;estructura del sistema educatiu, el disseny curricular, i les compet\u00e8ncies professionals, destacant la import\u00e0ncia de les relacions entre teoria i pr\u00e0ctica. Mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris i entrevistes, es van recollir dades per a avaluar les compet\u00e8ncies, les funcions dels formadors i l&#8217;efic\u00e0cia general de la formaci\u00f3. Els resultats van permetre formular propostes de millora en els enfocaments formatius i van destacar la necessitat de futures recerques per a resoldre limitacions identificades.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/hdl.handle.net\/10803\/5047\">https:\/\/hdl.handle.net\/10803\/5047<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tesis (\u00faltims 5 anys) Tesis llegides Tesis en curs Temes centrals: corpore\u00eftat en la formaci\u00f3 dels mestres d\u2019Educaci\u00f3 Infantil; La m\u00fasica de la llar com a estrat\u00e8gia durant el per\u00edode de familiaritzaci\u00f3 a l\u2019Escola Bressol; La participaci\u00f3 i la veu dels infants durant l\u2019educaci\u00f3 infantil; la funci\u00f3 del psic\u00f2leg per acompanyar m\u00e9s efica\u00e7ment als mestres [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-239","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=239"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/239\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":868,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/239\/revisions\/868"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/erife\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}