Quines assignatures imparteixes? Quins són els teus àmbits de recerca?
Enguany faré un curs de primer, Gramàtica Descriptiva i Normativa: de l’oració a l’enunciat, i un de segon, Sintaxi catalana, amb la Gemma Rigau. La meva recerca es mou en les zones de contacte entre sistemes gramaticals, concretament en lainterfície entre la sintaxi i la pragmàtica (per exemple, les dislocacions) i en la interfície entre la semàntica i la pragmàtica (per exemple, les oracions exclamatives i el significat expressiu).
Quan vas descobrir que aquesta era la teva vocació i que podia ser la teva professió?
Vaig saber que em dedicaria a la lingüística catalana a primer curs de carrera, quan estudiava Filologia Catalana a la UB, l’any 1986. Jo era un enamorat de la literatura catalana, però el descobriment de la lingüística em va canviar totalment: encara que segueixo enamorat de la literatura catalana, vaig tenir claríssim que la meva vocació havia de ser la lingüística catalana i en acabar la carrera a la UB vaig començar el doctorat en lingüística a la UAB.

El pas de ser una vocació a una professió va trigar uns quants anys, quan després d’acabar la beca predoctoral, mentre demanava feina en instituts i editorials em va arribar una oferta per fer una substitució al Departament de Filologia Catalana de la UAB: era per fer una assignatura només i no donava per viure, però vaig veure que ser professor a la universitat era una possibilitat real, encara que remota. Era l’any 1997 i poder compartir passadissos amb la Gemma Rigau, la M.Teresa Espinal, l’Anna Bartra o en Joan Mascaró compensava la precarietat. Al cap d’uns quants anys vaig tenir la sort de poder-me estabilitzar, enllestir la tesi i encara hi soc.
Quin aspecte et resulta més engrescador en el teu àmbit de recerca?

La descoberta contínua, sense cap mena de dubte. La lingüística catalana té molt territoris que esperen que algú els explori i cartografiï i això sempre m’ha resultat un atractiu insuperable. Quan vaig començar a treballar en el tema de la meva tesi, les dislocacions a la dreta, era com reconstruir l’escenari d’un crim: hi havia petites evidències per aquí, alguna sospita per allà, però no hi havia una imatge clara del fenomen. Fer la tesi em va servir per ajudar a construir un mapa, imperfecte i parcial, esclar, però un mapa al cap i a la fi d’un fenomen que és crucial per entendre molts aspectes de la sintaxi i de la pragmàtica del català. Aquest mateix esperit aventurer no ha deixat de guiar les meves recerques posteriors (exclamatives, relatives d’infinitiu, adjectius expressius). 

Podries esmentar tres dels teus referents acadèmics?

La Gemma Rigau sempre ha estat un referent com a lingüista, no només per la qualitat de la seva recerca, sinó també pel seu compromís amb la llengua del país. He estat molt privilegiat de poder haver après a ser lingüista al seu costat.

Ignacio Bosque també m’ha influït profundament, perquè combina una ment brillant amb una gran perspicàcia lingüística i una manera propera i amable de fer lingüística. 

Finalment, si tant la Gemma com l’Ignacio han estat decisius en la meva formació com a lingüista, la M.Teresa Espinal ha estat un referent per créixer i madurar, perquè, a més de compartir-hi idees i projectes, m’ha ensenyat el valor de la feina rigorosa i constant que s’amaga darrere de les anàlisis brillants

Ignacio Bosque

Quins llibres recomanaries a qui vulgui iniciar-se en una especialitat com la teva?

Jo li recomanaria Ensenyar la llengua, de Joan Solà, que és un recull d’articles breus sobre qüestions lingüístiques a la manera de les Converses filològiques de Pompeu Fabra. És un llibre que sota l’aparença de simplicitat inherent a la premsa escrita amaguen reflexions i observacions il·luminadores.

En un nivell més avançat, li recomanaria que fes un cop d’ull al Manual of Catalan Linguistics, editat per Joan A. Argenter i Jens Lüdtke, que és un veritable estat de la qüestió en el nostre àmbit i que va rebre el premi Crítica de Serra d’Or 2021 de recerca en catalanística.

XAVIER VILLALBA