La Comissi\u00f3 Europea<\/strong><\/a> \u00e9s l\u2019\u00f2rgan executiu de la Uni\u00f3 Europea. Entre les seves funcions principals destaquen la iniciativa legislativa \u2014\u00e9s a dir, la proposta de noves lleis i pol\u00edtiques\u2014, la supervisi\u00f3 de la seva aplicaci\u00f3 i la gesti\u00f3 del pressupost de la UE. A m\u00e9s, exerceix un paper fonamental com a \u201cguardiana dels Tractats<\/a>\u201d, ja que vetlla perqu\u00e8 el dret de la Uni\u00f3 s\u2019apliqui correctament a tots els Estats membres i pot iniciar procediments d\u2019infracci\u00f3 davant el Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea en cas d\u2019incompliment. Est\u00e0 formada per un comissari de cada Estat membre \u2014actualment 27\u2014, incl\u00f2s el seu president, que \u00e9s proposat pel Consell Europeu i elegit pel Parlament Europeu. Tot i que cada comissari \u00e9s designat per un Estat, han d\u2019actuar amb plena independ\u00e8ncia respecte als governs nacionals. El mandat de la Comissi\u00f3 \u00e9s de cinc anys i coincideix amb el cicle institucional europeu.<\/p>\n\n\n\n La Comissi\u00f3 t\u00e9 la seu principal a Brussel\u00b7les i tamb\u00e9 disposa de seus a Luxemburg i representacions als diferents Estats membres. A Espanya, compta amb una oficina a Barcelona<\/a> i una altra a Madrid<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Dins del portal oficial de la Comissi\u00f3 Europea, cal destacar l\u2019apartat \u201cD\u00edganos lo que piensa sobre Europa y sus pol\u00edticas<\/a>\u201d, que ofereix als ciutadans la possibilitat de participar en consultes p\u00fabliques, enviar comentaris, debatre amb altres participants i presentar o donar suport a noves iniciatives legislatives.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, en el marc del sistema institucional europeu, cal esmentar les ag\u00e8ncies de la Uni\u00f3 Europea<\/a>, organismes especialitzats creats per donar suport t\u00e8cnic, cient\u00edfic o operatiu a les institucions i als Estats membres. Aquestes ag\u00e8ncies treballen en \u00e0mbits molt diversos, com la seguretat a\u00e8ria, la protecci\u00f3 del medi ambient, la cooperaci\u00f3 policial o la salut p\u00fablica, i contribueixen a aplicar les pol\u00edtiques europees de manera m\u00e9s efica\u00e7 i coordinada en tot el territori de la Uni\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El Parlament Europeu<\/a><\/strong> \u00e9s la instituci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea elegida directament pels ciutadans. Exerceix la funci\u00f3 de col\u00b7legislador, compartint amb el Consell de la UE la compet\u00e8ncia per adoptar i modificar la legislaci\u00f3 europea i aprovar el pressupost de la Uni\u00f3. Aix\u00ed mateix, supervisa l\u2019activitat de la Comissi\u00f3 Europea i d\u2019altres \u00f2rgans de la UE. T\u00e9 tres seus: Brussel\u00b7les, Estrasburg i Luxemburg.<\/p>\n\n\n\n Actualment, el Parlament Europeu est\u00e0 format per 720 diputats, dels quals 61 s\u00f3n espanyols. A trav\u00e9s del seu web oficial es poden cercar els eurodiputats de cada Estat membre<\/a> i fer el seguiment de la seva activitat parlament\u00e0ria. Aquesta informaci\u00f3 es pot complementar amb l\u2019EP Newshub<\/a>, una plataforma que agrupa en un sol espai les publicacions a les xarxes socials del president del Parlament, dels eurodiputats, dels grups pol\u00edtics i dels serveis de not\u00edcies.<\/p>\n\n\n\n Els diputats s\u2019organitzen en 20 comissions permanents especialitzades<\/a> i quatre subcomissions. Les comissions exerceixen un paper fonamental en el proc\u00e9s legislatiu, ja que preparen la posici\u00f3 del Parlament sobre les noves propostes legislatives.<\/p>\n\n\n\n Entre les 20 comissions destaca la Comissi\u00f3 de Peticions<\/a>, que no correspon a un \u00e0mbit tem\u00e0tic espec\u00edfic. El seu funcionament deriva directament dels Tractats i de la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni\u00f3 Europea, que reconeixen el dret de qualsevol ciutad\u00e0 o resident a la UE a presentar una petici\u00f3 al Parlament, individualment o conjuntament amb altres persones, sobre assumptes que entrin dins els \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3 de la Uni\u00f3 i que els afectin directament.<\/p>\n\n\n\n Els diputats s\u2019agrupen en funci\u00f3 de la seva afinitat pol\u00edtica i no per nacionalitat. Actualment hi ha vuit grups pol\u00edtics<\/a> al Parlament Europeu. Aquells eurodiputats que no s\u2019integren en cap grup formen part dels no inscrits.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019apartat dedicat a la sessi\u00f3 plen\u00e0ria<\/a> es poden consultar documents d\u2019especial inter\u00e8s, com ara els textos legislatius adoptats<\/a> i les preguntes orals i escrites presentades pels eurodiputats<\/a>. Per fer el seguiment de l\u2019estat d\u2019un procediment legislatiu concret, s\u00f3n especialment \u00fatils eines com el Legislative Train Schedule<\/a> i el Legislative Observatory<\/a>.<\/p>\n\n\n\n El Parlament Europeu disposa d\u2019oficines d\u2019enlla\u00e7 als diferents Estats membres. A Espanya n\u2019hi ha a Barcelona<\/a> i a Madrid<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Finalment, \u00e9s recomanable el Joc de rols virtual del Parlament Europeu<\/a>, una eina pedag\u00f2gica que permet simular el funcionament del proc\u00e9s legislatiu europeu.<\/p>\n\n\n\n El Consell Europeu<\/a><\/strong>, amb seu a Brussel\u00b7les, est\u00e0 integrat pels caps d\u2019estat o de govern dels Estats membres de la Uni\u00f3 Europea, juntament amb el seu president i el president de la Comissi\u00f3 Europea. Aquesta instituci\u00f3 estableix l\u2019orientaci\u00f3 pol\u00edtica general i les prioritats estrat\u00e8giques de la UE.<\/p>\n\n\n\n El Consell Europeu no exerceix funcions legislatives; per tant, no negocia ni adopta la legislaci\u00f3 europea. La seva funci\u00f3 principal \u00e9s fixar l\u2019agenda pol\u00edtica de la Uni\u00f3 i proporcionar impuls al seu desenvolupament. Les seves decisions es plasmen habitualment en les anomenades Conclusions del Consell Europeu<\/a>, adoptades al final de cada reuni\u00f3, en les quals s\u2019identifiquen les q\u00fcestions priorit\u00e0ries i les l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 a seguir.<\/p>\n\n\n\n El Consell Europeu va comen\u00e7ar com a reunions informals de caps d\u2019estat o de govern a la d\u00e8cada de 1970, formalitzant-se al llarg del temps fins a esdevenir una instituci\u00f3 reconeguda amb el Tractat de Lisboa de 2009, que li va atorgar un paper m\u00e9s clar en la definici\u00f3 de les prioritats i l\u2019impuls pol\u00edtic de la Uni\u00f3 Europea. Aquest trajecte des d\u2019un f\u00f2rum de debat fins a convertir-se en un centre clau per al di\u00e0leg pol\u00edtic d\u2019alt nivell es pot seguir cronol\u00f2gicament i visualment al documental \u201cDe charlas distendidas a decisiones fundamentales<\/a>“, que tra\u00e7a els principals fites i evoluci\u00f3 del Consell Europeu des de la seva creaci\u00f3 fins a l\u2019actualitat.<\/p>\n\n\n\n El Consell de la UE<\/a><\/strong>, tamb\u00e9 conegut com a Consell de Ministres o simplement Consell, \u00e9s una de les principals institucions decis\u00f2ries de la Uni\u00f3 Europea. Negocia i adopta la legislaci\u00f3 europea, en la majoria dels casos conjuntament amb el Parlament Europeu, i coordina les pol\u00edtiques econ\u00f2miques, socials i de seguretat dels Estats membres. T\u00e9 la seu a Brussel\u00b7les i a Luxemburg. No s\u2019ha de confondre amb el Consell d\u2019Europa<\/a>, que \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional independent de la UE.<\/p>\n\n\n\n El Consell de la Uni\u00f3 Europea no es reuneix sempre amb la mateixa composici\u00f3, sin\u00f3 que adopta deu formacions diferents en funci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic tractat<\/a> (com Afers Generals, Afers Exteriors, Economia i Finances o Agricultura i Pesca). A cada reuni\u00f3 hi participen els ministres competents de cada Estat membre segons la mat\u00e8ria de l\u2019ordre del dia. Les sessions poden tenir lloc en format p\u00fablic quan el Consell actua com a legislador, especialment durant els debats i votacions sobre projectes legislatius, amb l\u2019objectiu de garantir la transpar\u00e8ncia. Els treballs del Consell s\u00f3n preparats pr\u00e8viament pel Comit\u00e8 de Representants Permanents (Coreper) i per nombrosos grups de treball formats per representants dels Estats membres.<\/p>\n\n\n\n La Presid\u00e8ncia del Consell de la UE \u00e9s rotat\u00f2ria<\/a>: els Estats membres l\u2019exerceixen per torns de sis mesos. Durant el seu mandat, l\u2019Estat que ocupa la Presid\u00e8ncia dirigeix les sessions del Consell a tots els nivells i vetlla per la continu\u00eftat i el bon funcionament dels treballs legislatius i pol\u00edtics. En aquest web trobareu la llista de Presid\u00e8ncies del Consell de la UE des de 1952<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Les presid\u00e8ncies s\u2019organitzen en grups de tres Estats membres, anomenats trios<\/a>, un sistema introdu\u00eft pel Tractat de Lisboa el 2009. Cada trio estableix objectius a llarg termini i elabora un programa com\u00fa de 18 mesos que fixa les prioritats del Consell. A partir d\u2019aquest marc, cada pa\u00eds desenvolupa el seu propi programa semestral amb m\u00e9s detall.<\/p>\n\n\n\n Segons la mat\u00e8ria tractada, el Consell adopta decisions mitjan\u00e7ant diferents sistemes de votaci\u00f3<\/a>:<\/p>\n\n\n\n Quan el Consell actua com a legislador, els resultats de les votacions es fan p\u00fablics autom\u00e0ticament<\/a> i s\u00f3n accessibles en el seu portal oficial.<\/p>\n\n\n\n Dins l\u2019estructura del Consell destaca l\u2019Eurogrup<\/a><\/strong>, un \u00f2rgan informal creat el 1997 que reuneix els ministres d\u2019Economia i Finances dels Estats membres de la zona euro. En aquest f\u00f2rum s\u2019examinen q\u00fcestions relacionades amb la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i amb la gesti\u00f3 de l\u2019euro. L\u2019Eurogrup es reuneix habitualment un cop al mes, la vig\u00edlia del Consell d\u2019Afers Econ\u00f2mics i Financers (Ecofin).<\/p>\n\n\n\n Finalment, com a recursos pedag\u00f2gics, es poden utilitzar la calculadora de votacions<\/a> del Consell i el videojoc EUcraft<\/a>, que permeten simular el funcionament del sistema de votaci\u00f3 i la presa de decisions dins aquesta instituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Les anteriors, s\u00f3n les quatre principals institucions responsables de la presa de decisions que dirigeixen l’administraci\u00f3 de la UE. Aquestes institucions proporcionen col\u00b7lectivament orientaci\u00f3 pol\u00edtica a la UE i exerceixen diferents funcions en el proc\u00e9s legislatiu. La seva tasca es complementa amb altres tres institucions: el Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea<\/a> (Luxemburg), el Banc Central Europeu<\/a> (Frankfurt) i el Tribunal de Comptes Europeu<\/a> (Luxemburg).<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de les institucions, hi ha una s\u00e8rie d’\u00f2rgans que exerceixen funcions espec\u00edfiques per ajudar la UE a complir les seves comeses. Alguns \u00f2rgans tenen la funci\u00f3 d’assessorar les institucions (com el Comit\u00e8 Econ\u00f2mic i Social Europeu <\/a>o el Comit\u00e8 Europeu de les Regions<\/a>) i d’altres vetllen perqu\u00e8 les institucions compleixin les normes i els procediments de la Uni\u00f3 (el Defensor del Poble Europeu<\/a> o el Supervisor Europeu de Protecci\u00f3 de Dades<\/a>). <\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, estan considerats tamb\u00e9 com \u00f2rgans de primer ordre: el Servei Europeu d’Acci\u00f3 Exterior<\/a>, que d\u00f3na suport a la Uni\u00f3 Europea en mat\u00e8ria d’assumptes exterior; el Banc Europeo d’Inversions<\/a>, que \u00e9s l’organisme de concessi\u00f3 de pr\u00e9stecs de la UE; i la Fiscalia Europea,<\/a> amb compet\u00e8ncies per investigar, perseguir i enjudiciar els delictes contra els interessos financers de la UE.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Podeu trobar m\u00e9s informaci\u00f3 sobre les institucions i els \u00f2rgans de la Uni\u00f3 Europea al Portal Europa<\/a>, aix\u00ed com en les obres de refer\u00e8ncia que s\u2019indiquen a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n Gu\u00eda pr\u00e0ctica de derecho e instituciones de la Uni\u00f3n Europea<\/a> \/ J. F. Barroso (2024)<\/p>\n\n\n\n Instituciones y derecho de la Uni\u00f3n Europea<\/a> \/ Araceli Mangas; D. Li\u00f1\u00e1nn (2024)<\/p>\n\n\n\n Instituciones y derecho de la Uni\u00f3n Europea: Volumen II. Derecho de la UE<\/a> \/ A. L\u00f3pez Castillo, et al (2024)<\/p>\n\n\n\n La Uni\u00f3n Europea: competencias; instituciones<\/a> \/ R. Mor\u00f3n L\u00f3pez (2023)<\/p>\n\n\n\n Instituciones, \u00f3rganos y organismos de la\u00a0Uni\u00f3n Europea<\/a>\u00a0\/ Carlos Francisco Molina del Pozo, et al. (2023)<\/p>\n\n\n\n Europa, una historia con futuro : evoluci\u00f3n,\u00a0instituciones\u00a0y pol\u00edticas de la\u00a0Uni\u00f3n\u00a0Europea<\/a> \/ Alfonso Pinilla Garc\u00eda (coord.) (2020)<\/p>\n\n\n\nParlament Europeu<\/h2>\n\n\n\n
Consell Europeu<\/h2>\n\n\n\n
Consell de la UE<\/h2>\n\n\n\n
\n
Altres institucions i \u00f2rgans rellevants<\/h2>\n\n\n\n
M\u00e9s informaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n