Part del grup de recerca del GEHUCT (Angel Puyol, Anna Estany, David Casacuberta i Alger Sans) van presentar un seminari filosòfic en el 16th World Congress on Public Health, el qual es va celebrar virtualment degut a la pandèmia del coronavirus.
Angel Puyol va parlar sobre la solidaritat i els marcs reguladors en el Big Data (dins de l’àmbit de la salut pública). Va discutir un enfocament de solidaritat en oposició a un de regulació estricta, amb la finalitat de compensar als afectats per possibles abusos. Va assenyalar que la concepció de la solidaritat, basada en la psicologia i la sociologia moral, té menys força normativa que la que existeix en l’enfocament de la regulació estricta, que es basa en la defensa dels drets fonamentals. Argumentant que, per tant, potser hauríem d’optar per una nova concepció de la solidaritat.
Anna Estany va parlar de l’epistemologia del disseny com a innovació en la recerca en salut pública. Va explorar fins a quin punt l’epistemologia del disseny (ED) pot ser adoptada com a marc metodològic per a la recerca en ciències biomèdiques i en algunes de les seves aplicacions com la salut pública. Per a això, va analitzar els diferents enfocaments de la ED i els termes i expressions relacionats amb ella, com a “pensament de disseny”, “teoria del disseny” i “formes de coneixement dissenyades”.
David Casacuberta va parlar de l’ús de l’anàlisi de xarxes socials per a analitzar l’obesitat i altres problemes de salut pública relacionats amb el consum d’aliments. Va explicar que les xarxes socials digitals, com Instagram, Facebook o Twitter, són alhora repositoris de tendències culturals i interessos socials comuns, així com dispositius per a expandir i estendre aquestes tendències entre la població general, que tenen un impacte en la salut pública. Va discutir els punts forts i febles que tenen els enfocaments basats en màquines enfront de les anàlisis més qualitatives.
Alger Sans va parlar de les raons abductives sobre les interaccions entre humans i IA en contextos mèdics. Va assenyalar que l’alineació mimètica entre els valors humans i els automatismes de les màquines comet dos errors: es confonen les preferències amb els valors i es comet la fal·làcia naturalista. Va argumentar que la rellevància de l’abducció és el seu valor temptador per a projectar-se més enllà del raonament descriptiu com a estàtic, que actualment s’utilitza en treballs sobre diagnòstic mèdic precisament per les característiques que necessita l’ull clínic.
