El dia 19 de gener de 2021 Leyla Méndez Caro va presentar a la UAB la tesi doctoral: “Corpolugaridades y contrapaisajes de la nación. Mujeres migrantes sudamericanas y las disputas por el estar en campamentos de Antofagasta, Chile”. Programa de Doctorat Interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultura, Societats i Polítiques, Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere. Tesi dirigida per Diego Falconi Trávez i Anna Ortiz Guitart.
L’objectiu d’aquesta recerca és identificar els entramats de llocs i corporalitats (subjectivitats) emergents, presents en els processos de desplaçament i posterior habitabilitat en campamentos de dones migrants sud-americanes que viuen actualment a la ciutat d’Antofagasta, al nord de Xile. El nucli analític es concentra en la relació entre corporalitat, configuracions de gènere, colonialitat i espai/temps. Així, aquest treball analitza els discursos de colonialitat i racialització que circulen entorn dels processos de presa de terra i ocupació d’espais i reconstrueix els llocs de memòria sobre la història i aixecament del campamento per a narrar d’una altra manera, les resistències i subversions presents en les seves corpolugaridades. Les co-laboradores d’aquesta recerca són dones sud-americanes nascudes a Xile, Colòmbia, Perú i Bolívia. Algunes d’elles amb pertinença indígena i afrodescendent. Les seves edats van fluctuar entre els 14 i 60 anys. Aquest treball fa un abordatge qualitatiu i l’espai semiòtic-material de recerca es desenvolupa a partir d’una proposta denominada geografies corporals. Aquesta proposta considera diferents fases i tècniques de producció i creació d’informació, articulades principalment amb la creació de relats corpo-espacials. L’anàlisi d’informació contempla l’anàlisi del discurs de la colonialitat en diàleg amb un enfocament narratiu que visibilitza micro-resistències entorn de l’habitar en campamentos. Les principals troballes adverteixen de despulles històriques i opressions múltiples mediades per una matriu de racialitzación i colonialitat del gènere. Així mateix, en aquest context, emergeixen complexes formes d’organització i habitabilitat. Aquestes se sustenten en xarxes de solidaritat i cures dins del campamento que desafien els processos de segregació socio-espacial i processos d’alterització i segurititzación impulsats pels estats nacionals.