Un dels puntals en què se sustenta el grup és format per investigadors que estudien la traducció catalana en relació amb altres llengües i processos històrics, tot incidint en les similituds i les divergències, de vegades des d’una perspectiva lingüística, d’altres sociolingüística i d’altres des d’un angle més especulatiu. En aquest sentit, les nombroses aportacions de Carles Castellanos són de primer ordre, en la confecció de diversos diccionaris i en la recerca de processos d’estandardització de llengües distintes; Mercè Altimir ha reflexionat sobre les dificultats de traducció de la poesia japonesa al català; Carles Biosca s’ha endinsat en el procés de normalització del sard i en les seves traduccions; Caterina Briguglia ha explorat la problemàtica de la traducció de la variació lingüística en el català literari contemporani; i Josefina Caball investiga alguns trets de les traduccions a l’anglès de clàssics catalans de David Rosenthal. Tot plegat, en l’esdevenidor, ha de confluir en contribucions que ens permetin disposar de fonaments i d’eines més eficients per a l’estudi de la traducció catalana contemporània.