{"id":386,"date":"2013-01-10T16:28:52","date_gmt":"2013-01-10T16:28:52","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/fons-francesc-arno\/"},"modified":"2025-03-27T08:41:56","modified_gmt":"2025-03-27T08:41:56","slug":"fons-francesc-arno","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/fons-francesc-arno\/","title":{"rendered":"Fons Francesc Arn\u00f3"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\"DSC_2862\"
Francesc Arn\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

De ben jove, Francesc Arn\u00f3 i Santos (Barcelona, 1909 \u2013 2011) es guanyava la vida amb les arts gr\u00e0fiques. Com a ajudant d\u2019impressor, va treballar en diversos tallers, entre d\u2019altres el de l\u2019actor Josep Santpere. M\u00e9s endavant, va fer de linotipista tant a la impremta L\u00f3pez, on s\u2019editaven La Campana de Gr\u00e0cia <\/em>i L\u2019Esquella de la Torratxa<\/em>, com en diversos diaris de l\u2019\u00e8poca: La Nau<\/em>, L\u2019Opini\u00f3<\/em>, La Humanitat <\/em>i \u00daltima Hora<\/em>. Amb mestres com C\u00e8sar-August Jordana i Pompeu Fabra, va obtenir el t\u00edtol de professor de catal\u00e0, que li va permetre exercir de corrector en les editorials Barcino i Proa. Per les seves mans van passar, per exemple, les traduccions d\u2019Andreu Nin d\u2019Anna Kar\u00e8nina<\/em>, de Tolstoi, d\u2019Alfons Maseras de Germinal,<\/em> de Zola, o de M. Teresa Vernet de Dues o tres gr\u00e0cies<\/em>, de Huxley).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

En esclatar la guerra, va incorporar-se a la 44 divisi\u00f3, destinada al front de l\u2019Ebre. De seguida hi va editar, fins a la retirada cap a Fran\u00e7a, l\u2019\u00fanic peri\u00f2dic del front, el setmanari La 44.<\/em> Despr\u00e9s de passar pels camps de concentraci\u00f3 de Sant Cebri\u00e0 i de Barcar\u00e8s i de residir alguns mesos a la Bretanya, va instal\u00b7lar-se a Par\u00eds, on va col\u00b7laborar amb El Poble Catal\u00e0<\/em> i la Revista de Catalunya<\/em>. L\u2019any 1940 es va exiliar a l\u2019Argentina, on va treballar en diverses editorials, va estudiar periodisme i direcci\u00f3 esc\u00e8nica i va exercir de professor. Arn\u00f3 va participar activament en les principals iniciatives de la comunitat catalana a l\u2019exili. Va impartir cursos de catal\u00e0 i va col\u00b7laborar a Catalunya<\/em>, Ressorgiment<\/em>, Galeuzca<\/em> i L\u2019Aven\u00e7<\/em>. Va integrar el Consell de la Col\u00b7lectivitat Catalana, el patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana i la delegaci\u00f3 de la presid\u00e8ncia de la Generalitat durant una colla d\u2019anys.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la dramat\u00fargia, va organitzar recitals de poesia catalana al teatre Ateneo, fou cofundador del Teatro del Centro i va fer algunes adaptacions esc\u00e8niques. Durant trenta anys, va dirigir i arranjar un bon reguitzell de representacions del quadre esc\u00e8nic del Casal de Catalunya. Tant des de l\u2019Argentina com despr\u00e9s a Barcelona, va traduir i adaptar nombroses obres teatrals, de proced\u00e8ncies i lleng\u00fces ben diverses, amb un inter\u00e8s especial pel teatre de l\u2019absurd i obres de den\u00fancia renovadores.<\/p>\n\n\n\n

El Grup d\u2019Estudi de la Traducci\u00f3 Catalana Contempor\u00e0nia ha publicat algunes de les seves traduccions, que fins fa ben poc romanien in\u00e8dites: La guineu i el ra\u00efm<\/em>, Trag\u00e8dia de per riure<\/em>, Rinoceront<\/em>, La lli\u00e7\u00f3<\/em> i El rei s\u2019est\u00e0 morint<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

\"ionesco1\"<\/figure>
\n

Eug\u00e8ne Ionesco<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Rinoceront. El rei s’est\u00e0 morint. La lli\u00e7\u00f3<\/em><\/a><\/p>\n\n\n\n

Traduccions de Francesc Arn\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Edici\u00f3 a cura de Carles Biosca i Judit Fontcuberta<\/p>\n\n\n\n

Editorial Punctum<\/p>\n\n\n\n

Col\u00b7lecci\u00f3 \u00abVersions\u00bb, 1, 2011<\/p>\n\n\n\n

174 p.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"figue1\"<\/figure>
\n

Guilherme Figueiredo<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

 La guineu i el ra\u00efm. Trag\u00e8dia de per riure<\/em><\/a><\/p>\n\n\n\n

 Traduccions de Francesc Arn\u00f3<\/p>\n\n\n\n

  Edici\u00f3 a cura de Carles Biosca i Judit Fontcuberta<\/p>\n\n\n\n

  Editorial Punctum<\/p>\n\n\n\n

  Col\u00b7lecci\u00f3 \u00abVersions\u00bb, 3, 2013<\/p>\n\n\n\n

  113 p.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De ben jove, Francesc Arn\u00f3 i Santos (Barcelona, 1909 \u2013 2011) es guanyava la vida amb les arts gr\u00e0fiques. Com a ajudant d\u2019impressor, va treballar en diversos tallers, entre d\u2019altres el de l\u2019actor Josep Santpere. M\u00e9s endavant, va fer de linotipista tant a la impremta L\u00f3pez, on s\u2019editaven La Campana de Gr\u00e0cia i L\u2019Esquella de […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-386","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/386","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=386"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/386\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2523,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/386\/revisions\/2523"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/getcc\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=386"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}