Vilanera

El projecte arqueològic que desenvolupem al voltant del conjunt neolític de Vilanera-Empúries, localitzat al municipi de l’Escala, porta per títol “El poblament del periode neolític en la desembocadura del Ter: Vilanera/Empúries i el seu entorn” (CLT 2022/000123).

Part de la recerca s’ha focalitzat en ampliar el coneixement de la implantació i dinàmica de poblament dels primers pagesos i ramaders del neolític antic i mitjà en un territori costaner i en una de les àrees geogràfiques més emblemàtiques del país, com és l’hinterland d’Empúries. Aquesta actuació forma part d’un projecte de recerca programada, i en curs, amb una clara orientació interdisciplinària, s’inclou en l’actual Programa de Recerca Arqueològiques del la Generalitat de Catalunya i està desenvolupat per un equip d’arqueòlogues/s del Departament de Prehistòria de la UAB, de l’Empresa Baula.

Tot el coneixement i l’existència d’uns precedents en l’anàlisi de les ocupacions d’època prehistòrica recent en la zona, el projecte té per objectiu ordenar i sistematitzar aquests  coneixements previs, i ampliar-ho gràcies a l’estudi de materials antics i treballs de camp que cobreixen des de la prospecció en l’àrea de l’antiga desembocadura del riu Ter si bé sobretot  l’excavació programada en l’àrea arqueològica de Vilanera (L’Escala). 

En aquest context de recerca, s’ha treballat tres nivells:

La tasca principal i més significativa, ha estat la represa de les excavacions en el conjunt arqueològic de Vilanera, amb dues campanyes arqueològiques desenvolupades des del 2018:

• CLT 009/18/00015
• CLT-2022-EXP-ARQ001SOLC-00000123.

Més específicament, aquests treballs de camp han tingut com a objectiu principal l’ampliació del coneixement conjunt sepulcral megalític del neolític mitjà  i s’ha centrat exclusivament en la delimitació i documentació gràfica i fotogramètrica de l’estructura neolítica.

El conjunt neolític de Vilanera

El seu descobriment, i les primeres intervencions, es van realitzar en el marc d’una intervenció d’urgència, quan la zona s’havia de convertir en un camp de golf,  entre el 1999 i 2000. Davant la troballa d’una gran necròpolis de l’edat del Bronze Final i I Edat del Ferro, que s’estenia per diversos sectors es van reprendre l’excavació l’any 2016 i 2017 per part de l’empresa Baula. Els treballs d’excavació s’han centrat a l’anomenat sector 3, punt on es troba on es va localitza i excavar la cambra funerària (túmul 2).

En aquest sentit, les campanyes realitzades en el marc del projecte de recerca realitzades entre 2018 i 2023 s’han centrat els seus esforços en la delimitació i l’excavació del gran túmul (Túmul 2) que protegia diverses inhumacions i una estructura megalítica central, que es va poder adscriure a un primer període d’ús funerari d’aquesta zona durant el neolític mitjà inicial.

Els resultats d’aquests treballs han permès ampliar l’extensió del conjunt megalític vers el nord (limitant amb el camí actual) i vers el sud-est i sud-oest dels túmuls 2 i 3. S’ha evidenciat que aquestes estructures s’estenen fent una pendent desigual vers el sud i que aquests treballs van implicar l’adopció d’estratègies de contenció del propi túmul mitjançant alineacions de pedra, a mode de parets i forats de pal dipositats perimetralment, si bé de moment només recuperats al sud-est de l’àrea treballada i associats al túmul 3. Així també s’ha enregistrat espacialment el material dispers adscrit al període del Bronze final i I edat del Ferro, ajudant a entendre la dinàmica de freqüentació i colmantació d’aquest moment i com aquest afecta l’espai funerari neolític. Es confirma, doncs,  que estem davant d’un espai amb una llarga tradició funerària, que començaria la seva ocupació durant el neolític, pels voltants del 4500 aC, i que va ser reutilitzat, després d’un llarg període d’abandonament, segles més tard, durant el Bronze Final i els inicis de l’edat del Ferro, es va estendre als peus del turó, ja al segles VII-VI aC.

Articles científics relacionats

En construcció…