2016

  • Markuszewska, I.; Tanskanen, M.; Vil, J.(2016). Boundaries from borders: cross-border relationships in the context of the mental percpetion of a borderline – experiences from spanish-french and polish-german border twin townsQuaestiones Geographicae, 35 / 1, pp. 105 – 119.
  • Masjuan, E. (2016). Alberto Carsí y la lucha por el agua en la Barcelona del primer tercio del siglo XXEl rapto de Europa, 30, pp. 51-66.
  • Ricart, S.(2016). Entre la multifuncionalitat i la legitimitat social de l’agricultura: un estat de la qüestióDocumentsd’AnàlisiGeogràfica, 62/1, pp. 161-181.
  • Ricart, S. (2016). How to address stakeholders’ perceptions on ecosystem services and sustainable land management nexus: lessons from three Southern European irrigation systems. Ecosystem Services, Accepted, 2n revision.

2015

  • Camps-Calvet, M.; Langemeyer, J.; Calvet-Mir, L.; Gómez-Baggethun, E., March, H.; (2015). Sowing Resilience and Contestation in Times of Crises: The case of Urban Gardening Movements in Barcelona. Partecipazione e conflitto, 8(2): 417-44.
  • Gabarda, A.; Ribas, A.; Daunis, J.(2015). Desarrollo turístico y gestión eficiente del agua. Una oportunidad para el turismo sostenible en la Costa Brava (Girona)Investigaciones Turísticas, 9, pp. 50-69.
  • Gil, A.; Hernández, M.; Morote, Á.; Rico, A.; Saurí, D.; March, H. (2015). Tendencias del consumo de agua potable en la ciudad de Alicante y Área Metropolitana de Barcelona. 2007-13. Alacant: Hidraqua I Universitatd’Alicant, Instituto Interuniversitario de Geografía.
  • Kallis, G.; March, H. (2015). El futuro dialéctico del decrecimiento: ¿ficción distópica o proyecto emancipador?.  Revista de Economía Crítica, 19:21-33.
  • Llausàs, A.(2015). Els límits del clima: a la natura, segons la ciència i per la societatEines, 23, pp. 6-17.
  • March, H.;  Sauri, D. (2015) ¿Qué sostenibilidad hídrica?. Una interpretación crítica del descenso reciente del consumo doméstico de agua en BarcelonaWATERLAT- GOBACIT Network Working Papers, Thematic Area Series SATCUASPE– TA3 – Urban Water Cycle and  ssential Public Services – Vol. 1 No 2, 27-43.
  • Masjuan , E. (2015). Abocats a viure a la llera del riu: el problema de l’infrahabitatge a Sabadell, 1939-1970. De l’habitatge protegit al negoci immobiliari. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 61, 235-261.
  • Masjuan, E. (2015) El teatre fet pels i per als obrers a Sabadell (1880-1939)Arraona, 35, pp. 38-53. Arxiu Històric de Sabadell.
  • Ricart, S.(2015). Multifuncionalidad, partes interesadas y legitimidad social del regadío: aproximación a tres canales sur-europeosPapeles de Geografía, 61, pp. 7-19.
  • Ricart, S.(2015). Irrigation management from a qualitative approach: how key stakeholders are involved in decision-making processes. Learning from irrigated agricultural systems in Spain, France and ItalyJournal of Geography and Earth Sciences, 3 (1), pp. 37-62.
  • Ricart, S.(2015). Qualitative analysis and territorial methods: How to improve educational and research tools in GeographyInternational Journal of Research in Education Methodology, 7 (2), pp. 1111-1126.
  • Serra, P.; Sauri, D.; Zambon, I;  Ridolfi,E.; Salvati, L. (2015) Swimming pools as indicator of urban sprawl: an exploratory analysis in a Mediterranean City. International Journal of Environmental Research.
  • Tinch R.; Schoumacher C.; Grasso M.; Grasso M.E.; Mandel A.; Lamperti F.; Napoletano M.; Roventini A.; Sapio A.; Jäger J.; Tàbara, J. D. (2015). Evaluation of economic approaches under high-end scenarios. IMPRESSIONS project Deliverable D5.1. http://www.impressions-project.eu/documents

2014

  • March, H.;   Ribera, R. (2014). Una revisión crítica desde la Ecología Política Urbana del concepto Smart City en el Estado Español. Ecología Política. Cuadernos de Debate Internacional, 47, 87-92.

2013

  • Ricart, S.(2013). Uso y gestión del agua en las zonas semiáridas y áridas. El caso de la Región de Murcia (España) y Baja California Sur (México) (Ressenya), de Frutos, L. i Castorena, L. (Eds.) (2011). Historia Agraria, 59, pp. 237-242.
  • Ricart, S.(2013). La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59/3, pp. 559-563.
  • Ricart, S.; Clairmont, S. (2013). De la gouvernance appliquée à la gestion de l’irrigation: le cas du canal de la Neste (Hautes-Pyrénées).  Sud-OuestEuropéen, 35, pp. 69-84.

2012

  • Barriocanal, C.; Vila, J. (2012). Gestión del bosque mediterráneo y gestión de la avifauna: el caso de los alcornocales. Polígonos. Revista de geografía, 22, 35-46.
  • Pavón, D. (2012). La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona (ressenya).Documents d’Anàlisi Demogràfica, 58/1, pp. 212-14.
  • Ribas, A.; LLausàs,A.; Saurí, D.; Roset, D. (2012).  El paper dels recs de Sentmenat I del Molí de Pals en la configuración de la palna agrícola del Baix Ter.Estudis d’Història, 23, 319-333.
  • Tàbara, J. D. (2012). Learning to cope with socio-ecological impacts of emerging technologies, A view from Sustainability Science.The International Journal of Social Ecology and Sustainable Development, 3(2), 45-48 & 55-56.

2011

  • Pavón, D.(2011). Hermosilla, Jorge (dir.). Los Regadíos históricos españoles. Paisajes culturales, paisajes sostenibles. (Ressenya)historia agraria, 53, pp. 236-240.
  • Ricart, S.(2011). Canvis en l’oliverar del municipi de Navata (AltEmpordà), 1957-2004.Recerques en Medi Ambient, 2, pp. 113-119.
  • Ricart, S.(2011). La gestió del regadiu a Catalunya: plans, actors i reptes de futur. Estudis d’Història Agrària, 23, pp. 149-173.

2010

  • Masjuan, E. (2010).Les Coves de Sant Oleguer. La perifèria de la ciutat industrial durant el franquisme. www.sabadell.cat/coves

2009

  • Ribas, A. (2009), El Ter a través dels mapes. Parlem de Sarrià, 70, 4-7.

2008

  • March, H. (2008). Neoliberal environments: False promises and unnatural consequences. Nick Heynen et al. (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52, 157-160
  • March, H. (2008). City of flows: Modernity, nature, and the city. Maria Kaika (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52, 160-163

2007

  • Tàbara, J. D. (2007). Una altra ciència és possible: La sostenibilogia en la societat del desconeixement. Àmbits de política i societat, (36), 39-43.

2006

  • Llausàs, A. (2006). Les closes de l’Alt Empordà. Vèlit. Revista de tot l’Empordà, 7, pp. 31-33.
  • March, H. (2006). Población y planificación hidrológica: análisis internacional comparado de los contenidos sociodemográficos de la planificación hidrológica. Belén Pedregal Mateos (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica,48, 201-206.
  • Ribas, A. (2006). Lluita per l’aigua i contra l’aigua. Gavarres, 9, 42-43.

2005

  • Barriocanal, C.; Copete, J.L. (2005). La relevancia de las revistas de Geografía Física a partir de su representación en el Journal Citation Reports del ISI. Revista de Geografía, 4, 95-104.
  • Barriocanal, C. (2005). La delicada situación de Stachys maritima en la Costa Brava. Quercus, 237, 38-41.
  • Llausàs, A. (2005). Gestió de l’aigua i de les conques fluvials. Revista de Girona, 232, pp. 8-9.
  • Ribas, A.; Saurí, D. (2005). Què podem aprendre de les darreres inundacions?El Punt, 18-10-2005.

2004

2003

  • LLurdés, J.C. (2003). La gestió del patrimoni cultural des del turisme. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 78, 10-13.
  • Tàbara, J.D.; Polo, D.; Lemkow, L. (2003). Precaución, riesgo y sostenibilidad en los organismos agrícolas modificados genéticamente. Política y Sociedad, 40, 81-103.

2002

  • Barriocanal, C.; Parera, B. (2002). Los convenios de colaboración con empresas privadas como herramienta de gestión de espacios protegidos. Gobernabilidad en las áreas protegidas: el papel de las entidades en el contexto mediterraneo, 110-114.

2001

  • Mallarach, J.M.; Vila, J. (2001). El futur de l’Alta Garrotxa. Revista de Girona, 202, 88-99.
  • Tàbara, J.D. (2001). Participació i coneixement per a la sostenibilitat. Papers de Medi Ambient, 13, 93-104.
  • Tàbara, J.D. (2001). Aportació al debat sobre la millora de l’organització i la comunicació de les organitzacions ambientalistes a l’Estat Espanyol. Posidònia, 1, 77-82.
  • Vila, J.  (2001). El paisatge de l’Alta Garrotxa. Revista de Girona, 206, 79-82.
  • Vila, J.; Gordi, J. (2001). La geografia i l’estudi dels boscos. Documents d’anàlisi geogràfica, 38, 121-137.

2000

1999

1998

1997

  • Ribas, A.; Roset, D. (1997). La planificació i gestió d´emergències. Quaderns d´Ecologia Aplicada, 14, 89-106.

1996

  • Llurdés, J.C. (1996). Regió 7 i la vertebració territorial de la Catalunya Central. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 50, 19-22.
  • Ribas, A.; Roset, D.; Pujadas, M. (1996). Planeamiento urbanístico y zonación de espacios inundables. Una aplicación a la ciudad de Girona. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 106, 841-860.

1995 i anteriors

  • Llurdés, J.C. (1995). El nou turisme de patrimoni industrial i miner. Realment, una alternativa de futur? El cas del Bages i el BerguedàL’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 47, 8-12.
  • Llurdés, J.C. (1994). La vertebració territorial de la Catalunya Central generada a l’entorn del diari Regió 7. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 37, 55-89.
  • Llurdés, J.C. (1994). El turismo industrial y la estética de los paisajes en declive. Estudios Turísticos, 121, 91-107.
  • Ribas, A. (1994). La Géographie française et le risque d’inondation: de la Géographie Physuque à la Géographie Humaine. Cahiers de Géographie de Québec, 38, 7-20.
  • Ribas, A.; Saurí, D.; Roset, D.; Sorribas, E. (1994). Les changements dans l’occupation et la gestion des aires inondables. L’exemple de la basse vallée du Ter. Études Vauclusiennes, 5, 141-146.
  • Saurí D.; Ribas, A. (1994). El análisis del riesgo de avenida en las escuelas geográficas anglosajona, francesa y española. Estudios Geográficos, 216, 481-502.
  • Tàbara, J.D. (1993). Mitjans de comunicació i medi ambient. Perspectiva Social, 32, 81-95.
  • Ribas, A.; Sorribas, E. (1992). La Tordera. Revista de Girona, 150, 100-106.
  • Pujol, H.; Ribas, A. (1989). La geografia política en Vidal de la Blache: la France de l’Est. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 15, 89-108.