Articles científics a altres revistes

2016

• Markuszewska, I.; Tanskanen, M.; Vil, J.(2016). Boundaries from borders: cross-border relationships in the context of the mental percpetion of a borderline – experiences from spanish-french and polish-german border twin towns. Quaestiones Geographicae, 35 / 1, pp. 105 – 119.

• Masjuan, E. (2016). Alberto Carsí y la lucha por el agua en la Barcelona del primer tercio del siglo XX. El rapto de Europa, 30, pp. 51-66.

• Ricart, S.(2016). Entre la multifuncionalitat i la legitimitat social de l’agricultura: un estat de la qüestió. Documentsd’AnàlisiGeogràfica, 62/1, pp. 161-181.

• Ricart, S. (2016). How to address stakeholders’ perceptions on ecosystem services and sustainable land management nexus: lessons from three Southern European irrigation systems. Ecosystem Services, Accepted, 2n revision.

2015

• Camps-Calvet, M.; Langemeyer, J.; Calvet-Mir, L.; Gómez-Baggethun, E., March, H.; (2015). Sowing Resilience and Contestation in Times of Crises: The case of Urban Gardening Movements in Barcelona. Partecipazione e conflitto, 8(2): 417-44.

• Garcia, C.; Pintó, J.; Vila, J.(2015). Análisis de la disponibilidad de hábitat adecuado para el lobo (Canis lupus) en Cataluña. Pirineos, 170.

• Gabarda, A.; Ribas, A.; Daunis, J.(2015). Desarrollo turístico y gestión eficiente del agua. Una oportunidad para el turismo sostenible en la Costa Brava (Girona). Investigaciones Turísticas, 9, pp. 50-69.

• Gil, A.; Hernández, M.; Morote, Á.; Rico, A.; Saurí, D.; March, H. (2015). Tendencias del consumo de agua potable en la ciudad de Alicante y Área Metropolitana de Barcelona. 2007-13. Alacant: Hidraqua I Universitatd’Alicant, Instituto Interuniversitario de Geografía.

• Kallis, G.; March, H. (2015). El futuro dialéctico del decrecimiento: ¿ficción distópica o proyecto emancipador?.  Revista de Economía Crítica, 19:21-33.

• Llausàs, A.(2015). Els límits del clima: a la natura, segons la ciència i per la societat. Eines, 23, pp. 6-17.

• March, H.;  Sauri, D. (2015) ¿Qué sostenibilidad hídrica?. Una interpretación crítica del descenso reciente del consumo doméstico de agua en Barcelona.  WATERLAT- GOBACIT Network Working Papers, Thematic Area Series SATCUASPE– TA3 – Urban Water Cycle and  ssential Public Services – Vol. 1 No 2, 27-43.

• Masjuan , E. (2015). Abocats a viure a la llera del riu: el problema de l’infrahabitatge a Sabadell, 1939-1970. De l’habitatge protegit al negoci immobiliari. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 61, 235-261.

• Masjuan, E. (2015) El teatre fet pels i per als obrers a Sabadell (1880-1939). Arraona, 35, pp. 38-53. Arxiu Històric de Sabadell.

• Ricart, S.(2015). Multifuncionalidad, partes interesadas y legitimidad social del regadío: aproximación a tres canales sur-europeos. Papeles de Geografía, 61, pp. 7-19.

• Ricart, S.(2015). Irrigation management from a qualitative approach: how key stakeholders are involved in decision-making processes. Learning from irrigated agricultural systems in Spain, France and Italy. Journal of Geography and Earth Sciences, 3 (1), pp. 37-62.

• Ricart, S.(2015). Qualitative analysis and territorial methods: How to improve educational and research tools in Geography. International Journal of Research in Education Methodology, 7 (2), pp. 1111-1126.

• Serra, P.; Sauri, D.; Zambon, I;  Ridolfi,E.; Salvati, L. (2015) Swimming pools as indicator of urban sprawl: an exploratory analysis in a Mediterranean City. International Journal of Environmental Research.

• Tinch R.; Schoumacher C.; Grasso M.; Grasso M.E.; Mandel A.; Lamperti F.; Napoletano M.; Roventini A.; Sapio A.; Jäger J.; Tàbara, J. D. (2015). Evaluation of economic approaches under high-end scenarios. IMPRESSIONS project Deliverable D5.1. http://www.impressions-project.eu/documents

2014

• Domènech, L.; March, H.; Vallès, M.; Saurí, D. (2014). Learning processes during regime shifts: Empirical evidence from the diffusion of greywater recycling in Spain. Environmental Innovation and Societal Transitions.

• Garcia, X.; Ribas, A.; Llausàs, A. (2014). Jardines privados y consumo de agua en las periferias urbanas de la comarca de La Selva (Girona), Investigaciones Geográficas, 61(1), 55-69.

• Garcia, X.; Llausàs, A.; Ribas, A.;   Sauri, D. (2014). Watering the garden. Preferences for alternative sources in suburban areas of the Mediterranean coast, Local Environment .

• March, H. (2014). La nova «guerra de l”aigua» a Barcelona: austeritat, deute i participació privada.Documents d’ Analisi Geografica, 3, 505-521.

• March, H.;   Ribera, R. (2014). Una revisión crítica desde la Ecología Política Urbana del concepto Smart City en el Estado Español. Ecología Política. Cuadernos de Debate Internacional, 47, 87-92.

• Padullés, J.; Vila, J.;   Barriocanal, C. (2014). Examining floristic boundaries between garden types at the global scale. Investigaciones Geográficas, 61(1), 71-86.

• Parés, M.; March, H. (2014). Evaluando la participación institucional: la “temperatura” de la deliberación y sus consecuencias. Politica y Sociedad, 51(2), 565-594.

• Pueyo-Ros, J. (2014). La producció de l’espai en la Modernitat Líquida, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(2), 1-17.

• Pueyo-Ros, J. (2014). Crase, Lin i O’Keefe, Sue (eds.) (2011). Water Policy, Tourism and Recreation (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(3), 8-11.

• Ricart, S.; Pavón, D. (2014). La gestión del regadío catalán: entre eficiencia, compatibilidad de usos y legitimidad social. Investigaciones geográficas, 61(1), 97-111.

• Ribas, A.; Saurí, D. (coords.) (2014). Ecologia Política i gestió de l’aigua. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(3). Enllaç.

• Tàbara, J. D. (2014). Global intelligence, fairness and the social sciences in an unequally changing world. Global Dialogue, Newsletter for the International Sociological Association. 02/2015:  http://isa-global-dialogue.net/lobal-intelligence-fairness-and-the-social-sciences-in-an-unequally-changing-world/

• Vila, J.; Rodríguez, R.; Varga, D.; Ribas, A.; Úbeda, X.; Asperó, F.; Llausàs, A.; Outeiro, L. (2014). Stakeholder perceptions of landscape change in the Mediterranean mountains of the northeastern iberian peninsula, Land Degradation & Development,

2013

• Garcia, X. (2013). Urbanització difusa i consum d’aigua per a usos domèstics. Una exploració de relacions. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59, pp. 347-362.

• Gorostiza, S.; Saurí, D. (2013). Salvaguardar un recurso precioso: la gestión del agua en Madrid durante la guerra civil española (1936-1939). Scripta Nova, 17, 457

• LLurdés, J.C.; Díaz, I,. (2013). Reflexiones sobre el turismo de proximidad como una estratègia para el desarrollo local. Cuadernos de Turismo, 32, 65-88.

• March, H. (2013). Neoliberalismo y medio ambiente: una aproximación desde la geografía crítica. Documents d’ Analisi Geografica, 59(1), 137-153.

• March, H.; Purcell, T. (2013) The limits to Everyday Environmentalism in Southern Europe: what lies beneath the frustrating cobblestones? Dialogues in Human Geography, 3(1), 108-110.

• March, H.; Saurí, D. (2013). La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i resposta ciutadana. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 76, 289-306.

• Ricart, S.; Ribas, A.; Pavón, D. (2013). La participación en la gestión del regadío como mecanismo para afrontar el conflicto territorial: algunos ejemplos de ámbito sur‑europeo. Méditerranée, 120(1), 73-86.

• Ricart, S.(2013). Uso y gestión del agua en las zonas semiáridas y áridas. El caso de la Región de Murcia (España) y Baja California Sur (México) (Ressenya), de Frutos, L. i Castorena, L. (Eds.) (2011). Historia Agraria, 59, pp. 237-242.

• Ricart, S.(2013). La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59/3, pp. 559-563.

• Ricart, S.; Clairmont, S. (2013). De la gouvernance appliquée à la gestion de l’irrigation: le cas du canal de la Neste (Hautes-Pyrénées).  Sud-OuestEuropéen, 35, pp. 69-84.

• Romagosa, F.; Priestley, G. K.; Llurdés, J. C. (2013). The role of tourism in sustainable development strategies. Tourismos, 8(2), 77-95.

2012

• Barriocanal, C.; Vila, J. (2012). Gestión del bosque mediterráneo y gestión de la avifauna: el caso de los alcornocales. Polígonos. Revista de geografía, 22, 35-46.

• Llausàs, A.(2012). Landscape indicators: Assessing and monitoring landscape quality (Ressenya), de Cassatella, C. iPeano, A. (eds., 2011). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 58/2, pp. 324-326.

• Pavón, D. (2012). La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona (ressenya).Documents d’Anàlisi Demogràfica, 58/1, pp. 212-14.

• Ricart, S.(2012). Les mondes agricoles en politique : De la fin des paysansauretour de la questionagricole (Ressenya), de Hervieu, B. (2010). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 58/2, pp. 330-335.

• Ribas, A. (2012). Tornar a viure de cara al riu. Revista de Girona, 270, 60-67.

• Ribas, A.; LLausàs,A.; Saurí, D.; Roset, D. (2012).  El paper dels recs de Sentmenat I del Molí de Pals en la configuración de la palna agrícola del Baix Ter.Estudis d’Història, 23, 319-333.

• Tàbara, J. D. (2012). Learning to cope with socio-ecological impacts of emerging technologies, A view from Sustainability Science.The International Journal of Social Ecology and Sustainable Development, 3(2), 45-48 & 55-56.

2011

• Pavón, D. (2011). Evolució, justificacions i propostes de la gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià (1850-1980): la irrigació com a protagonista. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 70, 129-155.

• Pavón, D.(2011). Hermosilla, Jorge (dir.). Los Regadíos históricos españoles. Paisajes culturales, paisajes sostenibles. (Ressenya). historia agraria, 53, pp. 236-240.

• Ricart, S.(2011). Canvis en l’oliverar del municipi de Navata (AltEmpordà), 1957-2004.Recerques en Medi Ambient, 2, pp. 113-119.

• Ricart, S.(2011). Atlas Mondial de l’eau. De l’eaupourtous? (Ressenya), de Blanchon, D. (2009).Documents d’Anàlisi Geogràfica, 57/1, pp. 163-167.

• Ricart, S.(2011). Los regadíos históricos españoles: Paisajes culturales, paisajes sostenibles (Ressenya) de Hermosilla, J. (dir.) (2010). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 57/1, pp. 174-179.

• Ricart, S.(2011). La gestió del regadiu a Catalunya: plans, actors i reptes de futur. Estudis d’Història Agrària, 23, pp. 149-173.

• Romagosa, F.; Priestley, G. i Llurdés, J.C. (2011). El turismo en el marco de una estrategia de planificación sostenible general en Cataluña. Boletín de la asociación de geógrafos españoles, (57), 267-294.

2010

• Abarquero, F.; Vila, J. (2010). La evaluación de la reducción de amenazas en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (Girona). Documents d’anàlisi geogràfica, 56(3), 527-556.

• Blanché, C.; Barriocanal, C.; Martinell, M.C.; Massó, S.;López-pujol, J (2010). Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010) Implicacions per a un pla de recuperació. Collectanea Botanica, 29, pp. 59-78.

• March, H.; Saurí, D. (2010). Flujos de agua, flujos de capital: sistemas de abastecimiento y gobernanza del agua en Madrid y Barcelona. Investigaciones Geográficas, 51, 7-26.

• Masjuan, E. (2010).Les Coves de Sant Oleguer. La perifèria de la ciutat industrial durant el franquisme. www.sabadell.cat/coves

• Pavón, D.(2010). Sánchez Barricarte, Jesús Javier. El crecimiento de la población mundial: Implicaciones socioeconómicas, ecológicas y éticas (Ressenya).  Documents d’anàlisi geogràfica, 56, pp. 643-646.

• Pavón, D. (2010). Carreras, Josep Maria; Bernat, Jordi; Riera, Pilar. El pla general d’obres públiques de 1935: Política, infraestructures i territori (Ressenya). Documents d’anàlisi geogràfica, 56, pp. 625-627.

• Ribas, A. (2010). Sèquies i recs. Revista de Girona, 258, pp. 64-65.

• Saurí, D.;   Ribas, A.; Lara, A.; Pavón, D. (2010). La percepción del riesgo de inundación: experiencias de aprendizaje en la Costa Brava. Papeles de Geografía, 51-52, 269-278.

2009

• Ribas, A. (2009), El Ter a través dels mapes. Parlem de Sarrià, 70, 4-7.

• Ricart, S.; Ribas, A. (2009). La incidencia de la helada de 1956 en el olivar de Navata (Alt Empordà, Girona). Investigaciones Geográficas, 50, 127-142.

• Vila, J.;   Ribas, A.; Varga, D.;   Llausàs, A. (2009). Medio siglo de cambios paisajísticos en la montaña mediterránea. Percepción y valoración social del paisaje en el Alta Garrotxa (Girona). Pirineos, 164, 69-92.

2008

• March, H. (2008). Neoliberal environments: False promises and unnatural consequences. Nick Heynen et al. (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52, 157-160

• March, H. (2008). City of flows: Modernity, nature, and the city. Maria Kaika (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52, 160-163

• Miquel, X.; Pavón, D.; Sastre, N.; Pintó, J. (2008). Els Paisatges d’atenció especial. © Revista de Girona, 2008, núm. 250, p. 86-91.

• Pintó, J.; Miquel, X.; Gordi, J.;   Pavón, D.; Llausàs, A.; Sastre, N.;   Crous, A.; Martí, C. (2008). Les unitats de paisatge de les terres de Girona. Revista de Girona, 250, 70-75.

• Ribas, A. (2008). La sequera és un problema o una oportunitat? Engega, 6.

2007

• Barriocanal, C.;   Crous, A.; Varga, D.;   Vila, J.  (2007). Anàlisi de les revistes indexades al Journal of Citation Reports del Social Science Citation Index. Període 1997-2005. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 50, 51-72.

• Barriocanal, C.; Robson, D. (2007). Spring passage of Willow Warbler Phylloscopus trodillus across the westers Mediterranean: comparing islands with the mainland. Ordea, 95(1), 91-96.

• Pavón, D. (2007). Antecedentes de los grandes proyectos de irrigación en el llano del Alto Ampurdán. La opción fracasada de los grandes regadíos catalanes del siglo XIX. Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, (11), 229.

• Ribas, A. (2007). Los paisajes del agua como paisajes culturales. Conceptos, métodos y una experiencia práctica para su interpretación y valorización. APOGEO. Revista da Associaçâo de Professores de Geografia, 32, 39-48.

• Tàbara, J. D. (2007). Una altra ciència és possible: La sostenibilogia en la societat del desconeixement. Àmbits de política i societat, (36), 39-43.

2006

• Badia, A.; Pallarés, M.; Llurdés, J.C. (2006). L’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de la geografia dins l’EEES. Les assignatures de Geografia econòmica i social, Cartografia i fotointerpretació, i SIG. In Digit. HVM: Revista digital d’humanitats (1-8).

• Darier, E.; Tàbara, J.D. (2006). Objetes naturals i identitat nacional. Les muntanyes a Québec i a Catalunya.Papers –Revista de Sociologia, 82, 37-55.

• Llausàs, A. (2006). Canvis i permanències a les closes de l’Alt Empordà. Revista de Girona, 237, 36-41.

• Llausàs, A. (2006). Les closes de l’Alt Empordà. Vèlit. Revista de tot l’Empordà, 7, pp. 31-33.

• March, H. (2006). Población y planificación hidrológica: análisis internacional comparado de los contenidos sociodemográficos de la planificación hidrológica. Belén Pedregal Mateos (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica,48, 201-206.

• Ribas, A. (2006). Lluita per l’aigua i contra l’aigua. Gavarres, 9, 42-43.

• Ribas, A. (2006). Natura i història en la creació dels ‘paisatges de l’aigua’ a la plana de l’Alt Empordà. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 61-62, 345-366.

• Tàbara, J. D.; Lemkow, L. (2006). Sociologia ambiental. Revista de Sociologia, 82, 7-10.

• Tàbara, J. D. (2006). Las aves como naturaleza, la conservación de las aves como cultura. Papers –Revista de Sociologia, 82, 57-77.

• Tàbara, J.D.; Polo, D. (2006). A passion for environmental sociology. Exploring links between social environmental sciences, interdisciplinary integration and sustainability with Professor Riley E. Dunlap. Papers –Revista de Sociologia, 82, 169-188.

• Varga, D.; Vila, J. (2006). Ecología del paisaje y sistemas de información geográfica ante el cambio socioambiental en las áreas de montaña mediterránea. Una aproximación metodológica al caso de los valles d’Hortmoier y Sant Aniol. AREAS. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 25, 59-73.

• Vila, J.; Varga, D.; Llausàs, A.; Ribas, A. (2006). Conceptos y métodos fundamentales en ecología del paisaje (landscape ecology). Una interpretación desde la geografía. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 48, 151-166.

2005

• Barriocanal, C.; Copete, J.L. (2005). La relevancia de las revistas de Geografía Física a partir de su representación en el Journal Citation Reports del ISI. Revista de Geografía, 4, 95-104.

• Barriocanal, C.; Parera, B.; Mata, E. (2005). Recuperació de zones humides als camps de golf: el cas del golf Les Serres de Pals. Estudis del Baix Empordà, 24, 225-238.

• Barriocanal, C. (2005). Avifauna de les suredes baixempordaneses a la primavera. Estudis del Baix Empordà, 23, 229-240.

• Barriocanal, C. (2005). Las revistas internacionales de geografía física: análisis de las publicaciones reflejadas en el Science Citation Index del Journal of Citation Reports durante el período 1989-2004. Biblio 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, X, 604.

• Barriocanal, C. (2005). La delicada situación de Stachys maritima en la Costa Brava. Quercus, 237, 38-41.

• Llausàs, A. (2005). Gestió de l’aigua i de les conques fluvials. Revista de Girona, 232, pp. 8-9.

• Ribas, A.; Saurí, D. (2005). Què podem aprendre de les darreres inundacions?El Punt, 18-10-2005.

2004

• Pavón, D. (2004). La serra de les Salines, entre la crisi i les noves perspectives de futur. Revista de Girona, 224, pp. 68-73.

• Tàbara, J.D.; Costejà, M.; Vsn Woerden, F. (2004), Las culturas del agua en la prensa española. Los marcos culturales en la comunicación sobre el plan hidrológico nacional.Papers, Revista de Sociologia.

2003

• Bayés, C.; Pavón, D.; Ribas, A. (2003). III Congreso Ibérico sobre Gestión y Planificación del Agua. La Directiva Marco del Agua: realidades y futuros. Sevilla, del 13 al 17 de novembre de 2002. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 42, 221-227.

• Bayés, C.; Ribas, A.; Saurí, D. (2003). Sequías y prensa regional en la cuenca del río Muga (Girona). Geographicalia, 44, 123-144.

• LLurdés, J.C. (2003). La gestió del patrimoni cultural des del turisme. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 78, 10-13.

• Ribas, A. (2003). De l’obra hidràulica a la gestió hidrològica. La política hidràulica a l’Espanya dels segles XIX i XX. L’Avenç, 283, 14-21.

• Tàbara, J.D. (2003). Participación cualitativa y evaluación Integrada del Medio Ambiente y de la Sostenibilidad. Aspectos metodológicos en cuatro estudios de caso. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 42,183-213.

• Tàbara, J.D.; Polo, D.; Lemkow, L. (2003). Precaución, riesgo y sostenibilidad en los organismos agrícolas modificados genéticamente. Política y Sociedad, 40, 81-103.

2002

• Badia, A.; Saurí, D.; Cerdan, R.; Llurdés, J.C. (2002). La simulació dels incendis forestals al Bages com a mètode de planificació territorial de la prevenció i de l’extinció. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 53-54, 81-97.

• Barriocanal, C.; Blanché, C. (2002). Estat de conservació i propostes de gestió per a Stachys maritima Gouan (Labiateae) a la península ibèrica. Orsis, 17, 7-20.

• Barriocanal, C.; Parera, B. (2002). Los convenios de colaboración con empresas privadas como herramienta de gestión de espacios protegidos. Gobernabilidad en las áreas protegidas: el papel de las entidades en el contexto mediterraneo, 110-114.

• Ventura, M.; Ribas, A.; Saurí, D. (2002). Dos discursos antagónicos a la gestión integral de los ríos: el río antropocéntrico versus el río ecocéntrico. Estudios geográficos, LXIII, 246, 119-141.

2001

• Llurdés, J.C. (2001). Heritage tourism and textile ‘model villages’: the case of River Park, Barcelona, Spain. Tourism Recreation Research, 26(1), 67-71.

• Mallarach, J.M.; Vila, J. (2001). El futur de l’Alta Garrotxa. Revista de Girona, 202, 88-99.

• Pavón, D. (2001). L’embassament de Boadella: antecedents d’una obra, transformacions d’un territori. Revista de Girona, 208, 38-45.

• Pavón, D. (2001). L’embassament de Boadella: antecedents, execució i repercussions locals d’una infraestructura hidráulica. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34, 179-217.

• Ribas, A.  (2001). Girona, ciutat fluvial. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 62, 11-24.

• Tàbara, J.D. (2001). Participació i coneixement per a la sostenibilitat. Papers de Medi Ambient, 13, 93-104.

• Tàbara, J.D. (2001). Aportació al debat sobre la millora de l’organització i la comunicació de les organitzacions ambientalistes a l’Estat Espanyol. Posidònia, 1, 77-82.

• Ventura, M.; Ribas, A.; Saurí, D. (2000). Gestión del agua y conflictividad social en la cuenca del río Muga (Alt Empordà). Geographicalia, 38, 59-75.

• Vila, J.  (2001). El paisatge de l’Alta Garrotxa. Revista de Girona, 206, 79-82.

• Vila, J.; Gordi, J. (2001). La geografia i l’estudi dels boscos. Documents d’anàlisi geogràfica, 38, 121-137.

2000

• Tàbara, J.D. (2000). Parlem del clima: aportació de la sociologia qualitativa a l’Avaluació Integrada del canvi climàtic. Revista Catalana de Sociologia, 13, 45-76.

• Vila, J.  (2000). El paisatge. Del mosaic tradicional a la dicotomia ciment-bosc. Revista de Girona, 200, 33-44.

1999

• Llurdés, J.C.; Saurí, D.; Cerdan, R. (1999). Conflictos locacionales en territorios en crisis. Turismo y residuos en Cardona (Barcelona). Anales de Geografía de la Universidad Complutense de Madrid, 19, 119-140.

• Llurdés, J.C.; Saurí, D.; Cerdan, R. (1999).Situacions contraposades en l’acceptació social d’instal•lacions de tractament de residus especials a la comarca del Bages.  Dovella. Revista Cultural de la Catalunya Central, 64, 49-54.

• Muñoz, J.C.; Pavón, D.; Serra, I. (1999). Els turons de Maçanet: fragmentació i conservació en un espai forestal singular. Revista de Girona, 195, 46-53.

• Ribera, L.; Vila, J. (1999). Els aiguamolls de la Puda de Banyoles: una proposta de gestió. Revista de Girona, 196.

• Roset, D.; Saurí, D.; Ribas, A. (1999). Las obras hidráulicas en los sistemas fluviales de la Costa Brava: preferencias locales y limitaciones de un modelo convencional de adaptación al riesgo de inundación. Investigaciones Geográficas, 22, 79-93.

1998

• Vila, J. (1998). Earth’s Changing Land. Barcelona, 14 al 18 de març de 1998. Documents d’anàlisi geogràfica, 33, 231-235.

• Vila, J.; Pintó, J.  (1998). El PEIN cinc anys després, balanç i perspectives. Documents d’anàlisi geogràfica, 33, 237-242.

1997

• Llurdés, J.C. (1997). El turisme de patrimoni industrial i miner. Una comparació d’experiències. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 54, 33-36.

• Ribas, A.; Roset, D. (1997). La planificació i gestió d´emergències. Quaderns d´Ecologia Aplicada, 14, 89-106.

1996

• Gordi, J.; Pintó, J.; Vila, J. (1996). Els incendis en el món mediterrani.  Documents d’anàlisi geogràfica, 28, 135-151.

• Llurdés, J.C. (1996). Regió 7 i la vertebració territorial de la Catalunya Central. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 50, 19-22.

• Ribas, A.; Roset, D.; Pujadas, M. (1996). Planeamiento urbanístico y zonación de espacios inundables. Una aplicación a la ciudad de Girona. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 106, 841-860.

• Ribas, A.; Saurí, D. (1996). El estudio de las inundaciones históricas desde un enfoque contextual. La ciudad de Girona, un ejemplo. Papeles de Geografía, 23/24, 229-244.

1995 i anteriors

• Llurdés, J.C. (1995). Les activitats turístiques de nova creació com una estratègia de reconversió econòmica i ambiental per a zones en decadència. L’exemple del turisme de patrimoni miner a Cardona (Bages). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 27, 75-95.

• Llurdés, J.C. (1995). El nou turisme de patrimoni industrial i miner. Realment, una alternativa de futur? El cas del Bages i el Berguedà.  L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 47, 8-12.

• Saurí, D.; Llurdés, J.C. (1995). Embellishing nature: the case of the Salt Mountain project of Cardona, Catalonia, Spain. Geoforum, 26(1), 35-48.

• Llurdés, J.C. (1994). La vertebració territorial de la Catalunya Central generada a l’entorn del diari Regió 7. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 37, 55-89.

• Llurdés, J.C. (1994). El turismo industrial y la estética de los paisajes en declive. Estudios Turísticos, 121, 91-107.

• Ribas, A. (1994). La Géographie française et le risque d’inondation: de la Géographie Physuque à la Géographie Humaine. Cahiers de Géographie de Québec, 38, 7-20.

• Ribas, A. (1994). Un nou enfocament per a l’estudi de les inundacions històriques a la ciutat de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 34, 161-174.

• Ribas, A.; Saurí, D.; Roset, D.; Sorribas, E. (1994). Les changements dans l’occupation et la gestion des aires inondables. L’exemple de la basse vallée du Ter. Études Vauclusiennes, 5, 141-146.

• Saurí D.; Ribas, A. (1994). El análisis del riesgo de avenida en las escuelas geográficas anglosajona, francesa y española. Estudios Geográficos, 216, 481-502.

• Ribas, A. (1993). El lloc dels riscos naturals als Annales de Géographie. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 22, 31-45.

• Ribas, A.; Saurí, D. (1993). La gestió del risc d’inundació a la ciutat de Girona. Revista de Girona, 160,  88-92.

• Tàbara, J.D. (1993). Mitjans de comunicació i medi ambient. Perspectiva Social, 32, 81-95.

• Ribas, A.; Sorribas, E. (1992). La Tordera. Revista de Girona, 150, 100-106.

• Castañer, M.; Ribas, A.; Salamaña, I. (1991). Caldes de Malavella, entre la Selva i el Gironès. Revista de Girona, 143, 38-43.

• Barceló, T.; Bover, M.; Ribas, A.; Rubau, A. (1989). Els barris de Sant Narcís i Santa Eugènia davant les avingudes del Güell. Revista de Girona, 137, 37-41.

• Pujol, H.; Ribas, A. (1989). La geografia política en Vidal de la Blache: la France de l’Est. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 15, 89-108.

• Ribas, A. (1989). Població i territori al Pla de l’Estany. Revista de Girona, 136, 67-73.

• Ribas, A.; Saurí, D. (1989). La gestió del risc d’inundació a la ciutat de Girona. Revista de Girona, 160, 89-92.